Silenci, parla Bennett

  • Reveladora entrevista amb un mitjancer entre Rússia i Ucraïna

Andreu Barnils
18.02.2023 - 21:50
Actualització: 19.02.2023 - 04:56
VilaWeb
Naftali Bennett, ex-primer ministre d'Israel (Foto: Youtube)

Naftalí Bennett, ex-primer ministre israelià, va actuar de mitjancer entre Rússia i Ucraïna just al començament de la guerra. Fa dues setmanes va concedir una llarguíssima entrevista de gairebé cinc hores, i una deliciosa mitja hora la dedica a parlar del seu rol i de les coses que va veure i de què va parlar amb Putin, Zelenski, Biden, Scholz i la resta d’actors d’aquest conflicte. El vídeo és en hebreu, subtitulat en anglès, i a partir del moment 2:30:00 comença el tros de la guerra a Ucraïna. Ací teniu el vídeo:

La majoria de mitjans han destacat el titular “Putin em va prometre que no mataria Zelenski”, però, a mi, m’ha impressionat molt més l’explicació crua, brutal, autèntic bany de realitat, de per què va fer de mitjancer, els detalls de l’alto el foc que quasi va aconseguir entre Putin i Zelenski, de per què va fracassar i de per què creu que Occident es va equivocar no acceptant l’alto el foc i continuant la guerra contra Putin (cosa, fixa’t tu, que els mitjans d’Occident han amagat). Però també diu per què creu ara que, temps després, potser no és tan clar que Occident s’equivoqués no volent aturar la guerra (cosa que, fixa’t tu, els russos amaguen).

Tot plegat amb sorprenents dosis d’humilitat entre l’ego habitual dels dirigents, detalls personals impagables (“havia fet la promesa de no posar mai els peus a Alemanya per l’Holocaust, però aquesta vegada la vaig trencar per veure el canceller alemany), i un to còmode, distès, entre ell i l’entrevistador Hanoch Daum al canal  de Youtube, que Bennett gestiona. És el seu canal i, el periodista, el devia triar ell. Bennett és nascut a Haifa, fill d’immigrants dels Estats Units, empresari del sector tecnològic que es va vendre l’empresa per milions de dòlars, fet que el va convertir en multimilionari, ministre de Netanyahu durant un quant temps, fins que va formar el seu propi partit, la Nova Dreta. Va ser primer ministre durant un any (juny 2021 – juny 2022). Prou per a mitjançar en la guerra d’Ucraïna i per a obtenir una visió de primera mà, i de nouvingut, que impressiona:

“Em vaig trobar entre l’espasa i la paret” diu Bennett ( minut 2:30:00): “Els americans volien que ens situéssim clarament al costat d’Ucraïna. Però jo tenia dos interessos contraposats. Una vegada la setmana o dues nosaltres ataquem la presència iraniana a Síria. I Rússia, el superpoder, allà hi té els S-300 i, si premen els botons, els pilots israelians cauen. Qui els salvaria? Biden? Zelenski? No. Els pilots serien el meu problema. Per tant, tot això de de situar-se al costat correcte de la història, ja ho entenc, però jo tinc una necessitat nacional. A més a més, hi ha molts jueus a Rússia i a Ucraïna, i me’n sento responsable. En conseqüència, què havia de fer? Vaig optar per una estratègia que diu que, si em pressionen de dos costats, en cerco un tercer: contactar amb totes dues parts i provar de mitjançar.”

I això va fer. Mitjançar per poder continuar entrant a Síria sense por que els russos l’abatessin. No va proveir mai armament als ucraïnesos, informava Putin dels seus passos i també Biden.

Bennett prova d’entendre els uns i els altres, no pas de justificar-los, sinó d’entendre’ls. “Occident veu Putin com un imperialista. Si no l’aturem aquí, passarà a Polònia i als països bàltics. Però la percepció de Putin era aquesta, escolta: quan va caure el mur, vam arribar a un acord amb l’OTAN, que no ampliarien l’OTAN als països de l’antiga URSS. I mira.”

L’altre gran interès de l’entrevista és l’acord d’alto el foc que quasi va aconseguir amb reunions al Kremlin, a Berlín, i amb trucades i missatges de Whatsapp i de Telegram a Washington i a Ucraïna. Feia dues setmanes que la guerra havia començat. I quasi va aturar-la, segons ell: “Quan vaig trobar-me amb Putin va fer dues grans concessions: va renunciar a la desnazificació; és a dir, a treure’s de sobre Zelenski. Mataràs Zelenski?, li demano. I em diu que no. Paraula? I diu que sí. Zelenski aleshores vivia en un búnquer. Sortint de la reunió, telefono a Zelenski, En tens la seguretat, que no em matarà? Al 100%. Dues hores més tard, Zelenski anava al seu despatx, es feia fotos amb el mòbil i deia que no tenia por. I la segona concessió de Putin va ser de renunciar al desarmament d’Ucraïna. Zelenski va fer una gran concessió també. Era el segon dissabte després de començar la guerra. “Renuncio a entrar a l’OTAN.” Eren concessions enormes, de totes dues bandes. La guerra havia començat per la petició d’Ucraïna d’entrar a l’OTAN i ara hi renunciava.”

Bennett creu i explica que “tenia la sensació que les dues bandes volien un alto el foc i aleshores vam informar els americans, Macron, Jack Sullivan, Biden, Blinken i Boris Johnson. Hi havia qui deia: Ara hem d’atacar Putin; no premiem els dolents. I hi havia qui deia: Deixem la guerra; tothom hi perd. Boris Johnson sostenia la línia més agressiva. Macron i Scholz eren més pragmàtics. I Biden, totes dues coses alhora. I ara diré això: a grans trets, crec que era una decisió legitima, de part d’Occident, de continuar atacant Putin.”

“Per tant, ells [Occident] bloquen [l’alto el foc]? –demana el periodista. “Bàsicament, sí –diu Bennet–, el van blocar. Vaig pensar que s’equivocaven. En retrospectiva, és massa d’hora per a saber-ho. La part negativa de continuar la guerra són les baixes a Rússia i a Ucraïna, l’augment del cost de l’energia, que posa en dificultats les democràcies. Per una altra banda, i no sóc cínic, això repercutiria a la Xina amb Taiwan, etc. Vull dir que hi havia una molt bona oportunitat d’arribar a un alto el foc, però que no tinc la seguretat que fos la decisió correcta. En aquell moment, ho creia. Ara no ho sé. Potser hauria enviat un missatge equivocat als altres països. La política d’estat és molt complexa. Hi ha detalls en què no vull entrar, que també expliquen si va ser una bona decisió o no.” Bennet també considera que hi va contribuir decisivament la carnisseria russa a Bucha, a mitja guerra. “Allà vaig veure que l’acord s’esfumava.”

En resum, el mitjancer diu que Occident va rebutjar l’alto el foc que Rússia i Ucraïna veien bé, perquè van voler continuar atacant Putin. I perquè la matança russa de Bucha també va ser decisia a l’hora de no acceptar l’alto el foc.I que, si en aquell moment Bennett va creure que era un error d’Occident no acceptar l’alto el foc, ara, per coses que no vol dir, no veu clar que fos un error, perquè potser valia més no enviar un missatge equivocat als altres països (com que els EUA ja no eren el que havien estat, i que si ocupes un país, no et castigaran pas gaire).

Bany de realitat sobre els motius dels mitjancers (res a veure amb somnis de pau, sinó amb privilegis de guerra),, del paper d’Occident (Occident nega un alto el foc, i la premsa ho amaga) i com el temps et posa a lloc (abans creises que negar l’alto el foc era un error, i ara no ho tens clar).

 

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any