Isabel Bonig va ser descavalcada ahir de la direcció del PP valencià. Formalment ella va anunciar que no es presentaria de candidata al pròxim congrés, però tots sabem que això és un formulisme sense valor, solament per a crear un relat amable sobre la seua destitució. Mira que n’ha fetes de grosses i calia panzell per a aguantar-la, però tots els numerets organitzats no li han servit de res, perquè al final si ets una sucursal et tracten com allò que ets i decideix sempre la casa mare. Madrid. La teua voluntat i què hages fet no importa a ningú. Que passe el següent.

Un següent que en aquest cas és ben significatiu. Perquè l’elegit és l’actual president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, un zaplanista, dreta extrema i tan i tan espanyol que deu considerar sospitosa fins i tot Isabel Bonig, de la Vall d’Uixó, ella, i catalanoparlant –si en voleu saber més, Esperança Camps fa ací el retrat de Carlos Mazón, el virrei zaplanista que Madrid, el nou PP de Madrid, imposa.

I què imposa? Doncs imposa això que molt probablement avui veurem esclatar a Madrid amb Isabel Díaz Ayuso: el PP més ultra, agressiu i guerracivilista, disposat a disputar a Vox el lideratge de l’extrema dreta.

Veurem què passa aquesta nit, però si tot va per on sembla que anirà crec que podem anar-nos fent a la idea que tenim davant una nova etapa política, i molt transcendental. Etapa per a la qual és evident que el PP ja es va preparant –fora Bonig!–, però que no estic gens segur que els nostres, ni a València ni a Barcelona, entenguen què vol dir.

PS1. A l’article que faig cada setmana per a Berria i Nós Diario, que el podeu llegir ací, aquest cap de setmana he mirat precisament d’explicar què crec que vol dir l’ascens de la dreta dura, en el context del nacionalisme espanyol desbocat i la descomposició generalitzada de l’estat espanyol. M’he permès una petita llicència literària, en fer-ho, que espere que em vulgueu disculpar.

PS2. Llegiu Marta Rojals: “No sé si passa enlloc més, parlo del món civilitzat, que una esquerra aprofiti l’excusa d’un mal pitjor per a reajustar a la baixa els seus estàndards democràtics.” Quin articlàs!

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.