La pintora barcelonina Amèlia Riera s’ha mort en el seu domicili a vuitanta-cinc anys, segons han confirmat fonts pròximes a l’artista.

En els seus inicis l’artista es va adscriure a l’academicisme figuratiu, que va evolucionar per una etapa expressionista fins a arribar a una abstracció informal. A la dècada dels seixanta va retornar a un lèxic figuratiu que va donar lloc a una iconografia simbòlica de tonalitats negroses i de perspectives simètriques que creava diferents escenografies amb l’ús de la llum.

L’obsessió per la mort, juntament amb el sadisme, la necrofília i el vampirisme han estat alguns dels temes recurrents en la seva obra. El 2015, Amèlia Riera va ser distingida amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat i un any després va ser triada acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Riera va cedir en 2018 una part del seu fons d’estampes i matrius calcogràfiques a la Biblioteca de Catalunya, que comprèn matrius, alguns dibuixos i estampes (aiguaforts i aiguatintes) de les sèries ‘Divertimento’ i ‘Maniquins’.

Després de conèixer la seva mort, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, l’ha recordat a través de les xarxes: ‘artista completa, dona valenta, personalitat singular. Ha mort aquest matí dia dels innocents, a casa, com havia volgut sempre , acompanyada dels seus i les seves obres d’art’.

Vilallonga ha recordat aquells versos que Salvador Espriu va escriure sobre el món de Riera: ‘Amb molt d’esforç he de pujar graons /de l’escala secreta de la llum, /quan veig romputs grans vasos en l’etern / somriure de l’enllà de l’infinit’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.