Fotografia: EFE/Rafa Alcaide

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

L’històric dirigent d’Esquerra Unida Julio Anguita s’ha mort aquest matí a l’edat de 78 anys a l’Hospital Universitari Reina Sofia de Còrdova, on estava ingressat a l’UCI des de feia set dies per una aturada cardiorespiratòria. Ho ha comunicat l’hospital mateix.

Anguita va néixer a Fuengirola (Andalusia) el 1941, però la seva vida ha girat sempre al voltant de Còrdova. Mestre de professió llicenciat en història, va estar sempre vinculat a la política i l’activisme social i era un dels grans referents intel·lectuals de l’esquerra espanyola, més enllà del seu partit.

Va entrar al Partit Comunista d’Espanya (PCE) l’any 1972 i el 1977 va accedir al Comitè Central del partit a Andalusia (PCA). En les eleccions municipals de 1979 va ser el candidat del PCE a la batllia de Còrdova, càrrec que va aconseguir i exercir fins al 1986. També va ser diputat al parlament andalús les dues primeres legislatures després de la mort de Franco. El 1986 va ser candidat a la presidència de la Junta d’Andalusia al capdavant de la coalició Izquierda Unida, que es va estrenar com a marca electoral en aquestes eleccions i va aconseguir 19 escons.

El febrer de 1989 va ser elegit secretari general del PCE i un any després es va convertir en coordinador general d’IU, des d’on va ser candidat a la presidència del govern espanyol. Els seus van ser els millors resultats de la història d’Esquerra Unida: el 1996 va aconseguir el 10% dels vots i 21 diputats al congrés espanyol. El seu pas pel congrés espanyol es va caracteritzar per supeditar qualsevol mena de pacte amb el PSOE a acords programàtics concrets, fent famós el lema ‘programa, programa, programa’. Va defensar tant la teoria de les ‘dues ribes’, en què equiparava les posicions de PP i PSOE per la seva tendència a la corrupció, com el ‘sorpasso’, segons la qual EU havia d’aspirar a superar al PSOE per convertir-se en força hegemònica de l’esquerra a l’estat espanyol.

‘Sorpasso’, allò que els italians en diuen, en català, ‘remuntada’

Anguita va deixar la Secretaria General del PCE el desembre de 1998, quan va ser succeït per Francesc Frutos, que a finals de 1999 va assumir la candidatura d’EU a la presidència del govern espanyol per la renúncia d’Anguita pels problemes cardiovasculars que llavors ja patia.

Les diferències internes per les relacions que havia de tenir d’EU amb el PSOE van fer que Anguita també deixés el càrrec de coordinador general de la coalició. El va substituir Gaspar Llamazares i ell va tornar a la seva activitat docent a Còrdova fins que es va jubilar el curs 2003-2004.

Els seus companys l’acomiaden

Alberto Garzón, actual coordinador federal d’Esquerra Unida i ministre espanyol de Consum, ha expressat el seu dolor per la pèrdua en un piulet: ‘Encara no m’ho crec. Continuo plorant i no sé quan deixaré de fer-ho. Hem perdut el que era més gran. Has estat i seràs la inspiració de molts. Gràcies pel teu exemple. Continuem la teva lluita. Descansa en pau.’

Teresa Rodríguez, presidenta d’Endavant Andalusia, ha escrit que Anguita ha faltat ‘amb la mateixa lucidesa que va mantenir tota la vida’. ‘Alguns vam començar a interessar-nos per la política escoltant-lo sempre valent, sempre coherent, renunciat als privilegis de la política i a la connivència amb el neoliberalisme en qualsevol dels seus vessants’, ha afegit. En la seva opinió, ‘si es pogués fer, l’homenatge seria massiu, sens dubte’.

També ha expressat el seu condol el vice-president del govern espanyol Pablo Iglesias, qui sempre va reivindicar Anguita com un referent: ‘Julio Anguita sempre es va atrevir a assenyalar el poder. Va dir les veritats més crues i incorrectes amb tot en contra i, fins al final, ens va indicar el camí que alguns vam voler seguir. No tan sols se’n va un referent ètic, se’ns en va el nostre millor referent polític. Fins sempre.’ Anguita va empènyer des de la seva posició a formar la coalició d’Unides Podem quan Esquerra Unida i l’acabada d’aparèixer Podem competien pel mateix espai electoral.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.