S’ha mort John Lewis, figura històrica de la lluita pels drets civils als EUA

  • Era l'últim supervivent dels sis organitzadors principals de la històrica marxa pels drets de la població de raça negra de Washington l'any 1963, escenari del discurs 'Jo tinc un somni'

VilaWeb
Lewis, quan va rebre la medalla presidencial de la Llibertat el 2011
Redacció
18.07.2020 - 09:31
Actualització: 18.07.2020 - 13:14

El congressista nord-americà John Lewis, l’últim dels grans pioners de la lluita pels drets civils als Estats Units, s’ha mort a 80 anys després de sofrir un càncer de pàncrees que li va ser diagnosticat el passat mes de desembre, segons que ha dit la líder demòcrata de la Cambra de Representants del Congrés d’EUA, Nancy Pelosi.

El representant de Geòrgia i defensor de l’activisme pacífic era l’últim supervivent dels sis organitzadors principals de la històrica marxa pels drets de la població de raça negra de Washington l’any 1963, escenari del discurs ‘Jo tinc un somni’, del líder dels drets civils Martin Luther King, al costat de A. Philip Randolph, John Farmer, Roy Wilkins, Whitney Young i el mateix King.

Lewis també va participar en una altra marxa que va passar als annals de la història del país, la de Selma, l’any 1965, a l’estat d’Alabama, on va ser greument ferit al cap per un cop de porra d’un agent de policia durant l’assalt de les forces de seguretat contra els assistents al pont Edmund Pettus.

‘John Lewis va ser un tità del moviment dels drets civils, la bondat, fe i valentia dels quals van transformar a la nostra nació’, ha aplaudit Pelosi en el comunicat de condolences, al que s’han afegit amb el pas de les hores diversos líders polítics, socials i culturals del país.

La família de Lewis el va descriure com ‘un defensor incondicional en la lluita en curs per a exigir respecte per la dignitat i el valor de cada ésser humà’, que ‘va dedicar tota la vida a l’activisme no violent i va ser un defensor obert en la lluita per la igualtat de la justícia als Estats Units’.

Lewis va servir en la Cambra de Representants dels Estats Units des del 1987, on era conegut com la ‘consciència del Congrés’. Sovint va votar i va parlar en contra de les intervencions militars dels Estats Units, inclosa la Guerra de l’Iraq.

El seu activisme va continuar fins i tot mentre lluitava contra el càncer. El passat 5 de gener, Lewis va emetre un comunicat en el qual va condemnar l’atac nord-americà amb avions no tripulats que va matar al general iranià Qasem Soleimani.

‘Vull ser clar en la meva inequívoca condemna de l’atac militar no autoritzat d’ahir’, va dir. ‘He advertit moltes vegades que la guerra és sagnant, costosa i destrueix les esperances i els somnis d’una generació. No aprendre de les lliçons de la història significa que estem condemnats a repetir els errors del passat’, va lamentar.

Lewis també va prestar la veu a les protestes racials d’aquests últims mesos als Estats Units contra la brutalitat policíaca després de la mort durant una detenció del ciutadà de raça negra George Floyd, de nou sota l’ensenya de l’activisme no violent: ‘Se’ns ha negat la justícia durant molt temps, però els disturbis, els saquejos i els incendis no són maneres. Organitzeu-vos. Protesteu. Voteu.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any