Antoni Artigues (fotografia de la UIB).

Aquesta matinada s’ha mort Antoni Artigues Bonet als 67 anys després d’una malaltia diagnosticada recentment. Artigues era professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears i tenia una extensa experiència com a mestre, divulgador, activista cultural i militant de la llengua catalana. És l’autor de diversos llibres sobre llengua i didàctica lingüística, així com reculls de poesia per a les escoles. També ha escrit llibres de text de llengua i literatura per als estudis de primària.

Artigues fou un investigador de les tradicions i les expressions de cultura popular de Mallorca, així com un gran promotor de muntatges poètics i teatrals. El professor Artigues també era xeremier, recuperador de les festes populars, impulsor de l’espectacle i disc ‘Cançons Republicanes‘, juntament amb Biel Majoral.

El seu compromís amb la llengua, la cultura i la llibertat el va portar a encarar-se a l’aleshores president José Ramón Bauzá a les fires de maig de Ses Salines el 2012. Artigues va recriminar amb contundència els atacs de Bauzá a la llengua catalana com podeu veure en aquest vídeo:

Va rebre aquest 2017 el Premi Emili Darder, de l’Obra Cultural, que va distingir Magisteri Teatre – Mag Poesia, una projecte acadèmic que liderava i que té per objectiu donar a conèixer els autors més destacats de la literatura catalana als mestres i als estudiants.

En aquest altre vídeo el podeu veure en la presentació de la segona edició de Balada de Guillem d’Efak, juntament amb Biel Majoral, Mònica Pastor, Mateu Mates ‘Xurí’ i Bartomeu Mestre ‘Balutxo’:

El glossador i amic d’Artigues, Mateu ‘Xurí’, ha fet aquests versos en record:

«Havies de venir a Binifaldó
per fer que els glosadors fóssim persones
capaces de trobar dins un record
la universalitat d’un bon poema.
I no vares poder. Ja t’ingressaren.
I els vares dir no em moc fins que em digueu
que putes és que em corr per dins l’entranya.
Fins i tot a la fi has estat clar.
Directe, contundent i sincer alhora.
Quan vaig venir a veure’t vares dir:
ja s’ha acabat la vida, ja està fet.
I jo esglaiat mirava el teu somriure
que sempre l’he trobat una metàfora
de viure, però ara era de mort.
Em vas passar uns papers. Vas dir: llegeix!
I jo innocent pensava en un poema…
El testament vital d’Antoni Artigues.
I jo et llegia els ulls perquè em bastava
per sebre tot el que em volies dir.
Amb els ulls ben oberts de bat a bat
et mostrares complet, de cap a peus.
I em vas dir amb tota solemnitat,
i com qui no diu res però ho diu tot:
“Mateu, he passat molt de gust de viure”»

I ací podeu veure el piulet que ha escrit avui el seu amic i col·laborador, Bartomeu Mestre:

Ací podeu llegir la nota que ha publicat la Universitat de les Illes:

«La comunitat universitària i, en nom seu, el Rector expressen el seu dol per la mort del doctor Antoni Artigues Bonet, professor titular d’universitat del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears.

»Antoni Artigues Bonet (Palma, 1950-2018) es va llicenciar l’any 1975 en Filosofia i Lletres (Pedagogia) i l’any 1979 en Filologia Romànica (Catalana), a la Universitat de Barcelona. En aquesta mateixa universitat es va doctorar en Filologia Romànica (Catalana) l’any 1983, sota la direcció d’Antoni M. Badia i Margarit.

»Des del curs 1977-78 va impartir docència als estudis de Mestre a la Universitat de les Illes Balears, i era catedràtic d’escola universitària des de 1986. Va ser subdirector de l’Escola de Magisteri de 1986 a 1988. En l’actualitat era professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i impartia docència als graus d’Educació Infantil i Educació Primària. Era també investigador del Grup de Recerca en Art i Educació(GRAiE) i secretari del Laboratori de Música i Art.

»Docència, recerca i teatre

»Al llarg de la seva trajectòria universitària, va compaginar la docència i la recerca sobre cultura popular, sociolingüística i didàctica de la llengua i de la literatura catalanes amb l’impuls al teatre universitari. Així, a més de ser «mestre de mestres», també va ser l’ànimade Magisteri Teatre – Mag Poesia, un projecte que des del curs 1992-93 ha tingut com a objectiu implicar els alumnes dels estudis de Mestre de la UIB en la lectura i representació d’obres de teatre i poesia. Al llarg d’aquests anys s’han treballat i escenificat textos d’autors com Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Joan Brossa, Alexandre Ballester, Marta Pessarrodona, Agustí Bartra, Miquel Bauçà, Pere Quart (Joan Oliver), Pere Capellà, Guillem d’Efak, Ovidi Montllor, Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet i Joan Vinyoli, entre molts altres. Al marge de la Universitat, aquestes obres s’han escenificat en escoles i teatres arreu dels Països Catalans. Per aquest projecte, va ser mereixedor del premi Emili Darder, que l’Obra Cultural Balear va atorgar-li el desembre de 2017.

»Publicacions

»Va participar en vint-i-cinc projectes de recerca i va publicar més de cinquanta articles en revistes i, entre altres, els llibres següents: Guia didàctica de la llengua catalana(1979), Xeremiers (1982), Mecanismes de poder (1985), Repertori i construcció dels instruments de la colla de xeremiers (1988), Neó 5 (1988), Llumeneret blau (1989), Ecologia lingüística (1998), Llengua als Països Catalans (1999), Xeremies, el sac de gemecs català de Mallorca (2000), Poesia a l’escola. Educació primària (2000), Poesia 1. Educació primària, cicle inicial (2000), Poesia 2. Educació primària, cicle mitjà(2000), Poesia 3. Educació primària, cicle superior (2000), El teatre de Pere Capellà. Val més un dit en es front: propostes per a l’aprenentatge (2007), Enganxa’t a la poesia(2008) i La poesia contemporània (2009). També va coordinar la col·lecció de poesia per a infants Cuca de Suro.

»Juntament amb el seu company i amic Gabriel Oliver, Majoral, va fer possible el projecte Cançons republicanes (2005), un recopilatori de cançons i poemes de lluita i esperança per fer memòria de la República, la Guerra Civil i la repressió franquista. També va fer de rapsode al disc Ferments. El mapa sensitiu d’una illa (2015), de Miquel Brunet.»

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb