El mirador del cementiri de Deià

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Va ser Gertrude Stein qui va dir a Robert Graves que s’instal·lés a Mallorca si era capaç de resistir el paradís. I es veu que l’escriptor anglès li va fer cas i ara ell mateix forma part del paradís literari de l’illa, amb una tomba humil i mig amagada al cementiri de Deià, des de la qual es pot veure una posta de sol espectacular i amb la seva finca de Ca n’Alluny, que és una de les parades obligatòries per a tots els mitòmans de la literatura britànica o simplement per a qualsevol interessat per la literatura mundial.

Partint de les paraules de Stein –que entre 1915 i 1916 va viure al barri el Terreno, de Palma, fugint de la primera Guerra Mundial i acompanyada de la seva parella i secretària Alice B. Toklas– fa cinc anys va començar el projecte ‘Walking on words’, que vol posar en valor la Mallorca literària. Enguany, coincidint amb el cinquè aniversari del projecte i amb l’estranyesa d’un any de confinament com el que hem viscut, ‘Walking on words‘ ha demostrat tota la validesa del seu plantejament: un conjunt de set rutes literàries completes que es poden fer de manera virtual, o bé seguint el llibre que es va editar o bé amb una aplicació per al mòbil que aporta continguts extra.

La nòmina d’escriptors que ha passat per Mallorca és molt extensa. Potser els més coneguts són l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, a qui devem el Die Balearen; la francesa George Sand i el seu Un hivern a Mallorca, i Robert Graves mateix, però els carrers i les places de l’illa han vist passar Ruben Darío, Jorge Luis Borges, Claribel Alegría, Carlos Fuentes, Julio Cortázar i Camilo José Cela, entre els hispanoamericans i espanyols, Albert Vigoleis Thelen, Georges Bernanos, Albert Camnus, Anaïs Nin i Jules Verne, entre els europeus, Agatha Christie, Milan Kundera i Frederick Forsayth, entre els autors de gran èxit, representants de la generació beat com Robert Creeley i molts autors il·lustres de casa nostra com Josep Carner, Josep Pla, Vicent Andrés Estellés i Jaume Fuster.

‘Walking on words’ proposa de descobrir set rutes diferents que es poden fer a l’illa. La primera parteix de la capital balear, Palma, i es titula ‘Patis, casals i remor de campanes’. Es mou entre el centre cultural de la Misericòrdia –que acull joies com la Biblioteca de Cultura Artesana– i Ca n’Alcover, seu cultural de l’Obra Cultural Balear. Travessarem així els principals carrers de Palma des de la seva fundació fins a l’actualitat i, si bé és cert que els texts que es poden llegir en aquesta ruta són molts, la selecció comença ni més ni manco que amb un poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, ‘Auca’, llegit per Biel Mesquida i acaba amb ‘La relíquia’ de Joan Alcover llegit per Antoni Maria Thomàs als jardins de Ca n’Alcover. Pel mig, Borges, Bernanos, Ramon Llull, Llorenç Villalonga, Miquel dels Sants Oliver…

La segona ruta té com a escenari principal el fabulós paisatge de la Serra de Tramuntana comprès entre Deià i Valldemossa, en la ruta més curta, però que s’assegura que és també ‘la més carregada de veus’: ‘Entre Valldemossa i Deià es crea un focus d’atracció d’escriptors, artistes i viatgers que han recalat en aquest indret de l’illa, admirats per la bellesa i la potència d’aquests paratges’. Aquí els noms són incommensurables: Ramon Llull, que a la costa nord creà l’escola de traductors de Miramar, possessió que va acabar comprant l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, el ja esmentat Robert Graves, George Sand i Ruben Darío, veus que ressonen en un paisatge únic patrimoni de la Humanitat de la Unesco. En aquesta ruta caldrà anar a veure Ca n’Alluny, la casa de Robert Graves. També cal destacar com a cita menys coneguda un fragment d’Anaïs Nin de 1977 referida a Cala Deià:

«Un vespre, fa uns quants anys, la filla d’un pescador, de divuit anys, caminava a vorera de la mar, saltironant de roca en roca, amb el seu vestit blanc arrapat al cos. Passejant així, somniant i contemplant els efectes de la lluna sobre la mar, el dolç vaivé de les ones als seus peus, va arribar a una caleta recollida, i es va adonar que algú estava dins de l’aigua.

Tan sols podia veure un cap que es movia, i de tant en tant un braç. El banyista era prou enfora. Llavors va sentir una veu animosa que la cridava: ‘Vine i neda. Es meravellós’. Ho deia en castellà, amb accent estranger. ‘Hola, Maria’, va dir, així que era algú que la coneixia. Devia ser una de les americanes que nedaven a la cala durant el dia.»

El text pertany a Delta of Venus.

La tercera ruta que se’ns proposa té com a epicentre dos noms enormes de la literatura catalana: Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel. En aquests casos es parteix del nom mític de dos territoris, Bearn i Solnegre, i s’assegura que ‘la literatura ens desplega nous camins en el territori’: ‘Són els camins inspirats en els llocs, però creats com a part de mites que prenen cos en la imaginació dels autors. Aquesta passejada ens duu per indrets de les comarques del Raiguer i Tramuntana, però en realitat ens permet volar molt més enllà. Descobrim topònims inexistents en els mapes, com Bearn o Solnegre i també és una passejada de llegendes, de les rondalles que ens duen a les profunditats de l’Avenc de Son Pou, als paratges on campa la funesta ànima del comte Mal a Galatzó’. A Mallorca també tenim una versió pròpia del comte Arnau.

Una possessió de Campos i al fons la Serra de Tramuntana nevada.

En aquesta tercera passejada és imprescindible la visita a la casa museu Llorenç Villalonga, seu de la Fundació Mallorca Literària i que és al casal can Sabater de Binissalem. La clastra, el gran pati, acull a l’estiu una programació cultural de primer ordre, i el despatx i biblioteca de l’autor de Mort de Dama també és imprescindible.

La quarta ruta torna a centrar-se en la serra de Tramuntana per discórrer entre el Port de Pollença i la vil·la de Sóller. Paisatges literaris de Tramuntana. És el territori mític del Pi de Formentor de Costa i Llobera, tot i que hi ha indrets molt més desconeguts, com Campanet i Caimari. I entre les cites, una de les més internacionals, la d’Agatha Christie, que va ser com a mínim dues vegades a l’illa i que el 1932 ja deia això:

«Parker Pyne es va instal·lar ben feliç al Pino d’Oro. No gaire lluny hi havia un altre hotel més gros, el Mariposa, on s’allotjaven la major part dels anglesos. També hi havia una mena de colònia d’artistes vivint en aquell redol. Hom podia passejar a vorera de mar d’un cap a l’altre del poblet mariner, on hi havia un bar de cocktails on la gent es trobava, i també unes quantes botigues. Tot plegat era molt tranquil i agradable. Les noies passaven patinant, vestides amb pantalons i amb vistosos mocadors de colors que els cobrien la meitat superior del cos. En el Mac’s Bar, els joves amb boina i amb cabells força llargs debatien sobre temes com els valors de la plàstica i l’abstracció en l’art…»

La cinquena ruta canvia totalment el paisatge i s’endinsa en el Migjorn mallorquí. Campos, Santanyí, Portocolom, Felanitx i la Colònia de Sant Jordi són alguns dels escenaris escollits d’aquesta Mallorca on destaquen poetes tan brutals com Blai Bonet, Miquel Bauçà i Damià Huguet, però també el Llucmajor de Maria Antònia Salva i el turó mític de Randa on es va retirar Ramon Llull per bastir una part importantíssima de la seva obra. Impressionant la lectura de Manena Huguet de l’obra del seu pare a la Colònia de Sant Jordi i també el poema d’Huguet dedicat a Campos inclòs dins Carn de vas, de 1976:

«Aquí els homes són de call vermell, com una idea,
com la terra que consent els solcs lineals i l’agressiu rostoll
que esgrogueeix els camps d’una amarada fe diària i dura.
Veu i camí. Feinera raça de foravilenca mida
on cada pell relluu el cos concret d’una gramàtica amb nirvi.
Poble que parla amb una sang que escriu aquesta llibertat de creure,
el foc sencer d’una suor tenyida amb un polsim de pedra
que ja a la cara mostra una rojor amb vida.
Campos sempre aspriu, verds d’home encara, lloc meu.
Ho escric amb pols de la terra de secà que treu blat i bandera.
Perquè hi crec. Jo, home de call vermell i damià de sang que vessa,
som qui dic terra, país, Mallorca.»

La terra del Llevant centra la sisena ruta, també amb noms imprescindibles de la nostra literatura. Manacor, Portocristo, Artà i la Colònia de Sant Pere són paisatges potser menys coneguts però també molt escrits. Mossèn Antoni Maria Alcover i les seves rondalles, però també veus com les de Miquel Àngel Riera i Jaume Vidal Alcover ens acompanyen en aquestes contrades juntament amb Guillem d’Efak, Gabriel Galmés i Salvador Galmés.

Finalment, aprofitant la figura del pare Ginard i la seva vinculació amb Sant Joan, no podia faltar una ruta pel Pla de Mallorca, titulada ‘Mallorca amb veu pròpia’: ‘Per conèixer la vera història de l’ànima col·lectiva de Mallorca, no furgueu en els arxius plens de pols i arnes, sinó rabejau-vos, immergiu-vos en el folklore’, escriu Rafel Ginard, un dels recopiladors de la literatura oral de l’illa més importants. Gràcies a la seva tasca es varen recuperar i conservar 20.000 cançons d’arrel tradicional, en les quals hi ha condensada la identitat i la història d’aquesta terra. El cançoner popular dóna consistència a aquest passeig pel bessó de Mallorca, la comarca del Pla: un entorn agrari, un terreny esquitxat de petits pobles que encara serven la veu pròpia de l’illa, la seva llengua, la seva cultura i les seves tradicions. La ruta ens duu de Sant Joan, amb el seu Museu de la Paraula, fins a Algaida, a través de paisatges cantats amb una paleta de sentiments multicolor: la veu crítica, la veu còmica, la veu amorosa, la veu descriptiva…»

En total, set rutes, més de setanta texts literaris diferents i tot un paisatge per descobrir. Cinc anys després, la convidada virtual pren tot el sentit, mentre arriben temps millors per a fer-ne la descoberta real. És possible un altre turisme, un turisme cultural interessat per la cultura i la literatura i pels paisatges humans. Potser ha arribat el moment de la reconversió per tornar a fer certes les paraules de Gertrude Stein: que Mallorca sigui el paradís.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.