Hi ha qui diu que les sèries són el nou cinema. L’explosió del consum audiovisual a la carta, amb l’aparició de plataformes com ara Netflix, HBO Max, Prime Video, Disney+ i Filmin, ha revolucionat la televisió. Que puguem triar què mirem sense dependre de cap graella de programació i al ritme que vulguem –com qui llegeix un llibre i en devora amb delit els capítols o prefereix arrossegar-lo durant una temporada llarga– ha donat valor a la televisió, que tradicionalment s’havia considerat per sota del cinema, i ha afavorit les grans produccions amb pressuposts gegantins, grans guionistes i bons actors. La transició cap a la supremacia de les sèries de televisió ha estat tan plàcida que, si no ens aturem a pensar-hi, se’ns fa difícil d’identificar quina va ser la primera sèrie que ens va atrapar al sofà amb les seves trames, tombs de guió, misteris, diàlegs brillants, acudits aguts o personatges captivadors.

Anys abans que Netflix i la resta fossin omnipresents, molta gent ja seguia sèries internacionals d’esquena a les televisions tradicionals, que no van saber veure la mar de fons de la revolució que havia de venir. Algunes televisions sí que van comprar i doblar algunes de les sèries de més èxit, però per norma general amb molt poc respecte a l’espectador: molta lentitud a l’hora d’estrenar capítols en relació amb l’estrena original, horaris intempestius, canvis del dia d’emissió o, fins i tot, desaparicions de la sèrie d’avui per demà sense donar explicacions. Les televisions per satèl·lit, l’opció de televisió de pagament més habitual fins que la internet de gran velocitat es va estendre a la majoria de cases, van veure el forat i van mirar de destacar-se donant cabuda als seguidors de sèries d’aquesta mena. Molts altres espectadors, en canvi, es feien la seva pròpia televisió a la carta descarregant els episodis per internet en programaris com ara eMule, fòrums o pàgines especialitzades.

Ara, quan molts ciutadans són subscrits a una plataforma de televisió a la carta, o a més d’una, rebem un bombardament constant sobre l’última estrena o la sèrie del moment. A vegades, la pressió ambiental arriba al punt que sembla que calgui mirar l’última estrena per formar part de la conversa pública, però alhora a les plataformes hi podem trobar hores i hores de les sèries genials que van donar peu a l’enamorament que es viu avui dia amb aquests productes audiovisuals. Sèries que avui encara aguanten i que són recomanables tant a qui encara no les ha descobertes com a qui, amb el pas dels anys, pot xalar d’allò més redescobrint-les.

Us oferim tot seguit un recull d’algunes de les millors sèries estrenades durant la dècada dels 2000 que podeu trobar a les plataformes més habituals:

Breaking Bad (disponible a Netflix)

Breaking Bad és una sèrie excel·lent que mostra com algú amb una vida quotidiana normal pot baixar gradualment les escales de l’amoralitat i convertir-se en un narcotraficant sanguinari sense gens de respecte per ningú per a aconseguir el seu objectiu. La sèrie ens presenta Walter White, un professor de química a qui diagnostiquen un càncer de pulmó. L’absència d’un sistema de salut públic als Estats Units l’aboca a introduir-se en el món del tràfic de droga per a pagar el tractament i assegurar un bon futur financer a la família. Té 62 episodis repartits en 5 temporades i ha estat guardonada amb molts premis, com ara 16 premis Emmy i 2 Globus d’Or. El 2015 es va estrenar Better call Saul, un spin off sobre l’advocat de Walter White, Saul Goodman, que encara s’emet, i el 2019 es va estrenar El camino, un film que fa d’epíleg de Breaking Bad, protagonitzat per Jesse Pinkman.

The office (disponible a Netflix i Prime Video)

The office és un dels èxits més grans de l’humorista brillant Ricky Gervais. Originàriament era una sèrie britànica que es va emetre a la BBC2 (disponible a Filmin), però Gervais mateix la va exportar als Estats Units i la va adaptar amb actors nord-americans, entre els quals sobresurt un excepcional Steve Carrell que va guanyar el Globus d’Or pel seu paper de Michael Scott. La sèrie és rodada com un fals documentari que enregistra les situacions d’una oficina de Pennsilvània i que intercala la narració amb entrevistes dels mateixos protagonistes parlant a la càmera. Amb un humor irreverent, originalitat i capacitat de crear escenes còmiques, s’ha convertit en una de les sèries d’humor més ben considerades de la història. Són 201 episodis repartits en 9 temporades. No us espanteu per la quantitat d’episodis: són molt àgils i baixen fàcilment.

Dexter (disponible a Prime Video)

Qui s’havia de pensar que podríem empatitzar amb un assassí en sèrie? Dexter Morgan és un forense que treballa per a la policia de Miami. Sembla l’home perfecte: un xicot abocat a la seva parella i el seu fillastre i confident de la seva germana; però en realitat és un psicòpata que no pot reprimir les ganes de matar. En compte d’inhibir-se, tria delicadament les víctimes entre els criminals que fugen de l’acció de la justícia i se serveix dels seus coneixements com a forense per a no ser enxampat. Una comèdia negra amb tocs d’enjòlit psicològic que va ser guardonada amb dos Globus d’Or per als actors protagonistes Michael C. Hall i John Lithgow. Té 8 temporades de 96 episodis en total. Enguany s’ha estrenat Dexter: New blood, una seqüela que es pot trobar a Movistar+.

Lost (disponible a Disney+)

La sèrie de misteri que va atrapar milions de persones a tot el món. La situació inicial l’hem vista moltes vegades: un grup de nàufrags arriba a una illa deserta i hi ha de sobreviure. El problema és que ni l’illa és realment deserta ni tothom és qui diu que és. És una de les grans sèries de ciència-ficció de la història, capaç de jugar amb la intriga i el misteri com poques. Va guanyar onze premis Emmy, un Globus d’Or i dos premis BAFTA, entre més reconeixements. Com totes les grans sèries, el final va polaritzar els seguidors entre aquells qui en van sortir decebuts perquè no es resolien tots els misteris oberts i aquells qui el celebren i l’interpreten com el tancament de la història d’uns personatges concrets, però que deixa obertes algunes trames paral·leles. Poca gent sap, a més, que l’edició DVD de l’última temporada va incloure un epíleg final, que podeu mirar ací. Té 121 episodis, en 6 temporades.

How I met your mother (disponible a Netflix i Disney+)

Friends, la històrica comèdia de situació que va enganxar milions de seguidors arreu del món, va acomiadar-se de l’audiència l’any 2004 després de deu anys en antena. Un any més tard es va estrenar How I met your mother, considerada hereva del seu esperit perquè totes dues se centren en grups d’amics i tracten temes com ara l’amor, les relacions, les expectatives i l’amistat. Però el to i l’enfocament són diferents. A How I met your mother ens situem originalment el 2030, quan el protagonista, Ted Mosby, asseu els fills per explicar-los com va conèixer la seva mare, un personatge que no apareix pràcticament fins al final de la sèrie. Abans, explica les diverses relacions fallides i les aventures amb els seus amics. Té 208 episodis de vint minuts a trenta repartits en 9 temporades i va guanyar deu premis Emmy. És previst que el 18 de gener de 2022 s’estreni How I met your father, una nova sèrie dels mateixos creadors i amb un enfocament semblant, però amb nous personatges i trames.

The Sopranos (disponible a HBO Max)

The Sopranos es va estrenar l’any 1999, però té tanta influència en el món de les sèries que no es podia excloure d’aquest recull. De fet, es considera que va ser l’origen de l’època daurada: una sèrie d’alta qualitat que va fer espolsar les vergonyes al format, considerat culturalment inferior al cinema. La sèrie ens presenta Tony Soprano, cap d’un clan mafiós de Nova Jersey, i tot el seu entorn familiar i, per dir-ho d’alguna manera, laboral. Per primera vegada, veiem el món de les màfies des d’una òptica propera, familiar. No és una sèrie d’acció, violència, glamur i personatges quasi mítics, sinó que coneixem les misèries dels personatges d’un punt de vista molt humà. De fet, arrenca amb Tony Soprano començant una teràpia psicològica després d’haver tingut un atac de pànic, unes sessions en què repassa els traumes de la infantesa i la relació amb la mare, la dona, els fills i la màfia. Enguany s’ha estrenat The many saints of Newark, un film preqüela que mostra com Tony Soprano es va convertir en el mafiós de The Sopranos. Val a dir que la versió juvenil de Tony Soprano és interpretada per Michael Gandolfini, fill de James Gandolfini, que va posar-se a la pell del personatge a la sèrie original.

House, M.D. (disponible a Prime Video)

Hugh Laurie brilla en la interpretació del doctor House, cap del departament de diagnòstic d’un hospital de Nova Jersey extremadament irònic i arrogant. Cada episodi sol tenir una estructura similar: un pacient arriba a l’hospital amb un diagnòstic desconegut que House i el seu equip miren de salvar. Les històries concretes de cada episodi se sobreposen a trames de fons com ara la dependència de les drogues de House a causa de la seva coixesa, els intents dels directius de l’hospital per a domar-lo i les relacions complicades amb els seus companys. Hugh Laurie va guanyar dos Globus d’Or per House MD, que també va guanyar tres premis Emmy. La sèrie té 8 temporades, amb 177 episodis en total.

Desperate Housewives (Disponible a Disney+)

Una de les sèries revelació de l’any 2004 fou Desperate Housewives, una tragicomèdia sobre cinc mestresses de casa d’un barri residencial de classe mitjana-alta: Susan, impulsiva i ingènua; Bree, republicana i perfeccionista; Lynette, una ex-empresària competitiva; i Gabrielle, materialista i provocativa. A la colla hi havia una cinquena amiga, Mary Alice Young, que se suïcida al primer episodi per motius desconeguts i que és la veu en off de la sèrie. Durant les seves 8 temporades i 180 episodis va rebre 7 premis Emmy i 3 Globus d’Or, entre més guardons.

Skins (disponible a Netflix)

Skins és la sèrie juvenil que va marcar una generació per la manera de tractar els conflictes que afecten els adolescents. La sèrie segueix les vivències d’un grup de joves de Bristol (Regne Unit), però la diversitat dels protagonistes i les trames feia que molts espectadors s’hi veiessin reflectits. S’hi tracten qüestions com ara la salut mental, les relacions amb la família i els amics, els canvis d’ànims i la sexualitat, amb un estil irreverent que ha estat reproduït més tard per més sèries juvenils. Cada dues temporades se’n renoven els personatges principals, però sempre es manté un vincle amb la generació de personatges anterior. Té 7 temporades, amb 61 episodies en total.

The Wire (disponible a HBO Max)

En el seu moment no va ser un gran èxit d’audiència, però la crítica la va destacar com una de les millor sèries de televisió de la història. Retrata aquella societat dels Estats Units que ha estat relegada pels efectes del capitalisme. Una mirada desencisada enfocada a Baltimore, però que en realitat vol reflectir el conjunt dels Estats Units. Ara, The Wire és molt més que un retrat social; brilla pels seus personatges i la manera com es relacionen entre ells, tot tenyit amb un sentit de l’humor molt característic. Totes les temporades mostren un aspecte diferent de la ciutat de Baltimore, però sempre amb el fons comú del tràfic de droga.

Six feet under (disponible a HBO Max)

Quina relació tindríeu amb la vida i la mort si haguéssiu crescut en una casa que comparteix espai amb un negoci familiar tan llòbrec com una funerària? Si haguéssiu vist, de ben petits, cadàvers oberts i famílies fetes malbé per la pèrdua d’algú estimat? Amb aquesta premissa, no sorprendrà ningú que els protagonistes de Six feet under siguin els membres d’una família disfuncional que, amb molt d’humor negre, cerquen el seu jo. L’estructura de cada episodi és semblant: presenta la mort d’un personatge al començament i durant el funeral es desenvolupa la trama principal. La sèrie va guanyar nou premis Emmy i tres Globus d’Or, entre més guardons. Té 5 temporades i 63 episodis.

Prison break (disponible a Disney+)

Michael Scofield està convençut que el seu germà gran, Lincoln Burrows, és innocent del delicte pel qual l’han condemnat a la pena de mort: l’assassinat del germà de la vice-presidenta dels Estats Units. És per això que traça un pla sofisticat per a entrar a la presó d’alta seguretat on el seu germà compleix la condemna fins el dia de l’execució i ajudar-lo a fugir. A l’exterior, una amiga advocada mira d’esclarir qui va ser el veritable autor del crim, però topa amb els plans d’una organització secreta amb propòsits foscs. La sèrie va tenir originalment 4 temporades i es va acabar amb el film Prison Break: The Final Break, però set anys després del final se’n va estrenar la cinquena temporada. Són 90 episodis en total.

Sons of anarchy (disponible a Netflix, Prime Video i Disney+)

Sons of anarchy és un club de motoristes amb vincles amb el món criminal que opera arreu dels Estats Units. Un incident inesperat posa a prova la fortalesa de l’organització i comencen a aparèixer les rivalitats entre els membres de la banda. El protagonista és Jackson “Jax” Teller, vice-president de l’organització i fill d’un dels fundadors. Quan el pare es va morir, Teller va ser adoptat per Clay Morrow, cofundador del grup que es va casar amb la seva mare, Gemma Teller. Tot i que ha crescut dins la banda, l’incident farà que comenci a qüestionar-se la relació amb les activitats criminals i la seva pròpia existència. Té 7 temporades i 92 episodis. El 2018 se’n va estrenar l’spin off Mayans M.C. (disponible a HBO Max).

Gossip Girl (disponible a HBO Max)

Gossip Girl gira entorn d’un grup d’adolescents de Nova York, fills de pares poderosos, que faran servir un bloc per difondre tafaneries. Reben i fan córrer tota mena de rumors, la gran majoria certs, sobre companys, amics o, fins i tot, sobre els membres de la família. Aquest fet originarà grans rivalitats que s’allargaran. L’espectador seguirà les vides de cada protagonista amb la incògnita de saber qui és “la Reina tafanera”, la persona encarregada de difondre tots aquests rumors, la majoria dels quals deixen malparat l’afectat. Té 6 temporades i 121 capítols en total. Enguany se n’ha estrenat a HBO Max una nova versió en què ja no hi ha una “Reina tafanera” que escrigui al bloc, sinó que la tafaneria i el ciberassetjament es fa a les xarxes socials i als telèfons mòbils de cada adolescent.

Band of brothers (disponible a HBO Max)

Adaptació de la novel·la homònima de Stephen E. Ambrose sobre Easy, una companyia de paracaigudistes de l’exèrcit dels Estats Units que va combatre a la Segona Guerra Mundial. Band of Brothers ens presenta un grup de militars que participaran en la batalla de Normandia i les operacions militars que derivaran en la victòria dels aliats sobre l’Alemanya nazi. Els fets que es mostren es van treballar amb l’ànim de ser fidels a la història i es basen en entrevistes a antics components de la companyia Easy. Va ser produïda per Steven Spielberg i Tom Hanks, i va rebre 7 Premis Emmy i 1 Globus d’Or. És una minisèrie, d’una sola temporada i 10 episodis.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.