“Seny i rauxa. Notícia de l’arquitectura catalana” és una exposició al DHub de Barcelona que exhibeix el bo i millor de l’arquitectura feta a Catalunya en aquests darrers 150 anys. La proposta, comissariada i dissenyada pels arquitectes Carme Ribas, Victòria Garriga i Joan Roig, rescata centenars de peces dels magatzems i arxius on sovint estan tancades i convida el visitant a descobrir un arc de continuïtat ininterromput d’ençà de la fundació de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, l’any 1875, fins a l’actualitat, més enllà d’estils o èpoques històriques.

La mostra es pregunta, quines són les característiques capaces de construir els trets fonamentals del caràcter català, més enllà de les físiques i les econòmiques, i com aquestes característiques han influït en la definició de l’arquitectura del país. Els comissaris recorren a pensadors que hi han parat atenció abans, com ara Jaume Vicens Vives, Gabriel Ferrater Mora i, en el terreny de l’arquitectura, Alexandre Cirici Pellicer. De tots els conceptes establerts per aquests pensadors, rescaten especialment el binomi seny i rauxa, entès com dues cares de la mateixa essència, un detonant que serveix per a aprofundir en els trets característics de l’arquitectura recent i que fa paleses línies de continuïtat –amb contrasts i coincidències– entre les diferents aportacions fetes durant aquest darrer segle i mig.

Per ordenar les peces, es fa servir un sistema quasi estrictament dimensional. Parteix d’allò més petit i avança fins a les actuacions d’àmbit més ampli amb l’ordre següent: l’habitació, la casa, les cases de veïns, els edificis, el carrer, la ciutat antiga, la ciutat nova i el territori. Aquests àmbits s’entrellacen sense solució de continuïtat i, per tant, no són apartats estancs sinó que presenten ressonàncies entre si.

Aquesta disposició no pretén d’omplir l’exposició de dades i explicacions, sinó provocar el visitant perquè estableixi per ell mateix les relacions entre projectes, més enllà de les èpoques o les qüestions estilístiques, i induir-lo a descobrir aquells trets que es poden definir com a característics de l’arquitectura catalana. En definitiva, encendre la guspira de la interrogació amb la pregunta exposada al començament: podem afirmar que existeix un arc de continuïtat, ininterromput i conseqüent, en l’arquitectura catalana?

Amb més de 500 peces, l’exposició reuneix material arquitectònic com ara esbossos, plànols, maquetes i fotografies. La mostra fa un esforç per rescatar dones arquitectes que han treballat aquest darrer segle i mig, sovint amagades darrere de noms d’homes, per donar-los la rellevància que tenen en l’actualitat.

La proposta inclou també obres artístiques i de disseny, amb una mirada innovadora que vincula el llegat artístic i d’arquitectura, moviments expressius i dinàmiques socials. Entre els artistes presents a l’exposició hi ha Ramon Casas, Pere Torné i Esquius, Joaquim Vayreda, Joaquim Sunyer, Joan Miró, Pablo Picasso, Antoni Muntadas i Fina Miralles.

La disposició de l’exposició és un seguit de documents sobre les parets del perímetre que recorren tots els àmbits. En el centre es dipositen, sobre taules i peanyes, maquetes, mobles, llums, peces singulars i alguns objectes d’art que dialoguen amb allò que s’exhibeix al perímetre. Per completar el discurs, inclou també un recull de publicacions –llibres i revistes– que han acompanyat la reflexió sobre aquest període de l’arquitectura catalana, a més d’una taula –situada a l’entrada– que reuneix dinou croquis originals.

Tot això, amb una museografia pensada per donar valor al material arquitectònic. Un teló mig obert dóna pas a una sala de color vermell plena de peces presentades amb marcs que volen elevar la categoria d’esbossos o plànols.

Aquesta exposició es pot veure a l’Espai A del DHub fins el 6 de setembre. Amb motiu de l’exposició, s’ha editat la publicació Seny i rauxa, un llibre que constitueix una eina per a entendre l’arquitectura catalana per mitjà del edificis, els documents, les imatges, els croquis, els plànols i les publicacions que n’han construït el relat. La publicació proposa una lectura a partir del binomi del seny i la rauxa, entesos com dues cares d’una mateixa manera de pensar i projectar. Com en l’exposició, les obres es mostren en parelles o constel·lacions en una estratègia que afavoreix les comparacions i fa visibles qüestions com la materialitat, la geometria, la forma, la relació amb el lloc o la càrrega simbòlica de l’arquitectura.

No és un catàleg d’obres i prou, sinó també una proposta de lectura cultural i crítica sobre què pot definir una tradició arquitectònica catalana i com aquesta es transforma en el temps. En aquest sentit, inclou una selecció de texts de referència de figures clau com Alexandre Cirici, Jaume Vicens Vives, Josep Ferrater Mora, José Antonio Coderch, Oriol Bohigas, Helio Piñón, Ignasi de Solà-Morales, Josep Quetglas, Xavier Monteys i Àngela Molina, de manera que combina discurs expositiu i pensament crític.