‘No s’havia d’impedir el referèndum a qualsevol preu’: la sentència del cas Trapero desmunta la condemna del Suprem

  • El tribunal avala el papers dels Mossos d'Esquadra durant el 20-S i l'1-O i destaca que van actuar amb 'proporcionalitat i congruència'

VilaWeb
Redacció
21.10.2020 - 12:21
Actualització: 21.10.2020 - 18:04

La sentència de l’Audiència espanyola sobre el cas Trapero, que absol tots els acusats, s’ha convertit en el contrapunt més important a la condemna del Suprem contra els presos polítics. En aquest sentit, el tribunal avala completament l’actuació dels Mossos d’Esquadra durant el 20-S i l’1-O, sobre el qual detalla que ‘no s’havia d’impedir tant sí com no‘.

L’Audiència espanyola absol el major Trapero, Laplana i la cúpula d’Interior 

El tribunal descarta que la policia catalana actués amb connivència amb el govern de Carles Puigdemont per facilitar la votació i assegura que els agents van actuar amb ‘proporcionalitat, congruència i oportunitat’ durant l’1-O. Així mateix, detalla que la ‘prudència’ dels agents, encara que ‘possibilités el referèndum’, no es pot considerar ‘una cooperació a la sedició o una desobediència als mandats judicials’.

D’altra banda, la sentència deixa en evidència l’estratègia de la Guàrdia Civil i la policia espanyola durant l’1-O. ‘L’ús de força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, no pot ser, en aquesta situació, la solució per a imposar l’acatament de l’ordenament jurídic, encara que sigui legítim’, diu el tribunal, que considera que la violència policíaca podia desembocar en desordres públics i, eventualment, en lesions i danys.

Alegria per l’absolució però indignació pel contrast amb els presos polítics: les reaccions a la sentència de Trapero 

A més, afegeix que qualsevol intervenció amb l’ús de la força pot significar ‘una ingerència en drets fonamentals que vinculen tots els poders públics’. Per això, recorda que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) estableix estàndards precisos i específics per al control policíac i la dispersió de manifestants.

Ocupacions d’escoles i el 20-S

Els dies previs a l’1-O, Escoles Obertes va promoure l’ocupació de centenars de punts de votació. Novament, la sentència descarta l’ús de la força com la via per a impedir-ho. ‘Però quina era la decisió adequada per a afrontar la situació? Desallotjar violentament els locals? Enviar les unitats d’ordre públic a retirar avis, pares i nens de l’interior dels col·legis? Aquí és on novament es van aplicar els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat’, explica el tribunal.

Quant als fets del 20 de setembre, la resolució detalla que la protesta, per la qual són empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, es va desenvolupar ‘sense incidents violents importants durant el matí i la tarda, al marge de la devastació dels automòbils’. En aquest sentit, destaca que l’actuació policíaca va prioritzar la mediació i reitera que ‘els ciutadans no manifestaven una especial agressivitat’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any