06.10.2023 - 21:40
Vicent, aquests dies a Galícia es fan exposicions, jornades, congressos, debats i publicacions que commemoren el centenari de la fundació del Seminari d’Estudis Gallecs (SEG). Un d’aquests actes és promogut per Nós Diario per divulgar la tasca d’aquesta entitat, per reconèixer-ne la feina feta en favor de Galícia i per obrir debats nous que permetin de fixar una posició més fonamentada sobre les motivacions i objectius d’aquell país que aspirava a ser una altra cosa els anys anteriors al cop d’estat del juliol del 1936.
En aquest sentit, és d’esperar que el número monogràfic de Sermos Galiza que distribuïm amb Nós Diario contribueixi a fixar una visió més precisa del SEG i acosti raons per valorar més bé la seva tasca.
El centenari de la fundació del SEG és un motiu de satisfacció per als gallecs. La celebració honora la segona generació explícitament nacionalista, aquella que va entrar a la vida pública gallega els primers anys de la segona dècada del segle XX, que, en un temps de reflux per a l’acció política i hostil per al moviment nacionalista –a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera impulsada pel monarca Alfons XII–, va erigir una entitat encarada a estudiar i investigar el país com un tot, i va situar Galícia com a centre i mesura de totes les coses. En definitiva, un enfocament encara massa absent, però com més va més necessari.
L’actuació del SEG confirma la voluntat d’existir de Galícia i això justifica la decisió d’investigar aquells aspectes centrals per a explicar i transformar el país, que es lliguen amb la línia oberta per la tradició anterior, la que arranca a mitjan segle XIX amb la segona generació protonacionalista i es connecten amb els grans moviments de renovació i impuls cultural i científic que imperaven al món.
La feina del SEG va ser incòmoda i els seus membres no van dubtar a confrontar el relat hegemònic en l’àmbit oficial i acadèmic, en què Galícia era presentada com una mera extensió del relat espanyol.
Per una altra banda, l’existència del SEG és, Vicent, un altre capítol de la història de Galeusca. L’entitat va néixer mirant cap a l’Institut d’Estudis Catalans, fundat el 1907, i la Societat d’Estudis Bascs, amb la qual va compartir projectes i va mantenir relacions i objectius comuns. Al palau de Fonseca, de Sant Jaume de Galícia, es va constituir el Galeusca el 25 de juliol de 1933, en un document redactat, de manera definitiva, pel seminarista i secretari d’organització del Partit Galleguista, Alexandre Bóveda, i signat pels dirigents de les organitzacions nacionalistes de Catalunya, el País Basc i Galícia.
Malauradament, l’activitat del SEG va ser suspesa després del 18 de juliol de 1936; va ser il·legalitzat pel franquisme el 1940 i els seus béns van ser confiscats per l’Institut d’Estudis Gallecs Pare Sarmiento, secció gallega del CSIC, una institució fundada pel règim de Franco per posar la ciència i la cultura al seu servei. Amb el temps, vint-i-quatre membres del SEG van ser assassinats i cent quaranta-tres més van patir tota mena de pràctiques repressives, com ara la presó, l’exili i sancions administratives.
La tasca començada ara fa cent anys pel Seminari d’Estudis Gallecs ha de ser continuada. És de justícia.
