La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La preocupació pels canvis que sorgeixen com a conseqüència de l’activitat i desenvolupament humà és un tema que la revista Mètode va tractar en 2001 amb un monogràfic de títol ben suggeridor: Existeix la ciutat somiada? En aquest número es reflexionava sobre què han sigut les ciutats i en què s’han convertit. La temàtica de l’horta també es va abordar en la revista l’any 1999, amb el monogràfic Hortes valencianes. La fi d’un mite?, que recollia les inquietuds per la desaparició d’aquest paisatge i proposava com hauria de recuperar-se aquest valuós patrimoni cultural i vegetal que tant aporta a la vida de les persones. El paisatge familiar dels nostres entorns pròxims, des de les petites hortes de particulars a les grans extensions de cultiu, no sols el forma l’espai per on ens desplacem, sinó també les olors peculiars i estacionals d’aquest entorn: època de cebes, època de femar, època de crema de la palla… Cada moment ens fa respirar una olor diferent.

«Vegetació i olors són les arrels que configuren el nostre paisatge particular»

Vegetació i olors són les arrels que configuren el nostre paisatge particular, i una manera de recuperar aquestes sensacions ha estat la moda dels horts urbans i domèstics. Per això hem pensat a fer un breu manual per a ajudar a aconseguir, a partir de les llavors, una varietat de plantes hortícoles i comestibles i gaudir-ne amb els cinc sentits. Hem elegit aquesta activitat per a Mètode com a resposta a les persones que llegeixen la revista o vénen al Jardí Botànic i es mostren cada vegada més interessades a tenir el seu propi hort. Aquest petit hort pot ser estacional: no és necessari embarcar-nos en una producció anual, ja que l’avantatge dels cultius és que podem elegir l’època i buscar les condicions adequades perquè germinen i donen fruits.

Llig l’article sencer a la web de Mètode

Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València

Què és Mètode?

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes