Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Segueixi els rastres com si fos miop recull deu anys d’exposicions a la Sala d’Art Jove, el centre públic dedicat a l’art emergent català. L’Arts Santa Mònica dedica l’exposició a ensenyar tant la filosofia de treball de la sala com els fruits i transformacions de l’art contemporani emergent de la darrera dècada. La tesi de la mostra és que l’art està lligat a un context, i que la seva producció no només el reflecteix sinó que té la capacitat de transformar-lo.

L’exposició, que es podrà veure fins al 2 d’octubre, aplega les obres d’una quarantena d’artistes emergents catalans que han passat per la Sala d’Art Jove.  Segueixi els rastres com si fos miop s’articula a partir de cinc processos d’investigació, amb els quals es segueixen els rastres de diferents aspectes que han marcat l’art dels darrers anys.  La sala, que acull obres d’artistes menors de 30 anys, sintetitza els seus darrers deu anys d’activitat en cinc eixos vertebradors: la producció i l’economia; els discursos de l’art i l’herència conceptual; la pràctica col·laborativa i l’anomenat gir educatiu; la investigació artística; i la transmedialitat.

L’espai s’emmiralla en la concepció de Raymon Williams, que defensava que la cultura emergent és ‘aquella que amb la introducció de nous valors i pràctiques té l’efecte de desestabilitzar la cultura dominant’. Segueixi els rastres com si fos miop  explica també interpreta l’evolució de l’art contemporani emergent en general, a través de projectes que parlen de la precarietat laboral dels artistes, de la crisi econòmica i de la mercantilització de l’art, entre d’altres.

El nom de la mostra fa referència al consell que Bruno Latour va donar a un investigador en ciències socials perquè es basés en el seu treball d’anàlisi minuciós de les xarxes i els fenòmens socials. En essència, l’instava a dubtar dels mateixos instruments de visió i a no oblidar que els marcs teòrics i les eines que s’usen també acaben per conformar el mateix objecte d’investigació. El títol enllaça amb la definició de l’art emergent com a àmbit artístic que qüestiona allò establert.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.