“El cap de cartell és la solidaritat”: el sector musical s’aboca de ple a ajudar els afectats amb Som València

Cancel·lar concerts, prorrogar sortides de discs, cançons, obres de teatre, concerts i presentacions de llibres, suspendre la promoció durant uns quants dies… El sector cultural ha parat màquines aquests dies per abocar-se de ple a ajudar els damnificats de la gota freda que ha causat grans estralls al centre del País Valencià, sobretot a l’Horta Sud. Centenars d’artistes, grups musicals, escriptors i sales de teatre i concerts han decidit de parar temporalment l’activitat estrictament vinculada a la promoció i difusió d’esdeveniments –feta sobretot a les xarxes socials–, i aprofitar, en canvi, per compartir i difondre informació útil per a ajudar els afectats.

El sector cultural –i, concretament, el musical– ha estat dels més ràpids a organitzar-se i unir forces. D’ací neix Som València, un desplegament de concerts solidaris a nombroses ciutats i sales de tot el país i l’estat espanyol concentrats entre avui, demà i demà passat. En total, hi participen una quarantena de sales de concerts i tres-cents cinquanta artistes catalans i espanyols. La recaptació de les entrades, que costen entre quinze euros i vint, anirà destinada íntegrament als afectats mitjançant la Fundació Horta Sud, una entitat que fa més de cinquanta anys que treballa per enfortir el teixit i el moviment associatiu en municipis de la comarca de l’Horta Sud, una de les més perjudicades pel temporal. A més, també hi ha una fila zero per a fer donacions en cas de no poder anar als concerts.

Sandra Monfort (Pedreguer, Marina Alta, 1992), una de les veus actuals amb més projecció, ha estat un dels grans altaveus de la causa. A Monfort, la desgràcia li toca de ben a prop. “Estic devastada emocionalment. Són un conjunt de circumstàncies que mesclen des del dolor per la catàstrofe que hi ha hagut i la ràbia per com s’ha gestionat políticament, fins a l’amor cap a la gent que respon”, explica a VilaWeb. Va ser una de les artistes que, d’ençà del primer dia, va compartir a les xarxes les diferents iniciatives per a col·laborar i ajudar les víctimes. Ara, quan Louise Samson, gestora musical i fundadora del segell discogràfic Hidden Track Records, va proposar als artistes del segell d’organitzar algun acte solidari, no va saber com reaccionar. “La Louis, gerent de Hidden Track Records, ens va enviar un missatge dient que volia organitzar això i que quines artistes del segell volíem participar-hi. En aquell moment, que crec que era el segon dia després d’haver passat tot plegat, jo estava en xoc. Molt adolorida, molt afectada. No vaig contestar, perquè sentia que no podia posar el cos dalt l’escenari. Estic devastada.” Però va oferir-se per ajudar amb tot allò que calgués, fos amb tasques de gestió, organització, producció o comunicació. “De seguida vam començar a posar-nos en contacte amb gent del sector i la indústria: sales de concerts, promotors, programadors… Molta gent va afegir-s’hi. Encara ara rebem moltíssimes propostes d’artistes que volen afegir-se a la proposta. És preciós com la gent s’hi involucra.”

Que el sector musical es bolqui en causes solidàries no és nou. En moments així, artistes i professionals de la indústria ofereixen allò que saben fer més bé i deixen enrere la jerarquització dels grans noms de l’escena musical. L’important no és l’espectacle ni l’artista, sinó el públic i el poble que hi ha davant. “El sector musical és molt solidari. No té tant a veure amb quin artista toca o no. El cap de cartell és la solidaritat”, diu Quim Marcé, gerent de la Mirona de Salt (Gironès), una de les sales que participa en la iniciativa. “Nosaltres cedim la sala sense cap cost i hi posem tot el personal. Una sala com la Mirona és molt gran i necessita molt de personal. Cedim el preu de les entrades, i el que fem de barra servirà per a cobrir el cost de la sala: personal de neteja, cambrers, seguretat, etc.”, aclareix Marcé. La Mirona és una sala avesada als actes solidaris. Segons Marcé, cada any s’hi fa una desena de causes benèfiques. Tot i que la solidaritat del sector l’enorgulleix, també es mostra crític amb els polítics. “El sector musical ens sabem moure i organitzar ràpidament. El que és una vergonya és que no sàpiguen fer-ho els polítics. Això hauria de sortir del govern”, sentencia.

Anna Tisora, mànager i programadora de Niu Mgmt conjuntament amb Joana Vilar, participa a Som València organitzant el concert que es farà demà al teatre de l’Atlàntida de Vic (Osona). Hi participaran Ginestà, la Iaia, Dan Peralbo i el Comboi, CARLA, Balkan Paradise Orchestra i Maruja Limón. “Quan la Louise es va posar en contacte amb diferent gent del sector, vam dir: ‘D’acord, nosaltres com podem ajudar?’ Al principi, no sabíem si seria una cosa que es faria només a Barcelona, però de seguida es va estendre per diferents pobles i ciutats i vam decidir de donar un cop de mà a Vic.” Tisora explica que la primera cosa que van fer va ser trucar a la l’Atlàntida per veure si estaven disposats a cedir la sala, i ben aviat van voler afegir-s’hi entitats com ara l’Associació Big Bang Jazz Cava, la Clota, FMJVic, l’Ajuntament de Vic, el Festival Cantilafont, el Mercat de Música Viva de Vic, l’Associació Festival Protesta, l’Associació Cultural Deixebles de Sant Feliu, el Cineclub Vic, les Filmines, Cardant Cultura – Can Grau, el Casal Boira Baixa de Manlleu, el Refugi i el FET. De la mateixa manera que als pobles de la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, els Serrans, el Camp de Túria, l’Horta Sud, la Ribera Alta i la Ribera Baixa, fer xarxa ha estat imprescindible.

Tisora, alhora, considera que organitzar concerts per causes solidàries i crear un espai de lleure i celebració quan la realitat és catastròfica té un punt contradictori. “D’una banda, em fa creure en el que fem i penso que té tot el sentit del món, però, alhora, cobrim moltes coses que no fan les institucions. Vull dir, aquesta recaptació de diners tan bèstia que es farà a Som València no ha de ser exempta del que s’hagi de a les institucions. Ha de sumar, però el que no pot ser és que sigui com una de les iniciatives amb més impacte”, diu. Tan sols un dia després d’haver obert la venda de les entrades, ja s’havien recaptat 340.000 euros.

Així també és com se sent Monfort, que diu que celebrar quan hom està dolgut és una contradicció absoluta. Així i tot, agraeix els artistes del país i de l’estat espanyol que s’han ofert a participar-hi i a permetre que la cultura els salvi. “Les artistes valencianes ara mateix estem molt dolgudes. És difícil pujar a l’escenari o fer un concert a València, sobretot per la mena de representació cultural i de música. Els concerts moltes vegades signifiquen celebració, i celebrar quan estàs completament dolgut és una contradicció absoluta i és molt difícil posar-hi el cos. Però, alhora, la cultura mou masses i és una manera de calmar el cor davant circumstàncies angoixants.” Monfort, havia d’actuar amb Marala avui a la Sala 2 d’Apolo de Barcelona, conjuntament amb Al·lèrgiques al Pol·len, Angeladorrrm, Guillem Gisbert, Júlia Colom, la Ludwig Band, Marta Knight i Remei de Ca La Fresca. A banda de la seva carrera individual, Marala és el projecte que Monfort comparteix amb la catalana Selma Bruna i la mallorquina Clara Fiol. Finalment, però, per motius personals, Marala no hi actuarà i ho farà només Selma Bruna.

Així doncs, el projecte que va començar essent una idea de Hidden Track Records s’ha convertit, ara per ara, en la iniciativa solidària més gran per a col·laborar amb els afectats de la gota freda. Pot arribar a ser una celebració agredolça, però també serà un crit a la solidaritat. Com que la resposta per part de tot el sector musical ha estat tan gran, no descarten que pugui estendre’s a més iniciatives més endavant. “Encara hi ha gent que vol apuntar-s’hi, però hem hagut de dir que no. Qui sap si potser més endavant se’n poden organitzar més”, diu Monfort. Si us interessa de participar-hi, podeu trobar tota la informació sobre els concerts i els artistes que hi toquen al web de Som València.

Quines sales hi participen?

Les sales del país que col·laboren amb la iniciativa són:

• Barcelona: les sales Rouge, Paral·lel 62, La (2) d’Apolo, Razzmatazz, Upload, Heliogàbal, Taro, Casa Montjuïc, Club Sauvage, i Meteoro.
• L’Hospitalet de Llobregat: la Sala Salamandra.
• Sabadell: la sala Vade Música.
• Lleida: el Cafè del Teatre.
• Palma: la sala el Gremi de Palma.
• Reus: el Racó de la Palma.
• Salt: la Mirona.
• Sant Celoni: l’Ateneu de Sant Celoni.
• Sant Cugat del Vallès: l’Auditori de Sant Cugat.
• Tarragona: la Sala Zero.
• Vic: la sala 2 de l’Atlàntida de Vic.
• Vilassar de Dalt: la Massa Teatre de Vilassar.
• Tarragona: la Sala Zero.

A l’estat espanyol, són aquestes:

• Aretoa de Villava: Aretoa de Villava.
• Bilbao: les sales Bilborock, Stage Live i Crystal.
• Burgos: la sala Andén 56.
• La Corunya: la sala Inn Club.
• Granada: la Industrial Copera i la sala Planta Baja.
• Logronyo: la sala Fundición.
• Madrid: les sales La Riviera, Copérnico, Siroco, El Sol, But, Wurlitzer, Cool, Changó, Shôko, Sala B, Independance i Mon.
• Oviedo: la sala Tribeca Live.
• Pamplona: la sala Zentral.
• Sant Sebastià: la Dabadaba.
• Saragossa: el CMA Las Armas.
• Sevilla: la Sala X i Malandar Music Club.
• Zamora: la Cueva del Jazz en Vivo.

Manifest de l’artista Sandra Monfort

“Sota aquesta terra mullada avui descansa la mare, la filla, el marit, l’amant… Tantes veus que mai més no podran dir la paraula precisa.

El poble valencià serem la vostra veu per sempre. I cantarem per vosaltres i clamarem justícia!

Avui, mentre els estornells migren i creixen ravenells al bancal, el poble s’alça empunyant les pales i les graneres de carrer.

D’ara endavant, les nostres galtes estaran per sempre tacades de fang, seran el nostre emblema. I vosaltres els besareu. Alguns amb noblesa, altres amb vergonya… Una vergonya muda i silenciosa, com una serp…

Som fills de llauradors i barxeres, som fills de gent amb els dits desfets de cosir i la pell cremada de les hores al sol. Tenim la força i el coratge al pit per a moure piles de cotxes i salvar la nostra gent de la major de les catàstrofes que haja pogut passar per la nostra estimada terreta, i tenim l’alegria del sol brillant de València als nostres cors per alçar-nos i afrontar-ho amb comunitat i germanor.

Però també tindrem la dignitat i la paraula per a combatre la injustícia i l’abandonament a què hem estat sotmesos. Per a combatre la negligència política i la manca de recursos i ajuda que hem patit nosaltres i les nostres ànimes caigudes.

La nostra història quedarà tatuada a les vostres taules d’oficina per sempre, a les vostres banderes, a les vostres insígnies.

No hi ha prou rius que puguen sostenir el pes de les nostres llàgrimes, no hi ha prou marges que puguen sostenir l’impacte de la nostra ràbia. Serem la veu de cadascú dels nostres àngels ofegats. I cridarem ben fort justícia!

Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot… I aquell dia ha arribat.”