04.05.2025 - 21:40
|
Actualització: 05.05.2025 - 07:55
A les onze del matí, Soraya Sáenz de Santamaría compareixerà davant la comissió d’investigació del congrés espanyol que estudia les clavegueres de l’estat i l’operació Catalunya. Ex-vice-presidenta del govern de Mariano Rajoy, Sáenz de Santamaría també va exercir de responsable del Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI) del 2011 al 2018, i va coordinar l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola que li va permetre d’intervenir el govern català i assumir les funcions de la presidència de la Generalitat entre l’octubre del 2017 i el maig del 2018.
És una de les peces centrals del govern que va pilotar la repressió a l’independentisme en les estructures més altes de l’estat espanyol. La seva compareixença serà en un moment clau d’aquesta comissió, després de les declaracions d’uns altres membres del seu executiu, que fins ara han optat per negar-ho tot o minimitzar els fets, sovint amb un to de menyspreu i esquivant les preguntes.
Un dels punts més sensibles de la seva declaració seran les acusacions del comissari José Manuel Villarejo, que ha situat Sáenz de Santamaría directament com a impulsora i coordinadora de l’operació Catalunya al palau de la Moncloa. En la seva compareixença a la mateixa comissió, Villarejo va dir que “la presidència del govern [espanyol], en concret la vice-presidenta” havia estat qui havia dissenyat tota l’estratègia per a desacreditar l’independentisme mitjançant filtracions mediàtiques, informes fabricats i pressions a jutges i empresaris. I va afegir: “El CNI no tan sols n’era coneixedor, sinó que actuava coordinadament sota el comandament de Soraya Sáenz de Santamaría.”
L’etapa del 155
Sáenz de Santamaría també haurà d’explicar el seu paper durant l’aplicació de l’article 155. Va ser designada coordinadora del dispositiu que va intervenir la Generalitat després de la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017 i en la pràctica va exercir de presidenta en funcions sense cap aval a les urnes.
Durant aquells mesos, el govern espanyol va destituir consellers, va prendre el control de les finances de la Generalitat, va aturar projectes i iniciatives i va marcar les línies polítiques generals. Tot plegat amb el suport del PSOE i Ciutadans. D’aquella època, és especialment recordada una intervenció de Sáenz de Santamaría en què es vantava de la repressió del seu govern contra l’independentisme, en la qual arribava a celebrar que Rajoy i el PP havien escapçat els dirigents polítics d’ERC i Junts. Però allò que el va fer més viral va ser el menyspreu amb què va dir que havien ordenat la liquidació del Diplocat.
Compareixences anteriors: una estratègia de negació
Les declaracions de membres del govern de Rajoy han seguit fins ara un patró comú: negar qualsevol operació orquestrada contra Catalunya. Rajoy va tirar pilotes fora i va dir que no en sabia res. Fernández Díaz, ex-ministre d’Interior, va atribuir les gravacions que l’incriminaven a una “manipulació”. De Cospedal, ex-ministra de Defensa, va defugir la responsabilitat i va desafiar els diputats a denunciar-la penalment si tenien proves. I Montoro, ex-ministre d’Hisenda, va causar indignació amb respostes evasives i comentaris que molts van considerar ofensius.
Aquestes actituds han convertit la comissió en un escenari de confrontació política, on la investigació ha topat sovint amb un mur d’opacitat, però no els ha servit per a netejar la imatge. De fet, De Cospedal haurà de tornar a comparèixer per les seves mentides en comissió.
Artur Mas, també avui
A les quatre de la tarda serà el torn del president de la Generalitat Artur Mas, que compareixerà com a testimoni per explicar les pressions, maniobres i pràctiques d’assetjament institucional que va rebre durant els seus anys de mandat, especialment arran de la consulta del 9-N del 2014 i la persecució penal posterior.
Mas ha denunciat reiteradament que l’estat espanyol va fer servir “totes les eines possibles, legals i no legals” per fer-lo fora de la política. El seu testimoni vol contribuir a contextualitzar l’evolució de l’estratègia repressiva dels primers moviments a l’1-O.
Mas dóna molta importància al desenllaç de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya, creada arran dels acords dels partits independentistes amb el PSOE, i va dir que esperaria a tenir tota la informació aplegada per presentar una querella contra els responsables de la guerra bruta contra l’independentisme.
