22.04.2026 - 21:40
|
Actualització: 22.04.2026 - 21:41
Barcelona afronta aquest Sant Jordi amb la sensació de ser davant un any de transició que pot marcar un abans i un després en la manera de celebrar una de les diades més emblemàtiques del calendari. Les obres a la Rambla, històric epicentre de la jornada, han obligat a redibuixar del tot l’escenari habitual i a optar per un model descentralitzat que, si bé neix de la necessitat, també permet de repensar el futur de la festa.
Per primera vegada en molts anys, la Rambla queda fora del circuit principal de parades de llibres i roses. L’absència no és poca cosa: es tracta d’un dels espais més simbòlics i recognoscibles de Sant Jordi, tant per als barcelonins com per als visitants. La substitució ha implicat un desplegament sense precedents, amb una dotzena d’espais distribuïts en set districtes de la ciutat que aspiren a mantenir l’essència de la diada, però amb una lògica territorial diferent.
Zones com ara l’Eixample, amb carrers amples i fàcils de reconvertir en àrees de vianants, es consoliden com a nous punts neuràlgics, i uns altres districtes, com per exemple Ciutat Vella, Gràcia i Sant Martí, també guanyen protagonisme. L’objectiu és doble: d’una banda, evitar les aglomeracions que tradicionalment hi havia a la Rambla i l’entorn; i, d’una altra, acostar la celebració a més barris i fer-la més accessible, per tant, a tota la ciutadania.
La distribució territorial es manté estable: l’Eixample concentrarà la major part de parades, 243, seguit de Ciutat Vella amb 110, Gràcia amb 35, les Corts amb 15, el Poblenou amb 15, Sant Andreu amb 5 i Sarrià amb 3. En total, unes 425 parades –364 de llibres i 61 de flors. Cal afegir-hi 130 parades més de llibreries davant els seus establiments.
L’experiència d’aquests darrers anys –marcats també per adaptacions a causa de la pandèmia i més condicionants– ha demostrat la capacitat de Sant Jordi per a reinventar-se. El desafiament, ara, és consolidar un model que funcioni sense dependre d’un únic eix central i que pugui oferir una experiència igualment atractiva i multitudinària.
Quins poden ser els llibres més venuts?
Si hi ha un sector que observa la diada amb una atenció especial és el del llibre. Sant Jordi continua essent, amb diferència, el dia més important de l’any per a la indústria editorial catalana, amb una concentració de vendes que pot representar una part significativa de la facturació anual.
Les primeres llistes de llibres més venuts en català, poc abans de la diada, apunten a autors consolidats i amb gran projecció mediàtica. Noms com ara Regina Rodríguez Sirvent amb Crispetes de matinada, Pol Guasch amb Relíquia, Gil Pratsobreroca amb El joc del silenci i Òscar Andreu amb Manual de defensa del català es perfilen com a candidats clars a encapçalar els rànquings de vendes.
Com sempre, la venda de llibres serà de nou del matí a nou del vespre i els autors signaran de deu del matí a nou del vespre. S’hi posaran una vegada tinguin la panxa plena després de la tradicional xocolatada, que enguany torna a l’emblemàtic Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat.
El sector també posa l’accent en la importància de la diversitat editorial. Més enllà dels grans èxits comercials, Sant Jordi també és una oportunitat per a donar visibilitat a noves veus, iniciatives independents i editorials petites que troben en aquesta data un aparador únic.
La diada aspira a mobilitzar centenars de milers de persones i a posar a l’abast dels lectors milers de títols. L’any passat, per exemple, se’n van vendre 2 milions d’exemplars la setmana de Sant Jordi, amb fins a 75.000 títols diferents. Tot i que les llistes de llibres més venuts només representen una petita part del volum total –un 5%–, continuen captant l’atenció del públic.
La rosa, entre la tradició i el conflicte
Enguany, el sector dels floristes arriba a la diada amb un malestar evident que amenaça d’enterbolir una mica la celebració.
Les associacions de floristes han alertat del risc de caos en la venda de roses a causa del sistema de llicències actual, que consideren insuficientment regulat. Denuncien que la proliferació de parades gestionades per actors no professionals pot representar competència deslleial i dificultar el control de la qualitat del producte.
Els professionals de la flor denuncien que el sistema actual de parades lliure és insostenible i posa en perill la viabilitat de negocis que formen part del teixit comercial de proximitat. En aquest sentit, calculen que el cost fiscal d’aquesta economia submergida supera els 15 milions d’euros, aproximadament, i lamenten que a partir del moment en què les roses es posen a les parades no hi ha cap mena de control fiscal sobre la venda ni els imposts aplicables.
“Les vendes que s’esperen dels 7 milions de roses a tot Catalunya són d’uns 25 milions d’euros”, ha detallat Joan Guillén, president del Gremi de Floristes: “D’aquests, només al voltant de 10 milions recauen al sector.” Segons el gremi, aquesta situació no sols afecta els ingressos dels floristes professionals, sinó que també pot perjudicar la imatge de la diada en conjunt.
Per això, els floristes demanen una revisió profunda del model de llicències, amb criteris més clars i mecanismes de control més estrictes. L’objectiu és garantir una competència justa i preservar la qualitat d’un producte que forma part indissociable de la tradició.
Il·lusió, incertesa i capacitat d’adaptació
Amb tot, el sentiment predominant just abans de Sant Jordi és una barreja d’il·lusió i incertesa. Il·lusió per a tornar a viure una de les festes més estimades, amb tot allò que implica de celebració de la cultura i de les relacions personals. I incertesa per un format nou que encara ha de demostrar l’eficàcia.
Els professionals del sector coincideixen que la diada té una capacitat de resistència i d’adaptació extraordinària. Amb el pas dels anys, Sant Jordi ha sabut sobreviure a canvis socials, econòmics i fins i tot sanitaris, tot mantenint intacte l’esperit.
Enguany, la prova és diferent: es tracta de demostrar que la festa pot funcionar sense el seu escenari més icònic i que fins i tot en pot sortir reforçada. Si la descentralització funciona, podria donar pas a un model més flexible i distribuït en el futur.
La rosa vermella colombiana, majoritària
Mercabarna-flor preveu que aquest Sant Jordi es tornin a vendre uns set milions de roses com l’any passat, de les que un terç sortiran del mercat majorista. Tot i un encariment de les roses del 5% per la guerra a l’Iran i una pujada del salari mínim del 23% a Colòmbia, el principal exportador, els majoristes, que assumiran part d’aquest increment, confien mantenir les vendes. Així, es calcula que els clients pagaran sobre un 2% més que l’any passat per flor, amb preus que partiran dels cinc euros i mig.
Sense productors locals, gairebé tot el producte arribarà un any més de Colòmbia (80%) i l’Equador (15%), on es donen les condicions idònies per cultivar la rosa amb fred, calor i alçada. Per contra, un productor tradicional com és Holanda va a la baixa i enguany només representarà el 5% del producte que es vendrà.
Tampoc hi haurà gaires variacions pel que fa a colors i varietats. La rosa vermella serà un Sant Jordi més la majoritària, amb un 80% de les vendes, i la resta s’ho repartiran colors com el groc, el blanc, el rosa i el taronja. Pel que fa a les veritats, la rosa Freedom serà de nou la reina absoluta, seguida de la Reed Naomi.
Sobre les preparacions, es consolida a les floristeries l’ús de materials naturals, sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, i gairebé l’eliminació del plàstic o l’ús de plàstics biodegradables per embolcallar la rosa. En aquesta línia, destaquen els teixits de feltre, ràfia, sac, paper kraft i cartó, així com les cintes de ràfia, els fils de cotó o jute, i els ornaments de fusta o cartó.
Més enllà de la Rambla
La pregunta que plana és clara: pot existir Sant Jordi sense la Rambla? Allò que sembla evident és que la diada continua tenint una força difícil de reproduir. La combinació de llibres, roses i carrer continua essent un atractiu potent que mobilitza centenars de milers de persones i que defineix una part essencial de la identitat cultural catalana.
Barcelona es prepara, doncs, per a un Sant Jordi que posa a prova la capacitat de transformació que té. Una diada que manté intactes els elements essencials, però que canvia de forma per adaptar-se a les circumstàncies.
Si la Rambla ha estat durant dècades el cor de la celebració, enguany el desafiament és que aquest cor bategui de manera distribuïda per tota la ciutat. Una oportunitat per a repensar la festa i, potser, per a descobrir noves maneres de viure-la.
Veus internacionals
Com és habitual, Barcelona rep alguns dels escriptors internacionals més destacats del moment. Enguany, l’escriptora sud-coreana Han Kang ha participat en uns quants actes i ha aprofitat l’avinentesa per a presentar el llibre Tinta i sang (La Magrana). També l’escocesa Ali Smith ha estat una de les veus convidades i protagonistes del pregó literari. Smith, fascinada per la singularitat de la festa, ha elogiat Sant Jordi com una celebració “bonica i emocionant” i ha expressat el desig que el model es pugui reproduir en més ciutats. La seva presència, com la de Kang –una de les autores més influents d’aquests darrers anys i premi Nobel–, reforça la projecció exterior de la diada.
“Llibre, rosa i mani”: la diada també es reivindica al carrer
Per segon any, la diada incorporarà també una dimensió explícitament reivindicativa amb la repetició del Sant Jordi per la Llengua, que fa una crida a sortir al carrer per a denunciar el retrocés de l’ús social del català.
Amb el lema ja popularitzat de “Llibre, rosa i mani”, la convocatòria principal serà a Barcelona, a la plaça de la Universitat a les set del vespre, però la mobilització s’estendrà simultàniament a algunes ciutats més del país, com ara Girona, Reus, Tortosa, Manresa i Igualada.
La iniciativa, impulsada per una trentena d’entitats, vol convertir Sant Jordi en una jornada també de compromís lingüístic i de pressió a les institucions perquè reforcin les polítiques de defensa del català, en un context que els organitzadors consideren de retrocés i discriminació creixent.
La manifestació del Sant Jordi per la Llengua es fa la mateixa setmana que el Correllengua Agermanat. La flama, en aquest cas, recorrerà més de 1.500 quilòmetres, de Prada fins a l’Alguer, passant pel Principat, el País Valencià i les Illes, com a símbol de continuïtat lingüística i cohesió. És un compromís decidit per a tornar a activar el teixit, reconnectar territoris i recuperar l’autoestima lingüística. Dimarts la flama va arribar a Barcelona i dissabte serà a València, pel Vint-i-cinc d’Abril.
Quin temps farà?
Com gairebé sempre per Sant Jordi, l’oratge també en serà protagonista. Les previsions indiquen una diada marcada per la variabilitat pròpia de la primavera: temperatures suaus, amb valors que poden superar els vint o vint-i-dos graus en bona part del país, i estones de sol combinades amb intervals de núvols.
En paral·lel, alguns models apunten a una situació atmosfèrica inestable, amb possibilitat de xàfecs irregulars i fins i tot alguna tempesta aïllada durant el dia, sobretot al Pirineu i a les Terres de l’Ebre. Amb tot, no s’espera una jornada passada per aigua, sinó més aviat un cel canviant que obligarà a mirar amunt de tant en tant –i, potser, a dur el paraigua a la bossa, però sense acabar-lo d’obrir.
