25.02.2023 - 09:39
|
Actualització: 25.02.2023 - 10:47
La Conselleria de Sanitat ha activat el protocol per un possible cas d’infecció pel virus de Marburg, semblant a la de l’Ebola. El cas s’ha detectat a València i tindria relació amb el brot que va sorgir a Guinea Equatorial el 13 de febrer. Segons que informa la Generalitat, les mostres biològiques del pacient s’han remès al laboratori de referència de l’Institut de Salut Carles III de Madrid per confirmar la infecció.
L’afectat és un home de trenta-quatre anys que presenta símptomes compatibles amb la malaltia i que va visitar Guinea Equatorial durant uns dies, que poden coincidir amb el període d’incubació i desenvolupament de la malaltia. El pacient ha estat traslladat des d’un hospital privat i ara és ingressat la Unitat d’Aïllament d’Alt Nivell de l’Hospital la Fe de València, “que garanteix la seguretat tant de les cures com la protecció als professionals sanitaris que el tracten”, segons Sanitat.
Què és el virus de Marburg?
El brot, primer que es declara a Guinea Equatorial del virus de Marburg, es va detectar a la província de Kié-Ntem, prop de la fronterera amb el Camerun i el Gabon. Allà, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha confirmat la mort nou persones, pel cap baix. Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties de l’Àfrica (Àfrica CDC) de la Unió Africana (UA) van dir el 16 de febrer que el brot no havia de “sembrar el pànic” i van destacar que els experts treballaven per contenir-lo.
La de Marburg és una febre hemorràgica viral altament infecciosa, de la mateixa família que la malaltia del virus de l’Ebola. En el passat, s’han detectat brots i casos esporàdics d’aquesta en uns altres països de l’Àfrica, com ara Ghana, Guinea-Conakry, Angola, la República Democràtica del Congo, Kenya, Sud-àfrica i Uganda.
La malaltia pel virus de Marburg és tan mortífera com la de l’Ebola i s’estima que a l’Àfrica ha causat la mort de més de 3.500 ciutadans. Igual que l’Ebola, aquest virus causa hemorràgies sobtades i pot causar la mort en pocs dies, amb un període d’incubació de dos dies a vint-i-un i una taxa de mortalitat fins del 88%.
Els ratpenats de la fruita són els hostes naturals d’aquest virus, que quan és transmès als humans, pot ser contagiat mitjançant contacte directe amb fluids com la sang, saliva, vòmits i orina. La malaltia, per a la qual no hi ha vaccí ni tractament específic, va ser detectada el 1967 a la ciutat alemanya de Marburg –origen del seu nom– per tècnics de laboratori que van ser infectats quan investigaven simis d’Uganda.
De tota manera, el viròleg Xavier Abad ha explicat que hi ha quatre prototips vaccinals contra el virus que es podrien fer servir per lluitar contra el brot de Guinea Equatorial. Ara, detalla que n’hi ha molt poques dosis, tot i que els models desenvolupats per Janssen i Sabin, segons assaigs clínics als EUA, sembla que donen molta protecció.
👉Vector adenoviral de ximpanzé de Sabin Vaccine Institute.
👉Vector adenoviral humà, #Janssen (el mateix emprat pel vaccí vs #CoVID19).
👉Tres candidats més, basats en formes atenuades del virus de la estomatitits vesicular (ja emprat al 1er vaccí aprovat vs #ebola, #ervebo).— Xavier Abad MdG🎗 (@XavierAbadMdG) February 19, 2023
de dosis, mentre que els prototips de Sabin i PHV només arriben als centenars de dosis, per exemple. I solament les formulacions de #Janssen i Sabin tenen algunes proves clíniques en humans, als EEUU. Les proves en #NHP apunten a que conferiran una forta protecció. #Marburg
— Xavier Abad MdG🎗 (@XavierAbadMdG) February 19, 2023
