Sandro Rosell: la presó provisional com a terrorisme d’estat

«La repressió judicial serà l'arma més poderosa de l'estat espanyol, la preferida. Perquè, en definitiva, s'ha demostrat que és la que funciona millor en termes polítics per als seus interessos»

Vicent Partal
Vicent Partal
25.04.2019 - 05:18
Actualització: 25.04.2019 - 07:18
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’ex-president del FC Barcelona Sandro Rosell va ser absolt ahir per l’Audiència espanyola de tots els càrrecs que hi havia en contra seu. Demanaven per a ell sis anys de presó per emblanquiment de diners i repartiment de comissions. No s’ha pogut demostrar que fos culpable de res, però, malgrat això, ha passat 643 dies en presó preventiva, és a dir, gairebé dos anys. Una tercera part de la pena demanada.

Evidentment, cal preguntar-se com pot ser que una persona complesca la tercera part d’una pena abans que el tribunal s’adone que en realitat no és culpable de res. O quin sistema judicial és aquest, que perjudica així la vida d’una persona sense interessar-se en cap moment per la veritat del cas. Perquè aquesta és la clau de tot això que ha passat: en realitat no fan justícia ni estan interessats a fer-ne. No tenen interès en el cas concret, sinó que fan ús de la presó provisional com a instrument de terror polític. Com a terrorisme d’estat.

És una deducció inevitable. Perquè no s’han aclarit els fets de què acusaven Sandro Rosell, aquesta feina el tribunal no l’ha feta. En canvi, la seua detenció s’ha fet servir com una amenaça política evident contra el club i contra la societat catalana. No hi ha cap explicació plausible sobre això que ha passat que no siga aquesta. I així ho hem d’assumir, sense que això signifique acceptar acríticament la versió de Rosell ni pretendre que no va cometre cap il·legalitat.

Vaig explicar fa temps que l’estat espanyol volia i vol comprar temps. No fa res més. Comprar temps i esperar a veure si té sort i nosaltres perdem el rumb. Si cercàs res més, faria alguna mena de proposta política de resolució del conflicte. Però tots sabem que aquesta proposta ni hi és ni hi serà mai.

El primer d’octubre de 2017 el país va derrotar el règim d’una manera exemplar. El 27 d’octubre es va proclamar la independència, tot i les greus dificultats del moment. I en aquest context, com es veu clarament en el judici contra els presos polítics, l’estat espanyol va decidir de posar tota la carn a la graella. Va decidir de fer servir tanta violència, física, judicial, política, com calgués per aturar els fets que s’anaven succeint tan de pressa, per a trobar una manera de diferir els fets inevitables que s’havien d’esdevenir, que s’esdevenen i que s’esdevindran.

L’estat espanyol va fracassar el 21-D, a causa de l’extraordinària reacció popular. Però la decisió de no fer president Puigdemont i de renunciar per tant al mandat popular va regalar a Espanya una alenada d’aire inesperada quan estava més acorralada. I va obrir una via per a intentar la destrucció de la unitat independentista, provant així de fer ineficaç el procés.

El judici i la gestió de la presó provisional, a partir d’aleshores, han tingut un paper clau per a frenar la independència, perquè la situació personal dels presos ha condicionat cada dia més la negociació política i les estratègies dels partits. Cosa que sembla que durarà mentre ells mateixos no assumesquen, quan els fets ja no els deixen cap espai al dubte, que no hi ha cap més camí cap a la seua llibertat que la independència i cap més camí cap a la independència que la unilateralitat. Tot arribarà.

Mentrestant, la repressió judicial serà l’arma més poderosa de l’estat espanyol, la preferida. Perquè, en definitiva, s’ha demostrat que és la que funciona millor en termes polítics per als seus interessos. Tan bé, segons que sembla, que ja ni tan sols els preocupa, ni els molesta, ni els fa por que quede clar de què va la cosa. Tan clar com ha quedat amb aquesta increïble decisió que ha hagut de sofrir en la seua pell Sandro Rosell.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
jaume vall
jaume vall
24.04.2019  ·  22:09

Uau !
“no hi ha cap més camí cap a la seua llibertat que la independència i cap més camí cap a la independència que la unilateralitat. Tot arribarà.”

És inquietantment punyent.
Lúcid? Wishfulthinking? El temps ho dirà.

M’ha agradat molt llegir-ho. Caldrà acostumar-se a deixar el discurs correcte, a utilitzar el discurs sincer. Més o menys encertat, però sincer.

Quina part de l’independentisme signaria aquesta editorial, aquesta conclusió ?
Si és una minoria, tenim un problema.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
24.04.2019  ·  22:16

No em convences, amic Vicent, ho sento. El Barça es va adherir tard i malament a la campanya. Als partits de futbol requisaven pancartes i estelades.Jo no hi vaig, peró la meva filla hi treballava i n’es testimoni Res a veure a quan “deixaven” el camp per mitings.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
24.04.2019  ·  22:35

Si, Vicent la seva repressió és terrorisme d’estat que afecta tots els àmbits social. Els polítics com ostatges per escarmentar polítics i dirigents socials i culturals, artistes, mestres i a tothom que defensi la llibertat i sel’s creui per davant. Per això odien tant a Puigdemont per què és lliure i segeix lluitant i pot fer totes aquestes coses lliurement i lluny de les seves grapes.

Josep Usó
Josep Usó
24.04.2019  ·  23:01

Es veu que la”justícia” fa molt temps que la fan servir com a arma. Possiblement, ací està l’origen d’aquella dita espanyola, posada en forma de maledicció per part d’una gitana: “Pleitos tengas y los ganes”. Quan els presos que encara no en són conscients entenguen que només seran lliures amb l’arribada de la República, tot avançarà més de pressa. De moment, l’editorial engresca, que no és poc.

Antoni Oller
Antoni Oller
24.04.2019  ·  23:13

Que content que estic de llegir en un editorial d’algú tan seriós i rigorós com Vicent Partal, coses com aquesta: “Però la decisió de no fer president Puigdemont i de renunciar per tant al mandat popular va regalar a Espanya una alenada d’aire inesperada quan estava més acorralada … no hi ha cap més camí cap a la seua llibertat que la independència i cap més camí cap a la independència que la unilateralitat”. Em preocupa la sospita de Jaume Vall de que només una minoria dins l’independentisme signaria aquest editorial. Només sortirem de dubtes després de la propera tongada electoral, després de les eleccions que s’acosten, TOTES TRES! Però soc optimista: no fa ni un any, que el propi Partal no hagués redactat de cap manera aquestes paraules; la lucidesa també demana temps, fins i tot per a monstres de la clarividència com ell, per tant imaginem per al conjunt del poble català! Tardarem però ens en sortirem. I com deia ahir en el meu tardà comentari a l’editorial, com que per desgràcia tardarem, més ens val mentrestant anar mirant atentament com es mou el món, que no sigui que se’ns torni a passar l’arròs!

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
25.04.2019  ·  00:30

Totalmentd’acord amb l’editorial. Però em fa l’efecte que aquesta sentència absolutòria és un símptoma de que quelcom trontrolla al poder judicial espanyol.

Perquè l’han absolt? No crec que a aquestes alçades de la pel·licula ningú sigui tan ingenu de creure que el fet que sigui inocent hi té absolutament res a vaure. Per mi és un misteri molt interesant. No m’estranyaria que hi tingui a veure picabarelles internes entre els jutges del la Audiencia Nacional. Potser Lamela ha trepitjat més d’un ull de poll. Potser han ascendit Lamela al Suprem pels serveis prestats passant per damunt d’altres jutges amb més mèrits… El cas és que hi ha quelcom que ha passat per damunt de l’interès d’estat.

Està clarissim que aquesta sentència i en aquest moment és el pitjor que podien fer pels seus interessos. A quatre dies d’unes eleccions posen damunt la taula una prova fefaent de que el sistema judicial espanyol està podrit i i els diuen als miles de simpatitzants del Barça que no són independentistes que Espanya està en contra seu. Sembla que ja no recordem que en les campanyes electorals dels útims 8 o 10 anys sempre sortien noticies procedents del sistema judicial o de la policia espanyola o de infiltrats al mossos atonyuinant criatures…. que perjudicaven als partits catalans. Ara surt això!

Em fa l’efecte que nosaltres estem cansats de tant estirar l’estaca i no acabar-nos-en de desenpellegar. Però hi ha molts símptomes de que ja és ben corcada. Em fa l’efecte que si no defallim ho tenim més a tocar del que ens imaginem.

Antoni López
Antoni López
25.04.2019  ·  02:17

Dieu que “cal preguntar-se com pot ser que a una persona se la engarjoli dos anys per dir-li que com que no hi ha probes ja se’n pot anar, etc”…
La repugnància del fet i”la arrogante desfachatez”que demostren sus señorias ( les minúscules son voluntaries) em causen massa indignació per parlar-ne seriosament. Faig una deriva i penso que l’únic que hauria pogut respondre aquesta pregunta seria en Pancho Villa, per citar un distingit destraler.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
25.04.2019  ·  05:39

No sóc aficionat al futbol, però m’en alegro si guanya el Barça o el Girona. En cap moment vaig tenir cap dubta de que lo Sandro Rosell era més politic que econòmic. Salut.

Consol A
Consol A
25.04.2019  ·  06:33

Durant el franquisme ja es feia.

Albert Miret
Albert Miret
25.04.2019  ·  07:45

Magnífic editorial. Discrepo però una mica del titular. No crec que la repressió judicial sigui l’arma preferida de l’estat espanyol. Crec que és l’única que els queda. Han utilitzat la força bruta fins que la seva Dea Merkel els l’ha prohibit i ara tenen acusacions (però de les de debò i amb tota mena de proves) per parar un tren. Han utilitzat la pressió econòmica posant en risc tota l’economia catalana fins que els curtets de gambals han vist que això els anava en contra. El seu rei ha perdut el poc prestigi que tenia (després del ximple anterior), atiant una part del poble contra l’altre com faria qualsevol arreplegat inconscient. Han arribat al zenit de la corrupció estatal transformant un país amb claveguera d’estat en una immensa claveguera on hi suren les restes d’un país. Han acumulat un deute tan gran, que ara ja fa perillar fins i tot l’economia europea. Han perdut tot el que tenien i avui ja són la riota mundial. Què els quedava? Doncs el servei de la injustícia institucionalitzada que fa tants anys que cultiven, i a les ordres directes del traficant d’armes intenten utilitzar el que sigui per mantenir el poble terroritzat. Ja no pretenen res més que retenir el botí de l’espoli de molts anys. Tant se’ls en fot que els altres països acceptin els seus procediments criminals, ni que no els quedi ni una espurna de prestigi democràtic. Només intenten no acabar tots a les presons europees quan, en l’escapada general, ja siguin perseguits per tot arreu.

jordi Rovira
jordi Rovira
25.04.2019  ·  08:40

Tot l’independentisme signa que no hi ha més camí que la unilateralitat. El problema és el pes d’aquesta conclusió en el pensament global. Ja ens ho han dit, un moviment d’alliberació no; la lògica reacció a la incapacitat de govern,Sí. Per tant, té raó l’editorial: tot arribarà. I va més ràpid del que pensem.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
25.04.2019  ·  08:50

La repressió funciona a curt termini perquè a mig o llarg l’estat sap que Catalunya serà independent. L’estat no té cap proposta, cap, per revertir l’avenir. La naturalesa de l’estat espanyol és immutable. Mentrestant els presos i els seus partits estan en un procés de maduració, de xup xup, dintre d’una olla que ells s’han creat. El poble és el foc, que si no s’apaga acabarà per fer l’escudella perfecte, una escudella barrejada, de pagès. Aquest és el plat que ens farà imbatibles, unitat-unilateralitat.

Joan Begue
Joan Begue
25.04.2019  ·  09:20

D’acord amb l’article
Que com espera Espanya salvar els mobles donat que com a Estat fa segles es va perdre.
Doncs fen costat a l’Oncle Sam i als poders oligàrquics que hi ha que anar contra Maduro i va, contra l’Irak si va etc. Ara que toca l’Iran doncs anem amb els “demòcrates ” a portar la llibertat a aquellas terras paganes i així ens encarregarant més AVES o un altre Cop de Panamà.
Quin prestigi té aquesta nació quan la moneda era per Gràcia de Deu quan la fàbrica de moneda era a casa dels Fuggers
Quan l’història del Caudillo va estar dissenyada pels de fora.
On estan els valors d’aquesta gent digna i sàvia o a l’exili o cremat o afusellat.
Morí la cultura.

Lluís Serramitjana
Lluís Serramitjana
25.04.2019  ·  09:25

Una petita reflexiò: Totalment d’acord en que al govern del país veí li va molt bé guanyar temps, i jo dic: no os sembla que els partidaris d’eixemplar una base que està demostrat que és suficient els fan el joc i gairebé s’alien amb ells. En altres temps això ho deien PSC , iniciativa i tots els que se’ls han ajuntat, per desgràcia nostra ara si ha apuntat el partit que diuen guanyarà les eleccions. Que vagin en compte que també tenien de guanyar el 21D i cada cop van augmentant els votants desil.lusionats.

Josep Salart
Josep Salart
25.04.2019  ·  09:32

……… Però la decisió de no fer president Puigdemont i de renunciar per tant al mandat popular va regalar a Espanya una alenada d’aire…..

Això va ser més greu que la decisió de la lamela i tota la justícia espanyola.

I encara ara, avui, hi ha premsa de fiar que s’esforça i s’esgargamella a simpatitzar en partits catalans pactistes, autonomistes, però epppppp, amb un discurs ensucradament independentista.

Que els jutges espanyols són peces importants de l’engranatge d’aquest artefacte sanguinari, assassi i corrupta que es l’estat espanyol, no seré joqui ho possi en dubte. I l’aigua que baixa..

Del senyor Rosell, no disposo d’informació de les seves activitats empresarials, però t’apuntes a president del Barça per amor als colors i tot això, has de saber que no és el palco del Bernabeu. Estem parlant de Catalunya.

Pep Agulló
Pep Agulló
25.04.2019  ·  09:44

REPRESSIÓ JUDICIAL “BRUTA”

Un matís, la repressió judicial fa temps que ha sigut el disseny central de la repressió contra l’independentisme i qualsevol símbol, com és el barça p.ex.

Però l’embat de l’ndependentisme amb l’1-O els ha forçat a la desesperada a actuar forçant la seva pròpia llei, reprimint de forma arbitrària contra tothom, actuant barroerament sense cap vergonya ideològica antidemocràtica i de forma despietada, utilitzant la provocació escamots feixistes per implicar més població. No en tenen prou per contenir l’independentisme amb les seves lleis, necessiten retorçar-les. És una volta més de la repressió. És la guerra bruta en termes de la justícia com demostra l’actitud de venjança la jutgessa Lamela contra el barça, o la farça del judici on la mentida té tota la credibilitat mentre la veritat és qüestionada, com diu Van den Eyden. És una completa indefensió de la ciutadania.

Exercint la llibertat d’expressió al carrer ara és perillós, et pot esclatar una bomba judicial acusatòria de delicte d’odi. És terrorisme d’Estat, és la “justícia bruta” que deixa víctimes arreu. Preparem-nos. El problema, a diferència dels escamots terroristes de les clavegueres de l’Estat mai declarats, és que aquesta “justícia bruta” no es pot amagar perquè és el mateix cor de l’Estat…i els passarà factura.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Ramon Sans
Ramon Sans
25.04.2019  ·  09:45

¿Y la respuesta? DENUNCIAR POR PREVARICACIÓN A LA JUEZ-POLÍTICA LAMELA????? por encarcelar a Rosell , por encarcelar preventivamente a los políticos catlanes ? por encarcelar a los jovenes de Altsasua ??? O LAS 3 DENUNCIAS ??? y como no serán aceptdas … A EUROPA.

¿ Y LA RESPUESTA a la represión judicial del CONSTITUCIONAL, SUPREMO Y FISCALIA … PROHIBIENDO VOTAR …? vulnerando los tratados internacionales firmados por España , NO ESTANDO PROHIBIDO EN NINGUNA LEY…. PREVARICANDO … vulnerando los tratados firmados por España de la ONU (BOE núm. 103, de 30 de abril de 1977, páginas 9337 a 9343 ) Y de la OSCE https://www.osce.org/es/mc/39506 .

Denunciar por prevaricación al TRIBUNAL CONSTITUCIONAL que vulneró el TITULO III art 96 de la constitución que da caracter de leyes constitucionales a los tratados internacionales firmados por España.

Denunciar por PREVARICACIÓN A ESOS JUECES QUE PRODUCE INDEFENSIÓN Y VULNERACION DE DERECHOS FUNDAMENTALES CON LA SEGUNDA PARTE DEL PARTIDO JUGADO EN EUROPA … ES EL CAMINO PARA LIBERAR A LOS PRESOS … ¿ES AHORA EL MOMENTO ?

SALUDOS Y GRACIAS POR LA EDITORIAL y llamar al pan ,pan y al vino vino .

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
25.04.2019  ·  10:26

Moltes gràcies per aquesta editorial tan clarificadora i equilibrada. Només afegir que això seria impensable d’aplicar a un president del Real Madrid. Quina mena de justícia és aquesta?

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
25.04.2019  ·  10:40

Subscric totalment les paraules de la editorial :
“…
L’estat espanyol va fracassar el 21-D, a causa de l’extraordinària reacció popular. Però la decisió de no fer president Puigdemont i de renunciar per tant al mandat popular va regalar a Espanya una alenada d’aire inesperada quan estava més acorralada.
… ”

La independència, amb espanya estabornida després del 1-O i el 3-O, malgrat la violència policial, la vam tenir a tocar.
Bonisme i credulitat per part d’alguns i col·laboracionis-me subtilment soterrat per part d’altres (ho dic clarament la ERC de Junqueras, que no és la ERC de la història) van frenar la empenta del poble i van donar pas la segona onada de repressió, el 155 i la Injustícia espanyola.

Però el poble, tossut, va tornar a alçar-se malgrat les condicions adverses, i va guanyar el 21-D, tot creient les promeses dels partits catalans de restablir el govern, de restablir la Presidència.
Tot estava acordat pel 31-G de restaurar al seu lloc al MHP Carles Puigdemont, quan el president del Parlament, en Roger Torrent d’ERC i seguint les ordres d’Oriol Junqueras, va impedir aquest acte d’afirmació catalana.

Sí, sens dubte, la ERC de Junqueras va actuar de col·laboracionista amb l’estat espanyol, li va donar un baló d’oxigen.
A quin preu, què han de cobrar?

Per Junqueras és més important abatre el rival polític, Carles Puigdemont, que no pas Catalunya?
Estic convençut que si, comparteix amb la Ñ la seva bestia negra, Carles Puigdemont.

Per això no s’ha de votar ERC fins que canviïn el lideratge.
Per això s’ha de votar Carles Puigdemont a tot arreu, perquè espanya no ho vol ni en pintura.

I per aquells que dubtin, hi ha la opció també sana del Front Republicà.

David Escobedo
David Escobedo
25.04.2019  ·  11:11

Impressionant el nyap d´instrucció de Lamela!

Aixó s´ha de pagar! Amb calers i amb el cap de la jutgessa, que hauria de caure avui mateix del Tribunal Suprem.

2 anys a pressó, fiança inassumible de 80 milions, reputació destruïda, patiment familiar, calvari mediàtic, negocis quebrats…i resulta que és innocent??? Després de tot això resulta que la investigació no pot demostrar fets delictius?? Fiques dos anys a la garjola a una persona sense tenir a sobre de la taula una instrucció que deixi meridianament clara la seva culpabilitat?

Hem de donar molta més independència als nostres jutges, els hem d´aïllar del poder polític. Ciudadanos porta això al seu programa, amb algunes messures de força impacte. Per cert, ni ERC ni JxCAt ni cap altre partit indepe porta alguna cosa semblant al seu programa electoral, bàsicament perquè ja els hi va bé la llei espanyola tal i com està, ja que aquesta permet que els parlaments autonòmics nomenin magistrats).

PS: Ara bé, dir que aquesta pífia judicial, aquesta injustícia suprema, és un atac a tota la societat catalana és una mica aprofitar que el Pisuerga pasa por Valladolid para arrimar el ascua a vuestra sardina. Jo no em sento atacat com a català, ni com a culé. Em sento preocupat i molt indignat com a ciutadà.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
25.04.2019  ·  11:33

Ahir l’advocat Sr. Molins, va dir una veritat -entre moltes altres- com una catedral, va posar el dit, si no tota la mà a la nafre. Que es l’autentic handicap i problema, diguem que es la mare dels ous. Va dir, “els escrits, els informes o lo que digui la policia, més concretament la guàrdia civil, va a missa, es celestial, i paraula de Deu, ningú a la Fiscalia s’atreveix a posar-ho es qüestió”. Jo crec que es per que se els hi te autentica por, per possibles problemes personals a “posteriori”. Ho va dir molt clar la Cristina Fallarás fa un temps, “Espanya està sota el poder dels armats”……per això es molt bo, que un tribunal hagi gosat desoir certs informes dels deus armats, i hagi fet autentica justícia, això vol dir que encara hi han bons jutges, que se la juguen en pro de la autentica justícia. Chapeau!!!!

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
25.04.2019  ·  13:15

Ja n’estem farts i avorrits de jutges fatxes i prepotents , de politics cretins, vanitosos, corruptes, venjatius i mentiders, d’institucions podrides i plenes de lladres, caragirats i trepes. Ja és hora de fer un país nou i d’enviar la merda al femer

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
25.04.2019  ·  13:21

Ho dius molt bé Vicent: terrorisme d’estat! Aquesta és la definiciçó exacte! I als terroristes cal aplicar-los el codi penal, oi? Doncs a què espera la fiscalia? España és un país ben extrany, en el que uns quants jutges dels alts tribunals haurien d’anar a la presó per prevaricadors descarats. Aquest terrorisme el practica de fet una autènctica màfia judicial de jutges i fiscals, units per la indecència i protegits per oligarques delinqüents i lladregots, la finalitat dels quals és seguir delinquint , robant i empresonant tothom que calgui que “molesti” els seus interessos. Un país encantador…

Daniel Mir
Daniel Mir
25.04.2019  ·  13:45

I, on queda la presumpció d’ innocència? Això es tracta d’una presumpció de culpabilitat com una casa: Apliquem la presó preventiva perquè, com que és culpable, ja tindrà la pena avançada.
Sembla que els jutges actuïn amb total impunitat. De fet, el tribunal d’Estrasburg jutja els judicis, no als jutges; jutgen la actuació, no als actors. Vista la evident “imparcialitat” de les actuacions judicials, crec que seria millor que les denuncies es fessin al Tribunal de La Haia i que es fessin per genocidi cultural. Si més no en grau de temptativa.

Jaume Riu
Jaume Riu
25.04.2019  ·  13:52

Com diu Albert Miret, la repressió judicial és la única arma que els queda, després de fracassar els diversos intents: Control de la informació, violència policial, ofec econòmic, pressions diplomàtiques a nivell internacional, xantatge als partits polítics…, tot això no ha impedit que la població de Catalunya vulgui esdevenir un estat independent en forma de república, més havia han obtingut l’efecte contrari.
Però atenció, no ens equivoquem d’enemic.
El responsable no és el jutge o jutgessa que ha comès l’aberració de mantenir en presó preventiva un innocent durant gairebé dos anys.
La responsabilitat l’hem de buscar en els nivells més alts en la cadena de responsabilitats. La responsabilitat arriba al Cap d’Estat.
He llegit la guia de Dret i procés penal per a no juristes “1 judici (polític) i 100 preguntes” de Jaume Alonso-Cuevillas, i arribo a aquesta conclusió: La responsabilitat és a dalt. Les coses passen perquè abans, o perquè més amunt, han posat les bases perquè passin.
En el judici al Procés, penso exactament el mateix, el responsable no és Marxena, ni el govern de Madrid. El responsable és el Cap d’Estat de Regne d’Espanya.
És clar, jo no sóc jurista.

Roser Caminals
Roser Caminals
25.04.2019  ·  15:22

Com diu l’editorial, la repressió compra temps, però el temps comprat és temps finit.

Esperem que mentrestant la ciutadania no es deixi manipular i voti amb cap i cor sincronitzats,
i que a l’exili Puigdemont & Company urdeixin complicitats amb la discreció imprescindible. Perquè la unilateralitat tingui èxit, necessitem el reconeixement d’algun estat europeu.

Jo també crec que tot arribarà. Espanya no s’ha deixat sortida.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
25.04.2019  ·  16:35

Segurament ni l’Estat ho sap, però el terrorisme l’ha inventat l’estat. Ja se que son poc llegits els polítics, prò haurien de fer l’esforç de llegir a Mary Kaldor i comprovaran com els Estats han practicat el terrorisme.

Joan B. Gabarró
Joan B. Gabarró
25.04.2019  ·  18:43

Crec fermament que hi ha un codi, no escrit, de conducta per les altes instàncies de l’estat, {la corona, el “consejo de estado”, el TC i demés cúpules de l’administració de justícia (CGPJ, AN, suprem, tribunal de cuentas, etc), l’IBEX 35, les “cortes generales”, les forces armades, GC i PN, etc} que resa d’aquesta manera:
ESTO ES NUESTRO Y HACEMOS LO QUE NOS DA LA GANA

ernest ramos
ernest ramos
25.04.2019  ·  23:52

de totes maneres, hem de tenir sempre present la NO investidura del president .

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies