Sánchez pacta amb Casado un màster accelerat en involució judicial

TEMA DEL DIA
Escarment. Nova dosi de gests. Avui han coincidit la condemna del Tribunal de Comptes als responsables del 9-N i la designació del jutge conservador Manuel Marchena com a nou president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem espanyols, pactada pel PSOE i el PP. Aquesta coincidència no posa tan solament en qüestió la voluntat del govern espanyol de suavitzar la repressió contra l’independentisme, sinó que la confirma amb tota la cruesa i enterra definitivament la separació de poders. La decisió que Artur Mas, Irene Rigau, Francesc Homs i Joana Ortega hauran de pagar 4,9 milions d’euros ara que s’escau el quart aniversari del 9-N és pura venjança i pretén escarmentar tota una generació política. Encara poden presentar-hi recurs, però només la condemna ja demostra la intenció de la justícia espanyola de no perdonar.

El govern de Pedro Sánchez no pot fer res amb la sentència del Tribunal de Comptes, però sí que tenia una oportunitat amb la renovació del CGPJ i de la presidència del Suprem, perquè Carlos Lesmes acaba el mandat. De fet, s’havia compromès electoralment a reformar el mètode de nomenament dels magistrats precisament per despolititzar-lo. Doncs el resultat és un pacte entre el PSOE i el PP, ordit entre la ministra Dolores Delgado i l’ex-ministre Rafael Català, en què dóna la presidència dels màxims òrgans judicials espanyols a un dels jutges més hostils contra el procés, el que va acceptar de jutjar-los per delicte de rebel·lió. Aquest nomenament l’obligarà a deixar la sala que jutjarà la causa del Primer d’Octubre i el PSOE s’ha afanyat a vendre aquest canvi com un gest envers els independentistes.

Aquesta lectura ‘bonista’ dels canvis intenta fer creure que l’ascens de Marchena és una puntada cap amunt per bandejar-lo de la causa de l’1-O i posar-hi un jutge més ‘moderat’, però el nom del successor desmenteix aquesta interpretació generosa. Andrés Martínez Arrieta és tan ‘moderat’ que ha estat condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans per haver absolt quatre guàrdies civils acusats de tortures i no haver-les investigades. També va rebutjar investigar les clavegueres de l’Estat i va arxivar una denúncia de Xavier Trias contra l’aleshores ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz. Martínez Arrieta també forma part de la sala que va acceptar la instrucció hilarant de Pablo Llarena i la querella de la fiscalia general de l’estat que demana dos-cents anys de presó als encausats. Però, més enllà del canvi de jutge, creure’s que donant més poder a Marchena, situant-lo a la presidència del Suprem, no influirà en la decisió de la sala que dependrà orgànicament d’ell en el judici sobre l’1-O és com creure’s que els nens vénen de París.

El pacte entre el PSOE i el PP per a repartir-se la cúpula judicial confirma la politització desacomplexada de la justícia espanyola. No és únicament un pacte per la justícia: és la reconciliació entre Pedro Sánchez i Pablo Casado després de la seva suposada ruptura de relacions. Va ser el dirigent del PP que va proposar el nom i el dirigent del PSOE el va acceptar en canvi de tenir majoria progressista al CGPJ. Marchena, a més, va ser el jutge del Suprem que va refusar d’admetre a tràmit la denúncia de corrupció contra Casado pel cas del màster.

La jugada del PSOE d’acceptar de perdre la presidència en canvi de tenir majoria progressista no corregeix la deriva conservadora i repressiva de la justícia espanyola. Els socialistes s’excusen dient que tindran majoria al CGPJ: onze jutges progressistes contra nou de conservadors. La diferència entre un magistrat progressista i un de conservador no es pot veure sinó amb un microscopi, i quan es tracta de temes relacionats amb el procés ni així. Quan es tracta de Catalunya, un jutge progressista i un de conservador són com dues gotes d’aigua.

El pacte entre el PSOE i el PP per a renovar la cúpula judicial no respecta ni les formes. Torna a confirmar que no hi ha separació de poders i ni tan sols ho dissimulen. Primer acorden qui serà el president del CGPJ i després els nous membres del consell, que no se sap qui són, siguin progressistes o conservadors, l’hauran de votar. Que Podem hagi acceptat d’avalar el pacte en canvi d’una plaça al CGPJ cedida pel PSOE fa preveure que la regeneració de la justícia espanyola és una utopia. Pablo Iglesias, que dissabte es manifestava davant el Suprem contra la sentència de les hipoteques, ara accepta de participar en el joc. La revolució de les places desapareix quan es trepitgen catifes. Aquesta vegada Ciutadans els ha passat la mà per la cara, rebutjant de participar del pacte. Ha de ser dur que Albert Rivera et doni lliçons de democràcia. És el termòmetre que indica la temperatura del malalt.

MÉS QÜESTIONS
Puig torna a jugar amb un possible avançament electoral. Tot i que es va comprometre amb els seus socis del Botànic a exhaurir la legislatura, Ximo Puig continua especulant amb la possibilitat d’avançar les eleccions. Ho ha fet més per remarcar la singularitat del País Valencià que no pas perquè tingui intencions de fer-ho. En una entrevista a Onda Cero ha explicat que no descarta ‘del tot’ un avançament electoral i que la possibilitat ‘és oberta’. Per Puig, encara hi ha temps per a fer-ho, tot i que considera que ara l’estabilitat és ‘més rellevant’ que no pas la singularitat d’unes eleccions. Així i tot, ha defensat la singularitat: ‘Quan no hi ha elecció pròpia se succeeixen els diferents arguments i es desdibuixa la realitat d’una elecció tan important com l’autonòmica.’ Ha recalcat que, igual que Andalusia, Catalunya, Galícia i el País Basc, el País Valencià també té aquesta possibilitat, que encara no s’ha exercit. ‘És una qüestió positiva perquè els ciutadans realment tinguin una dimensió de què significa la realitat autonòmica’. ‘En aquests moments som en el debat teòric, però de temps encara n’hi ha’, ha dit Puig, que dissabte, a la reunió del comitè federal del PSOE, va ser proclamat a candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana.

La fiscalia demana sis anys de presó per a l’ex-president de Bancaixa i de la Generalitat José Luís Olivas. L’Audiència espanyola ha obert judici contra l’última cúpula directiva de Bancaixa –en la qual hi havia l’ex-president de la Generalitat José Luis Olivas– i de Banc de València, pels negocis que els empresaris hotelers de Benidorm Juan Ferri i José Baldó van establir amb totes dues entitats. En la causa es jutgen, a més d’Olivas, quaranta-set persones, entre les quals els dos empresaris de Benidorm i els ex-directius de Banc de València Aurelio Izquierdo i Domingo Parra. La Fiscalia Anticorrupció i el Fons de Garantia de Dipòsits els acusen dels delictes d’apropiació indeguda, administració deslleial i neteja de capitals, càrrecs pels quals es reclama una mitjana de dotze anys de presó i l’ingrés de més de mil milions en concepte de responsabilitat civil. La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela els va processar a l’agost per les operacions immobiliàries de la societat Grup Grand Coral, a Mèxic, per valor de 750 milions d’euros, que van significar ‘una autèntica operativa de desfalc’ de Bancaixa i Banc de València, segons la interlocutòria, datada el 31 de juliol passat.

Els projectes beneficiaris dels ajuts al català creixen gairebé d’un 30% a les Illes. Els projectes beneficiaris dels ajuts per a actuacions que fomentin l’ús de la llengua catalana, que convoca la consellera de Cultura, Fanny Tur, per mitjà de la direcció general de Política Lingüística, han augmentat d’un 29%, segons que publica el Butlletí Oficial de les Balears. La Conselleria de Cultura, Participació i Esport ha informat que per al 2018 s’havien subvencionat quaranta projectes, 11 més que el 2017. Així mateix, el nombre de beneficiaris també ha augmentat, concretament d’un 47%: ha passat de 19 a 28 (dels quals 18 són ajuntaments i 10 associacions o entitats). Alguns projectes que han rebut la subvenció són l’aplicació ‘Aparella’t’ que permet de localitzar parelles lingüístiques, i la guia ‘Salam al català’, una acció inclosa en el Pla d’Arrelament Lingüístic.

Andorra s’emmiralla en l’administració digital d’Estònia. El mes de febrer la ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descàrrega, va anar a Estònia per compartir experiències sobre la digitalització i simplificació de l’administració. De resultes d’aquell viatge, el ministeri ha organitzat aquesta setmana cinc sessions informatives sobre el model d’administració digital adreçades a tot el personal de la funció pública. Aquestes presentacions fan part de la reforma de les institucions de govern i pretenen impulsar l’administració digital entre el personal de la funció pública, a més de l’experiència i les bones pràctiques del govern d’Estònia en matèria d’administració digital. Les sessions informatives van a càrrec de l’ambaixador d’Estònia a Andorra, Rasmus Lumi. La participació del personal de l’administració ha estat molt important en la primera sessió, cosa que palesa l’interès pel procés de simplificació i digitalització de l’administració andorrana per tal d’oferir un servei millor al ciutadà i ser més eficient. En total, es preveu que hi assisteixin unes 200 persones entre les cinc sessions informatives.

LA XIFRA
16 trens diaris entre Vinaròs i Castelló ha posat Renfe per millorar el servei entre aquestes dues ciutats. L’ampliació d’aquest servei de Rodalia ha estat inaugurat pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i el ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos.

TAL DIA COM AVUI
El 12 de novembre de l’any 1660, fa 358 anys, se signava el Tractat de Llívia, després de les Conferències de Ceret al mes de març de 1660. Va ser un annex del Tractat dels Pirineus i els francesos completaven la dominació de Catalunya Nord.