Sánchez a Barcelona i no hi haurà cap protesta

«Sánchez vindrà avui a Barcelona i, previsiblement, no haurà d'aguantar ni un sol crit que el pose en alerta, que l'incomode, que li recorde el 155 que va pactar amb Mariano Rajoy»

Vicent Partal
06.02.2020 - 06:56
Actualització: 06.02.2020 - 07:56
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, visita avui Barcelona i tot indica que aquesta vegada ho farà sense trobar-se ni una sola protesta al carrer. Per primera vegada.

Quan el 2018, un any després de les eleccions del 21-D, va provar de fer un consell de ministres, la policia va haver de blindar mitja ciutat perquè el president del govern espanyol pogués passejar-hi. La imatge del passeig del port completament buit de gent i ell estirant les cames en companyia d’alguns ministres reflectia a la perfecció la seua soledat i els seus problemes.

Un any després, Pedro Sánchez va tornar a Barcelona durant les protestes per la sentència del Suprem i es va trobar amb crits i manifestacions dins l’hospital on havia anat a visitar només els ferits del seu bàndol. Va ser aquell moment històric en què un guardaespatlles va mostrar la metralladora dins el cotxe oficial, cosa que evidenciava una por enormement significativa. El president del govern espanyol va fugir cames ajudeu-me d’una ciutat incendiada i indignada.

Però ara hi tornarà per tercera volta i ho farà sense problemes, després d’haver estat investit gràcies al pacte amb els comuns i a l’abstenció d’Esquerra Republicana. Aquesta és la crua realitat.

Aquesta vegada ningú no ha convocat cap mena d’acte de protesta, ni l’ANC, ni Òmnium, ni els partits, ni els delmats CDR, ni el fantasmagòric i completament desprestigiat Tsunami Democràtic. Em disculpe si ho ha fet ningú i no me n’he assabentat, però no hi ha cap convocatòria clara que m’haja arribat. De manera que sembla que avui Sánchez podrà passejar-se amunt i avall per Barcelona feliç i content, en un marc radicalment diferent del de les darreres visites. I m’imagine que convençut d’haver guanyat finalment la batalla contra la díscola dissidència catalana.

La cosa més greu de totes és que no ha canviat res de res. Els presos continuen presos, tots. Els uns pressionant perquè ERC faça la feina a Pedro Sánchez de franc, els altres pressionant perquè Buch continue al seu lloc i ara tots fent entrevistes televisives o adoctrinant-nos sobre la força de l’amor. Els exiliats continuen exiliats. Tots. Guanyant batalla rere batalla, la consellera Ponsatí ahir mateix, però encara exiliats. Mentrestant, els mitjans sota control amaguen tant com poden l’acte del dia 29 a Perpinyà perquè podria somoure les aigües que es volen controlades i plàcides a l’interior. La repressió continua i ja hi ha més d’un miler de persones involucrades en judicis i procediments judicials. Però el fiscal encara es querella, i continuarà querellant-se, contra el més mínim moviment sense preocupar-se ni tan sols de distingir entre els partidaris de continuar confrontant-se amb l’estat i els qui prediquen poc dissimuladament d’abandonar i conformar-se –ahir li va tocar el rebre fins i tot a Toni Soler per un gag televisiu! El president de la Generalitat és a un pas de deixar de ser-ho per una trampa il·legal i el parlament és un miserable drap brut que Espanya rebrega sense consideració mentre diputats i consellers posen cara seriosa, com si fessen alguna cosa realment important, allà asseguts als seus escons. I a Madrid se segueix un dels judicis més al·lucinants que recorde contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra, ple de mentides i afirmacions falses que a hores d’ara els membres del tribunal ja ni tan sols es preocupen de dissimular. Total, el major Trapero i els seus companys ja poden jurar que ells en realitat volien detenir el president Puigdemont, que acabaran tots a la garjola. Ho sabem tots.

És enmig d’aquest lamentable panorama que, com si no passàs res, Sánchez vindrà avui a Barcelona i, previsiblement, no haurà d’aguantar ni un sol crit que el pose en alerta, que l’incomode, que li recorde el 155 que va pactar amb Mariano Rajoy. Fins i tot, és possible que s’hi senta còmode i tot, entre tantes visites i fotografies com li han programat, en bona part per a intentar de demostrar que la normalitat ha tornat al regne i que el problema català ha deixat d’existir.

La política, quan no té ni direcció ni compàs moral, fa aquestes coses. Però no hauríem d’oblidar que mantenir-les requereix, obligatòriament, el nostre silenci i la nostra conformitat. I és per això que escric avui així: Que quede clar que els qui ho fan ni em representen ni ho fan en nom meu.

 

PS. M’arriba que sí que hi va haver una petita protesta del CDR Eixample Dret a la Plaça Sant Jaume, protesta que va ser seguida de la previsible actuació desproporcionada dels Mossos contra els qui protestaven, exercint el més elemental dels drets democràtics. Més informació ací.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
05.02.2020  ·  20:20

Trist, però cert. Esperem que hi hagi protestes i que Puigdemont faci el que toca: llista transversal.

Rosa Maria Comellas
Rosa Maria Comellas
05.02.2020  ·  20:24

Rosa Maria
Molt sovint estic d’ acord amb l’ anàlisi que feu, però el què és avui ho subscric de cap a peus. Els que ho fan, a mi tampoc em representen ni ho fan en nom meu!
Sento tristesa, decepció…i moltes coses més.
Gràcies per.l’ article!

Delfí Sabartés
Delfí Sabartés
05.02.2020  ·  20:40

Em sap greu que els partits de la minoria nacional catalana (independentistes) normalitzin la presència del repressor Pedro Sánchez a Catalunya. Que ERC hagi contribuït de forma descarada a blanquejar l’estat autoritari regalant la investidura a Sánchez a canvi de res, és el primer gest d’aquesta falsa normalitat.
Després de la llastimosa imatge en seu parlamentària acatant tots plegats la intromissió de la JEC a la política catalana, el que s’aconsegueix és això: que ningú tingui ganes de convocar cap protesta ni mobilització en contra dels botxins.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
05.02.2020  ·  20:45

Ves que no surtin Iceta i el conjunt coral a ballar-li els nans i aplaudir el seguici.

Jaume Riu
Jaume Riu
05.02.2020  ·  20:45

TORTOSA
L’escenari d’una reunió que faci sentir incòmode a Pedro Sánchez no depèn del rebuig al carrer.
Aquest cop, el rebuig dels ciutadans faria l’efecte de diluir el rebuig immens que Pedro Sánchez ha de rebre al Palau de la Generalitat per part del president Quim Torra.
Al carrer doncs, jo penso que li hem de fer un solemne Tortosa, per fer més sonora la bofetada de la reunió de presidents.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
05.02.2020  ·  20:53

No sèsi és un presagi, però alguna nit he somiat botiflers que anaven repartint €s pel carrer a canvi de votar-los a les properes eleccions, i prometent, de més a més, l’oro, el moro, el lloro i el toro. Oferien pau, riquesa, tanquil.litat, germanor, admiració i support internacional i cava i neules els diumenges. encara que sigui un mal-pensat respecte als nostres benefactors que tant ens estimen, penso que volen tornar a enganyar els tontos de sempre

francesc felip
francesc felip
05.02.2020  ·  21:02

Aixó passa perque els politics esperen a veure que fa el carrer. Al capdavant de la gent no n’hi ha cap ni un. Ni de lluny (aixó sí, els veurem a les tertulies fent-nos combregar amb rodes de molí). Confiem en l’exili. No hi ha més.

Emili Brugalla
Emili Brugalla
05.02.2020  ·  21:11

Benvolgut Vicent, els nostres representants han trahit la memòria de l’1-O, encara que se n’omplin la boca i s’han venut als interessos més espuris ( JuntsxCat a la Diputació i ERC al govern d’Espanya). La gent està cansada de protestar per res i de pagar, sense caixes de resistència, presó, multes, detencions i violència d’Estat. Tenim dret a fer un buit, com en l’Assaig de la lucidesa de Saramago. Això no vol dir que no estem rabiosos i preparats per un nou embat però NO amb aquesta classe política inoperant i servil. Haurem d’esperar que apareixin nous liders per un moviment complexe que no només es pot organitzar des del carrer. De moment, potser aturar les injustícies com els desnonaments diaris, els abusos policials i els atacs ultres resulta prioritari. Davant l’apagada general que inclou a ANC i altres entitats, ja s’ho faran. Ara bé, quan exploti de nou, tota l’energia de frustració, la mala maror, la indignació i la vergonya sortiran en plena força en un acte renovat de rebeldia, això no ho dubto. Que es passegi Sanchez per els seus corrillos elitistes i de correveydiles…segur que no trepitjarà un mercat, on una estació de metro. Si m’el trobés no fa falta explicar el que li diria, oi?

Josep Usó
Josep Usó
05.02.2020  ·  21:14

La República Catalana sembla que està exiliada. A l’interior del Principat no hi ha res més que carcasses buides. I la gent que veu que, per a defensar aquesta colla de covards, no li ix a compte enfrontar-se als piolins d’en Buch.

Matilde Font
Matilde Font
05.02.2020  ·  21:19

Estic totalment d’acord amb tu Vicent, però també pense que la gent ja fa massa temps que se manifesta i se mou en contra de tota la injusta situació política que vivien fa més de dos anys. Demà la responsabilitat més gran és dels polítics catalans que són els que li haurien de dir les coses a la cara al Sánchez i l’haurien de fer sentir molt incòmode per tota la repressió que ha subscrit i que manté. Este govern del regne d’Espanya està demostrant que no ens serveix absolutament de res, continuem igual que estàvem, repressió i més repressió, o pitjor.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
05.02.2020  ·  21:22

No entenc el teu pessimisme. Per una vegada que va al Palau de la Generalitat a rebaixar.se davant d’un President que ja no sabem si es o no

Que segons tu, tot depengui duna “mani” al carrer..

Luis María Martinez
Luis María Martinez
05.02.2020  ·  21:23

Zorionak, Vicent Partal!

Adrià Arboix
Adrià Arboix
05.02.2020  ·  21:35

Duríssima reflexió, però molt necessària, Moltes gràcies…!

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
05.02.2020  ·  21:38

Cada vegada ens deixem humiliar més!!! No podem donar la culpa a ningú més que a nosaltres mateixos. Molt trist!!!

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
05.02.2020  ·  21:51

Bien, Sr. Partal, y ¿ahora qué? o mejor dicho ¿y a partir de ahora qué?

Yo sigo defendiendo a capa y escapada la necesidad perentoria de que en las próximas elecciones catalanas se nos ofrezca al pueblo transversal independentista una opción política transversal a la que votar.

Por supuesto, no soy un ingenuo, el proyecto se presenta complicado por no decir imposible pero que el cuarto poder que, usted y su periódico representan lo defiendan, también a capa y espada, sería de agradecer.

¡Ánimo!

Jaume Bosch
Jaume Bosch
05.02.2020  ·  21:57

No hi ha més cec que aquell que no hi vol veure.
El rei segueix anant nu.
El poble no s’ha doblegat.
Visca la terra lliure, Visca Catalunya Lliure i independent.

Anna Monroy
Anna Monroy
05.02.2020  ·  22:11

No us confingueu, admirat Sr. Parral.

El silenci que expressa el poble no atorga al tirà més autoritat en el desfici per destruir la identitat d’un poble, perseguint la dissidència política amb la repressió, l’opressió, l’ofec territorial, l’escanyament fiscal i econòmic i fins i tot la destrucció de les persones, fins a considerarles malaltes mentals, pel fet de pensar diferent.

Sí, era Vallejo Nájera qui deia que s’havia d’eliminar el gen roig. Això mateix van fer els nazis amb els jueus i ara els españols amb els catalans.

Fem una mica d’història:

Va ser d’aquesta manera, com congregacions religioses com la de St. Vicenç de Paül, premi príncep d’astúries 2004, va ser l’ encarregada de les presons i aquí la Maternitat, que després va ser gestionada per la Diputació de Barcelona, va tramitar adopcions irregulars d’infants, primer “robats” en els hospitals dient a les famílies republicanes, que eren morts i canviant certificacions de naixement dades, orígens i noms dels pares i mares. Després es va aplicar a famílies pobres, d’ètnia gitana, mares solteres…

Aquest ASSESSINAT D’IDENTITATS, aquest crims vers dones, van ser coneguts pels estaments militars i per l’església i per tant també, per les dones dels governants, incloent les esposes dels caps d’estat d’aleshores, emèrits i actuals.

Tan fàcil com una prova d’ADN, dins el sistema nacional de salut, posaria en evidència aquests GENOCIDIS de filiació, per raó d’orígen, família i/o ideología o moment històric t’hagi tocat viure.

La realitat sr. Partal, sempre supera la ficció i ara, ens trobem tot un reguitzell d’homes amb responsabilitats polítiques, que haurien de ser jutjats per aquests CRIMS IMPRESCRIPTIBLES vers dones.

Quines explicacions poden donar els homes que això ho han permès a llurs propis fills?

Així doncs, Sánchez es passejarà per BCN com a còmplice de crims de lesa humanitat, vers dones en el robatori de nadons a llurs mares, pel fet de ser dones, esposes i mares víctimes del franquisme, del cop d’estat del 36; gent del poble que després de la república i la pèrdua de la guerra civil van patir el mateix que ara están patint les noves generacions d’independentistes engarjolats, encausats, peeseguits per terrorisme i que afecta vuitanta anys després, la filiació dels ciutadans i fa un frau de llei, cualsevol plebiscit del règim del 78.

Quins són doncs els terroristes que atempten contra les urnes i la voluntat de la gent? Els que no RESPECTEN LA VIDA NI LA DIGNITAT DE LES PERSONES INCOENT LA SEVA OPCIÓ POLÍTICA.

Així doncs, la persecució per raó d’ideologia a España s’ha dirimir sempre d’aquesta manera. No admetent la sobirania popular ni molt menys el resultat d’unes eleccions com demostra finalment la mateixa inhabilitació del President.

I el darrer element posat a judici podría ser el mateix Sànchez, però tirant de veta, els antecessors i sobretot els caps d’estat que ni han votat la CE, ni voten, ni es deixen votar, ni participen en cap elecció, pero assetgen, persegueixen, criminalitzen tot un poble per donar resposta a la CORRUPCIÓ d’un règim tirà, criminal, assessí i genocida.

Demà en Pedro, trobarà pels carrers de la nostra capital de la República Catalana del Principat, l’essència d’una manera de ser i de viure: una identitat genuïna i pròpia.

El civisme, la convivència, el pacifisme, la democracia no expressada en la seva presència que es trobarà con dieu caminant pels carrers, perquè en el sou, en Sànchez té un plus com a mercenari i és un VIVIDOR de la democràcia que a un poble li va costar tortures, judicis per rebel.lió, presó, camps d’extermini, i fins i tot, robatori a mares desemparades de les seves criatures indefenses.

En Pedro Sànchez és el representant legítim, autoproclamat perquè no ha renunciat al seu mandat i sí a esbrinar la VERITAT, d’aquest abús, arbitrarietat i falsejament de la hiatòria. És el braç de la injustícia d’una nació sanguinària condemnada a la violència i al frau de la seva pròpia nacionalitat, que necessita de l’extermini de pobles per mitjà de la guerra, incapaç de viure en PAU.

I us diré perquè España es així.

Perquè de la reparació que hauria de donar a aquestes mares, la monarquia quedaría deutora fins a extingirse l’estirp. I buida de les comissions del tràfec d’armes. I encara els hi quedarien els pecats d’omissió que cap conferència episcopal podrà reconciliar perquè senzillament, sòn abominables pel mateix Déu i la seva crueltat ja els condemna a l’incapacitat de poder fer el bé comú, convertint-se en veritables perills per a la humanitat.

Passaran quatre anys i l’anhel de llibertat, la dignitat, el dret a la vida de les persones i el dret identitari d’aquest poble s’auxecarà de nou, no jo dubteu i haurà de renovarse.

I els zombis morts com en Sánchez s’hauran d’acostar aquest país per tornar a respirar l’esperit de vida que batega dins els nostres pits sabent què volem i què no.

Mentres tant, que siguin els DRETS HUMANS els que hagin de jutjar en tribunals internacionals, lluny de suborns i d’ impossibilitat de separació de poders, aquests CRIMINALS.

FORÇA, SALUT I REPÚBLICA.

VISCA CATALUNYA LLIURE

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
05.02.2020  ·  22:33

Feia temps que no comentava per aquí, però avui l’editorial contundent d’en Vicent m’ha fet tornar-hi.

El subscric al 100%.

Des del 155, l’autèntic cop d’estat, el país hauria d’haver viscut en un estat d’emergència, o provisionalitat, permanent. Institucions autonòmiques auto-dissoltes. Protestes permanents. Un partit unitari independentista que guanyés totes les eleccions per majoria absoluta. No permetre cap més atac. Així fins a vèncer.

Malgrat tot, i ara costa força, però jo encara sóc optimista.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
05.02.2020  ·  22:35

No es la bestialidad de España a haber callado a los Catalanes…

Es la insoportable angustia de ver a unos políticos que pensábamos representasen nuestra dignidad en nuestra lucha para la Libertad

y

darnos cuenta que sólo representaban el fétido pozo negro de la espantosa inmoralidad de España

teresa labourdette
teresa labourdette
05.02.2020  ·  22:42

Sincerament, Vicent, esperem alguna cosa d’aquesta visita? Vull dir, nosaltres els independentistes del carrer. Demà farem vida normal mentre un fantasma passarà per Barcelona. Ras i curt, la independència no vindrà de Madrid. Prefereixo guardar energies pel dia 29. I crec que com jo, molts. Així demà., un Tortosa.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
05.02.2020  ·  22:43

Espero que’l president Torra un cop acabada la reunió amb en Sanchez,ens digui la veritat;es a dir,que no ha servit ni servirà per a una punyetera merda.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
05.02.2020  ·  22:45

Gràcies sr. Partal per ser clar. L’actitud d’ER i tots els mitjans que treballen per ells han aconseguit desmobilitzar els ciutadans. Millor dit han aconseguit amagar-nos.

Què creu que deuen pensar i sentir el miler llarg de repressaliats, els ferits i els que han perdut la vista, els que han fet donacions, els que continuen mobilitzats quan veuen l’actitud covarda i mesquina dels polítics al Parlament traïnt el seu president i denigrant la institució?. La política desgraciadament té direcció, des de la presó, encara que, al meu entendre, equivocada, però el que no té és cap mena de moralitat.

M’afegeixo al sr. Alegria per demanar que al menys en aquest mitjà se segueixi denunciant i sigui un altaveu contra els que volen propagar el silenci i a favor d’una alternativa digna i transversal.

Josep Almar
Josep Almar
05.02.2020  ·  22:45

Trist i confós. Necessitem eleccions per netejar els partits.
Distància sideral entre dintre/fora especialment a ERC: Aragonès VS Rovira o Comín, no hi ha color. Cup, CD-R, ANC, Òmnium, tots quiets? De veritat han comprat que l’estat negociarà ?
Sort que molt aviat sortirem de dubtes. I mentrestant, cap a Perpinyà a donar suport al Consell per la República.

Sílvia Poll
Sílvia Poll
05.02.2020  ·  22:45

Molt dur editorial i molt realista. Ens hem quedat sols, però som molts els que ens hem quedat sols i aquesta és la nostra força, perquè ho tornarem a fer. No se si ho veurem nosaltres ho hauràn de passar anys fins que anem tots junts camí cap a la independència, tossuts, valents i dempeus.

DANI FRANCH
DANI FRANCH
05.02.2020  ·  22:46

Els que parlen de que el poble sempre hi és, exactament què volen dir? Perquè el poble ha acceptat tot des de el 3 d’octubre i a part d’uns pocs valents, el poble sols està per perfomances, costellades, excursions i sobretot votar a esquerra. El poble no existeix, ja no parlem de l’anc, òmnium i tsunami…

Jordi Torruella
Jordi Torruella
05.02.2020  ·  22:59

I qui és el responsable de tot això? Les persones miserables que han prioritzat el benestar personal al del poble. Des de polítics a funcionaris/periodistes. Tots còmplices per una paga. Espero que el poble s’acabi adonant de tota aquesta traïció i posi tothom al seu lloc.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
05.02.2020  ·  23:06

Llegeixo el teu editorial en arribar a casa, després que en Llach hagi presentat la segona fase del Debat constituent que ara es posa en marxa a nivell comarcal. El teatre, ple. Localitzo gent de la CUP, de JxC, de CDRs, de l’ANC.
Dissabte ens veiem a Palamós, Vicent, que hi vas a parlar de Perpinyà, amb la Júlia Taurinyà a qui vaig saludar breument fa unes setmanes, a Sant Celoni, quan ens vàrem presentar els més de 200 Consells Locals per la República que ja ens hem constituït.
Mira, que és passegi en Sánchez, si vol. Nosaltres tenim feina.

Francesc Gispert
Francesc Gispert
05.02.2020  ·  23:10

Però qui voleu que protesti? Us recordo que l’altra vegada va sortir la lliga de defensa dels contenidors a desfer barricades i a delatar protestants tot tractant-los de criminals per amunt. Doncs, au, que protestin ells.

jaume vall
jaume vall
05.02.2020  ·  23:11

Veurem si el poble és tan poble com es proclama. Veurem si el poble salva el poble.

Pot ser que algú hagi recordat moltes vegades que cada societat té els governants que mereix?

Núria Sala
Núria Sala
05.02.2020  ·  23:14

A mi tampoc em representen. Totalment d’acord amb aquest editorial. Cada cop més gent estem desconectant, entre trista i impotent davant tanta mesquinesa.

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
05.02.2020  ·  23:14

Li fem el buit al President espanyol. Ni volem molles ni agenollar-nos. Prou mirar a dins i fem costat al Consell per la República! Puigdemont, Comín i Ponsatí lluiten a EU per nosaltres.

Josep Soler
Josep Soler
05.02.2020  ·  23:31

Avui en Vicent no se’n calla cap i fa bé. Estic d’acord amb la descripció que fa dels esdeveniments encara que en siguin una lectura que no correspongui verdaderament a la realitat. Cert que estem patint les conseqüències d’una repressió inmisericorde, al mateix temps d’una altra que no teníem previst (jo almenys no m’ho hagués cregut mai) que ha estat el canvi de rumb d’un partit abans compromès (ho màxim impulsor) d’aquest moviment que ara ha abandonat. Tard o d’hora la normalitat es tornarà ha imposar perquè la gent té molt clar, quina és la direcció que s’han de prendre i amb quins nous líders al devant.

Gemma R.
Gemma R.
05.02.2020  ·  23:42

No, ningú ha convocat res, tampoc Tsunami que algún día sabrem qui en movia els fils, perquè de moment no sembla pas que vagin segons el batec del poble, si no al dels partits. TV3 ha anat esborrant al President Puigdemont de la pantalla, i cada vegada els tertulians són més fluixos. De tant moderats que semblen ologrames d´escolanets, tots tant ben posadets, tant equidistants, tant donats al bon diàleg amb l´amo. Només l´Albano Dante les canta sense embuts, i només el conviden un cop per setmana, no fós cas que ens esverés el galliner que és a casa a les tardes. El FAQ´S el fan amb 4 euros. Allarguen les entrevistes fins la sacietat, en Melero fa dos dissabtes, ja mirava a l´entorn com dient “Què més voleu que us expliqui”, i no conviden mai ningú que recordi que la unilateralitat és una més que bona opció, més aviat l única per centenars de milers de catalans. ´

Ara bé, és de manual de realitat paral.lela això que li passa a l´establishment català, com molt bé n´hi diu la Mireia Boya. Ells també viuen a la seva bombolla, igual que els espanyols, però a la catalana. No saben llegir la realitat, o els espanta tant que no la volen veure. La societat catalana ha canviat totalment, ja ho vaig comentar fa dos anys, la gent està molt informada i politzada, i cada vegada més. El grup que s´empassa els gripaus (per sútils que siguin), es va fent cada vegada més i més petit. I els que pugen ja els han perdut. Un cop passat el temps del Club Super 3, deixen d´informar-se pels mitjants convencionals. I els que encara ho fem, estem molt al cas dels continguts, les formes, les prioritats de les noticies, els temps que utilitzen per cada una, els tertulians triats, el que aquests diuen o no diuen, el que els altres trien rebatre o callar per atorgar. A tot. Ja no ens porten de la maneta cap ón ells volen, ja no, perquè quan has près consciència del que t´hi jugues, ja no hi ha marxa enrere. Per tant estàn jugant a un joc molt perillós per ells. Els sortirà el tret per la culata i encara no són capaços de veure-ho. De moment hi ha una enquesta que demostra que TV3 ha perdut un 39% en els programes polítics, i només es mantén El Foraster, Joc de Cartes, la serie del migdia i poc més.

El que he observat és que després de l´1 octubre, els catalans vam esperar una estratègia política unitària que no hi va ser i no hi és. Ens vam decepcionar, després deprimir , enrabiar, i ara es comença a dir que vist que no ens pensen ajudar potser els haurem de canviar a tots. I que ningú li doni la culpa a l´independentisme de base si intenta fer foc nou i per tant l´emiscicle queda dividit en mil trocets. Perquè el poble ja no sap què més fer. I sortir perquè ningú converteixi el seu clam amb fets polítics ja no, com a mínim jo no. Tinc dignitat, i no vull fer més de titella. Si ve en Sanchez i es passeja “como Pedro por su casa”, mai millor dit, doncs mira, al final és la realitat. Es pixen en les nostres institucions com i quan volen, i sense cap impediment. Perquè no s´hauria de fer evident que és així, que els nostres representants és el que fan, tenir als líders tancats i exiliats i deixar que campin al seu aire. Ara bé, si algú, tant aquí dins la parròquia de TV3 (que no és més que la sucursal del Règim del 78), com allà als madriles pensen que això s´ha acabat, que despertin com abans millor, perquè qui ha marxat no tornarà mai més. I aquí rau el seu problema, que l´independentisme és molt més que una opció política, és el desitg d´un món més just, democràtic i sostenible. Un món millor. No hi renunciarem mai. I no els ho deixarem als que vénen per fer. Això ho vam començar nosaltres i ho acabarem nosaltres. Aneu-vos fent tots a la idea. Ni amors surrealistes als carcellers, ni tertulians escolanets, ni totes aquestes mandangues que ens veneu dia si i dia també. Torneu al s. XXI o deixeu d´aborrir-nos que tenim feina i no volem pentinar el gat. Apa, salut i república gent! Visca Catalunya lliure!

Cristina Moscardó
Cristina Moscardó
06.02.2020  ·  00:12

Una tristesa immensa, decepció, desesperança.. no hi haurà movilitzacions, però no serà perque la figura de P.Sànchez, el seu govern i tot l’ estat espanyol no ens produeixin un profund rebuig, sino perquè ens sentim impotents i traïts pels nostres representants, que blanquegen un govern que NO HA FET RES per aturar la repressió ni per caminar cap endavant i seguint el mandat de l’ 1O.
Però no ens equivoquem: la desconnexió emocional amb Espanya és total i absoluta. Jo no veig marxa enrere ni alternativa possible a la independència. Només hem de tornar a agafar aire i suficient indignació per obligar els polítics a tirar endavant o fer-los fora.

Sebastià Batlle
Sebastià Batlle
06.02.2020  ·  00:14

CREC QUE EL MILLOR ” XASCO ” PER A UN INDIVIDU ÉS IGNORAR-LO DEL TOT. Vigilem que la recepció no sigui l’ esperada, sino la inesperada.

Antoni Soy
Antoni Soy
06.02.2020  ·  00:14

Totalment d’acord. No cal afegir res.

Marc Manera
Marc Manera
06.02.2020  ·  00:23

Gràcies per aquest editorial.

Carles Serra
Carles Serra
06.02.2020  ·  03:29

Gràcies Vicent per la teva editorial; tot és molt trist; per acabar podria dir lo mateix que els hi va dir el rapper Valtonyic en els UP (Unidos Podem seguir xupa’m del sistema ) eu tret la gent del carrer del 15M, apalanqueu el sistema del 78 i ara a més tota la família viu del sistema; per tu va ER.

Júlia Laforga
Júlia Laforga
06.02.2020  ·  05:56

Gràcies Gemma R. Pel teu comentari. És com una altra editorial ✌️

Marià Puig
Marià Puig
06.02.2020  ·  06:30

Que vostè, Sr. Partal, que es la persona mes positiva que conec, estigui venint cap a el meu pessimisme, em preocupa i molt. Avui em costarà anar amb bona cara. No m’agrada el ” qui dia passa, any empeny”.

Albert Miret
Albert Miret
06.02.2020  ·  06:41

Segurament no hi haurà escridassada, però sí que hi haurà un fort desplegament de policia. Suposo que les entitats que ho hagueren hagut de convocar no s’han decidit a fer-ho per no donar l’excusa d’avortar la reunió abans de començar. Francament, no crec que aquesta reunió serveixi per a res, perquè aquesta gent són obtusos mentals i els ha anat sempre molt bé no parlar, no cedir, no entendre res, i ara no canviaran perquè el President Molt Honorable, no el maniquí, els ho exigeixi. Així i tot, crec que és important el desplegament enorme de policia que es produirà, perquè és la prova de què ens tenen por, i si és així, és que comencem a tenir més poder real que el que ens pensem.

Joan López
Joan López
06.02.2020  ·  06:41

Sempre ens restarà Paris….en aquet cas Perpinyà.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
06.02.2020  ·  06:47

Quan tornem a sortir al carrer serà per quedar-si fins al final. Les performances s’han acabat!

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
06.02.2020  ·  07:12

La “classe”política catalana.

M Dolors Hernandez
M Dolors Hernandez
06.02.2020  ·  07:18

Si vosté té aquesta visió crua, real….quina creu que hem tingut molta gent des de fa temps? Malgrat les protestes. Que vaser tot un bluf? Doncs quin bluf!!! Estic cansada i decebuda de tots el polítics, els meus. Però qui fa moure la gent? Jo, es que marxaria d’aquest país nostre. Ho sento. A qui votarem????????

Francesc Xavier Bueno
Francesc Xavier Bueno
06.02.2020  ·  08:13

“Aquesta vegada ningú no ha convocat cap mena d’acte de protesta, ni l’ANC, ni Òmnium, ni els partits, ni els delmats CDR, ni el fantasmagòric i completament desprestigiat Tsunami Democràtic.”

Fa quasi 3 mesos vaig escriure un dur comentari sobre el fracàs de Tsunami Democràtic a la Jonquera / El Voló quan
va organitzar un cop de força ambiciós, de 3 dies de durada: tallar la principal via que uneix França i Europa amb Espanya i que just passa per terres catalanes… amb derrota total en 24h, d’una qüestió política d’alta volada es va passar en no res a un rutinari tall de carretera d’ordre públic.

Parlava en termes militars, simples però entenedors, de la derrota i sobretot dels seus efectes, que ARA i AVUI és veuen força més clars. El pitjor efecte de tots, vaig dir llavors, serà la desmoralització de la tropa i la desconfiança de TOTHOM en noves accions: la pèrdua de crèdit reputacional.

Faré memòria:
“Tsunami va enviar un contingent d’efectius per dur a terme una acció rotunda, llampec i colpidora amb efecte sorpresa i sobretot de llarga durada (72h!) en un punt neuràlgic.
Tsunami no va tenir en compte principis elementals de l’art de la guerra:
1.- El contingent era escàs per la magnitud de la operació.
2.- El lloc triat és de difícil accés i perillós: un atzucac: una ratera.
3.-NO hi havien tropes de refresc A PROP per reforçar la primera tropa enviada.
4.- El gruix de tropes de reserva  eran lluny, a les ciutats de les àrees metropolitanes, sense posibilitat de movilitatzar-les a temps i a lloc del combat.
5.- De seguida tot l’estol va quedar isolat: la temuda “copada” militar.
6.- La tropa aïllada i embolsada va haver de fer front per davant i per darrera a tropes enemigues molt superiors en nombre i ben equipades (amb tropes de refresc i inesgotables tropes de reserva): els Mossos, (els nostres Sipais) donant pas a GC PN i Gendarmeria a un atac a la reraguarda.
7.- La derrota total va esdevenir al cap de 24h.
8.- Pèrdua de bagatges (vehicles, material de campanya, provisions, etc.) i tropa mobilitzada en retirada vergonyant a corre cuita (minva rotunda de confiança en el comandament).
9.- Cap objectiu inicial d’entitat va assolir-se, més enllà del cop defecte del primer moment: la  gran aturada d’abast europeu (bloqueig de estat francès i espanyol) va quedar en un simple tall més de carretera resolt en poques hores de manera eficient. D’una qüestió política a una d’ordre públic.
10.- El replegament de tropes i posterior contraatac als AP7 ha estat de poca volada i insignificant rellevància: pèrdua total de capacitat ofensiva i desgast innecessari de tropes: Agreujament de la minva de confiança en el comandament.
Conclusió:
Intranscendència de l’acció duta a terme (objectius no assolits) i pèrdues materials i humanes, tot com a conseqüència d’un operatiu mal dissenyat i pitjor executat.
El pitjor efecte de tots, però, és la desmoralització de la tropa i la desconfiança de TOTHOM en noves accions: pèrdua de crèdit reputacional.
Ens manquen quadres solvents formats a prestigioses escoles d’arreu del mon judicials, d’hisenda, diplomàtiques i militars.

Ramon Coma
Ramon Coma
06.02.2020  ·  08:27

Estic amb l’Andreu Sánchez: si un dia tornem al sortir al carrer, serà per quedar-nos hi. S han acabat els xous. Mentre se’ns pixin a la cara i els riem les gràcies, ja s’ho faran els nostres polítics titella de pena. Consells locals per la República i anar bastint de nou des de baix.

Josep Salart
Josep Salart
06.02.2020  ·  09:06

Semblaria que l’editorial d’avui ens vol culpar d’alguna cosa, però comparteixo molt els comentaris de la Rosa Gispert i la Gemma R. i els que van en la mateixa línea.

Hi ha dos escenaris:

el de l’actitut d’ ERC comandada per capellà-general segrestat i els seus quatre o cinc malnascuts acólits i els mitjans de comunicació tapant-ho tot amb els diners del poder que hi ha al darrera. Quan un partit polític segresta als seus votants fent-los traïr les seves própies esperançes, des del Parlament passant per investir un govern espanyol amb una (i tots ho sabíen) inexistent mesa de negociació, no pots esperar gaire rés més que veurel’s rient. Ara se m’acut la cara de l’Aznar ensenyant les dents com en el Gran Dictador o el tractant d’armes masturbant-se davant el ninot de brimo que te al despatx.

L’altre escenari és que, les restes de l’imperi castellà, si el dels assassinats des del Perú fins Anvers, passant per Filipines i Guinea, no es pot combatre amb estética, ni amb sopars grocs, ni amb costellades l’11 de setembre ni parides d’aquest nivell. Es doblega picant a l’economía, cancelant els comptes corrents ( mira que s’ha de ser pocavergonya tenir compte obert a la Caixa, el Sabadell o banc espanyol i no fer rés pels privats de llibertat només que cantar una caramella), destrossant el que s’hagi de destrossar i fent la pressió que calgui per treure del mig als polítics covards, poltroneros i misserables.

Per sort, tenim les mateixes forces que el primer dia i gent a l’exili que sap parlar, actuar, dirigir i lo més important: no tenen por de rés. Per tant tot continua igual i ja ens queda poc, això sí, possem una mica tots allò que s’ha de possar, si us plau.

Àngels Folch
Àngels Folch
06.02.2020  ·  09:28

Molt d’acord amb la Soledat Balaguer. Per mi, que es passegi tan com vulgui. Indiferència absoluta. Els independentistes, que no deixarem de ser-ne per més pallassades que faci Pedro Sánchez i la seva colla, que no ens desmobilitzem per molt que ERC ens vulgui desmobilitzats, sabem què és important i què no, i això que passarà avui sabem que és un numeret que cal fer però que no porta enlloc, i com que també sabem que tenim molta feina i que cal fer-la si volem guanyar la partida, no ens distraiem i continuem treballant en allò que realment és important.

Pep Agulló
Pep Agulló
06.02.2020  ·  09:30

ÉS L’INDEPENDENTISME PRÀCTIC!

Entenc que l’editorial pretén ser un revulsiu, però hi ha raons del perquè de la manca de protestes.

Aquí ja hem de treure una primera lliçó: som tots els que avui no ens manifestarem, partits, institucions, organitzacions, ciutadania. Deixarem que un dels xefs del 155 es passegi tranquil·lament… Els indepes “pràctics” no estan per simbols !! A mi tampoc em representen (els “pràctics”) i està molt bé que no callem…

Vicent diu: “La cosa més greu de totes és que no ha canviat res de res”. Certament, la repressió inclús s’incrementa. Però quina política ho alimenta?

La raó és que hi ha una estratègia dins l’independentisme guanyadora (de moment): la rendició encoberta per esborrar ‘1-O. Avui, el relat central de l’independentisme és la negociació estèril i desmobilitzadora amb Sánchez que no té res a veure amb un “sit and talk” des d’una posició de força guanyada al carrer.

El reducte de resistents de l’1-O es concentra amb la jornada del 29 a Perpinyà. Mentre Torra sol aguanta l’embat amb l’Estat (JEC) que el parlament ha renunciat traient-li l’escó indignament.

I tot això, companyes-s, perquè centenars de milers de vots independentistes van encimbellar ERC i els seus “suporters” en les passades eleccions espanyoles.Van dir que sí, a la investidura del botxí; van dir que sí, a canvi de res. Perquè ni s’atura la repressió ni la presó; van dir que sí a canvi d’esborrar la lluita de l’1-O i els que se’n reclamen: el consell per la república, el president Torra…

Sense una càrrega de revolta el vot sempre acaba servint al partidisme… reflexionem sobre l’editorial d’avui per l’acció del demà…

LLIBERTAT I AMNISTIA!

PS. És curiós que el que ahir eren organitzacions engrescadores: CDS, OMNIUMS,ANC, TSUNAMIS…avui són… què?

Carles Farre
Carles Farre
06.02.2020  ·  10:03

Però es que es pot esperar mes dels nostres polítics i del sistema polític? des del moment en que s’apujen el sou, ja de per si molt sucòs, per sobre del ipc, ja t’estan dient quin tipus de persones son.
No crec que hi hagi res a fer amb l’actual sistema polític, ni aquí ni a Espanya, ells s’han dotat d’uns privilegis que nosaltres no els em otorgat, es tot una farsa, una farsa que ve de mes a munt, I en quan a que els catalans, no combregem amb rodes de moli, doncs depen de que entenem per catalans. Val la pena tan merder per una República amb la mateixa classe política?, amb el mateix sistema?. Val la pena una República “happy flowers”, que mentre branda la bandera de la sostenibilitat, alhora afavoreix la massificació del territori, incompatible amb aquesta suposada sostenibilitat? Crec que falta un debat molt mes a fons, sobre el model de país que volem, posant – lo també a votació, la qual cosa si que els fa por a la classe política… doncs el seu status perillaria.

https://www.change.org/p/united-nations-superpoblaci%C3%B3n-a-nivel-mundial-son-urgentes-las-regulaciones-de-la-natalidad

Salvador Aregall
Salvador Aregall
06.02.2020  ·  10:27

És difícil fer un comentari a l’editorial d’avui que, com en moltes ocasions hi estic d’acord. El comentari gairebé serveix únicament com a psicoteràpia o millor com a teràpia de grup, com si fóssim una mena d’alcohòlics anònims. Ens hauríem de dir independentistes anònims, malalts, amb un futur preocupant sinó deixem l’hàbit que ens ha fet addictes i que ens ha pertorbat la vida fins a canviar-nos l’horari, les relacions, els desitjos, … estem fotuts i la cosa té mala solució. Hi ha qui per lliurar-se d’una addicció dura ha marxat del món urbà i s’ha encapsulat en un règim de vida radicalment diferent, la natura, les granges rurals. Alguns se n’han sortit. Si volem curar-nos, els independentistes malalts hauríem de fer una cosa semblant, endinsar-nos en la cara oposada al nostre món. Podríem anar a Ciutat Meridiana, Badia del Vallés o potser algun barri de Rubí. Allà on la gent no ha pogut seguir el pas delirant de l’economia de mercat i s’ha quedat penjada, l’aigua del temporal Gloria els ha entrat pel marc de les finestres i ha humitejat les parets despintades dels seus pisos. Pisos que amb prou feines poden pagar el lloguer ni poden escalfar i sí, hi pengen la bandera espanyola perquè als catalans independentistes ens veuen rics i creuen que dominem el mercat. La seva preocupació és tenir feina, viure decentment i tenir un futur optimista pels seus fills. La independència de Catalunya no representa res d’això per ells, no és cap solució. Són el 15% de la població, 800000 votants. Si fóssim capaços d’ajudar-los a pujar novament al vagó del tren que van perdre i que veiessin que amb la independència guanyarien la decència, el futur i el benestar que no han tingut mai … aleshores tindríem més del 65% del sí assegurat en un referèndum i a Pedro Sánchez el rebria el nostre president a l’aeroport amb una formació de mossos, tal com es fa als caps d’estat quan visiten un altre estat. Després d’aquesta reflexió terapèutica crec que la feina que hem de fer és aquí, als nostres barris. Aquest 15% que no se sent representat per ningú ens necessita i el necessitem.

Federico Ruiz
Federico Ruiz
06.02.2020  ·  11:05

Bona i trist editorial, Vicent. És clar que l’independentisme ha perdut la iniciativa. Crec que, ara per ara, només resta donar suport a l’acte de Perpinyà i no votar ERC en les properes eleccions. I esperar una nova i malapta provocació de l’estat espanyol. Trist, sí, però una conseqüència de no haver pogut, o sabut, renovar les elits quan va estar clar que les antigues no estaven a l’altura de les circumstàncies

Eduard Samarra
Eduard Samarra
06.02.2020  ·  11:24

Bé, potser és bo i tot que això passi. Potser és senyal que la massa indepe està al divan, en aquell moment de l’existència en què t’afartes de tu mateix i et preguntes si no és moment d’un mínim de reflexió, de canvis substancials. Com amb el tsunami (el de debò), el mar primer s’enretira un moment per després entrar amb tota la virulència. Crec que hi ha prou indicis per pensar que el processisme està exhaust. L’independentisme, però és una altra cosa.

JOAN CRUSET
JOAN CRUSET
06.02.2020  ·  11:54

Sr. Salvador Aregall, trobo molt encertat el seu anàlisi, llàstima que fa uns anys, i que era el moment de fer el que vostè ara proposà, es va decidir que en lloc de treballar per que aquesta gent se sentís protegida i en consonància integrada, es va decidir repeteixo, apostar molt fort per una immigració vinguda, o portada bàsicament d’un país molt concret, i que va fulminar tots els recursos que s’haurien haver emprat en les tasques que la gent d’aquests barris necessitaven. Una tasca molt important en aquest afer la va tenir el Sr. Àngel Colom d’Esquerra Republicana. Sembla com si llavors algú ja penses amb aquest 15% però en sentit contrari al de vostè.
El cas de Gibraltar no podia tornar a passar.

Jordi Buira
Jordi Buira
06.02.2020  ·  12:00

Sr. V. Partal: Encara q soc un pensionista força precari, li dic q la quota d subscripcio a VW sera d les ultimes despeses q anulare; per q editorials com les d’avui -i ho son la majoria- son reconfortants per mantenir la dignitat i l’esperança, a mes q son cada vegada mes dificil d trobar en el panorama mediatic actual. En particular vull esmentar el creixent gir claudicant d TV3 i CatRadio, una autentica VERGONYA nacional. Vull expressar, per acabar, la meva coincidencia i admiracio -i no tant sols per el d’avui- en els comentaris d la Gemma R.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
06.02.2020  ·  12:03

Mirin, estaba preocupada per la nostra falta de queixa pero potser te a veura amb la credibilitat del personatge que ve a visitar les colonies i…..no cal ni molestar nos
Ara veig la movilitzacio de la policia i m,ha vingut al cap un refrany castella que diu “el mejor desprecio ez no hacer aprecio”, crec que es aixi

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
06.02.2020  ·  12:35

Tampoc en nom meu.
Comparteixo el suport als Consells locals per la República i a l’exili i Perpinyà. A una formació transversal digna a qui poder votar.
Discrepo del relat sobre aquest 15% de població a qui es refereix en Salvador Aregall, que per mi és ireformable, però estic d’acord en ajudar-los a pujar al vagó del tren (entre moltes altres raons, també per el que exposa en Carles Farré).
Gràcies Gemma R. Visca la terra!

Antonieta Jarne
Antonieta Jarne
06.02.2020  ·  13:05

És d’agrair, senyor Partal, que hagi deixat de banda el to naïf d’alguns (bastants) editorials anteriors.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
06.02.2020  ·  13:14

La manca de protestes és el preu que paguem per tots els que han donat peixet a les tesis de ERC, d’Omnium, ANC i tota la patuleia…. i d’haver acceptat (amb crits al vent i prou) la repressió dels Mossos.
I no parlo només dels votants d’ERC sino també dels mitjans de comunicació (i no parlem de la vergonya de TV3).
Durant molts mesos (també a VilaWeb) no he vist cap referencia al Consell per la Republica i es parla de Puigdemont, només quan és estrictament necessari.
I quan hi ha dues noticies, es prioritza la de ERC i els seus dirigents mentre JxCat o Puigdemont queden sempre en segon pla.

VilaWeb ens explicará qui o què hi ha darrere el Tsunami? Quin diari i quan farà una recerca periodistica com cal sobre els intents (reeixits) de demobilització?

Aquest és el preu per haver contribuit a deixar sols els exiliats.

Gemma R. gràcies per les teves paraules que subscric.

Victor Serra
Victor Serra
06.02.2020  ·  13:21

He esperat molt a comentar. Evidentment no estem en el millor moment. Però no podem passar de ” l’Espanya s’enfonsa demà passat” a donar-ho quasi tot per perdut. No cal protestar contra Sánchez o qui sigui, cada cop que els veiem. De fet, ve molta gent pitjor que ell cada setmana a Barcelona i ningú protesta. Ara una part de l’independentisme ha decidit donar una oportunitat a la taula de Diàleg. Sóc molt escèptic, però crec que els hem de donar una oportunitat. Si ara muntéssim barricades a la Plaça de Sant Jaume, potser estariem molt satisfets, però, i demà què ? Què hauriem aconseguit ?. Això és una guerra molt llarga . La manca d’unitat i d’estratègia farà que encara ho sigui més del que caldria. Tot i així, la gent hi som i no defallirem ni ens n’anirem a casa. Apostar per la unilateralitat amb les forces que tenim ara mateix, tampoc porta enlloc, i m’agradaria que els que hi aposten ho reflexionessin.
Res, ànims i endavant!

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
06.02.2020  ·  13:48

Els ciutadans omés podem votar i manifestar-nos. En aquesta ocasió no val la pena la manifestació perque aquest Gobierno no durarà, els presoners no ixiran de la presó fins que arribi la República – tot i que les claus per alliberar-los son aquí – i els exilats no podran tornar fins que no ho fassin com a govern republicà. Caldrà dons votar en consequència a les properes eleccions.

Daniel Mir
Daniel Mir
06.02.2020  ·  14:00

Estic d’acord amb en Francesc Xavier Bueno, en tant de que, un tsunami es genera al fons marí amb una sacsejada molt forta. Voler fer-ho des de la platja, amb un cubell, es fer el ridicul. Lo que li proposaria a aquest senyor, tota vegada que sembla que domina el tema, es que ens en organitzés un i que fos ben guapo.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
06.02.2020  ·  14:44

És per a estar emprenyat i molt.
Junqueras està, amb l’actitud del seu partit, ER (abans ERC), blanquejant en Pedro Sànchez davant Europa i intentant diluir la empenta dels exiliats el MHP Carles Puigdemont i els Consellers Comin i Ponsatí, minimitzant la visibilitat de tots els exiliats amb l’ajuda de TV3, Cat Radio i diaris com el ARA.

Amb això aconseguiran que Europa agafi el camí còmode, pensant que el problema català està en vies de solució, i ans al contari, com molt bé esmenta el Sr. Partal, el regne d’espanya i en concret el PSOE de Pedro Sànchez, no ha fet absolutament res és més, ni tan sols ha rebaixat la repressió judicial.

Molt de mal davant Europa i davant el mon a la credibilitat del poble català, està fent l’actitud submisa d’ER, amagada darrera d’una pretesa taula de negociació.

Només espero que a les properes eleccions el poble català, que es consideri independentista, obri els ulls i voti, això sempre, però no voti ER si no fan net de Rufián, Tardà, Roger Turrent i el mateix Junqueras.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
06.02.2020  ·  14:49

Aquí és on ens heu portat els independentistes “suïcides”…

Josep M Armengou
Josep M Armengou
06.02.2020  ·  17:23

Molt i molt ďacord amb Soledat Balaguer.
Només faltaria que amb la feinada que tenim i 10 anys de mobilització total a l’esquena ens haguéssim ďocupar ara ďanar a “veure” en Sánchez.
Respirem a fons.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
06.02.2020  ·  21:37

A mi quand algú parla de suicidi i no de genocidi s’em possen els pells en punxa i punxu… independentistes no son els que ens han portat on som. Mire’s-ho snyr. Guitart.

david graupere
david graupere
06.02.2020  ·  21:46

ERC ha netejat la cara al PSOE.

ERC ha fet una aposta molt arriscada… jo diria que errada: no crec que en surti res, de la taula.

Vénen eleccions catalanes i cal depassar el 50% en vots com ja vam fer a les europees.

Ens hi posem o deixem que ens distreguin?

Gerber van
Gerber van
06.02.2020  ·  23:04

L’ANC no va convocar una mani perquè la seva presidenta s’està preparant per les oposicions d’una plaça com funcionari Espanyol. Res més a dir.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes