Fotografies: Prats i Camps

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Salvador Peiró és metge epidemiòleg i investigador de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO), que depèn de la Generalitat. Reconeix que s’esperava brots més o menys continuats de contagis de covid però no l’augment que hi ha. Ho atribueix, en gran manera, a allò que considera un excés de relació social entre persones que no formen part dels grups de convivència. I, quant a les setmanes vinents, veu inevitable que es facen confinaments que anomena quirúrgics com el de Benigànim. La gran incògnita és què passarà a la ciutat de València, que té indicadors que comencen a preocupar. D’una cosa sembla que no té dubtes: la tornada a les escoles durà problemes i s’hauran d’anar controlant els contagis que hi haurà de segur.

Peiró considera que mesures com les proves PCR en massa o l’aplicació Alerta Covid impulsada pel govern espanyol no donen el rendiment que es necessita i poden ser contraproduents i tot, perquè col·lapsarien el sistema d’atenció primària o farien una sensació de falsa seguretat a la població.

Les xifres de contagis que veiem aquests dies us preocupen?
—Més que les xifres, preocupa la tendència perquè està pujant d’una forma molt important.

Us ho esperàveu?
—No tant. Sí que esperàvem brots d’una manera més o menys continuada, però aquest augment que tenim no era tan previsible i, de fet, probablement és un problema de massa relació social.

Voleu dir que la causa principal de l’augment de positius és que ens reunim massa?
—Contagiar-te pel carrer quan et creues amb una persona positiva és quasi impossible. Som un país on tot el món va amb màscara pel carrer, però quan arribem al bar ens la traiem. A més, no deixem de reunir-nos en bodes, batejos, jubilacions i altres esdeveniments, i el resultat és terrible. El problema és la gent que es reuneix amb familiars que no són convivents, amb amics, amb companys de treball. Comencen de bon matí amb el cafè, després ve l’esmorzar, el dinar i la cervesa quan acabes de treballar. Així és com es contagia el coronavirus.

Al País Valencià el curs comença dilluns, dia 7. Algunes famílies estan inquietes, però l’administració llança el missatge que s’han pres totes les mesures de prevenció. Podem estar tranquils?
—Tranquil, no en pot estar ningú en un sentit normal. Hi haurà casos i hi haurà brots. Encara que poses bombolles, hi haurà bombolles contaminades. El problema no està entre els xiquets que, per una altra banda, molt rarament hi ha casos greus i amb una transmissió que no és tan important. El problema és la situació epidemiològica que tenim sobretot a València ciutat. Si hi ha transmissió comunitària, l’alumnat es contagiarà i això obligarà a un rosari de tancaments de bombolles, de grups i de col·legis. Però això té més a veure amb els pares i el professorat i el seu contacte amb els xiquets en el col·legi. Tornar a classe en la situació en què estàvem en juny no seria un problema. Tornar a classe ara serà un problema.

El sistema sanitari està en condicions de resistir aquesta pressió?
—El sistema al País Valencià no està saturat, ni de bon tros. La tendència és preocupant. El coronavirus es transmet molt bé en centres col·lectius, en espais tancats, en transport públic. Saltar d’uns quants casos a tenir un autèntic problema ocorre d’una manera molt subtil. Pràcticament no te n’adones i ja tens la gent a les portes dels hospitals. Per això caldrà aturar-lo ara.

La primera envestida del virus la vam aturar amb un confinament general. Ara això no es preveu, sinó que s’estudien confinaments esporàdics allà on la infecció siga molt alta.
—Probablement, en la primera onada tampoc no feia tanta falta un confinament tan general. El confinament és l’arma atòmica. En la primera onada va haver-hi un comandament únic. Es van aplicar les mateixes mesures en llocs que tenien una incidència altíssima, com Madrid, Barcelona o València, i a Andalusia, les Canàries o Múrcia, que pràcticament no tenien casos. El confinament que es va fer ací va ser el més estricte d’Europa. Ara la idea és contenir. En aquest moment discutim si tocaria confinar del tot o no, i pensem per què no tancar-ho tot excepte anar a treballar? En aquest moment confinem quirúrgicament. Tens un problema a Benigànim i confines Benigànim.

Aquest sistema resulta efectiu?
—La primera regla és detectar casos, traçar els contactes, aïllar els casos i els contactes. Però quan es desborda la capacitat de traçat, la segona regla és confinament perimetral.

Heu posat el focus en la ciutat de València. Preveieu que aquests dies vinents s’hi haurà de fer aquest confinament quirúrgic?
—Totes les urbs que tenen una mobilitat molt alta patiran. València és complicada perquè és una ciutat en què la gent de tots els barris acaba anant al centre. Hi ha ciutats que tenen uns quants centres, però València, no. És possible que si hi ha un brot toque perimetrar i si això passa, s’haurà d’anar més enllà del que és el municipi i arribar fins a l’àrea metropolitana.

Funciona el sistema dels rastrejadors?
—Funciona. Si no fóra per això, estaríem tots confinats. És clar que es poden escapar casos, i quan passa has de confinar. En tot cas, ni fer proves ni aïllar no funciona si no hi ha més mesures. L’aïllament individual sí que funciona.

Les anàlisis en massa són adequades per a ajudar a frenar l’avanç?
—No.

Per què?
—Bàsicament perquè se t’escapen la meitat dels positius vertaders i etiquetes com a positius cinc o deu persones per cada cas vertader. És un disbarat. És el mateix problema que tenien les proves en origen…

No les veieu necessàries en cap cas?
—Hi ha una situació peculiar, que seria per exemple que tenim un brot en un poble o en una discoteca, amb cent persones o dues-centes que potencialment poden haver estat contagiades i no tenim la capacitat d’estudiar-ne els contactes amb rapidesa per aïllar-los. Per a això sí que serveixen les proves, per a intentar descartar el màxim possible. En tot cas, s’ha d’aclarir que quan fem una PCR hem d’aïllar la persona siga quin siga el resultat de la prova perquè té molta probabilitat de ser positiu, diga què diga la prova. També pot ser interessant de fer un cribratge en grups de persones que tenen molta probabilitat de fer mal. Per exemple, el personal de residències, perquè quan el virus entra en una residència el dany que fa és brutal. No et deslliurarà dels casos, però et permetrà de reduir contagis.

I, seguint aquest raonament, s’haurien de fer proves PCR a tota la comunitat educativa abans de començar el curs?
—No. Seria un disbarat descomunal que donaria a la gent una falsa seguretat. No té cap valor perquè realment no sabem si són positius o negatius. De la PCR, ens n’interessa saber si la persona contagia en aquest moment i això no serveix de res. Si ha tingut un contacte amb un positiu, sí. I si té símptomes, també. Però en altres casos etiquetaríem mig país amb falsos positius. A banda, que esgotaríem la nostra capacitat de fer PCR a la gent que realment ho necessita.

Algunes comunitats autònomes han activat  l’aplicació Radar Covid per a mòbil, però el govern valencià ha decidit que no. Per què?
—Una aplicació mòbil té el mateix efecte que una prova diagnòstica. Et diu: aquesta persona ha tingut un contacte i cal fer-li el traçat. Cada persona té de cinc a deu contactes. Aparentment, per al govern espanyol, l’aplicació funciona molt bé però per a nosaltres és el doble de faena i no sabem si és rendible o no. A més, les validacions que ha fet el ministeri no serveixen per a saber-ho. Nosaltres tenim un cert sentit de l’eficiència en la utilització del personal que ja està molt castigat, tant a la primària com al departament de salut pública. Pensem que ens donarà molta faena i molt poc benefici. Tenim 1.200 persones fent rastreig en torns de matí i vesprada buscant cada cas, i si els doblem la faena seria un desastre. I a més hi hauria gent cridant als centres de primària perquè els ha eixit un missatge en l’aplicació i encara saturaríem més el sistema. Per tant, mirarem a veure com funciona, deixarem passar dues setmanes o tres, a veure com va en altres llocs.

Per què ens sembla que ara el virus no fa tant mal als infectats?
—Al març o abril, el virus ens va agafar amb el pas canviat. No teníem PCR, el sistema sanitari s’havia saturat i només es feia PCR a la gent que ingressava a l’hospital. Per tant, no mires tota la població, sinó la gent que té símptomes. Ara es fan PCR a qualsevol persona que siga sospitosa i fins i tot es fan proves en massa. El resultat és que detectem molts asimptomàtics que abans no es detectaven i els falsos positius.  La gent que tenia símptomes lleus tampoc no la comptàvem.

Sembla que cada volta som més a prop del vaccí. Però quan el tinguem, com s’administrarà a la població?
—Si aconsegueixes vacunar el 60% o 70% de la gent i la gent queda immunitzada durant una llarga temporada, el virus desapareix. És possible que no calga vacunar periòdicament. Per a reproduir-se, el virus ha de trobar una cèl·lula on entrar. I si la gent és immune, el virus morirà. Al principi vacunarem poblacions vulnerables, com la gent major o gent amb problemes de mobilitat. També vacunarem professions essencials com ara metges, bombers, policies… Anirem prioritzant. En tot cas, hi ha molta vacuna. Espere que el segon trimestre de l’any que ve en tindrem mitja dotzena. En els treballs preliminars, els resultats són magnífics en general. No crec que hi haja problemes per a obtenir vacunes.

Podríem parlar de fer una vida més o menys normal a final de l’estiu que ve?
—Jo no relacionaria tant la vacunació amb la vida normal. Hi haurà gent que es podrà contagiar igual. També passa ara que hi ha gent vacunada contra el xarampió que l’agafa. En alguns casos és possible que calga revacunar. Al tercer món serà molt més difícil i tardarem més a arribar-hi. Per tant, tindrem algun focus important de coronavirus que es mantindrà latent i estable, amb casos importats, però, en principi, pense que l’any que ve podrem tornar a una normalitat menys fastigosa que la que tenim ara.

Per què té tanta capacitat de contagiar el coronavirus?
—Un amic meu deia que el coronavirus viatja amb avió, un virus d’executius, però després es clava en els barris més pobres. És tot estrany perquè la primera imatge del coronavirus que tenim a l’estat espanyol és la d’aquell alemany que havia agafat el virus esquiant als Alps i va passar la quarantena en un hotel de Canàries. Quan fa mal és quan entra en poblacions vulnerables. Parlem de les residències. El virus va entrar en el 25% de les residències, en les altres no, però si tens un sol cas en una residència ja és el desastre, perquè afecta tot el món. El coronavirus és explosiu quan entra en un centre.

Una de les preocupacions que heu esmentat més d’una volta és que no es fa prou pedagogia i la que es fa no acaba de ser correcta.
—Les televisions mostren una persona que escup a la gent que balla a la discoteca o una festa d’alcohol al carrer i sembla que això és el problema, que sí que ho és, però el problema és la gent normal. Som nosaltres. Quan amplies el contacte social. El gruix de la població que ara es contagia té entre 30 anys i 45 i això no és gent de festes alcohòliques de carrer. Hem traslladat que el contagi va associat a comportaments prohibits i en realitat va associat a comportaments habituals que no estan prohibits.

Com ara quins?
–El contagi és: menys de dos metres, sense màscara i parlant cara a cara amb amics i familiars. Intentem assenyalar els que vénen de fora. Per exemple, si ets a València els culpables són els madrilenys, però la gent que et contagia és la gent amb qui estàs. El missatge que s’ha de donar és que només et contagia la gent que tens a prop. S’ha fet molt mala pedagogia de la transmissió. El govern espanyol la fa fatal. Les campanyes de la Generalitat tenen un poc més de trellat, però pràcticament passen desapercebudes. Els missatges sensats no arriben a la gent.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.