Una de les il·lustracions originals del llibre de Josep Maria Farré

Des de fa deu anys, la ciutat de Barcelona –i per extensió, tot el país– viu una autèntica fal·lera per les rutes de tota mena que permeten descobrir-la, a peu, d’una manera diferent. Les literàries han ocupat una bona part d’aquesta nova programació cultural i centres cívics, editorials i institucions han anat organitzant les seves. Una de les persones que més n’ha fet, i millor, de literàries, és Maria Nunes. Aquesta filòloga, que té mèrits literaris com la fixació del text de Vida privada de Sagarra, és especialista en el disseny i guiatge de rutes literàries d’obres i autors catalans. Ara ha publicat amb Meteora un volum que aplega quatre d’aquestes rutes: la de Teresa Juvé, la de Narcís Oller, la de Josep Maria de Sagarra i la de Montserrat Roig.

Maria Nunes en una de les rutes fetes l’hivern passat

La idea va ser el fruit de moltes simbiosis. L’editora Maria Dolors Sàrries explica que ‘amb la Maria havia fet altres rutes i sempre havia après molt. Normalment les fa per a la Institució de les Lletres Catalanes o per al Casal Golferichs i això em va motivar a demanar-li que preparés, per a nosaltres, la de Teresa Juvé i el seu llibre La Trampa, i a partir d’aquí vàrem veure que potser seria bo fer un llibre que permetés de fer aquestes rutes sense guia, portant el llibre en una bossa de mà o en una motxilla’.

I dit i fet, es varen posar mans a l’obra i es varen trobar amb un segon repte, el de fer un llibre amb unes il·lustracions suficientment originals. Per això varen contactar amb en Josep Maria Farré, un dibuixant urbà que pertany al grup de Girona i que és amic de l’editorial, i li varen encarregar d’il·lustrar el llibre i de preparar conjuntament amb l’editor Jordi Fernando la cartografia que acompanya el volum. Mig any després d’ajuntar totes les sinergies, el llibre, finalment, és a les mans del lector i s’estrena en aquesta Setmana del Llibre en Català.

La plaça del Rei vista per Josep Maria Farré

I què dimonis hi fan, uns autors tan diferents en un sol volum? Doncs tot té un motiu. Maria Nunes ens l’explica: ‘el que jo volia era que hi hagués una coherència i una unitat, una línia que marqués l’evolució urbana de la ciutat. A la novel·la La trampa, de la Teresa Juvé, ens movem  per la Barcelona dels Àustries i de la Inquisició, que és molt desconeguda. Hi ha moltes rutes sobre la Barcelona medieval i sobre la del 1714, però era un repte fer la d’aquest període perquè se’n saben poques coses. A més a més, també era una manera d’homenatjar-la a ella, que és la degana de les lletres catalanes en aquests moments i que als noranta-cinc anys continua escrivint novel·les del cicle del seu personatge Planagumà. L’elecció de Narcís Oller es justifica per si sola, perquè amb Oller es produeix l’entrada de Barcelona a la literatura realista, és el primer que la retrata com a gran metròpoli. Sagarra hi és perquè he volgut que el llibre aplegui els moments de màxima efervescència social de la ciutat i a Vida privada hi veiem tota aquesta eclosió. I la Montserrat Roig tanca el llibre de manera paritària i, a més, ens permet d’endinsar-nos en barris diferents i en una època, els anys seixanta i setanta, que tampoc és de les més tractades a l’hora de fer rutes i que, en canvi, permet de veure una bona part de l’evolució de la intel·lectualitat i dels moviments socials d’oposició al franquisme. És a dir, fent aquestes quatre rutes podem seguir una evolució de la ciutat, tot i que podrien haver estat moltes altres’.

Nunes explica per què ha decidit d’incloure la ruta de Sagarra, preparada específicament per al llibre: ‘tot i que és un autor que havia inclòs en altres itineraris mai no havia fet l’específic de la novel·la i em venia molt de gust poder complementar l’evolució de la ciutat amb aquesta novel·la tan especial i extraordinària de la qual vaig fer l’edició filològica’.

L’estructura de l’obra

Què es trobarà el lector que agafi aquest llibre i vulgui fer la ruta pel seu compte? Doncs, en primer lloc, una contextualització de l’autor i l’obra (o les obres si són més d’una). Després, una síntesi de la ruta i dels punts claus que s’hi veuran i, finalment, la ruta. En cadascuna de les aturades s’indica la vinculació literària de l’indret; s’hi reprodueix un fragment de l’obra,si escau, i s’hi donen tot d’explicacions sobre la vida de l’autor i sobre l’edifici o el monument en si. Moltes vegades la ruta va més enllà del fet purament literari i es converteix en un viatge pel patrimoni de la ciutat.

Fa temps que Nunes s’ha adonat que hi ha una passió per les rutes literàries. ‘Mira, tot just hem obert les inscripcions de les del casal Golferichs a les nou del matí d’avui i tres quarts d’hora després ja no quedaven places’. Segons l’editora Maria Dolors Sàrries, aquest fenomen té una explicació possible: ‘sempre hem volgut saber què hi ha de realitat en les històries que més ens agraden, què va servir d’inspiració als autors. I llavors hi ha una altra cosa, que és que no tens només el text i la seva explicació, sinó tot el context que et donen els guies, la història en si, tot el que aprens. En una ruta, sobretot, descobreixes una nova manera de mirar la ciutat, i això és un valor afegit molt gran, que ho enriqueix tot molt’.

Josep Maria Farré també ha dibuixat la casa Batlló.

‘Qui s’apunta a aquests itineraris normalment és gent amb inquietuds culturals i amb ganes d’aprendre que té una certa edat. Hi ha poca gent jove, però jo asseguro que funcionen, perquè moltes les vaig començar a fer quan estava a l’institut i són una eina pedagògica extraordinària. Vàrem arribar a un punt en què, com a treball, els alumnes dissenyaven les rutes i aprofundien en la literatura d’una manera molt interessant. Pel que fa a la gent que s’apunta, no es indispensable que hagi llegit els llibres, les rutes es fan per a tothom precisament per promocionar els autors i les obres. El que volem és que, en acabar, la gent vulgui llegir el llibre –o rellegir-lo–. És una manera de divulgar la literatura’, explica l’autora.

Tant Nunes com Sàrries critiquen la deixadesa del patrimoni literari barceloní i la comparen amb la profusió de plaques i explicacions literàries que et trobes en una ciutat com París. ‘Aquí hi ha molts reconeixements que provenen de la iniciativa privada. Hi ha poques plaques i moltes de les municipals, que estan fetes de bronze, gairebé ni es poden llegir. Per exemple, al carrer Tallers n’hi ha una que explica on va viure en Roberto Bolaño, que és municipal. Però la de Jaume Fuster és privada. En falten moltes. Per exemple, no hi ha la d’Espriu al carrer Diputació, encara que hi va viure bona part de la seva vida; de Josep Pla no n’hi ha a cap de les dispeses on es va estar; Caterina Albert passava els hiverns al carrer València…’, diu.

La filòloga també explica algunes claus a l’hora de preparar una bona ruta literària. ‘Has de tenir un bon text, això és clau, però a partir d’aquí has de cercar coses diferents. Fer una ruta no és dur gent d’un cantó a l’altre, sinó intentar explicar un autor o un grup d’autors si el que fas és el tractament d’un barri, i sobretot un entorn. Jo buido el text i el combino amb pinzellades i referències històriques, perquè la literatura no és un bolet que surt perquè sí, és relaciona amb l’art i amb l’arquitectura, i cerco espais que queden de l’època i que poden posar en valor el text, com ara botigues modernistes o singulars que ajudin a entrar en l’ambientació del text’, assenyala.

Per una altra banda, Jordi Fernando incideix en els aspectes purament gràfics del llibre. ‘En Josep Maria Farré ha fet una feina exquisida. Va baixar amb la seva moto uns quants dies, va fer les rutes, i amb els suggeriments de la Maria i la seva inspiració va crear els dibuixos originals en color –que nosaltres hem reproduït en blanc i negre perquè sinó hauria estat inviable–. Així, un llibre que neix de les creacions artístiques d’altri, es transforma en una altra obra, els dibuixos que l’acompanyen. A més, en Josep Maria té una gràcia especial i hi ha entrat de cor’.

La proposta de l’Ajuntament

Potser l’Ajuntament de Barcelona és conscient del buit existent respecte al patrimoni literari o potser simplement ha copiat la idea d’altres ciutats, però el cert és que s’ha presentat l’app Literapolis BCN, per a mòbils, en versió iOS i Android, que esta dissenyada per explicar als joves de més de catorze anys les obres literàries que estan ambientades a la capital catalana. La idea sorgeix de Barcelona Ciutat de la Literatura i el nomenament per part de la UNESCO implica recerques i promoció entre els joves. L’eina es podrà emprar a les escoles i a títol individual. És una gimcana literària que condueix pels secrets d’algunes novel·les. Tots els itineraris acaben en biblioteques, amb la missió que els joves s’emportin el llibre a casa. A més, els dies 15 i 16 a la Setmana del Llibre en català hi haurà una trobada física per jugar-hi. De moment hi ha quatre rutes: ‘Els secrets del Born’, ‘Persecució a Sant Antoni’, ‘La Barcelona subterrània’ i ‘Cites amb la història’. Aviat s’hi incorporaran unes rutes noves ambientades a Sarrià i el Carmel. Tot i això, els que l’han provat, diuen que s’haurà de fer molta feina per enganxar realment els joves a la lectura.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]