14.11.2024 - 19:50
La Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) va donar abans-d’ahir la primera punxada als plans del BBVA per a comprar el Banc Sabadell. Senzillament, l’autoritat espanyola de la competència va decidir d’ampliar i aprofundir l’anàlisi sobre la transacció, en l’anomenada “segona fase”. Les conseqüències són importants, perquè implica que la recerca en profunditat de l’operació condueixi, d’entrada, a uns quants mesos addicionals d’incertesa, permeti l’accés al tràmit d’altres parts interessades, pugui portar el vet o a endurir les condicions, i també a un rol final destacat del consell de ministres. Tot allò que no volia el BBVA, precisament.
La institució oficial va justificar en una nota de premsa el pas a la segona fase per “les circumstàncies de l’operació i la seva afectació potencial al manteniment de la competència efectiva”. Això, segons la CNMC, “no prejutja” les conclusions definitives que acabarà prenent, que poden passar per acceptar els compromisos plantejats pel BBVA, introduir noves condicions o prohibir la transacció. I assegura que aquesta recerca prèvia augmentarà “l’eficiència” del següent pas. També aclareix –i aquest és un pas clau– que ara podran presentar al·legacions tant el Banc Sabadell i el BBVA, a més de tercers amb interès en el procés, com ara sindicats i patronals, per exemple. I demanarà informes a les comunitats autònomes en les quals l’operació incideix de manera significativa, que són Catalunya, el País Valencià i Astúries.
Com era previsible, les respostes no s’han fet esperar, i el Sabadell ja s’ha personat per ser part activa del procés i presentar les seves al·legacions contràries a l’operació. Ho va confirmar ahir el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, que va dir que l’entitat havia fet aquest moviment perquè fins ara no l’havien pogut fer, pel fet de ser en la primera fase, que es limita als requisits d’informació que el regulador ha anat sol·licitant. A parer seu, és “molt clar” que els clients del Sabadell prefereixen que el banc continuï existint, especialment les pimes, perquè una de cada dues treballa amb l’entitat i, si s’integrés al BBVA, “ja no tindrien aquest dret de decidir”. I va afegir: “Hi havia molts col·lectius que volien dir la seva i es personaran en aquesta nova fase.”
El directiu del Sabadell va aprofitar un fòrum financer organitzat per Deloitte per deixar anar tot allò que pensava i va insistir que els clients preferien que el Banc Sabadell continués existint. En realitat, han estat multitud d’associacions de professionals i pimes les que ja s’han expressat en contra de l’operació, per les raons que hem anat comentant a la píndola, i va assegurar que, en les converses que el banc té amb accionistes, ha notat que tampoc “els genera entusiasme”.
En el cas dels inversors institucionals, va afirmar que no era veritat, com s’havia fet córrer, que fossin partidaris de l’operació, sinó que l’opinió majoritària era: “Fins que no hi hagi tota la informació sobre la taula, no prendran una decisió. La sensació que tenen avui és que no hi ha preu.” I, evidentment, va recordar que els accionistes del Sabadell seran els qui tindran la darrera paraula, i la importància que té el fet que els inversors tinguin “tota la informació”, sense passar per alt que hi ha petits accionistes que són, a més, clients, donant entenent que preferiran que el Sabadell fos independent.
Els directius del Sabadell saben que han fet un gol al BBVA, per mitjà de la CNMC, i ara s’entra en un camp de mines per a la cristal·lització final de l’operació, si hem de fer cas al reguitzell de manifestacions que, durant els darrers mesos, s’han mostrat contràries a l’operació, amb arguments de pes, sense oblidar que el darrer de la llarga llista dels que s’hi oposen és el govern espanyol mateix.
Per la seva banda, el BBVA s’ha mostrat confiat que la CNMC no imposi finalment condicions que facin inviable l’OPA al Banc Sabadell per no veure’s obligats a retirar-la. Així ho va manifestar ahir el conseller delegat del grup, Onur Genç, un cop l’organisme oficial va optar per allargar el procés. En aquest sentit, el banquer va insistir que sempre tenien la possibilitat de retirar l’oferta si els requisits eren massa exigents. “Creiem clarament en el potencial de l’operació, però podem fer marxa enrere”, va precisar. Genç va defensar la posició del banc a col·laborar amb l’organisme per aconseguir un acord com més aviat millor sobre les mesures de la CNMC. “Esperem que la transacció sigui aprovada d’ací a uns mesos i mantingui la creació de valor”, va dir.
I queda la prima, que hauria de ser un element clau per a la decisió final de l’accionista del Banc Sabadell. Recordem que la prima de l’oferta era del 30% respecte de les cotitzacions del 29 d’abril i del 50% respecte de la mitjana dels tres mesos anteriors. Avui, s’ha reduït a poc més de l’1%. El BBVA argumenta que la reducció de la prima es deu a la correlació creada entre els dos bancs pel moviment d’inversors que pretenen d’arbitrar en l’OPA, donant per fet que anirà endavant. En canvi, el Sabadell l’atribueix a la seva pròpia pujada, juntament amb la caiguda del BBVA pel risc de la seva exposició a Mèxic.
I no ens podem oblidar de la CNMV, que una vegada obtingut el plàcet del BCE, ja podria fer avançar el procés final de l’OPA. Però sembla clar que no ho vol fer fins que no hi hagi la decisió final de la CNMC, a fi que els accionistes del Sabadell sàpiguen què es trobaran quan hagin de decidir. És a dir, que tinguin totes les cartes sobre la taula i descobertes. Tampoc no crec que els accionistes acceptessin d’entrar en un joc a cegues.
Alguns analistes assenyalen que l’allargament del termini, que altera el full de ruta previst pel BBVA, podria desembocar en una oferta més bona per als accionistes del Sabadell, amb diners efectius pel mig, cosa que ja s’havia dit al començament i el BBVA no volia admetre. És una possibilitat, però el banc basc afronta en aquests moments dues situacions que enterboleixen la seva posició. Em refereixo al pes que tenen en el seu balanç dos països com Mèxic i Turquia, sobretot el primer, que del gener al setembre ha aportat el 50% dels resultats atribuïts al grup bancari. La depreciació del peso, d’un 15%, pot ser un problema, i la caiguda de la lira turca, també, si bé la influència dels resultats finals d’aquesta moneda és molt menor.
En definitiva, hem fet un pas més en la carrera de l’OPA. Un pas que no esperava el BBVA i que li representa un entrebanc important en el camí que desitjava. De moment, sembla que les possibilitats que l’OPA arribi a la decisió dels accionistes en les mateixes condicions en què es va presentar han desaparegut, atès que hi haurà moviments, probablement de la CNMC, en sentit restrictiu i, del BBVA, potser en termes de més generositat. Ho anirem veient durant els mesos vinents.
