Tres anys després del silenci de la ràdio i de la fosa a negre de la tele ens queda encara la sensació de ràbia i impotència, sobretot després de tornar a veure ja nisequantes vegades les imatges de com es va fer el tancament. I et quedes amb les ganes d’informar de tot el que passa: de la mort de Fidel, dels aiguats de les últimes hores, del que passa a Síria, els refugiats que arriben a les costes europees… Tres anys després sents que els valencians estem muts i cecs. Ni sentim ni veiem què passa al nostre voltant. Ni rebem informació, entreteniment, esports… en la nostra llengua.

Ara, amb una llei que recupera el servei públic i una altra que crea un nou ens per a engegar-la ens cau una llosa quan vas pel carrer i els coneguts et diuen: ‘Obriran Canal 9.’ I tu penses: ‘Tant de bo siga tan fàcil i tornem a treballar.’ Però saps que és molt difícil i tens la sensació que el govern actual no et vol, que no volen cap ex-treballador, perquè, si no fos així, ja s’haurien assegut a negociar. Han tingut tantes oportunitats, ens hem reunit tantes vegades amb ells, abans de les eleccions autonòmiques i després… Han tingut un cronograma i un full de ruta revisat pels serveis jurídics que explicava cada pas que s’havia de fer per a no incórrer en il·legalitats i per a recuperar un servei públic prompte i amb sostenibilitat. Ens han enviat com una pilota de la secretaria autonòmica de comunicació a les corts, als síndics i finalment al consell rector. I al remat sempre hem trobat un mur que no ha volgut seure a negociar. La decepció ens ha posat el peu al coll, ens sentim xafats i empestats per a uns partits que van qualificar el tancament de ‘colp d’estat’ i que portaven la promesa de la recuperació del servei públic de ràdio i televisió als seus programes electorals, com també la promesa de restaurar els drets laborals. El comitè d’empresa de RTVV SAU ha estat i continua estant obert al diàleg i a la negociació.

Per això qui no repara drets consolida injustícies. I això és el que passa amb els treballadors, a qui ens han acusat de privilegiats i ens han dit que no som herois, i no, no volem ser-ho per a ells ni per a ningú. Volem treballar, volem recuperar allò que ens vam guanyar amb el nostre esforç. Des de les seccions sindicals que vam signar l’ERO ja ho hem dit, no vam fer un ERO, això ja estava fet i ho manava una llei, que en les disposicions addicionals ordenava la liquidació de la RTVV SAU i l’extinció dels contractes laborals. Únicament vam buscar les millors condicions per als treballadors que anàvem al carrer, o és què no ens ho mereixíem com a treballadors? O és què no és el que es busca en una negociació? En eixe acord de l’ERO també els sindicats signants vam dir clarament que no estàvem d’acord amb el motiu de l’expedient de regulació d’ocupació. Ara ens ignoren i ens han enviat directament a esperar el resultat d’una sentència, que, ara sí, cada dia és més a prop. Perquè l’11 de gener serem a l’Audiència Nacional per reclamar els nostres drets laborals. Tres anys han donat per a molt i els treballadors anem complint anys i continuem fent el reciclatge que sempre hem fet. No ens val la frase de ‘començar des de zero’. Perquè ja n’hi havia una, de RTVV, i ja hi havia uns treballadors que sabíem i sabem fer ràdio i televisió.

Xelo Vicente (@xelovim), vice-presidenta del comitè d’empresa de RTVV SAU, secció sindical CCOO RTVV

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb