Esgotar les entrades per a un sol dia en poques hores i repetir-ho per a la segona data és una fita que pocs artistes assoleixen quan parlem del palau Sant Jordi. I Rosalía ho va aconseguir. El primer dels concerts que havia de fer a Barcelona tenia les expectatives molt altes: seria més pop i trap com les darreres cançons o mantindria l’essència més flamenca de El mal querer, que va fer-la famosa? Va ser la barreja de totes dues coses que va fer vibrar i commoure tot el palau ja a la primera nota.

I és que tan bon punt va pujar a l’escenari del Sant Jordi, no va deixar d’emocionar. Les més de quinze mil persones que omplien l’estadi eren fervents d’escoltar el bo i millor de l’artista i ho van rebre, amb escreix. Tot i que breu, el concert va fluir natural, amb el flamenc com a protagonista indiscutible i reafirmant que és l’estil que consagra Rosalía.

La nit començava al ritme de ‘Pienso en tu mirá’, i les llàgrimes que en les pantalles gegants es veien als ulls de Rosalía quan acabava de cantar la darrera nota brillaven també als ulls de molts dels assistents. L’energia, el sentiment i la força amb què va cantar van sacsejar el públic que, lliurat, no va parar de corejar totes les cançons del primer moment fins al final.

‘Flamenca’: la novel·la occitana feminista del segle XIII que va inspirar Rosalía

‘Ha sigut el millor any de la meva puta vida i és gràcies a vosaltres’, deia Rosalía, amb la veu esquerdada. No va deixar el català en tot el concert i va agrair el suport rebut aquí, a casa seva: ‘Gràcies per tot el suport que rebo des d’aquí, des de la meva terra.’ Amb una menció especial, llegida d’un cartell, a la seva comarca, el Baix Llobregat: ‘Estima’m com la Rosalía estima el Baixllo.’

L’emoció va ser la protagonista de tot el concert. Cançons inèdites i cançons que van consagrar-la com a cantaora abans d’arribar el cim de la fama mundial com ara la ‘Catalina’, que va oferir a capella i entre llàgrimes. I molt material inèdit que els afortunats que van poder aconseguir entrada ahir al palau van escoltar en primícia:

Un concert molt breu, això sí. Una hora i escaig per a un palau Sant Jordi ple i delitós de més, de més ‘Milionària’, que va ser de les peces més ovacionades; de més ‘Con altura’, amb el Guincho de convidat especial; però sobretot de més El mal querer. Tot i aparèixer les cançons més conegudes, com l’exultant ‘Bagdad’, que amb la base melòdica de ‘Cry me a river’ de Justin Timberlake va sacsejar el palau, aquest va romandre absent per acabar de posar la cirereta a la vetllada.

Rosalía agraeix, entre llàgrimes, la devoció del públic al palau Sant Jordi (fotografia: EFE).

I, tanmateix, l’emoció va continuar. I va irrompre amb el bis, que de tan pròxim al començament del concert semblava que no el fos i que encara hi hauria més cançons. ‘A ningún hombre’ va fer emmudir el palau. La veu de Rosalía, que va ser protagonista indiscutible, vehicle d’una intensitat, d’una perfecció i d’una intensitat que superaven algunes expectatives, va arribar al cim. La catarsi era quasi completa i només hi havia una manera d’acabar, arribats en aquest punt: amb ‘Malamente’.

Rosalía va emocionar el Sant Jordi, i el Sant Jordi va emocionar Rosalía. Jugant a casa va poder viure l’estima que Barcelona, Catalunya, li té, i va respondre-hi amb música, música i més música. Però també arribant a uns nivells de sentiment que no poden viure’s si no és en un directe de El mal querer, perquè hi va posar tota l’ànima. I com ella mateixa va cantar a ‘Aute cuture’: mare meva, Rosalía!

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb