La demanda de Rosa Peral contra Netflix arriba als jutjats: reclama 30 milions d’euros per ‘El cuerpo en llamas’

El jutjat de primera instància i instrucció 1 de Vilanova i la Geltrú (Garraf) farà avui una vista prèvia per la demanda civil de Rosa Peral –condemnada pel crim de la Guàrdia Urbana– contra la productora de la sèrie El cuerpo en llamas, Arcadia Motion Pictures, i la plataforma Netflix. Reclama vora 30 milions d’euros perquè considera que la ficció vulnera el dret de l’honor, la pròpia imatge i la intimitat tant d’ella com de la seva filla menor d’edat, que també hi apareix representada. En aquesta vista, les parts podran proposar proves testificals i pericials, però no documentals, i també impugnar les que presentin les altres parts.

Peral fou condemnada a vint-i-cinc anys de presó com a coautora de l’assassinat de la seva parella i company a la Guàrdia Urbana de Barcelona, Pedro Rodríguez, el maig del 2017, amb l’assistència de l’agent dels Mossos d’Esquadra Albert López. Un cas en què Netflix es va basar per a la sèrie El cuerpo en llamas, estrenada el 2023 i que, de fet, Peral ja va mirar d’aturar judicialment.

La defensa de Peral, que exerceix l’advocada Núria González, ja va proposar en la demanda la declaració com a testimonis dels dos guionistes de la sèrie. D’altra banda, Netflix ha proposat com a prova documental el contingut de tres llibres: Condenados relatos: más mala vida, de Carlos Quílez; Solo tú me tendrás: celos, mentiras y muerte en el crimen de la Guardia Urbana, de Toni Muñoz, i 29 balas y una nota de amor, d’Alfonso Egea, a més de cròniques periodístiques i obres documentals.

La jutgessa decidirà quines proves accepta i, si no hi ha acord entre les parts, fixarà la data del judici. Peral no assistirà a la vista, segons que han informat fonts judicials, però sí hi anirà el seu pare, que la representa legalment.

“Reconeguda i identificable”

La defensa de Peral argumenta que, fins el maig del 2024, la sèrie s’havia vist 26,6 milions d’hores a tot el món –una mitjana de 3,32 milions d’hores al mes–, i per això reclama un euro per cada hora reproduïda per a la filla, pels danys morals causats, i deu cèntims per a Peral “per la imatge que es dóna d’ella com a mare”, segons que va explicar l’advocada en la presentació la demanda. Tot plegat suma 29,2 milions d’euros.

La demanda diu que Peral s’ha convertit en protagonista involuntària d’una sèrie on apareix encarnada per Úrsula Corberó, una actriu amb una certa semblança física, cosa que fa que sigui “totalment reconeixible i identificable per a l’espectador”. A més, remarca que Peral no va cedir els seus drets d’imatge ni va autoritzar que es representés una de les seves filles, i que la sèrie podria haver-se fet sense incloure-hi la menor. De fet, critica explícitament que aparegui un relat de la filla de Rosa Peral explicant que es va trobar la seva mare coberta de sang, un extrem que no apareixia a la sentència. A més, també s’exposa que la filla representa el trauma de la nena explicant que s’orina al llit.

Netflix, per la seva banda, defensa que El cuerpo en llamas no és un documentari, sinó una ficció, i que, per tant, no vulnera els drets fonamentals de la intimitat ni de la pròpia imatge. Argumenta que, tot i les similituds amb fets reals, s’han pres llicències creatives.

Sobre la presència del personatge que representa la filla de Peral, l’empresa assegura que, de les 6 hores i 35 minuts que dura la sèrie, la nena hi apareix 23 minuts i 37 segons –un 5,97% del total–, de manera “minoritària, pràcticament incidental”, i sempre acompanyant la protagonista. Sosté que aquest personatge és necessari per a entendre el paper de Peral, i que s’hi presenta amb un nom fictici i amb uns trets físics diferents dels de la menor real. Tot i això, la defensa de Peral considera que continua essent identificable, perquè el personatge de la mare hi apareix amb el seu nom real.

Sobre la representació de la vida privada de Peral, Netflix defensa que la seva vida sentimental i sexual “és necessària per a contextualitzar” els fets i que la sèrie no s’allunya de la realitat en el retrat de les relacions sentimentals i sexuals que va tenir, que ja han estat documentades en llibres i articles proposats com a prova.