27.04.2026 - 20:18
|
Actualització: 27.04.2026 - 20:35
Ha passat molt de temps d’ençà que Jordi Pujol Ferrusola recità la llista dels cotxes de luxe que col·leccionava. Tres Ferrari F40. Un Lamborghini Miura i un Diablo. Un Jaguar E-Type 3.8 Roadster. Un Porsche 911 S Targa. I anar fent. Era el 23 de febrer de 2015. Aquella compareixença va deixar molta petja en la seva imatge pública: el va retratar com un home fatxenda, desacomplexat, provocador. El fill gran del president, descarat, es revoltava contra el cordó sanitari amb què els convergents mateix havien encerclat de sobte la seva família. Contra la contrició que son pare, llavors abandonat, havia mostrat a la confessió de la deixa, ell desafiava. “El senyor Mas és molt amic meu”, va voler deixar clar, potser perquè el qui aleshores era president no es pensés que podia rebregar les velles lleialtats.
Ha passat molt de temps, però avui l’home que ha declarat davant l’Audiència espanyola, una mica més cansat, no tan ràpid i amb els cabells més cendrosos, potser se n’ha recordat. Al capdavall, era la darrera vegada que havia badat boca, fins avui, i han canviat moltes coses. Mentre el silenci durava, han vist la llum els draps bruts de la policia espanyola amb l’operació Catalunya, i el seu pare ha recuperat una certa restauració política. Últimament, en les sessions del judici contra la seva família i nou empresaris, Pujol Ferrusola s’ha tornat a deixar veure. Del novembre ençà, ha estat l’únic acusat que s’hi ha presentat gairebé sempre, com un rellotge, per escoltar la corrua dels dos centenars de testimonis que han declarat. S’asseia darrere amb una llibreta, escoltava i apuntava. Avui, finalment, ha tornat a parlar.
La fiscalia espanyola demana vint-i-nou anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola pels delictes d’associació il·lícita, falsedat documental, emblanquiment de capitals, frustració de l’execució i una colla de delictes fiscals. El consideren l’home clau d’una trama corrupta que esquitxa els seus sis germans i nou empresaris més. Tots s’asseien rere seu, avui, al banc dels acusats, mentre ell responia a l’interrogatori del fiscal Fernando Bermejo. “Aquest nom no l’hi donaré, perquè cada vegada que dic el nom d’algú, això és una trituradora, i ja fa quinze anys que dura, la trituradora”, ha dit, després de molta estona. Disset acusats darrere seu, i ell com a nexe d’unió. I una amenaça real de presó per a tots plegats. Una correlació de forces diferent. “Cada vegada que dic un nom…”
La primera cosa que ha fet Pujol Ferrusola ha estat desvincular el seu pare i els seus germans de la gestió dels diners a Andorra. La seva versió és que el setembre del 1980, quan es va morir l’avi Florenci, el president es va limitar a informar-los que els havia deixat uns diners, però no els en va donar mai més detalls. Pujol Ferrusola ha repetit que el seu avi “no es fiava ni del país ni de l’activitat econòmica i política” del seu fill i que volia protegir els néts. Diu que, a partir del moment que ell se’n va fer càrrec, els germans mai no li van demanar res, que els diners d’Andorra no els feien servir a Catalunya. “Ho hem tingut com dues vides econòmiques independents”, ha dit. Fins i tot ha afirmat que ignoraven l’origen dels diners de la deixa, però en realitat el president Pujol mateix ja ho va explicar fa temps: el seu pare s’havia fet ric perquè s’havia espavilat en el negoci de l’intercanvi de divises en plena dictadura, quan els industrials cotoners necessitaven dòlars i no en tenien.
El fiscal ha qüestionat que, en els escorcolls de domicili, no es trobés mai cap rastre documental sobre la deixa. Pujol ha adduït que era normal: eren diners fiscalment opacs i es volia evitar de deixar-ne rastre. El cunyat del president, Francesc Cabana, va dir que ells mai no n’havien sabut res. La tesi de l’acusació és que aquests diners que la família atribueix a la deixa són, en realitat, els beneficis d’unes comissions que cobraven en canvi de concedir concursos públics a empreses de confiança. Pujol Ferrusola va cobrar factures molt elevades d’aquestes empreses per uns serveis d’intermediació –alertar-los d’oportunitats en negocis privats– que li reportaven una comissió. Avui, Bermejo l’ha endinsat en un extensíssim laberint de negocis, factures i serveis de fa molts anys.
Pujol Ferrusola ha començat una mica més fluix, erràtic, però s’ha anat redreçant, i durant la major part de l’interrogatori ha respost profusament, operació rere operació. En alguns casos ho ha fet amb tal luxe de detalls que fins i tot ha explicat els ets i uts de les complicacions logístiques que pot trobar l’exportació de pinso i de fertilitzants de Santa Fe de la Vera Cruz, a l’Argentina, fins a Cervera. En totes les operacions de què el fiscal sospita, segons que ha dit, les empreses li van pagar diners perquè ell els oferia “informació privilegiada” sobre oportunitats de negoci que es feien en el sector privat. Durant la fase de testimonis, la majoria de contactes comercials de Pujol han acreditat que li van pagar perquè els serveis d’intermediació els ajudaven a fer negocis sucosos.
Un cas paradigmàtic: el primogènit va cobrar per haver avisat la constructora COPISA que es licitarien les obres per a l’ampliació d’una refineria de Repsol a Cartagena. El fiscal creu que Pujol no va fer res per avisar COPISA, i que l’empresa, que havia rebut contractes públics de la Generalitat, feia servir les factures com un instrument per a pagar presumptament comissions a la família. L’ex-president de la companyia, Josep Cornadó, també és acusat en el judici. El fiscal deixa clar que no consten enlloc ni contractes ni informes que concretin els serveis de Pujol, i en aquest cas va aconseguir que els representants de l’empresa que licitava l’ampliació, Técnicas Reunidas, diguessin que ells no havien vist mai Pujol en cap intermediació. En canvi, l’actual conseller delegat de COPISA, Orlando de Porrata-Doria, va declarar que el primogènit treballava habitualment amb el grup perquè “era una persona de confiança” i que els serveis eren reals.
Calia que Pujol hagués parlat amb Técnicas Reunidas, per a tenir coneixement de l’oportunitat de negoci de la refineria? Ell avui ha dit que no: qui l’en va posar al corrent va ser Ricard Fornesa, ex-president de la Caixa, amb qui tenien bona relació. Fornesa no ho pot confirmar: es va morir el 2014. I doncs, quin element objectiu hi ha per a comprovar el servei d’intermediació de Pujol, més enllà de la declaració de l’actual conseller delegat de l’empresa afectada? Cap, però amb això no n’hi ha prou per a condemnar ningú. Aquest esquema es repeteix cas per cas: heus ací la complicació probatòria del judici. Es tractava de tenir una bona xarxa de contactes. En tenia perquè era fill de qui era, o per mèrits propis? Això són figues d’un altre paner, penalment: el fiscal ha de demostrar que hi havia uns concursos públics concrets adulterats per a l’enriquiment de la família, però avui, com en la resta del procés, de concursos gairebé no se n’ha dit ni un mot.
Per una altra banda, la figura del president, que si la trama passava per l’obra de govern és fonamental, ha aparegut molt escassament en el judici, fins ara. Malgrat que el fiscal el considera el cap de la trama, no hi ha hagut, ni en la fase de testimonis ni avui, preguntes gaire específiques sobre el seu paper en la presumpta associació il·lícita. Un moment, de passada, el fiscal ha demanat al primogènit si el seu pare, el president, coneixia Cornadó també acusat en aquest procés. “Suposo que sí. El meu pare coneixia el constructor i el pollastrer i tothom. Era la seva força: conèixer tothom.” La decisió del tribunal d’apartar Pujol pare del judici, avui al matí, ho acaba d’adobar: la lògica del judici afecta més, de moment, els negocis del fill gran, que no pas cap dispositiu familiar.
En canvi, l’acusat que surt més mal parat de la declaració de Pujol Ferrusola és la seva ex-dona, Mercè Gironès, la segona per a qui demanen més pena, disset anys. El fiscal considera que gestionava tot l’entramat amb el primogènit, i la seva defensa esgrimeix que ella tan sols figurava com a part en les societats perquè era la dona de l’home de negocis. Una estratègia tenyida de Cristina de Borbó. Pujol s’ha escarrassat a deixar clar, gairebé com qui no vol la cosa, que Gironès tenia una participació activa en els negocis que facturaven per mitjà de les societats, en què sempre anaven a mitges i ella constava com a apoderada. Ha dit que el divorci havia estat traumàtic i que no s’havien vist durant quinze anys tot i que tenen tres fills; ha fet servir tot sovint el plural per a descriure decisions que prenien. “Això era una exigència que venia sobretot de la Mercè”, ha dit, per exemple, en referència a les condicions per a adquirir una societat.
Els darrers minuts, Pujol ha anat perdent eficiència a donar explicacions raonables, per exemple, sobre el repartiment patrimonial que hi hagué després del divorci amb Gironès, en un grapat de maniobres entre les quals hi ha la donació d’un pis al carrer de Ganduxer, a Barcelona, a una de les filles del matrimoni. El fiscal sospita que aquella reestructuració va ser una maniobra per a preservar-lo de les investigacions que, en aquell temps, ja tustaven la porta. Ha estat el moment que Pujol ha flaquejat més, fins que ha recuperat el fil i ha mirat de desmentir-ho tot explicant els diners que encara tenia aleshores. Llavors han tornat a sortir els cotxes. “Els famosos cotxes…”, ha dit.
L’interrogatori s’ha acabat abruptament en aquell punt, perquè l’advocat de Pujol, Cristóbal Martell, ha advertit el tribunal que veia “molt cansat” el seu acusat i, així, ha enviat el senyal al seu client que mirés d’estroncar la ferida abans de fer-se més sang. L’interrogatori continuarà demà a les nou del matí, encara amb preguntes del fiscal. La cosa serà llarga.
