12.03.2025 - 21:40
The Washington Post · Sammy Westfall
Més de vuit anys després d’haver impulsat una cruenta “guerra contra el narcotràfic” com a president de les Filipines, Rodrigo Duterte, de 79 anys, ha estat detingut a Manila i portat a l’Haia, en virtut d’una ordre de detenció emesa pel Tribunal Internacional de Justícia (TIJ). Duterte –que, com a president, veié morir milers de persones en una campanya de repressió generalitzada– feia mesos que provocava la comunitat internacional i l’acusava de nou tenir prou força per a processar-lo penalment. L’ex-president filipí és el primer cap d’estat asiàtic de la història que és arrestat pel TIJ.
La campanya de Duterte per a posar fi al tràfic i consum de drogues a les Filipines començà l’any 2016, immediatament després de la seva victòria electoral, amb la promesa de continuar l’estratègia de mà de ferro que l’havia catapultat a la fama política com a batlle de Davao, la tercera ciutat més gran de les Filipines.
“Oblideu-vos de la legislació sobre drets humans. Si arribo al palau presidencial, faré igual com vaig fer com a batlle”, prometé en el seu darrer míting de campanya. “A tots vosaltres –els traficants de drogues, els atracadors i els vividors– us recomano que escampeu la boira perquè, si no, us mataré.” I afegí: “Us llançaré a tots a la badia de Manila, on sereu menjar per als peixos.”
Duterte no trigà a complir la seva paraula. Les primeres setmanes de la seva presidència ja començaren a proliferar per tot el país les execucions sumàries, i aviat esdevingué habitual que als carrers apareguessin cossos amb els membres lligats i la cara tapada, acompanyats de cartells de cartó en què es llegia: “Sóc drogaddicte”. Uns altres cossos eren llançats directament a l’aigua, sovint farcits de formigó per a evitar que suressin.
Durant anys, Duterte encoratjà els assassinats de manera explícita, alhora que negà cap vincle directe entre l’estat i els crims, que sovint atribuïa a “assassins justiciers” i a disputes entre grups criminals.
Molts d’aquests assassinats es van cometre en circumstàncies sospitoses, segons que documentaren grups de drets humans, entre els quals, Human Rights Watch: víctimes amb trets al clatell, paquets de droga i armes que semblaven haver estat col·locats a posteriori a l’escena del crim… Els informes policíacs sovint atribuïren el mòbil dels crims a la defensa legítima, tot invocant el concepte tagàlog de nanlaban (literalment: “s’hi tornà”).
Però Duterte continuà essent popular, fins i tot, mentre les acusacions d’assassinats sistemàtics amb el suport de l’estat –i les crides per a investigar-los– creixien. El 2019, un sondatge nacional revelà que prop d’un 80% dels filipins enquestats estaven “satisfets” amb la campanya.
El juny del 2022, el govern filipí informà que 6.252 persones, pel cap baix, havien mort en “operacions antidroga” d’ençà del juliol del 2016. Tanmateix, alguns grups de drets humans situaren la xifra de morts en 30.000. Mentrestant, les famílies de les víctimes fa temps que esperen justícia –o, si més no, respostes.
Durant anys, Duterte ha tingut la mateixa impunitat que el seu govern ha estès als botxins de la seva guerra contra el narcotràfic.
El TIJ s’encarrega de jutjar els acusats d’alguns dels delictes més greus del dret internacional, com ara el genocidi, els crims de lesa humanitat i els crims de guerra. Moltes d’aquestes acusacions són simbòliques, d’alguna manera, perquè el TIJ no jutja acusats en rebel·lia. Quan sigui jutjat, Duterte s’afegirà a la llista molt reduïda de persones –menys d’una dotzena– que han estat detingudes a les oficines del TIJ i que han comparegut davant el tribunal.
Per la seva banda, Duterte ha criticat sovint contra el dret internacional. “Hitler va massacrar tres milions de jueus. Ara hi ha tres milions de drogoaddictes […] Estaria encantat de massacrar-los”, va dir l’any 2016. (Van ser més de sis milions de jueus, i no pas tres, els assassinats durant l’Holocaust.)
A mesura que l’escrutini internacional sobre la campanya augmentava i les morts s’anaven acumulant, Duterte sovint desafiava la comunitat internacional a arrestar-lo, amb termes ben explícits i, fins i tot, fent befa del concepte de drets humans. “La vostra preocupació són els drets humans, la meva són les vides humanes”, digué en un discurs l’any 2018, en al·lusió a les vides perdudes pel consum de drogues.
Dos anys abans, en una cimera regional, havia dit: “La campanya contra les drogues continuarà […] Es matarà gent fins que l’últim traficant hagi desaparegut dels carrers […] I m’importa un rave què diguin del meu comportament.”
També advertí que ningú no tenia dret d’alliçonar-lo sobre drets humans i execucions extrajudicials. “Sóc el president d’un estat sobirà, i fa temps que vam deixar de ser una colònia. No tinc cap més amo que el poble filipí”, afirmà. El president pronuncià aquestes paraules durant una reunió informativa prèvia a una trobada amb el president dels Estats Units aleshores, Barack Obama, que anul·là la reunió abruptament quan el president filipí el titllà de “fill de puta”.
El TIJ començà a investigar Duterte l’any 2018, i tres anys després obrí una investigació formal contra el president per crims de lesa humanitat. Durant tot aquest temps, fins i tot, durant les setmanes prèvies a la detenció, Duterte ha continuat desafiant la comunitat internacional a actuar en contra seva, i ha reiterat que estava disposat a “podrir-se a la presó” en canvi d’alliberar les Filipines de la xacra de les drogues.
El desembre del 2020, Duterte defensà que “tots els addictes” anaven “armats”. I afegí, tot adreçant-se a les forces de seguretat: “Si veieu el mínim indici de delicte, encara que no vegeu cap arma, dispareu.” “Els drets humans es preocupen per la vida dels criminals i dels traficants de drogues”, continuà. “Us asseguro que els drets humans, a mi, m’importen un rave. Les meves ordres no canviaran.”
En unes altres ocasions, Duterte no s’ha estat d’atacar qualsevol govern estranger que gosés de qüestionar-ne les tàctiques. Quan Islàndia encapçalà una resolució de l’ONU que demanava d’obrir una investigació sobre les accions del president, Duterte llançà una agra diatriba contra el país. “El problema d’Islàndia és que tenen massa glaç”, digué. “No saben quan és de dia i quan és de nit, així que s’entén que no tinguin delinqüència. Tampoc no tenen policia; l’única cosa que fan és menjar glaç.”
“Si us plau, no us fiqueu amb mi, o us mataré”, digué. I afegí: “Una pregunta a tota aquesta colla dels drets humans: està malament dir que, si destrueixes el meu país, et mataré? És un delicte que un president, un batlle o un governador digui això en públic?” En una compareixença parlamentària el novembre, Duterte insistí: “Demano al TIJ que s’afanyi.” I afegí: “Si em declaren culpable, aniré a la presó i m’hi podriré per sempre més.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
