Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Frenat. La moció de censura té un segon derrotat, Albert Rivera, que ha vist com la caiguda de Rajoy frenava les seves aspiracions d’arribar a la Moncloa per la porta gran. La seva irrellevància en el debat és la fotografia de què li espera a partir d’ara. No té influència en la nova majoria de govern, encapçalada pel PSOE, però tampoc no podrà dirigir l’oposició, tot i que ho provarà. Per davant, en escons i en pes polític, hi té el PP, tant si Mariano Rajoy es queda com si deixa pas a un substitut per bregar-lo de cara a les pròximes eleccions espanyoles.

Al congrés espanyol no hi ha hagut únicament una aliança contra Rajoy, sinó també un pacte tàcit per a frenar Ciutadans. El primer interessat era el PSOE, que segons les enquestes perdria la segona plaça i els de Rivera els passarien per davant. Per tant, Pedro Sánchez no té pressa per a anar a eleccions. I el conglomerat dels seus socis, tampoc. En primer lloc, el PNB, que no vol veure Ciutadans a la Moncloa perquè és l’únic partit espanyol que defensa la supressió del concert econòmic. Tampoc té pressa Podem, que encara es llepa les ferides internes i necessita temps per a refer-se com a alternativa d’esquerres. Les enquestes fa temps que constaten el seu desgast. I els independentistes catalans tampoc tenen gens d’interès a fer caure Sánchez, sempre que el nou govern socialista faci efectiu el diàleg que ha promès amb Catalunya. Finalment, tampoc en té el PP. Ja no en tenia la setmana passada, quan va aprovar el pressupost amb el PNB i es pensava que tenia dos anys per a refer-se; encara amb menys motius en tindrà ara, que necessita aquest temps per a refer-se, espolsar-se definitivament la corrupció i renovar lideratges de cara al futur.

La previsió és que no hi hagi eleccions espanyoles fins al 2020, un temps que a Albert Rivera se li farà molt llarg. Ell no és un corredor de fons de la política, sinó un sprinter explosiu que necessita distàncies curtes per a guanyar. L’estratègia del dirigent de Ciutadans era anar desgastant el PP sense fer-li oposició, erosionant-lo per la corrupció, presentar-se com el salvador d’Espanya i xuclar-li electorat per poder guanyar les eleccions. Però ara el PP no es desgastarà. Des de l’oposició, dispararà contra el PSOE embolcallat amb la bandera espanyola, vigilant que Sánchez no faci cap concessió a l’independentisme català. És el que feia Rivera fins ara, i s’ha quedat sense personatge. I no sembla capaç de reinventar-se.

L’únic element que justificava l’existència de Ciutadans era el seu ferotge anticatalanisme. Amb una situació política a Catalunya previsiblement més destensada, el missatge crispat d’Inés Arrimadas perdrà efectivitat, i amb un PP a Madrid fent de vigilant de les essències pàtries al congrés, Rivera ha esdevingut perfectament prescindible. S’ha quedat en pilotes, com en aquell cartell electoral que va fer per cridar l’atenció quan començava.

MÉS QÜESTIONS
Rafa Xambó: ‘No plegaré perquè s’ha de defensar la llibertat d’expressió’

El conseller de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) Rafa Xambó ha comparegut avui a les Corts a petició de Ciutadans per unes suposades crítiques a les xarxes contra els antics treballadors de RTVV que serien ‘incompatibles’ amb el seu càrrec. En aquesta entrevista explica com ha anat la compareixença:

—Com ha anat?
—Estic astorat, perquè se suposava que m’havien d’acusar d’alguna cosa, però al final no he aclarit de què. Jo he aprofitat el meu torn de paraula per defensar la llibertat d’expressió, m’he solidaritzat amb els treballadors de TVE desitjant-los que siga el darrer ‘divendres negre’ amb la caiguda del PP i res més. Jo no he criticat mai els ex-treballadors de la RTVV.

—Però us demanen la dimissió.
—El representant de Ciutadans ha començat a llegir una llista de persones que no tenen res a veure amb mi, amb declaracions que són un despropòsit. Però no ha citat ni un piulet meu, que era el que se suposava que havia causat la polèmica. Jo no he dit mai ni ‘fill de puta’ ni ‘catalanes de mierda’. Després ha intervingut el representant del PP, un cretí integral, que ha llegit informacions de Las Províncias que explicaven coses falses de mi.

—Per tant, no plegareu.
—És clar que no. No he fet res dolent. He aprofitat per recomanar-los que llegesquen periodisme de qualitat, textos de Joan Fuster i Vicent Ventura, però també de Richard Kapucinski i Anna Politkóvskaia. A veure si així aprenen que, en periodisme, abans d’acusar s’ha de contrastar. És el mínim de rigor exigible.

El govern valencià s’adhereix al protocol de col·laboració en política lingüística. El Govern de les Illes ha autoritzat la Conselleria de Cultura, Participació i Esports a subscriure l’adhesió del País Valencià i del govern de Navarra al protocol de col·laboració en matèria lingüística entre el govern Basc, la Generalitat de Catalunya, la Junta de Galícia i l’executiu balear. La portaveu del govern, Pilar Costa, ha explicat avui, després de la reunió del consell de govern, que el País Valencià i Navarra havien mostrat interès a formar part d’aquest protocol, signat el 16 de març de 2007. Aquest protocol de col·laboració institucional, diuen, expressa la voluntat comuna de les parts de fixar un marc general i una metodologia consistent principalment en l’intercanvi d’informació en diferents àmbits d’actuació en matèria de política lingüística.

Es dupliquen les declaracions sospitoses d‘emblanquiment a Andorra. La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) va rebre 116 declaracions d’operacions sospitoses d’emblanquiment de capitals i finançament del terrorisme el 2017, una xifra que representa un increment superior al 100% respecte de l’any anterior, quan se’n van fer 53. El cap de la Uifand, Carles Fiñana, ha explicat que del total de les declaracions, la gran majoria, 107, corresponien a entitats bancàries i que duplicaven les del 2016, quan se’n van rebre 48 d’aquest sector. A més, el 2017 es van sancionar dos bancs amb multes de 160.000 euros.

L’STEI presenta un recurs contra el decret del català a la sanitat. L’STEI Intersindical ha presentat un recurs contenciós administratiu contra l’actual decret que regula l’acreditació de la competència lingüística en català als professionals de la sanitat pública. El sindicat pensa que aquest decret ‘no s’ajusta a la Llei 4/2016 de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, i que les persones que fan comptes obtenir una plaça definitiva han de poder acreditar la competència lingüística en les dues llengües oficials’. L’STEI Intersindical pretén que es faci efectiva la llei de normalització lingüística del 1986, que estableix un tractament igualitari entre totes dues llengües oficials. Per al sindicat, el decret fa una ‘excepció general i sine die del requisit de català per a l’accés a l’ocupació pública del personal estatutari sanitari, mesura que la llei 4/2016 no preveu’, en referència a la moratòria de dos anys per a aprendre el català.

PEL FORAT DEL PANY
La renovació de la direcció de Catalunya en Comú és més moguda que no sembla. La direcció d’ICV, amb David Cid al capdavant, s’ha aliat amb un sector de Barcelona en Comú encapçalat per Adrià Alemany –company de la batllessa, Ada Colau– per fer una candidatura que deixaria fora l’actual coordinadora, Elisenda Alamany, pròxima a Xavier Domènech. Segons sembla, el motiu d’aquesta purga és que veuen Alamany excessivament sobiranista.

LA XIFRA
El 155 és el nombre de vot negatiu que ha fet Rajoy al congrés espanyol en la moció de censura. La casualitat ha fet que coincidís amb el de l’article 155 de la constitució que va aplicar contra Catalunya i que decaurà automàticament quan el govern prengui possessió.

TAL DIA COM AVUI
L’1 de juny de 1926 va néixer Norma Jeane Mortenson, coneguda com a Marilyn Monroe. Icona del pop i mite del cinema, la seva mort, el 5 d’agost de 1962, encara és plena d’incògnites.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.