Rita Matias, la influenciadora d’extrema dreta que entusiasma els joves portuguesos

  • La màquina política postmoderna de Chega –calcada de les campanyes de xarxes socials de Trump i de Bolsonaro– reïx en la polarització, la divisió i l'infoentreteniment en massa a les xarxes socials

VilaWeb
Rita Matias, diputada d'extrema dreta i influenciadora, es fa fotografies amb estudiants a l'institut Sebastião da Gama de Setúbal, Portugal, el 21 de febrer (fotografia: Gonçalo Fonseca/ The Washington Post).
The Washington Post
10.03.2024 - 21:40
Actualització: 11.03.2024 - 20:27

The Washington Post · Anthony Faiola i Catarina Fernandes Martins

Setúbal, Portugal. Aquests joves, votants sorprenents que impulsen l’augment de l’extrema dreta a Europa, s’afanyen per fer-se fotografies en un auditori suburbà. Rita Matias, una influenciadora ultraconservadora de vint-i-cinc anys, acaba de demanar quotes migratòries i restriccions sobre l’avortament en un debat polític. I després del debat, els seus oponents més progressistes veuen com tot d’adolescents de divuit anys, fascinats, es barallen per fer-se fotografies amb la jove dirigent de Chega.

“¿Ets membre del partit?”, pregunta ella a un seguidor, que nega amb timidesa amb el cap. “No? No et preocupis. Ja t’hi farem inscriure.”

En un continent conegut per l’activisme juvenil d’esquerres, els sondatges i els resultats electorals mostren que els joves europeus impulsen el creixement de l’extrema dreta de l’estat francès a Suècia i els Països Baixos. Com a prova, Portugal, i les eleccions d’ahir.

Els socialistes de centre-esquerra han estat al poder a Portugal d’ençà del 2015. Polítics d’esquerra de tot Europa han mirat el país com a un model d’èxit a repetir. Part de l’explicació, segons els analistes, era que els records foscs de la dictadura mantenien els populistes a ratlla.

Però el resultat electoral d’aquest diumenge demostra que els joves portuguesos sense memòria viva d’aquella època fan un tomb cap a l’extrema dreta. Chegas’ha convertit en el partit principal per als votants de 18 anys a 34, i ha triplicar la quota de vots més joves, fins al 22,5%, en solament dos anys. Després de les eleccions, Chega tindrà el paper determinant en la formació del govern.

Alguns aspectes d’aquest paisatge canviant són particulars de Portugal. El primer ministre António Costa va plegar i el Partit Socialista va perdre suport com a resultat d’una investigació sobre tràfic d’influències.

Però l’ascens de Chega –“Ja n’hi ha prou”, en català– és considerat un senyal que l’extrema dreta pot emergir en qualsevol lloc d’Europa, i que els joves desencantats poden ser convençuts que l’ultraconservadorisme és moda.

Els votants més joves a Portugal i a tot Europa responen com mai als cants de sirena de l’extrema dreta, els captiva la imaginació un nou grup de dirigents joves, campanyes de xarxes socials astutes i promeses de no fer política “com sempre”.

Atribueixen a Matias d’haver ajudat Chega i l’extrema dreta a dominar l’espai de les xarxes socials a Portugal (fotografia: Gonçalo Fonseca/The Washington Post).

Matias, una diputada de Chega al parlament portuguès, és una de les cares més populars d’un grup en expansió d’influenciadors ultraconservadors que barregen la política d’identitat i l’entreteniment informatiu, i deixen els partits més convencionals amb moltes dificultats per a respondre les seves campanyes. Un dels seus vídeos d’Instagram –en què porta ulleres d’aviador i és al costat del dirigent del partit, de 41 anys– ha superat els 3,6 milions de visualitzacions en un país de 10 milions d’habitants.

“Els partits [convencionals] no parlen el llenguatge dels joves, però aquests partits més radicals sí que ho saben fer,” diu Peter Kreko, director de Political Capital, un think tank amb seu a Budapest. “Canalitzen el desencant dels joves votants amb la política.”

En terreny enemic, en un suburbi tradicionalment liberal de Lisboa, Matias devora Chicken McNuggets una tarda abans de córrer a trobar-se amb el seu mentor, el fundador de Chega, André Ventura. Aniran plegats a picar portes dels votants.

Mentre la parella fa campanya, uns quants vianants els criden “Feixistes!” per les voreres o els cotxes. Tanmateix, els nens del barri els reben amb sorpresa. “El meu somni s’ha fet realitat!”, diu un de dotze anys després de fer-se una fotografia amb Ventura.

“Som el partit que es comunica més bé amb els joves”, explica Ventura en una entrevista. “I això és a causa de la feina de Matias.”

Ventura es fa una fotografia amb un jove seguidor en un acte de campanya al carrer a Almada, Portugal (fotografia: Gonçalo Fonseca/The Washington Post).

Matias va començar de coordinadora de les xarxes socials després del llançament del partit el 2019. Poc després, Ventura va decidir que també hauria de ser una cara de la formació a les xarxes socials. Va ser una de les diputades de Chega elegides al parlament el 2022, quan el partit va augmentar el nombre d’escons d’un a dotze.

La màquina política postmoderna de Chega –calcada de les campanyes de xarxes socials de Trump i del ex-president d’extrema dreta del Brasil Jair Bolsonaro– prospera en la polarització, la divisió i l’entreteniment informatiu, i és basada en la mena de desinformació i pescaclics de les xarxes socials ideal per a seduir joves desencantats.

Ventura, que ha demonitzat la comunitat gitana i que va dir que una legisladora negra hauria de ser “retornada al seu país”, fa servir les plataformes de xarxes socials per interactuar amb els joves de maneres més entretingudes –fa poc va publicar un vídeo de TikTok d’ell mateix ballant la lambada brasilera.

Matias, per la seva banda, ajuda a suavitzar encara més la imatge del partit. En un reel d’Instagram, va posar com una model amb el Palau de São Bento, seu del parlament, com a fons.

Quan li van demanar com era això de competir contra “una influenciadora”, Diogo Mira, un polític d’esquerra que va debatre amb Matias, va dir: “Em fa sentir horrible. Els joves prefereixen els qui fan tiktoks. Prefereixen frases fetes. Chega els adoctrina.”

Matias ha criticat les escoles portugueses que permeten que els estudiants transgènere facin servir els lavabos segons com s’identifiquen, però dóna suport a crear lavabos transgènere separats, perquè tothom pugui sentir-se “còmode”.

Una de les àvies de Matias va néixer a Moçambic, filla de portuguesos de Goa, a l’Índia, que es van instal·lar al país africà durant les campanyes de colonització portuguesa, i després van emigrar a Portugal. Matias diu que està “bé” amb els immigrants de les antigues colònies portugueses al Brasil i Àfrica, però insisteix que una nova onada d’immigrants del sud de l’Àsia ha fet que les “dones se sentin insegures”.

Tanmateix, no hi ha pas dades que mostrin un augment de l’assetjament sexual.

“Pot ser una qüestió de percepció”, diu ella. “Hauríem de ser lliures de parlar-ne sense ser qualificats de xenòfobs o racistes.”

El partit ha convertit la lluita contra la corrupció en una causa principal –i clarament va veure un rebot en els sondatges després de l’enfonsament del govern dels socialistes de l’any passat. Ventura de seguida va enganxar cartells que deien: “Portugal necessita una neteja.”

Ventura parla amb periodistes abans d’un acte de campanya a Almada, Portugal, el 23 de febrer (fotografia: Gonçalo Fonseca/The Washington Post).

El problema, diuen els observadors, és que moltes de les afirmacions de Chega són falses. Al gener, per exemple, Ventura, que mirava de guanyar punts en el debat sobre la immigració, va dir que els estrangers representaven el 30% de la població de Braga, una ciutat al nord de Portugal. Però el nombre real és del 7,9%.

“Un 80% de la desinformació que trobem a Portugal prové de Chega i d’André Ventura”, diu Fernando Esteves, director de Polígrafo. “Un 60% de les seves afirmacions són falses o inexactes. S’inventen les seves pròpies històries, manipulen fotografies, creen sondatges irreals.”

Però les dades mostren que els socialistes han perdut votants joves, tot i que molts dels guanys de Chega semblen haver vingut de la dreta tradicional, del centre, o de les masses d’abstencionistes apàtics, especialment aquells d’àrees urbanes, com ara Lisboa, on els preus immobiliaris disparats i els salaris baixos alimenten les frustracions entre el jovent.

Els joves són coneguts per ser poc fiables el dia de les eleccions. Però Chega espera de fer una revolució amb l’ajuda de gent com ara Guilherme Joaquim, un estudiant de divuit anys de tecnologies de la informació que fa poc va anar a un debat universitari per sentir parlar Matias. Va passar del centre-dreta a Chega i va qualificar l’extrema dreta com la millor força “contra l’onada d’immigració brutal que viu el país”.

“Chega ofereix als joves el que necessiten: habitatge i un pagament inicial per a la seva primera casa”, diu. “Els portuguesos perdem feina i ens n’anem a l’estranger perquè no podem trobar feina a Portugal. I només en parla Chega”, diu.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any