Malestar de fons en els canvis a la Revista de Catalunya

La Revista de Catalunya, fundada el 1924 per Antoni Rovira i Virgili, encara l’última part del seu centenari amb un canvi que va agafar desprevingut al consell de redacció de la capçalera: la destitució de l’antiga directora, Lluïsa Julià, i el nomenament de l’historiador Frederic J. Porta (Barcelona, 1996) com a nou director. La decisió, que va prendre unilateralment el patronat –presidit fins fa poc per Josep Maria Roig–, no tan sols ha causat la dimissió en bloc del consell de redacció, sinó que, alhora, ha tret a la llum el malestar i la mala maror de fons que fa temps que ressona als locals del carrer de Breda de Barcelona.

En un comunicat que va emetre Julià després d’anunciar-se el nomenament de Porta, assenyalava “discrepàncies de criteris i altres factors” que havien dut el patronat –la direcció del qual també va plegar– “a decidir unilateralment el relleu de la direcció”. En declaracions a VilaWeb, Julià diu que, si bé reconeix la importància del patronat i el seu poder de decisió, critica que fos una decisió presa de manera “tan jeràrquica”, amb una “separació total” entre el patronat i la direcció de la revista. “Hi ha una cosa que no puc entendre a 2025”, comença Julià, i continua: “Que la direcció de la revista, en aquest cas, jo, estigui en una posició, jeràrquicament, que no pugui participar de les decisions importants sobre la revista i que no se l’informi. Ja entenc que el patronat ha de decidir una línia de coses, però és que hi havia una separació total. La cosa normal és que hi hagi una relació directa i constant entre el patronat i la direcció.”

Si bé el canvi de direcció va presentar-se amb l’objectiu de fer “un relleu generacional i una transformació de la publicació”, tal com redactava el nou director a X, Julià està convençuda que la principal raó de pes és tenir “un control més o menys ideològic” de la publicació, atès que, segons ella, el relleu generacional i la transformació ja s’han fet durant la seva direcció. “Hem obert la revista, li hem donat molta visibilitat: n’hem fet presentacions, vam introduir la dinàmica del diàleg, l’hem modernitzada… I, a més, hi ha paritat. Quin és el problema? No era això, el que valoràvem? Quin és el problema? El problema és ideològic”, diu Julià, que també assenyala que un dels arguments que van donar-li van ser els problemes econòmics que fa temps que arrossega la revista. Julià també explica que la nova direcció li va comunicar que continuaria el memoràndum que ella havia preparat. “Per tant, és un canvi que no té gaire sentit”, conclou.

Canvis constants en la direcció

El càrrec de direcció de la Revista de Catalunya ha canviat molt aquests darrers anys. De fet, d’ençà del 2011, any en què Max Cahner va deixar el càrrec –n’havia estat director d’ençà del 1986, quan va reprendre la publicació de la revista–, els directors no han durat més de quatre anys seguits: entre el 2011 i el 2012, la va dirigir Jordi Amat; del 2012 al 2015, Josep Maria Roig; del 2015 al 2018, Quim Torra –que va deixar al càrrec per poder ser diputat al parlament; del 2018 al 2022, Agustí Pons; i, d’aleshores fins ara, Lluïsa Julià. És a dir, aquests darrers catorze anys, hi ha hagut cinc directors, sis comptant el darrer, Porta. Julià atribueix aquests canvis constants a uns patrons “molt indecisos” a l’hora de “fer els canvis que s’han de fer a la revista”. “Evidentment que hi ha un problema econòmic, però no és tan sols això. Falta infrastructura? Sí, però també hi ha una mala comunicació i una mala praxi en relació amb les direccions.”

[1/6] És un honor anunciar-vos que he estat nomenat director de la Revista de Catalunya, fundada el 1924 per Rovira i Virgili, amb l'encàrrec de tirar endavant un relleu generacional i una transformació de la publicació @RevistaCat.https://t.co/vFAXhDDLUI

— Frederic J. Porta (@fredericjporta) January 30, 2025

Aquests canvis han estat fets per Josep Maria Roig i Jordi Manent, que encapçalava l’antic patronat. Abans de plegar, han format el nou organigrama, que té nou president i secretari: Oriol de Marcos i Frederic J. Porta, respectivament. També incorpora els vocals Eudald Font, Dolors Clotet, Guillem València i Bernat Mallén, i repeteixen com a vocals Josep M. Murgades, Joan Manuel Tresserras i Vicenç Villatoro.

Amb tot plegat, Julià diu que durant aquests anys ha rebut un tracte inadequat del patronat, amb certes pressions que va rebre durant mesos. “No hi ha hagut diàleg ni possibilitat d’entesa”, denuncia.

Primeres renúncies

El nou patronat i consell de redacció de la revista ja ha tingut una renúncia. Fa pocs dies, l’advocada i professora Neus Torbisco, que formava part del comitè de científic de la revista, va anunciar que renunciava de participar en el comitè perquè entre els membres del nou patronat només hi havia una dona –Dolors Clotet–, i en el comitè assessor, cap. “He rebut un correu aquest matí del nou director, el Dr. Frederic J. Porta, comunicant-me que n’assumia la nova direcció per a fer-hi una ‘transformació profunda’, un enfocament en història i política, i ‘un relleu generacional’. Lamentablement, és molt poc transformador i menys alineat amb els canvis que han fet la majoria de revistes científiques importants a països avançats que entre els membres del nou patronat només hi hagi una dona, i en el comitè assessor, cap. Per ser un relleu generacional, no reflecteix la consciència de representativitat de gènere que elimina patrons de clara dominació i sobrerepresentació masculina a patronats i comitès científics; patrons que són molt antics i no reflecteixen la diversitat de gènere i altres a les ciències, les humanitats i la societat”, denunciava Torbisco en un missatge a X. Dies més tard, l’advocada explicava que el nou director li havia respost dient que no havia trobat cap dona amb el perfil adequat, una excusa que “no s’acceptaria avui a cap institució acadèmica amb mínim prestigi a Europa”, apuntava Torsbisco.

Com a membre del comitè científic de la Revista de Catalunya, he rebut un correu-e aquest matí del nou director, Dr. Frederic J. Porta, comunicant-me que n’assumeix la nova direcció (vegeu la notícia pública a sota) per tirar endavant una transformació profunda”, un enfocament en…

Com a membre del comitè científic de la Revista de Catalunya, he rebut un correu-e aquest matí del nou director, Dr. Frederic J. Porta, comunicant-me que n'assumeix la nova direcció (vegeu la notícia pública a sota) per tirar endavant una transformació profunda", un enfocament en…

— Neus Torbisco Casals🎗 (@casals_neus) February 3, 2025

El nou Dr de la @RevistaCat contesta a la meva crítica de l’absència de dones al nou patronat dient que “no trobava perfils adequats”. Sorprenent. Aquesta excusa no s’acceptaria avui a cap institució acadèmica amb mínim prestigi a Europa. Irònic que es parli de “renovació” de la…

— Neus Torbisco Casals🎗 (@casals_neus) February 4, 2025

El nou director de la Revista de Catalunya, Frederic J. Porta, és politòleg i doctor en història contemporània. Concretament, és graduat en ciències polítiques, màster en història del món i doctor en història contemporània per la Universitat Pompeu Fabra. És membre del Grup de Recerca Estats Nacions i Sobiranies (GRENS) de la UPF i investigador postdoctoral Margarita Salas en història contemporània a la Universitat de Barcelona, dins el Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals. La seva recerca se centra en la història de Catalunya, el nacionalisme i l’independentisme català, la història d’Europa, els moviments polítics i la filosofia contemporanis. També és director de la revista Esperit. Ha editat l’obra de Daniel Cardona, un dels principals impulsors del Front Nacional de Catalunya; uns quants articles acadèmics sobre Josep Maria Batista i Roca, que havia estat membre de la Palestra; i ha publicat un assaig sobre Josep Dencàs i Puigdollers, conseller de Sanitat i Governació de la Generalitat de Catalunya entre 1932 i 1934 per Esquerra Republicana de Catalunya.

Continua el centenari, malgrat tot

Malgrat el terrabastall, el consell de redacció sortint manté el compromís de fer la presentació del darrer número de la revista del 2024, el 328, que es farà el 27 de febrer a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. És una de les activitats que quedaven pendents de la celebració del centenari de la revista, que va començar el març de l’any passat.