Retrets, malestar i repartiment de culpes: Borràs s’espolsa responsabilitats per Juvillà

La pèrdua de l’escó de l’ex-diputat de la CUP intensifica la crisi interna dels partits independentistes

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
08.02.2022 - 08:54
Actualització: 08.02.2022 - 09:54

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, va aclarir ahir que no dimitiria per la gestió del cas de Pau Juvillà i va culpar ERC i la CUP de no haver acceptat la seva proposta de desobediència col·lectiva que també implicava el govern. Les explicacions que Borràs va donar a RAC1, sense assumir responsabilitats, van desencadenar els retrets i el malestar a Esquerra i a la CUP, que escoltaran presencialment el relat de la presidenta, a la reunió de la junta de portaveus, a porta tancada. Aquest és l’espai on Borràs s’explicarà després de l’entrevista. Ara com ara, no hi ha prevista cap conferència de premsa. La pèrdua de l’escó de Juvillà ha eixamplat l’esvoranc entre els partits independentistes, en un moment en què es consolida el distanciament de la CUP respecte del govern, i quan el president de la Generalitat, Pere Aragonès, pretén encapçalar un intent de recosir la unitat d’acció, ara que falta una setmana perquè pronunciï una conferència, amb motiu del primer aniversari de les eleccions del 14 de febrer.

El cas Juvillà ha evidenciat que, en el moment clau, els partits independentistes no han preservat la unitat que havien perseguit i, per contra, el repartiment de culpes sobre el fracàs per la defensa de l’escó ha acrescut desconfiances i divergències, com més va més sòlides. Arran de la imminent amenaça de la Junta Electoral espanyola (JEC), els partits asseguraven que el moment clau seria quan el Tribunal Suprem desestimés les mesures cautelars demanades i avalés l’execució de l’ordre de l’administració electoral (un fet que encara no s’ha esdevingut). Cap no havia assegurat que desobeiria el Suprem espanyol, però la presidenta del parlament sempre havia expressat l’obediència a la cambra. Amb això deixava clar que desobeiria la JEC si es repetia el patró del president Quim Torra, i havia promès anar més enllà de la gestió que en va fer Roger Torrent. Però el fet és que en tots dos casos una decisió de la secretaria general va motivar la retirada final de l’escó.

Borràs n’ha atribuït la responsabilitat a ERC i la CUP i ha denunciat un intent d’inhabilitar-la. Però no ha detallat en què consistia la proposta de desobediència col·lectiva que no li van acceptar i que, segons que va dir, va fer arribar a Aragonès en una reunió a Manresa el 29 de gener. Borràs diu que demanava que el govern es comprometés a desobeir la sentència del 25% del castellà a les escoles i que aquesta resposta afectava els directors dels centres, tot i que en el cas de Juvillà, paradoxalment, els tres partits independentistes van pactar un dictamen que situava el límit de la desobediència en la preservació dels funcionaris de la cambra. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha dit que Borràs no va fer cap proposta a Aragonès, sinó una exposició genèrica. “Els plans no es poden improvisar”, diu Vilagrà, en referència a l’acció per a preservar l’escó de l’ex-diputat de la CUP.

ERC va instar Borràs a explicar la seva proposta. “Les paraules buides o estèrils i les jugades mestres no serveixen per a avançar”, va dir ahir la secretària general adjunta d’Esquerra, Marta Vilalta. Segons ella, els plans de Borràs no havien arribat al partit. Després de les crítiques reiterades de Junts i de Borràs mateixa a l’estratègia pragmàtica d’ERC, que ha decidit de deixar de banda la confrontació i optar per una via negociada amb el govern espanyol, el partit d’Aragonès veu ara que Borràs no ha arribat pas més lluny que Torrent i ho considera una mena d’aval a les seves tesis, per la via dels fets. A més, ERC demana concrecions a Borràs sobre quan va saber que Juvillà havia perdut els drets de diputat. Esther Andreu, secretària general del parlament –un càrrec de designació política a proposta de la presidència–, va aclarir en un comunicat que dijous va donar les instruccions als serveis de la cambra perquè obeïssin la JEC i perquè la baixa fos efectiva l’endemà, dia 4 de febrer, amb efectes retroactius del 28 de gener, “per tal de preservar els funcionaris de qualsevol tipus de responsabilitat penal, disciplinària i comptable”.

Andreu també va intervenir en el principal front de discrepàncies i malestars entre Borràs (i Junts) i la CUP. Segons ella, Borràs sí que va admetre la delegació de vot de Juvillà en el darrer ple (cosa que, a criteri de la presidenta, demostraria que encara era diputat), però que no la va “autoritzar” perquè va considerar que Juvillà podia incórrer en un conflicte d’interessos. Això no és el que constava a l’acta de presidència i així ho va recordar la CUP. Sobre això, Andreu al·legava que el fet que a l’acta constés que no s’havia admès a tràmit la petició de la delegació de vot va ser per una disfunció del sistema d’informació de l’activitat parlamentària, que no permetia d’admetre a tràmit la delegació de vot i no autoritzar-la després. D’aquesta manera, Andreu s’alineava amb el relat de la presidenta del parlament.

La CUP també va retreure a Borràs que Juvillà sí que va votar el primer dictamen que defensava el seu escó el 17 de desembre, cosa que la presidenta del parlament havia negat, tal com va explicar VilaWeb. Fonts parlamentàries acostades a Borràs admeten ara que al desembre sí que va poder votar, malgrat allò que havia dit erròniament la presidenta, però que igualment el cas del darrer ple era diferent perquè, a diferència del 17 de desembre, Juvillà no hi era presencialment. L’ex-diputat de la CUP no va declarar llavors cap conflicte d’interessos ni va ser un argument esgrimit per cap formació política per a invalidar la votació.

Amb les ferides encara vives, Junts diu que tot l’independentisme ha de fer autocrítica per la falta d’unitat i demana a Aragonès amb urgència de formalitzar una direcció col·legiada del moviment que aglutini partits i entitats. Una direcció que considera que hauria de formar part del Consell per la República, element que va centrar bona part de les negociacions postelectorals entre ERC i Junts. El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ho va reclamar en la reunió que va tenir amb Aragonès, abans de la conferència de la setmana vinent. El president de la Generalitat també es va reunir ahir amb ERC. La setmana passada la CUP el va deixar plantat per la detenció de quatre activistes pel dret d’habitatge.

La crisi perdura en les forces independentistes, que, malgrat tot, hauran d’entomar aviat a la cambra la inhabilitació de més diputats per causes vinculades amb el procés, com ara Eulàlia Reguant, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. En l’aniversari del 14-F que s’acosta, la divisió interna sembla més crònica que mai.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes