La missió Artemis torna a la Terra, després d’un amaratge perfecte

09.04.2026 - 21:40
Actualització: 11.04.2026 - 08:09

Després de gairebé deu dies de viatge espacial, la tripulació de la missió Artemis II ha tornat a la Terra havent sobrevolat la Lluna i havent superat la distància més gran recorreguda mai per éssers humans. La càpsula Orion, que transporta els astronautes, ha reentrat a l’atmosfera aquesta matinada, a les 2.07 (hora dels Països Catalans), i ha fet un amaratge perfecte.

La càpsula ha desplegat els paracaigudes i ha amarat a l’oceà Pacífic, davant la costa de San Diego, a Califòrnia (Estats Units). Els quatre tripulants han estat rebuts per un equip de recuperació amb personal de la NASA i del Departament de Defensa dels Estats Units.

La reentrada era el moment de més risc de la missió. La càpsula ha penetrat a l’atmosfera a més de 40.000 quilòmetres per hora, en un procés que els mateixos astronautes han descrit com anar “muntats en una bola de foc”. El pilot de la missió, Victor Glover, ha admès que és la part que més ha tingut present des que li van assignar la missió.

La maniobra exigeix una precisió gairebé absoluta. La càpsula ha d’entrar a l’atmosfera amb un angle molt concret, amb un marge d’error aproximat d’un grau. Si l’angle és massa pronunciat, les forces i temperatures podrien ser inassumibles; si és massa suau, la nau podria rebotar i tornar a sortir de l’atmosfera.

Uns vint minuts abans de la reentrada, el mòdul de servei europeu —que conté els recursos essencials com ara aigua i oxigen— s’ha separat, després de completar amb èxit la seva tasca. El mòdul de tripulació aleshores ha girat per presentar l’escut tèrmic, que ha suportat temperatures que poden arribar als 2.700 graus centígrads, aproximadament la meitat de la temperatura de la superfície del Sol.

En el moment d’entrar a les capes superiors de l’atmosfera, a uns 122 quilòmetres d’altitud, hi ha hagut el moment més dramàtic ja que durant uns sis minuts, la nau ha perdut completament el contacte amb la Terra a causa del plasma generat per la fricció amb l’aire, que bloqueja les comunicacions.

En total, des de l’entrada a l’atmosfera fins a l’amaratge han passat uns tretze minuts.

Darrers preparatius

En les darreres hores abans del retorn, Reid Wiseman, Victor J. Glover, Christina Hammock Koch i Jeremy Hansen han revisat els protocols de reentrada i s’han emprovat peces de compressió per prevenir la intolerància ortostàtica, un trastorn habitual després de períodes en microgravetat que pot provocar mareigs o desmais en tornar a la gravetat terrestre.

També han completat sessions d’exercici amb sistemes de resistència per mantenir la forma física i facilitar l’adaptació al retorn.

La missió Artemis II ha tingut una funció equivalent a les missions Apollo VIII, IX i X abans del primer allunatge. L’objectiu principal ha estat validar els sistemes amb tripulació en l’espai profund i reduir els riscs de futures missions.

Amb aquesta base, la NASA prepara Artemis III, que ha de marcar el retorn d’astronautes a la superfície lunar, amb l’objectiu d’aterrar a la regió del pol sud, una zona d’alt interès científic per la possible presència de gel d’aigua. Ara com ara, aquesta missió no és prevista abans del 2027.

Sigui com sigui, la reentrada d’aquesta matinada tanca una fita històrica: la primera missió tripulada que s’endinsa tan lluny de la Terra en més de cinquanta anys. Ara, tot depèn de tretze minuts crítics.

Ací podeu veure un resum de com ha estat tota la missió:

Recomanem

Fer-me'n subscriptor