Pot tornar Boris Johnson? Així seran les primàries insòlites per a rellevar Truss

Divendres vinent, a tot estirar, el Regne Unit tindrà un altre primer ministre. Els conservadors volen segellar de pressa el canvi per reconduir la situació, desbocada per al país, però també per al partit, afeblit i humiliat, mentre els laboristes, puixants als sondatges, pressionen per anar a les urnes. Els candidats a substituir Liz Truss tenen fins dilluns a les tres de la tarda, hora catalana, per reunir el suport d’almenys cent diputats del seu partit. El Partit Conservador té avui 357 escons a la Cambra dels Comuns, de manera que hi pot haver tan sols tres candidats. Amb aquest requisit tan elevat, l’organització espera filtrar directament els qui tinguin “opcions serioses de sortir-se’n”.

Hi haurà un debat electoral públic, però encara no se’n saben més detalls. Si hi ha tres candidats, els 357 diputats conservadors votaran en una primera ronda per a decidir els dos que passaran a la fase final. Una volta conegut el resultat, els diputats tornaran a pronunciar-se en una “votació orientativa”, que no serà vinculant. Aquesta maniobra inusual és pensada perquè, si la diferència és molt gran, el candidat amb menys suports es vegi convidat a cedir per tal d’afavorir el consens. De moment és poc probable que això passi, però de més verdes en maduren. Si dilluns a les deu del vespre hi continua havent dos candidats, els militants del Partit Conservador votaran per internet fins divendres al migdia. El resultat s’anunciarà durant la tarda i el nomenament serà gairebé immediat.

El retorn de Boris Johnson, una novel·la d’aventures

Tres noms ronden per tots els titulars. Un d’ells, inesperat: Boris Johnson. L’ex-primer ministre ha tornat d’unes vacances al Carib per mirar si té els suports per a recuperar el càrrec. Seria un tomb de guió mai vist en la història del Regne Unit: encara no fa dos mesos que va haver de plegar, assetjat per un cúmul d’escàndols que li van costar la confiança de la majoria de membres del seu govern. L’opció Johnson és la més divisiva, però no per això la més improbable. Per a molts conservadors, la confiança és trencada i no en podrien defensar el retorn. Ho veurien com el suïcidi del partit. La investigació sobre si va mentir a Westminster continua oberta. La cadena ITV explicà ahir que les proves contra ell són tan clares que podria enfrontar-se a una segona dimissió abans de Nadal, cosa que agreujaria el caos britànic extraordinàriament.

Per a un gruix important del partit, Johnson és una opció guanyadora perquè va dur els tories a la majoria més sòlida d’aquests darrers trenta anys. També argumenten que, a ulls dels votants, és qui més legitimitat tindria. D’ençà que David Cameron va deixar el càrrec per haver perdut el referèndum del Brexit, el relleu de Truss serà el quart primer ministre consecutiu que no arriba al poder per unes eleccions generals, sinó perquè l’elegeixen els membres del Partit Conservador, després d’una dimissió del primer ministre anterior. Tot i que Johnson i Theresa May van guanyar uns comicis cadascun després d’arribar al càrrec, les crítiques dels laboristes per falta de legitimitat seran ben segur constants els mesos vinents. Una part dels conservadors creuen que tan sols Johnson, que de fet obtingué la majoria actual, podria neutralitzar-les.

L’entrebanc principal de Johnson és si podrà atènyer el suport de cent diputats, quan fa tan poc que el partit s’hi va girar d’esquena. En cas que acabi guanyant les primàries, els maldecaps de Johnson no farien sinó créixer. No tan sols per les investigacions a l’horitzó. En primer lloc, hauria d’afrontar probablement una fuita de diputats del seu partit que li podrien afeblir la majoria. En segon lloc, hauria de recuperar la confiança dels mercats. Jeremy Hunt, el flamant ministre de Finances que Truss va nomenar fa poc més d’una setmana, ha estat ben rebut. És el cinquè que ocupa el càrrec en tan sols dos anys, i fer-lo fora alimentaria la inestabilitat. Però a l’atzar li agraden les bromes literàries: Hunt és el gran enemic polític de Johnson, l’home que va ordir el complot per a fer-lo fora l’estiu passat, i que ja s’hi havia enfrontat fa tres anys, en les primàries per a substituir May. Més tempesta.

Sunak i Mordaunt: enterrar Truss i Johnson i cosir el partit

Els altres dos grans candidats són Rishi Sunak i Penny Mordaunt. Són els perdedors de les primàries del setembre contra Truss. Sunak, ministre de Finances amb Johnson, va passar a la fase final amb més suport entre els diputats que no pas Truss, però els militants van preferir Truss. La majoria de representants del partit el continuen veient com l’opció més fiable i estable. De tots tres candidats, de fet, és l’únic que ja ha superat el llindar dels cent suports. En té 114, contra els 59 que de moment té Johnson i els 22 de Mordaunt. Johnson i Mordaunt són avui més populars entre les bases del partit, però Sunak té un punt a favor que fa dos mesos no tenia. Aleshores, l’ex-ministre va adduir que els mercats perdrien la confiança en l’economia britànica si Truss duia a terme el seu pla. Tenia raó: la via Truss ha estat un desastre colossal, i ell pot dir que ja va avisar.

Però el punt fort de Sunak pot ser també el seu punt feble, en un cara a cara final contra Johnson. Una part dels conservadors li retreuen que apugés els imposts i que faci un discurs molt més moderat que no pas Truss en termes fiscals. A més, molts van veure la seva dimissió com una traïció, com l’estocada final que va fer dimitir Johnson. D’això se’n salva Mordaunt, que no va ostentar cap càrrec durant el govern Johnson. Ara és dirigent de la Cambra dels Comuns i havia estat ministra d’Igualtat, de Desenvolupament Internacional i més breument de Defensa durant el mandat de Theresa May. Va ser tercera en les darreres primàries i és més desconeguda, però ara ho vol tornar a intentar. El fort de Mordaunt és que no té ressentiments acumulats i podria cosir el partit, però l’ala més conservadora la troba massa progressista.

El paper de Mordaunt serà cabdal, en tot cas. Per una banda, podria arribar a un acord amb un dels altres dos candidats, molt probablement Sunak, per a tenir un lloc destacat a l’executiu a canvi de donar-li suport i mirar d’inclinar la balança. Per una altra, si el combat entre Sunak i Johnson fa córrer massa sang, Mordaunt es podria perfilar com una candidata de consens, d’unitat, per a cosir el partit. Tot és obert i tot passarà ben de pressa. Les plomes de la premsa britànica no deixaran d’escriure en tot el cap de setmana.