Les restes d’això que un dia va ser el Parlament de Catalunya

Recuperar el mandat del Primer d'Octubre i la llei de transitorietat és l'única alternativa sensata i realista avui

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Parlament de Catalunya s’ha deixat atrapar en una deriva que el va matant, literalment. L’intervencionisme de l’estat espanyol sobre el seu funcionament arriba a un punt que, si no fos tan greu, seria ridícul i tot. Que una entitat administrativa, com és la Junta Electoral, puga determinar qui és el president de Catalunya és simplement grotesc. Terrible i grotesc alhora. Em costa molt d’imaginar com podria degradar-se més encara, la situació. I per això calen solucions contundents que, especialment, l’independentisme hauria de conjurar-se per aplicar.

Si mirem enrere, la llista de sabotatges que el Parlament de Catalunya ha rebut de les autoritats estatals espanyoles és immensa. Insuportable. Després del 155 es va forçar des de fora que el president Puigdemont no fos escollit com la població havia decidit amb els seus vots. I el parlament va transigir. Es va fer igual amb la candidatura de Jordi Sánchez a la presidència. Es va fer una cosa encara més greu amb la candidatura de Jordi Turull, a qui van tancar a la presó en ple debat d’investidura! Després es van anul·lar els mandats parlamentaris dels presos polítics, alterant el resultat del vot i trencant el joc de majories i minories. I ara es vol retirar la condició de diputat del president Quim Torra com a manera de treure-li el càrrec.

Hi ha qui encara invoca la sobirania del parlament per queixar-se d’aquest abús de poder evident. És ridícul. El Parlament de Catalunya no té cap sobirania. De fet, té menys sobirania que una batllia pedània qualsevol. Perquè, juntament amb els Departaments d’Interior i Exteriors, el parlament és el centre principal de l’atac implacable de l’estat espanyol, en el seu intent d’exorcitzar el que va passar l’octubre del 2017. La presó de la presidenta Forcadell, per haver defensat el dret sagrat de la cambra a debatre, n’és el recordatori principal. Però la llarga corrua d’accidents polítics que he explicat abans converteix la realitat parlamentària de Catalunya en poc més que una pura ficció.

És la conseqüència, ara ja innegable, d’haver acceptat la pressió aquell nefast 30 de gener de 2018 i d’haver-se plegat a una voluntat aliena a la dels votants. Aquell dia la legislatura va nàixer morta i així s’ha anat arrossegant amb el pas del temps. Per això, potser sí que és millor anar ara a eleccions i posar fi d’una vegada a aquest teatre, a aquesta simulació de poder parlamentari que no ho és. Com a mínim, per deixar de fer el ridícul.

Ara bé, aquestes eleccions només tindrien sentit si serviren per a reparar allò que s’ha fet malament. I el Parlament de Catalunya és l’espill perfecte de la realitat del país. Com ens passa a tots, si hi ha eleccions i emergeix un nou parlament, només hi ha dues alternatives possibles: o continuar amb la submissió o enfrontar-se a l’estat. Continuant amb la submissió, com fins ara, arribarà un dia que els bidells del Ministeri d’Agricultura podran liquidar el president o declarar il·legal un debat –estic segur que ja m’enteneu la broma i que no us fa gens de gràcia, com tampoc no me’n fa a mi. I enfrontar-s’hi, només es pot fer des de la recuperació del mandat del Primer d’Octubre i de la llei de transitorietat, amb la disposició, per tant, de reprendre de manera imminent el procés d’independència, sense subterfugis.

Contra allò que podria pensar algú, recuperar el mandat del Primer d’Octubre i la llei de transitorietat és l’única alternativa sensata i realista avui. No n’hi ha cap més, per més voltes que s’hi vulga donar. Qualsevol altra actitud ens condueix a una opereta en què uns quants ciutadans fan veure que són parlamentaris i poca cosa més. A un camí sense eixida, a una emboscada paralitzant. Emboscada que l’actual parlament representa com ningú.

Però per a fer possible aquesta alternativa, l’independentisme hauria de fer política seriosament i posar-se d’acord d’acudir a les eleccions amb una proposta pactada entre els tres partits de defensa tancada de la dignitat parlamentària. I els ciutadans haurien de votar-ho, això –cosa que passaria, no en tinc cap dubte. La pregunta és si, en l’actual política catalana, en això que tenim ara mateix, ningú s’atrevirà a agafar el bou per les banyes.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Almar
Josep Almar
23.01.2020  ·  22:32

Entre deshonor i guerra, els nostres polítics van triar el deshonor. Ara, tenim la guerra. Que ens queda per perdre?

Robert Joan
Robert Joan
23.01.2020  ·  22:33

Entenc que la pregunta final és retòrica perquè la resposta és no.

Joan Pagès
Joan Pagès
23.01.2020  ·  22:35

Malauradament el panorama que ens descriu el Sr. Partal sembla que ha vingut per quedar-se. No sembla que cap partit estigui disposat a sortir de l’opereta. N’hi ha que prefereixen ser parlamentaris al cost que sigui, encara que sigui aquesta ignomínia. Ja no podem caure més baix. Tenim poble, però no tenim classe dirigent. Per això no som (ni serem) independents.

Núria Coma
Núria Coma
23.01.2020  ·  22:35

Doncs si l’única estrategia, es recuperar el mandat de l’1-O, i per a aconseguir-ho necessitem unitat independentista, desobediència, i compromís, i aixó ho han de fer els polítics que tenim ara, m’acabo d’assebentar que estem totalment vençuts.
Consell de la República, és l’altra estratègia, govern a l’exil•li,fora de l’abast de les urpes d’aquesta españa repressora.

O bé, és clar, odem veure entrevistes a feixistes somrient tots plegats i tal dia ferà un any

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.01.2020  ·  22:50

La INUTILITAT del Parlament és INSUPORTABLE.

I ho seguirà sent si som incapaços de posar en discussió el colonialisme de la constitució i del règim demoníac del 78.

No ens atrevim a utilitzar l’única arma efectiva:
DEMOSTRAR QUE LA CONSTITUCIÓ ES IL·LÍCITA I ES VA VOTAR SENSE CAP GARANTIA DEMOCRÀCIA.

No hi ha ni hi haurà altra alternativa.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
23.01.2020  ·  22:58

Benvolgut sr. Vicent Partal. La seva reflexió és molt interessant però veient com està tot i sabent que hi ha un partit que en comptes de defensar els interessos dels catalans i de Catalunya es dedica a fer el joc a Madrid, no veig possible anar a unes eleccions unitàries. El més sensat seria fer costat al MH President Quim Torra i començar a desobeir. Serà capaç de fer-ho el sr. Torrent i ERC?

francesc felip
francesc felip
23.01.2020  ·  22:58

Una proposta conjunta dels tres partits?. Ni que sigui per la dignitat parlamentària. Això és fer volar coloms, Sr. Partal. I Vostè ho sap. Per exemple, s’imagina a ER fent un mínim d’esforç per senzillament reconèixer (no parlo pas d’apropar-s’hi), al Consell per la República o a la Crida?. Toquem de peus a terra. El que tenim a la cantonada es un tripartit “d’esquerres” (amb un 155 encobert inclòs), i el MHP Puigdemont que es vagi difuminant a l’exterior. Davant de tanta ignomínia per part de l’estado, o bé el carrer ho soluciona o ens morim de vergonya per beneits. Per què hem de tolerar tot el que ens fan dia rera dia?. A què esperem?.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
23.01.2020  ·  23:00

Eleccions i Rufian president!!!

Has vist qui tenim de politics?
ERC vol tornar a l’autonomia encara que això faci que la generalitat es converteixi en un teatre. En Rufian i en Tardà serien els pallassos estrella.
JxCat encara no sap cap on anar. Cladria desempallegar-se del PDeCat que son com els d’unió, volen manar i no son ningú.
La CUP només pensa en destruir tot el que pugui per fer-ho millor, però sense plantejar-se com seria millor.
Els únics que pensem com a país som la gent, i no tenim lideratge. En Puigdemont es podria posar al front i liderar la defensa de la Republica, però si quan ho tenia tot a favor no ho va fer, no podem esperar res d’ell, igual pels altres dos.

Les eleccions es faran per que guanyi ERC i per tornar a l’autonomisme. Ells en diuen aixamplar la base.
El que em fa mes ràbia, és que el partit que sempre ha fet bandera de la independència, sigui el que la hagi impedit.
Podries escriure un article d’aquest tema.

Ramon Perera
Ramon Perera
23.01.2020  ·  23:03

Amén.

Carme Jaume
Carme Jaume
23.01.2020  ·  23:04

No podria estar més d’acord en tot el què dius. I he pensat en una pel·lícula que vaig veure, fa pocs dies, T’he Post, fet històric…I vaig sentir tanta enveja.

Joan Beltran
Joan Beltran
23.01.2020  ·  23:09

L’editorial de Vicent Partal es molt real
Ningú s’atrevirà a agafar el bou per les banyes

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
23.01.2020  ·  23:16

Poc a poc ens adonem q s’ha viscut un somni q hem vollgut creuren’s. Sempre ha sigut molt sencill, es viu sota una legalitat determinada q és diu Espanya, i amb eixa legalitat o es trenca o s’acata. La resta, com diu l’editorial, pur teatre. Llastima q aquests focs d’encenalls hagin acabat amb tantes persones a la pressó o l’exili.

Francesc Xavier Bueno
Francesc Xavier Bueno
23.01.2020  ·  23:17

Porto dos anys qualificant a Torrent succesivament i reiterada de xitxarel.lo, tifa, covard i traïdor (diccionari en mà, sense ofendre). Després de l’espantada del 30/01/2018 quan va impedir unilateralment la posibilitat de ratificar amb tots els ets i uts al President Puigdemont, l’únic i legítim, reitero que estem en mans d’un Molt DesHonorable Pt del Parlament. Està alobunat i mai però mai no farà res ni per l’investidura/ ratificació del MHP Puigdemont ni per mantenir el MHP Torra ni per Catalunya. 
Alobado Torrent i Cia: “Cuando un lobo ataca un rebaño de ovejas tan sólo mata una pero el resto quedan tan traumatizadas que ni dan leche, quedan alobunadas de por vida, improductivas.”
Vist el que ha passat a Junqueres, Forn, etc TOTS els polítics estan ara alobunats (CUP inclosa).Des que Casado li va recordar a Torrent que té filles, just hores abans del 30 gener, va quedar alobunat per sempre més.  Torrent està profundament alobunat amb el precedent Forcadell: restarà immòbil i serà improductiu. La espantada unilateral de la investidura n’és la prova fefaent. Res a fer, un tifa.
Qui coi va posar de president del Parlament un alcalde de poble petit? Sarrià de Ter té  5000hab,  això és com quatre illes de l’eixample. Un alcalde de poble petit viu en un món petit de subvencions de la menjadora de la Diputació, molt allunyat del que es cou en el món de taurons de Madrid i BCN, tot li vindrà gran i estarà sobrepassat.
Que haguessin posat de president un iaio polític ben bregat i a punt de petar i amb dos collons, home!

Lluís Vandellós
Lluís Vandellós
23.01.2020  ·  23:25

Ni ajuntant tots tres partits independentistes en fariem un de bo.
Ha de sorgir un altre partit, un altre moviment si voleu dir-ho així, que plantegi les nostres reivindicacions i actui desobeint tot estament español.
Un partit que es comprometi amb la ruptura i tiri endavan la independencia.
Naturalment això no s’aconsegueix en quatre dies, però és el cami que cal seguir, tot i que sigui llarg. Cal conformar-lo com una versió catalana del partit nacionalista escocés. No hi ha més remei.
Continuar amb lo que tenim ara es derrota segura.

joan rovira
joan rovira
23.01.2020  ·  23:29

La partitocràcia autonomista es va posar al capdavant del moviment d’autodeterminació per fer un pols a l’estat com devia passar el 1931 i, com varen fer el 1976, varen abandonar al poble.

Ara som en aquell punt que, amb l’excusa externa, alguns pretenen repetir el ritual autonomista però a ull de molts ciutadans la disfressa està massa gastada, mentre d’altres segueixen lluitant.

La bola de neu entre els 16.000.000.000 d’euros que se’n van, els empresonaments, l’exili i tot plegat està fent-se cada cop més gran. Als espanyols els hi és igual però a Catalunya i Europa no.

La degradació de la situació a Catalunya va en paral•lel al reforçament dels dos bàndols espanyols a la que Esquerra incomprensiblement hi està col•laborant davant la incredulitat catalana i d’arreu.

Ara mateix, com comenta l’editorial, tot és molt absurd, però encara en pot ser més en l’àmbit oficial mentre la societat catalana veu les conseqüències d’estar sotmesa de manera maldestra i cruel.

El panorama polític català és molt similar a la desfeta del temporal, serveix per adonar-se que sense la terra no som res i que tot està, quan despertem, a les nostres mans. Sempre hi ha estat!

Joan Rius
Joan Rius
23.01.2020  ·  23:31

La pantomima de l’estat de les autonomies ha arribat al seu final i, el sobiranisme unit, ha de jugar fort internacionalment per forçar el referèndum d’autodeterminació o directament la DUI. La conjuntura actual ens és favorable i pot ser és la darrera oportunitat… Llibertat o extinció.

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
23.01.2020  ·  23:32
Robert Mora
Robert Mora
23.01.2020  ·  23:33

El neoautonomisme s’obre camí. És el resultat de la guerra pel poder autonòmic per damunt de la lluita per la independència.
Els tres partits independentistes en són responsables.
Un editorial lúcid i d’una trista cruesa.
Potser el que cal és fer un reset per començar de nou des de zero, on ni els partits ni els protagonistes ni els quadres que han protagonitzat la reculada post 155 tinguin cabuda. Fins i tot és possible que faci falta un període neo autonomista transitori per encetar un nou cicle mes realista per assolir la independència.

Gemma R.
Gemma R.
23.01.2020  ·  23:38

El canvi climàtic, la degradació de la democràcia, el creixament de les desigualtats, tot, tot és culpa d´una falta de valentia de la classe política i la seva funcionarització combinada amb l´actitut passiva del poble que vam pensar que tot es regulava sol, i que els polítics podíen anar tapant els forats d´aquí i d´allà i així qui dia passa any empèny. Catalunya no és una excepció. A Espanya no hi ha valentia per reformes de calat que permetin abordar el conflicte amb Catalunya dés de la política (Començant per la reforma de la judicatura, l´exèrcit, acotar el poder de la JEC i el Tribunal de Cuentas, modificar el codi penal i la Constitució, etc), i a Catalunya no hi ha valentía per a deixar de sotmetre´s a l´arbitrerietat de l´Estat Espanyol i donar un cop de puny definitiu. Per tant em temo que estem en una legislatura de bloqueig que sotmetrà a l´independentisme a un gran desgast molt acusat i agreujat per la desunió dels partits, que veig impossible que reverteixin,doncs no ténen cap mena de sentit d´Estat.

Tsunami va ser l´últim lideratge que ens va unir, però ha desaperagut com per art de màgia i ningú entén perquè. Estem sols, desorientats i cansats de l´esperpent al que estem assistint, sense saber massa bé ón agafar-nos. Podriem sortir al carrer? Podriem. Però hem comprobat que si no hi ha algú que ho lideri, no es fa res. I és lògic, necessitem objectius concrets, missatges concrets, ubicacions concretes. Per cert, Hong Kong i Xile estàn igual que nosaltres, o només és que han perdut interès mediàtic?

Tenim CDR amanaçats amb greus penes de presó, ANC i Omnium ja ningú entén quin paper ténen. ER no pot tenir un missatge més patètic (i les accions que són tantes que no enumeraré), els independents de Juntsxcat mirant de salvar els mobles però es nota la debilitat d´un partit que té molta divisió interna. La CUP fent el paper de la trista figura dés que van intentar ser els més anti-sistema del món mundial facilitant que l´Estado espanyol tanqués a Jordi Turull amb el seu no a la investidura. Nosaltres el poble, tenim una resiliència a proba de bomba, empatitzem a punts qüasi insans per a nosaltres mateixos, però estem a un punt que o hi ha un gir de 360 graus, o no sé pas, veig molt cansament arreu. I no és per menys. Personalment crec que no podem fer cas a la JEC perquè no és qui per a treure el President i això ho tinc clar. Però també veig al President Torra molt desconcertat, o massa sol, o cansat de no poder amb tot l´aparell autonomista que l´envolta. I al final només veig una opció: anar a eleccions i votar tots a un partit nou, que tingui il.lusió per a fer les coses bé, que no tingui hipoteques amb ningú, que es cregui la sobirania del Parlament i la força de la gent, que no puguin més les seves filies i fòbies que les seves idees polítiques i de país. Que tinguin la intel.ligència ,valentia i sentit d´Estat que es necessita per a sortir d´aquest forat negre. M´ha costat arribar a aquesta conclusió, per agraïment als presos i exiliats polítics i tot el que junts vam fer. Però estem en un moment que hem d´abandonar sentimentalismes o no ens en sortirem. la nostra lleieltat amb el passat, pot comprometre la lleieltat al país en el futur. No crec que sigui bona tria.

Anna Linares
Anna Linares
23.01.2020  ·  23:45

El parlament de Catalunya va començar la seva decadencia amb l’entrada de Ciudadanos, el responsables que el castellá entrés al parlament i el van convertir en una taverna, amb mala educació i males formes, a partir d’aquí tot ha anat empitxorant fins arribar a destrozar-ho tot, són gent negativa i no aporten res de bó, molt trist tot plegat!

Gerber van
Gerber van
23.01.2020  ·  23:46

Com ho dius Vicent ja n’hi ha prou! Ara ha arribat l’hora que els partits independentistes han de desobeir. Però més aviat penso que ningù no farà cap cosa substantialment, ni els polítics dels partits independentistes (aixecar la suspensió de la Repúblca) ni la gent al carrer (una vaga indefinida, tancar (aero)ports i fronteres) fins que els Mossos d’Esquadra detindran el MHP president Quim Torra. Potser (molt potser) en aquest moment el carrer comencarà a moure. M’agradaria a veure els polítics també, però ho dubto molt.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
23.01.2020  ·  23:54

Com es recupera el mandat del 1er d’octubre? Com es recupera la llei de transitorietat? S’ha de, s’ha de … Com?!!

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
23.01.2020  ·  23:54

Malhauradament estic totalment d’acord amb l’editorial. El 30 de gener es va perdre una gran oportunitat i després n’han vingut d’altres. I si anem cedint, vindran més cops perquè l’ànima castellana no en té mai prou. Per això hem de fotre el camp. Llàstima no tenir líders amb les idees clares. Va ser una cagada anar a Madrid, els han posat a presó i ara els tenen com a ostatges.

carme vilella
carme vilella
23.01.2020  ·  23:58

Amb fan molta por noves eleccions, els partits independentistes no es posaran d’acord, mai u han fet, PODEM i el PSE es posaran pel mig i tal com van les coses be podrien veure’ns davant d’un nou tripartit i no precisament català. l’esquerra vol governar, la CUP no se sap mai que faran, van a la seva i Junts per Catalunya te poca força de moment. s’ajuntaran tot els vots d’esquerres i tindrem una temporada d’autonomia catalana i segons els pactes que facin acabaren a les ordres del partit socialista de Catalunya encara que només en quedi el nom, ja que els polítics catalanistes estan repartits en altres llocs.

Imma Gassó
Imma Gassó
23.01.2020  ·  23:59

Com vols que agafin el toro per les banyes els mateixos que estàn fent tot això que has dit, Vicent?

Teresa Queralt
Teresa Queralt
24.01.2020  ·  00:03

S’han de renovar totalment els polítics actuals. el 30-01 va ser responsabilitat integra d’ERC. Esperem que si hi ha eleccións no tinguin majoria per fer el seu tripartit. Ni els notres polítics respecten els nostres vots.

Jaume Riu
Jaume Riu
24.01.2020  ·  00:23

Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer.
Estan nerviosos i mostren inseguretat amb les seves vajanades.
Ara cal rematar-ho.

Antoni López
Antoni López
24.01.2020  ·  01:08

Aquesta tropa viu massa be i l’hi agrada jugar a qui es més llest. Faxendes. Eleccions

Josep Usó
Josep Usó
24.01.2020  ·  01:15

Ja no hi ha parlament ni autonomia. I els que fan de diputats o de polítics no representen a ningú, més enllà de continuar cobrant uns sous que els permeten viure. De moment i mentre els de Madrid vulguen. Cal fer com des del principi. Recordeu que sempre ha segut la gent, qui s’ha posat en marxa. Els partits es van haver d’afegir per a no desaparèixer. Però ara que han revelat la seua inutilitat, ja és la gent qui pot prescindir d’ells. Una llista proposada des d’Europa pel president Puigdemont i els altres que facen el que vulguen. I eleccions.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
24.01.2020  ·  01:20

Totalment d’acord. Aquestes són les conseqüències de cedir un cop: després és impossible parar de cedir. El gener del 2018 el Parlament va deixar d’existir com a tal. Ara només una estratègia és la lògica: tirar pel dret, perquè els costos no seran més grans que els actuals. Fa temps que és evident: no hi ha res a negociar si no és un reconeixement de Catalunya, i el seu Parlament, com a entitat sobirana que decideix el que vol. I si això no és possible com diuen els falsos pragmàtics, aleshores es millor que no existeixi ni el Parlament ni la autonomia; deixem-nos de comèdies i farses!
I que mani qui realment mana: la penya de militars, jutges, funcionaris i empresaris, corruptes i genocides tots ells, que mai han renunciat al franquisme pur i dur. Al menys hauran de donar la cara i no es podran aixoplugar darrera unes institucions (monarquia, gobierno, govern, congreso i parlament) que són pur teatre i enganyifa perquè no compten en realitat per a res.
Així les coses tota negociació serà un fracàs, perquè mai negociarem amb qui mana de veritat, i tot acord serà un engany. Màxim aconseguirem que ens donin una mica de peixet purament verbal i que ens timguin etretinguts i enganyats uns quants anys més. És el que passa quan es fia tot a eixamplar la base i a deixar que l’adversari es pudreixi en la seva pròpia merda i contradiccions. Ni eixamplarem res ni es pudriran mai…(porten així més de 3 segles!!). Cal agafar el bisturí i obrir el gra de pus d’una vegada i tornar a fer i acabar el que ja vàrem fer!

Pepita Carlos
Pepita Carlos
24.01.2020  ·  01:25

Sr. Torrent ara serà l’hora de demostrar el seu grau de compromís amb l’independentisme o l’autonomisme.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
24.01.2020  ·  01:38

Jo no aniré a votar. Per a que tres partits facin el ridícul barallant-se mentre cobren un sou per a no fer res de profit, millor enviar-los a casa a reflexionar. Igualment jo ja veig de fa dos anys que l’autogovern és pura ficció. Ara mateix a l’estat espanyol hi ha setze comunitats autònomes i una comunitat no autònoma, manada directament des de Madrid. I començo a pensar que un nou partit pot no ser la solució. El Tsunami podia ser-ho, però des d’aquella nit a Can Barça que no piula. O potser és que tres milions de persones ens hem d’organitzar horitzontalment? Ja no compto que l’ANC ens vagi a organitzar, i de totes maneres no sóc molt fan de la música que posen als seus actes.

Josep-Francesc Massó
Josep-Francesc Massó
24.01.2020  ·  01:39

Veient el panorama actual no veig a ningú dels tres partits polítics independentistes amb prou collons per a liderar aquest projecte amb mentalitat d’estat i no de partit. Tristament.
El únic que veig…. és a l’exili.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
24.01.2020  ·  02:23

Joan Beltran

L’editorial de Vicent Partal es molt real
Ningú s’atrevirà a agafar el bou per les banyes Perquè? Doncs perquè el Govern Torra ja va neixer “tocat” i no sap sortirs.en Ente el Sr de Blanes i el Sr de Pineda ens ho estan enfonsant TOT

Ricardo Barri
Ricardo Barri
24.01.2020  ·  02:24

Es intolerable aquesta falta de respecte vers la Generalitat i el Parlament de Catalunya,i per tant al ciutadans de Catalunya.No podem restar impassibles!!

Jaume Jose
Jaume Jose
24.01.2020  ·  02:37

El TSJC acceptant i donant per bones les ordres de la JEC sense la sentència ferma preceptiva intenta sotmetre o desequilibrar l’independentisme.
La millor solució és fer costat a la decisió que prengui la Mesa del Parlament, sempre que no lesioni l’autoritat del MHP Quim Torra.
Si el TSJC ordena deshabilitar el seu escó sense sentència ferma no pot ser ocupat per una altra persona de manera ferma i tota actuació del Ple és susceptible d’estar viciada (li manca plenitud de dret).
Per tant, el TSJC ha ordenat suspendre totes les activitats del Ple del Parlament.
L’obligació de la Mesa és presentar recurs al TC perquè el TSJC prohibeix al Parlament d’aprovar els pressupostos i tramet l’activitat legislativa principal al Govern presidit pel MHP Torra.

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
24.01.2020  ·  03:08

DUI

Carles Serra
Carles Serra
24.01.2020  ·  04:18

Gràcies Vicent per la editorial; poca cosa puc dir més; Si el nivell de polítics que tenim són com en Rufian o Roger i aquest ens tenen que portar en el mandat de l’1-O, ja podem plegar

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
24.01.2020  ·  04:49

GERBER VAN: si la gent tingués capacitat i mitjans logístics, possiblement més d’un polític demanaria anar a la presó perquè es on se sentiria més segur.
Afegeixo una paraula que penso que conté molts significats amagats: ” botifl ER s”

Teresa Pou
Teresa Pou
24.01.2020  ·  05:49

Avui un editorial totalment realista . Gràcies per fer-nos adonar del que tenim . Però vist com anat tot plegat , les eleccions seran aviat i el mes segur es que aviat estarà beneït . ER possiblement guanyarà , el PSC quedarà segon , Juntsxcat , Podemos , …… com a l ‘Ajuntament de Barcelona , i com Escanya , es farà la mateixa coalició PSC amb l’ajut de Podemos , es farà amb la presidència i amb el consentiment covard de ER , així de retratat quedarà , com a passat amb l’Ajuntament !! Per tant les properes eleccions seran les que definiran el nostre futur . Ja no val parlar d’esquerres , dretes, centres !! Pensem bé el que votem tots plegats. Només el poble pot fer el canvi , i ho hem de tornar a fer.

Jordi Gomez
Jordi Gomez
24.01.2020  ·  06:15

La independència arribarà de la mà de nous partits polítics. La desaparició d’ERC, igual que la d’Unió, serà el final del Règim del 78 a CAT. I nous lideratges sense por a perdre la cadira, perquè no és la cadira el que els motiva, acabaran la feina que es va començar l’Octubre del 2017. Avui ESP ja no controla el destí dels catalans. MAD continua exercint força però a més força repressiva més ciutadans que no veuran cap més sortida que votar independència. I ho anirem veient. ERC s’ha posat a la gola del llop i acabarà reben el preu de les 155 monedes que el Sr. Rufián va escampar tan alegrement l’Octubre del 2017.

Rosa Guallar
Rosa Guallar
24.01.2020  ·  06:16

Vicent Partal, President!

Montserrat Bonfill
Montserrat Bonfill
24.01.2020  ·  06:19

Quina pena de tot el ens estar passant.
No puc dir més que axo.

JOAN FERRAN
JOAN FERRAN
24.01.2020  ·  06:53

En totes les batalles, el guanyador es queda els bens ( continuació de l´espoli ), i humilia fins el màxim el perdedor. Això en tota la història ha sigut així. Hem perdut la batalla i sufrim la humiliació. Crec que tardarem molts anys, potser la propera generació, a probar una altra vegada de ser lliures. Ha valgut la pena intentar-ho, però es normal que ara molts liders no es vulguin consumir a la preso. Potser seria millor tancar el parlament i l´autogovern , que vingui a manar-nos un Virrei de Madrid i els catalans treballar d´amagat, com amb en Primo de Rivera, en Franco o tantes vegades a la història, agafar forces i tornar-hi.

jordi Rovira
jordi Rovira
24.01.2020  ·  07:00

Hi ha una frase que està molt bé:… qualsevol altra situació ens mena a una opereta on un conjunt de ciutatans fan veure que són un Parlament. En tot cas, el primer que vull entendre de la nostra GENERALITAT és el seu caràcter autonòmic. Quan siguem independents, no hi haurà President de la Generalitat; sinó de la República. Mentrestant, el deshonor el té un Estat que permet que el seu poder legislatiu sigui un conjunt de ciutatans que fan el mateix que una reunió de persones. La guerra no cal que l’escollim. De moment sembla que és la única arma polítics i publicitària que té l’adversari polític contra nosatres. De fet, que té sobre ell mateix, en un acte suprem de tirar-se pedres sobre la teulada. Només ens falta deixar clar, que aquesta no és la nostra teulada. Per tant, la insubmissió és bàsica, gairebé tant com no entrar encara en guerra. No seguir els seus tempos. Tothom té els seus “dats”, i ara els toca a ells.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
24.01.2020  ·  07:30

Després de la tempesta, avui un trist bany de realitat reflectit en l’editorial i els comentaris. Salut.

Pep Vinyals
Pep Vinyals
24.01.2020  ·  07:46

Certament, Vicent, un editorial lúcid, realista, però decebedor. Després de tants editorials engrescadors i encoratjadors, aquest sobta. No pel que diu, que és dramàticament cert i ningú no creu que s’acabi agafant “el toro per les banyes” sinó més aviat tot el contrari, sinó pel to que desprèn, de reconeixement del desastre, de la desfeta i de la pròpia impotència. Com altres vegades en la nostra història, de derrota en derrota cap a la victòria final…

josep soler
josep soler
24.01.2020  ·  07:49

El principal problema que tenim avui, és que els catalans estem donant el vot al partit que més ha fet per agenollar-se i rendir-nos davant el terrorisme d’Estado.

Si continuem així: per salvar un grapat de sous dels polítics, una policia espanyola amb bandereta catalana al gorro i una TV3 que censura al President candidat en un debat electoral, serà la primera vegada en la història del 1000 anys de Catalunya que perdem la guerra per covardia i botiflers. Aixó vol dir: que serà la darrera guerra perduda abans de l’extinció demogràfica.

MÉS ENS VAL PERDRE EL QUE QUEDA DE PARLAMENT AUTONÒMIC, QUE PERDRE LA DIGNITAT.

La lluita contra un estat TERRORISTA no es pot fer colaborant-hi

Roser Giner
Roser Giner
24.01.2020  ·  07:59

Editorial realista i ver. 30 de gener 2018. Carme Forcadell empresonada. Quin Parlament ? Quina sobirania ? No existeix. Un any on s’ha representat una veritable pantomima entre els parlamentaris dels tres partits independentistes. Es un Parlament mort, dirigit des del 155, com la conselleria d’Interior. Eleccions ? Buenu, sí, adéu. …. per a què ? Si volen continuar, doncs vale. …. i vagin gestionant el millor que puguin tot el que ens passa com a país amb molts, molts problemes, habitatge, borrasques, sanitat, educació, cultura, immigració … Mentre, el carrer segueix viu. 1r d’octubre, ni oblit ni perdó. Llibertat dels ostatges, sense més. Prou la repressió absurda que es viu dia a dia. Només el poble pot canviar-ho tot. No veig un altre camí.

Victor Serra
Victor Serra
24.01.2020  ·  08:10

Es evident l’atac contra el Parlament de Catalunya i contra tot el que sigui català. Però no és només això. Aquesta maniobra no és només contra nosaltres. Es també contra el govern d’esquerres espanyol i s’ha fet també contra la possibilitat de reunió entre Sanchez i Torra. Hem d’obrir el focus. L’ultradreta i tot el búnquer judicial ara estan en aquesta missió. No és una qüestió només de Torra i Torrent. Iceta i els Comuns també han de dir ara què faran i si es posaran altre cop al costat de la repressió que els acabarà costant el govern de l’Estat.
No podem passar de dir que el règim espanyol està a punt d’enfonsar-se a fer-li el joc perquè es pugui perpetuar. Hem de ser capaços de desmuntar la darrera barrabassada i no ho hem de fer sols. No veig com es pot sortir ara a implementar l’1 d’octubre, ni què arreglarien unes eleccions, en les quals l’unionisme farà totes les trampes perquè no les guanyem.

Carles Farre
Carles Farre
24.01.2020  ·  08:48

Quan t’ho generes un pensament, acció etc. ja estàs posant al mon quelcom que es va dessenvolupant, quelcom que ja porta en si mateix els efectes que neixen de les causes d’allò que has posa’t en marxa, i mes tard o mes d’hora t’atraparan, potser demà mateix d’aquí uns dies, anys dècades etc. es el que sen diu el destí, i ja sigui individualment o com a col·lectiu, l’hauràs de viure i experimentar, tant pel que es bo, com pel que es dolent, un exemple de destí com a col·lectiu humà que ens em creat, es els efectes del canvi climàtic, que ara ja comencem a viure.
Doncs això mateix està passant amb la política, que com que s’actua a curt termini, i es prénen decisions sense valorar-ne a fons les conseqüències que s’en deriven en el futur, quan aquestes ens abasten i no ens agraden, ens fotem les mans al cap i ens queixem etc.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
24.01.2020  ·  08:53

El 30 de gener es va perdre la guerra. Ara només queda reventar-ho tot i potser ens en sortim. Escaña no afluixarà!

Enric Vilar
Enric Vilar
24.01.2020  ·  08:57

La República Catalana la farà només el poble. El MHP Torra es l’únic que ha cridat a somaten. El Tsunami Democràtic ha respost. I el poble?. I els parlamentaris?. Apa Torrent, fes el farcell per el si per as, i per una vegada a ta vida posa.hi una mica de pit i collons. El Parlament es dels Catalans. Els Mossos són de Catalunya no de Castella i co.
Endavant Catalans. L’esperit de l’ 1-O. Tot pacific i democràtic, però ferm, PDF. Defensem el nostre Parlament.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
24.01.2020  ·  09:06

D´acord amb l´opinió gral del baix nivell dels dirigents. No són més que un reflex de la societat. Ens han donat cops per tots costats i donen, i què fem a part de cantar els segadors? A l´estat tremolen.
Plataforma del poble: Partal, David Fernàndez, Paluzie, Mauri….

Josep Albà
Josep Albà
24.01.2020  ·  09:12

Ja podem anar fent editorials contundents, comentaris documentats, anàlisis saberuts i proclames abrandades…

Tots sabem què faran els nostres polítics pretesament Independentistes.

No faran res. Com sempre, obeir i prou.
Com sempre, res de res.

I nosaltres, des del sofà, ho justificarem o ho criticarem. I res més.

RES.

Pep Agulló
Pep Agulló
24.01.2020  ·  09:19

Investir al botxí espanyol del 155 i inhabilitar al President de la Generalitat. Aquest és el comportament de qui es sotmet a la legalitat espanyola en nom de la independència. Ara és el moment de desobeir. Què farà el parlament ?
LLIBERTAT I AMNISTIA!

Eduard Samarra
Eduard Samarra
24.01.2020  ·  09:43

El fet que aquest editorial hagi trigat dos anys en escriure’s amb aquesta contundència és indicatiu que això és un lent procés de reconstrucció. Reconstrucció sobre la destrucció total d’una mentida. Per viure en una nova realitat primer has d’acceptar que la realitat en què vivies prèviament era falsa. Per acceptar que la realitat prèvia era falsa, has de fer-la volar pels aires. Per arribar a fer volar la realitat prèvia pels aires has d’esdevenir conscient que existeix.

Això és el que ha fet el procés: fer-nos conscients de la mentida. El procés independentista en la seva articulació política era una mentida en sí. Es va construir sobre la ficció autonòmica que Espanya era una democràcia, que Catalunya tenia un nivell de sobirania gens evenjable i que la seva classe política tenia un anhel i determinació per fer la independència.

Un exemple molt clar d aquesta conscienciació sobre la mentida és la gran quantitat de persones que s’estan adonant de la submissió que pateix la nostra llengua i intenten amb més o menys encert practicar la no convergència (seguir parlant en català enfront de qui només parla en castellà).

Per tant, poc a poc anem despertant fins que arribi el moment en què aquells que no suportem més aquesta farsa en siguem prou per fotre’n fora els actors principals. Llavors podrem fer volar pels aires la vella realitat i construir-ne una de nova. De debò algú creu que es podrà muntar una Judicatura catalana que sigui hereva del TSJC i tot el que ella arrossega?

I com ja apunten alguns lectors, la pregunta final del director és clarament retòrica: no, no ho faran.

Marià Puig
Marià Puig
24.01.2020  ·  09:54

Tot plegat es rabiosament trist. Quan veus que els polítics elegits per el poble, sols volen conservar el lloc per viure i no els importa el que pensen i volen els que els han elegit i que per mes trepitjades que ens facin, no mouen ni un dit , no sigui que perdin la cadira i que el que volem defensar i volem crear, com no ho fem nosaltres, ningú ho farà, es desesperant i fa mal a dins, molt en dins. Que podem fer ? Com podem explicar-ho ? Ens entendran ?. Estic en un estat d’ànim llastimós. Sr. Partal : Vol ser President de la República de Catalunya ? SI US PLAU !!!!

Carles Lladó
Carles Lladó
24.01.2020  ·  10:13

Una possible estratègia, potser l’única, per assolir l’èxit del procés d’alliberament nacional pot ser l’empoderament integral del poble català, un fet vital i ben fàcil d’aconseguir mitjançant la creació de la FEDERACIÓ d’ENTITATS SOBIRANISTES com a nucli de l’ingent potencial humà de la gent de Catalunya. A més de molts altres avantatges, la Federació podria ser un clar advertiment als partits catalans amb la possibilitat de promocionar, a les properes eleccions al Parlament, unes candidatures de salvació nacional amb nous líders de reconegut prestigi i sense interessos partidistes. I si calgués, fins i tot podria arribar a atorgar-se els atributs del Parlament o del Govern de la Generalitat amb la finalitat de dificultar la repressió de l’estat espanyol contra possibles responsabilitats individuals

Joan Begue
Joan Begue
24.01.2020  ·  10:13

Fen similituts , que hem de fer amb el Delta de l’Ebre, s’ha obert un petit debat que ens posarà davant la realitat, ser realistes amb la natura actual O seguim pensant amb fer com sempre, això també va per les platges de banderes blaves i turisme.
El que fem nosaltres tindrà un cost i un resultat a curt o mitjà/llarg termini.
Les eleccions ja estan programades pels dirigents d’aquí i de la meseta castellana, el retard en anunciar-les va relacionat amb els interessos de cada capelleta idem ( aquí i allà)
No cal que siguem parucs, tot forma part del guió, principalment econòmic i de caducitat dels valors socials, valors que han durat milers d’anys i que entenc cal enterrar, així O entenc.
Que la renovació que vol portar endavant la República Catalana que de segur s’implementarà, per necessitat dels temps i vents que bufen, no tant sols per identitat de poble que també.
Recordó a l’inici de la present legislatura (21 desembre 2017) que fora la CUP amb més O menys encert que va plantejar el no donar suport al govern sortint per a seguir amb l’automisme, recordeu. Va ser el que en un acte de denúncia va seguir sentat en els seus escons un cop el MHP del Parlament va trair l’acord per investir al guanyador de les eleccions,Carles Puigdemont.
És la CUP en part qui té més clar l’escenari que ens ve, i en part i té algunes respostes.
Confesso que no dic amen a tot el que diuen, però reconec que part de la solució està en la seva proposta.
Bé el invertir en abocar més sorra a la platge dependrà de mirar per avui i la propera ja veurem.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
24.01.2020  ·  10:16

Estem atrapats amb una tenalla. El parlament, com diu molt bé en Vicent, no pot exercir perquè està patint un boicot implacable, antidemocràtic -saltant-se la llei- i sense precedents a Europa i al món democràtic. I davant d’això no sabem donar cap resposta, no ens podem defensar perquè, aquesta és l’altra mordassa, ens han dividit. Avui no podem enfrontar-nos a l’estat, hi ha una part de l’independentisme que no ho vol, que ha decidit recórrer un camí llarg, improductiu que ens desgastarà. Per tant només queda la submissió. Aquest és el pla que ha dissenyat l’estat, no deixar-nos moure democràticament, servint-se d’una judicatura franquista que se salta la seva pròpia llei i oferint, com a única alternativa, l’embut del “camí constitucional” que alguns si han colat després de fer una anàlisi simple i covarda. Algú creu que unes noves eleccions són una solució?, el parlament que en surti no seguirà emmordassat com fins ara?, algú creu que els nostres representants s’enfrontaran a l’estat si fins ara no ho han fet?. No veig una altre sortida que sortir del marc institucional, allà on l’estat no pot prohibir. Si no hi pot haver unitat política fem la unitat ciutadana, amb majúscules. Tenim instruments -ANC, Consell per la República- omplim-los i fem front a l’estat espanyol de la única manera possible, unilateralitat i desobediència.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
24.01.2020  ·  10:16

Qui diu…divideix i guanyaràs…doncs això.
Som en moments de guerra i només l’estratègia d’unitat ens podria salvar.
Ho farem?
Tristament no.
La força de la raó és més poderosa que la generositat de la unitat.
Aquí, a casa, hi hauria d’haver una taula de diàleg i consens permanent en aquesta situació d’emergència.
NO HI ÉS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Quirino Vila-Masana
Quirino Vila-Masana
24.01.2020  ·  10:30

Eleccions plebiscitàries, INDEPENDÈNCIA SI (caldria acord Junts xCat i ERC i CUP), INDEPENDÈNCIA NO (No cal dir qui son…), NI FU NI FA (Podem….)

Mònica Vidal
Mònica Vidal
24.01.2020  ·  11:09

Bravo!

Albert Martín
Albert Martín
24.01.2020  ·  11:28

El Parlament ha de fer el que els seus lletrats li aconsellin. El President Torra pot seguir sent-ho encara que no sigui diputat i l’important ara és no perdre el temps ficant-se en debats estèrils que sabem que els tenim perduts. No siguem espanyols: ni Numància ni Sagunt. Realpolitik.

Albert Miret
Albert Miret
24.01.2020  ·  11:29

Intentant ser positiu, davant d’aquest exèrcit d’ineptes que ens ha tocat per a omplir el Parlament i del bloqueig dels hooligans que només el volen destruir, ens queda abans de convocar eleccions que ANC, Òmnium, la Crida, un d’ells o un conglomerat estable es registrin com a partit polític per poder votar sense tapar-se el nas ni fer-ho perquè volem votar com sigui. Un nou partit faria el mateix perquè tots cauen en la mateixa estructura i els mateixos vicis, i per a tenir-ne un de transversal i independentista de debò, crec que seria millor aprofitar les entitats que ja tenim i que de moment no ens han fallat mai. No podem tornar a confiar amb aquesta colla d’escalfacadires aspirants a la rendició.

manel Aragonès
manel Aragonès
24.01.2020  ·  11:32

Si es fan eleccions per recupera les lleis cap a la independència, si el propòsit és aquest, perquè no es fa ara i no cal perdre tant temps. O és que el propòsit seria un altre.

Federico Ruiz
Federico Ruiz
24.01.2020  ·  11:45

La cosa és senzilla, Vicent. Fa tres anys l’elit política sobiranista pensava: no s’atreviran a empresonar-nos. Y els van empresonar. Ara ja ho saben i no van a córrer cap risc y es doblegaran a tot. Mentre no tinguem altre mena de polítics i de partits no cal fer-se cap esperança. A el menys, en unes eleccions podrem indicar per on volem que vagin les coses

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
24.01.2020  ·  11:53

Parlament tancat per reformes. Estem canviant els fonaments. Propera apertura, sine die.
Ens agrada dir i, sobretot, sentir, que el nostre Parlament és el Parlament nacional. Que governa la nostra nació. Que el President de la Generalitat és el President del país. Qué els diputats ens representen com a poble… Doncs no. Per molt que ho volguem i repetim, no és així.
Tenim un parlament autonòmic (sense autonomía), un president autonòmic que és la màxima autoritat de representació del estat espanyol a la colònia, uns diputats (d’unes llistes tancades, que jo no puc escollir) que representen al seu respectiu partit. I, a més, sense capacitat legislativa, ni econòmica, tret del que ens “donin” o no ens “prohibeixin”, clar. De què serveix, si no és el que diem que és per sentir-nos còmodes? Ens hem autoenganyat de tal manera, que vàrem deixar en mans del parlament i els seus diputats el procés cap a la independència. Al parlament autonòmic !!! I sembla que seguim igual…
I si el tanquem per fer-hi reformes? Que es quedin debatent el pressupost per pintura, si el groc ofèn o no, i si els tribunals espanyols aproven el projecte, prèvia consulta al consell autonòmic de la cambra. Mentrestant podríem empoderar el territori, juntes, consells, associacions, o com vulgueu dir-li. Els municipis no són gestors de clavegueram i deixalles solament (això és un concepte colonial), son el país a bocins. Estructurem-lo. Recordeu els batlles, amb els seus bastons, a les escales de la Generalitat? Això és poder. És força. Si en tenim, per què no fer-la servir? Posar tots els ous al mateix cistell, no és bona idea, especialment si el cistell no serveix per portar ous.

Alexis Vizcaino
Alexis Vizcaino
24.01.2020  ·  12:05

I el Molt Honorable President Torrent tindrà un espai destacat en aquesta degradació del valor polític del Parlament.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
24.01.2020  ·  12:11

En el acto autoritario el agresor tiene éxito si el agredido acepta la agresión y se somete al agresor…

Si España son siglos que se va a imponer a Catalunya es porque Catalunya acepta la violencia de España…

Es lo que pasa con el juicio contra Trapero… Lo quieren machacar porque el 1 de Octubre 2017 no se unió a la bestialidad de la “Policía Nacional” y de la “Guardia Civil” pegando palizas a los Catalanes pacíficos y indefenso…

Un tío como Trapero que ha llegado a someterse tanto a España hasta no tener la valentía de denunciar su repugnante bestialidad ha llegado a bajar a un nivel inferior de su mismo agresor…

Es lo que está pasando con Catalunya… El sometimiento a España está reduciendo Catalunya a una masa de siervos sin dignidad.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
24.01.2020  ·  12:26

Ho sento, però no veig clar el paràgraf en què es diu que: “el Parlament té menys sobirania que una batllia pedània qualsevol”, i la raó és : “perquè és el centre principal del atac implacable de l’estat espanyol”. No serà que si té sobirania i per això no paren d’atacar-lo?
En canvi si estic d’acord , que en cas d’haver de fer eleccions es presentés una proposta pactada entre els tres partits, una proposta unitària com sempre hem defensat i anar tots a la una , i parar de fer el burro d’una vegada. Gràcies Partal.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
24.01.2020  ·  12:27

En una pancarta feta a mà, s’hi podia llegir: “Miro davant i no veig clar on vaig, però miro darrera i tinc claríssim d’on fujo”

Hi estic molt d’acord. Jo també vull fugir d’un Estat que genera a la societat catalana uns prejudicis econòmics considerables (no cal insistir en dèficits fiscals, ni infraestructures, ni incompliments pressupostaris…), però que també provoca uns costos, que potser no són tan evidents al conjunt de tota la població, però que són molt evidents pels familiars i amics de les persones empresonades, perseguides, acusades, embargades i exiliades.

L’article d’avui, explica com, la dependència de l’Estat espanyol, comporta al conjunt de la ciutadania de Catalunya, voti el que voti, vulgui o no la independència, un altre cost, potser el més alt de tots: la humiliació, la usurpació de la dignitat de les nostres institucions.

Ens roben, ens peguen, ens jutgen, ens empresonen, ignoren el resultat de les eleccions que ells mateixos ens convoquen i ara es mofen del Parlament, del President, del Govern.

Se’n riuen, descaradament, sense vergonya, com el mafiós que pregunta: Si t’inhabilito, que em faràs?

Doncs això, què pensem fer?

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
24.01.2020  ·  12:48

El Sr. Partal ha escrit un article sobre la rendició de ERC sense parlar mai de ERC.
Per parlar de la rendició del Sr. Torrent ….diu que és el parlament que va transigir. Perqué no recordem qui i com va transigir.
En tot cas, benvingut Sr. Partal, per haver reconegut finalment que la mare de tots els ous rau en el 30 de gener de 2018.
El temps i la història van posant, poc a poc, a tothom en el lloc que li pertoca.

Josep Salart
Josep Salart
24.01.2020  ·  13:31

La majoría de comentaris sempre descriuen ERC com botiflera, pactista, autonomista, , mai volen anar a unes eleccions units amb els altres, tot i sabent que obtindriem els independentistes millors resultats, i resulta que aquí mai es diu obertament en un article que els comentaristes tenen força raó. Sempre sel’s esquiva.

Ho anem tots equivocats i no entenem rés de rés I ens cal anar al racó o Vilaweb teuna predilecció especial per aquest partit passant de puntetes en totes les cagades que fan dia si, dia també.

A veure si també sen’s apaga aquest far independent i democràtic d’informació en uns dies tant importants.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
24.01.2020  ·  13:33

Molt punk… tornarem al six pistols? Tots sid vicious
Snyr. Bueno, molt bó el seu comentari.
Snyr. Partal, molts de nosaltres varem ser al parlament el 30 de gener de 2018 desprès de la convocatoria d’omnium, tots amb la careta del MHP Puigdemont, tots esperant la seva investidura, tots amb l’esperança que aixì fos… i molts continuen donant suport al erre que erre de l’er amb moltes erres orriol torrrrent rrrufian tarrrrdá… en fin… quand farem un nou partit amb moltes ies? I cap u d’inguvernable?

IN INDE INDEPENDENCIA PEL POBLE CATALÀ ||☆||

Josep Soler
Josep Soler
24.01.2020  ·  13:40

Veig que la gent esta emprenyada i amb raó.
Si be soc independentista des del néixer, mai he estat un radical dels que no hagi volgut entendre la posició dels altres, però com avui diu el Vicent Partal i expressa la majoria dels opinants, m’inclino totalment per per pensar que cal dir prou i presentar batalla, de la forma mes intel·ligent que ens sigui possible, hi però presentar-la.
Si el President Torrent cedeix com es previsible que faci i com i ha vingut fent sempre, caldrà anar a eleccions i crear un partit nou, sortit de la base i preparar-se per enfrenar-se a tota la patuleia de funcionaris traïdors i covards de casa nostra, amen dels de l’estat estat espanyol, que ens necessita esclaus i que en conseqüència va per destruir-nos (acultura, llengua, idiosincràsia…) per mantenir el control de les nostres vides i assegurar-se el seu propi benestar.
Mai hagués pensat que amb la decidida col·laboració dels tantes vegades autoproclamats: “Patas negras”.

Antoni Oller
Antoni Oller
24.01.2020  ·  14:03

Al llarg del 2017 ens vam arribar a creure que tres estructures autonòmiques, prou autònomes, que llavors teníem, eren tres potents estructures cridades a esdevenir les primeres estructures d’estat. Ara, més de dos anys després, ja ens hem desvetllat definitivament d’aquell bonic somni i hem obert ells ulls a la devastadora realitat: estem en pilota picada!; aquelles tres estructures, son d’estat, sí … però de l’estat Ñ, destinades a perpetuar la ocupació, la colonització, i la repressió de la nostra nació: el parlament, TV3 i els mossos, gairebé respectivament. Molt bé, i ara què? Ens hem de rendir davant d’aquesta esgarrifosa constatació? No, eh que no?, dons a pensar entre tots plegats com hem de recomençar de zero per possibilitar que els nostres nets&es puguin tocar el cel amb dues mans i assolir el somni que nosaltres no vam saber culminar. Caldrà que girem com un mitjó la nostra poruga mentalitat secular, forjada a base de derrotes.

Francesc Josep Robert
Francesc Josep Robert
24.01.2020  ·  14:25

Tnes tota la raó Vicent, impossible explicar-ho millor i més clar.
Gràcies

Adrià Arboix
Adrià Arboix
24.01.2020  ·  14:53

Magnífic raonament. Moites gràcies, Vicent.

Francesc Planas
Francesc Planas
24.01.2020  ·  15:10

Benvolgut director,

Referent a l’últim paràgraf del seu editorial, veig molt difícil que els tres partits independentistes es posin d’acord. No hi confio.

Quadres dels tres partits independentistes: no espero res de vosaltres, només mireu els interessos del vostre partit. Així i tot, malgrat que sé que no em fareu cas, us demano que no poseu pals a les rodes.

President Torrent: no espero res de vós, tenint en compte el que va passar el gener del 2018. Així i tot, malgrat que sé que no em fareu cas, us demano que, tal i com vau dir fa un parell d’anys i mig, aparteu-vos i deixeu fer la feina a d’altres.
https://twitter.com/KasperJuuI/status/1049633061154017280

Molt honorable President Torra: jo crec que si vós desobeïu l’ordre de la JEC, molts, molts catalans, serem amb vós.

Ben cordialment.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
24.01.2020  ·  15:57

Hauria estat molt més fàcil fer plegar Torrent per incompliment del pacte de govern, però JxCat es van empassar la seva traïció. Tot el que ha vingut després era esperable.

Unes noves eleccions no serviran de res. La militància d’ER ( i probablement el seu electorat) ja ha acceptat que la independència és impossible i que ara cal fer la viu-viu i salvar els mobles (del partit). Ja els va bé que els entabanin amb els sermons del mossèn i les ensarronades del seu escolà de l’Opus Dei, per què això dels comptes no ho acaba d’entendre ningú. Només que els diguin que són molt socials i d’esquerres ja s’ho empassen i els és igual el contingut, encara que fossin la meitat dels diners dels darrers aprovats.

La CuP ja dóna Torra per inhabilitat i en ER no cal confiar i la dignitat i sobirania del Parlament de la passen, tots aquests, per l’angonal. Per mi se’n poden anar tots a l’infern. Si hi han eleccions aviat, la desfeta de l’independentisme serà de traca.

Teresa Martorell
Teresa Martorell
24.01.2020  ·  16:51

Ningú agafarà el bou per les banyes. Qui s’ha d’exposar per uns polítics que ens fan pegar i ens desacrediten? Massa oportunitats perdudes. Que no ens venguin més fum que els que volem la independència som la gent però els polítics no l’han volgut mai. Sou un colla de mentiders!!!

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
24.01.2020  ·  17:48

Completament d’acord amb l’editorial. Ha arribat l’hora d’exercir la República, estic segur que els catalans estan disposats a pagar el preu que calgui, fora els lliris i parlem de banca i defensa com qualsevol país real. Altres comentaris diuen que som la gent del país els que volem la independència i no els polítics, o almenys els d’un partit que s’anomena a si mateix republicà. Si cal fer eleccions constituents que es facin, però no es pot viure de genolls per sempre.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
24.01.2020  ·  18:13

Qui mana més que el que més mana? El que no creu.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
24.01.2020  ·  18:41

Retomo la opinión de Francesc Planas: “Molt honorable President Torra: jo crec que si vós desobeïu l’ordre de la JEC, molts, molts catalans, serem amb vós.”

La retomo porque creo que resume perfectamente la realidad sociológica del independentismo catalán. Por un lado, unos ciudadanos que si se les pidiera atacar y resistir lo harían y, por otra, unas maquinarias de partido que lo único que aspiran es perpetuarse engañando al votante independentista.

El editorial, él, llega tarde. Tras lo que ha llovido durante dos años, yo esperaba del Sr. Partal y de Vilaweb clarividencia y, sobre todo, coraje porque me cuesta creer que les falte lo primero. Constato que el editorial no hace sino constatar la debacle pero, en ningún momento, propone vías alternativas a los votantes independentistas. Vilaweb actúa desde hace dos años con muchos kilómetros de distancia a la hora de ejercer como medio de comunicación, y por su línea editorial, como lo hacen los partidos políticos pseudo-independentistas, a saber: mantener la jerga sin acabar de hincarle el diente a la cosa.

Soy muy escéptico en cuanto a la voluntad de Vilaweb de marcar nuevas vías que en estos momentos nos son tan necesarias.

Hay muchas maneras de doblegarse a la Corte del Reino.

Afortunadamente, todo queda y quedará recogido en la hemeroteca.

Salut i República.

David Mascarella
David Mascarella
24.01.2020  ·  21:01

Sr Partal, després de la llarga i incompleta llista sobre la implacable persecució que rebem, i que per a Ñ seria encara més gran si els ajudem, trobo que és una gran contradicció que es parli d’aprovar de nou la llei de transitorietat. Això només és un tràmit tècnic que hauria d’anar acompanyat d’arguments i poder defensiu i coercitiu per guanyar a qui ens vol encara més mal.

La repressió que tan bé explica, així com la cantarella de lamentacions que tots fem a diari, la coneixem de segles. Perquè no acceptar que encara ens sentim impotents, però no vençuts? Com es pot receptar l’enfrontament directe?, això només es pot dir quan un no té la responsabilitat de gestionar el conflicte. Els partits del nostre Govern han fet el què estava al seu abast, i si no són millors és perquè els que teòricament podrien liderar no es mullen. Del què no s’escapen és de la brutalitat d’alguns comentaris.

Si o No, tan sols això, sense evasives, sense carregar culpes als altres, algú creu que estem en condicions de guanyar amb les mans al cap? Si o No. El No ja el coneixem, el Si té consistència més enllà de la queixa sobre els altres? Hi ha consciència de què estem parlant? Tots som la societat, i tots som responsables del que tenim, uns per implicació, i altres, per defugir responsabilitats.

Si o No. Sé plouran tota mena de respostes a l’estil del què és majoritari aquest fòrum. Espero que com a demòcrates es respecti aquesta opinió. I espero una resposta neta d’algú que discrepi del què dic. SI i prou

Agustí Fresquet
Agustí Fresquet
24.01.2020  ·  21:44

On es la societat civil? On son l’ANC i Omniun? I el Tsunani?

ernest ramos
ernest ramos
24.01.2020  ·  23:42

i l’Assembleade Càrrecs Electes, on és ?

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes