Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Una recerca encapçalada per Albert G. Sellés, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu una nova espècie de dinosaure, el ‘Tamarro insperatus’, descobert a partir d’unes restes fòssils trobades l’any 2003 a la Conca Dellà (Sant Romà d’Abella, al Pallars Jussà). A partir d’un os del peu s’ha pogut determinar que es tracta d’un toodòntid, un grup de petits dinosaures emplomallats molt estès per Amèrica del Nord i Àsia, però desconegut fins ara a Europa.

El ‘Tamarro insperatus’, que mesurava entre un metre i un metre i mig i pesava uns vint quilograms, se suma a les poques espècies conegudes de dinosaures carnívors al sud-oest d’Europa.

L’equip de recerca format per personal investigador de l’ICP, el Museu de la Conca Dellà i les universitats d’Edimburg (Escòcia) i Alberta (Canadà) ha batejat aquest exemplar com a ‘Tamarro insperatus’, que significa “el tamarro inesperat”, en al·lusió a la criatura fantàstica del tamarro, típica del folklore pallarès i que, en l’imaginari popular, és extremadament esquiva i difícil de trobar. Aquest nom també fa referència a l’escassedat de restes en el registre fòssil dels dinosaures carnívors que van habitar l’àrea del Pirineu fa seixanta-sis milions d’anys, tot just dos-cents mil anys abans que s’extingissin a tot el món.

Fins aquesta troballa, la gran majoria de restes fòssils atribuïdes a dinosaures carnívors (treòpodes) es basaven en dents aïllades, però mai s’havia trobat un os d’aquests animals. “Una possible explicació podria ser que, com les aus actuals, els ossos dels petits dinosaures teròpodes eren buits per tal d’alleugerir el pes de l’animal. Aquesta fragilitat dificultaria la preservació i la fossilització dels esquelets d’aquests animals”, explica Sellés. Es considera que els teròpodes són el grup de dinosaures més emparentat amb les aus actuals. “De fet, els dinosaures encara estan entre nosaltres. Coloms, gavines i pardals, entre d’altres”, comenta l’investigador.

Segons els resultats de l’estudi publicat a la revista ‘Scientific Reports’, les restes descrites de ‘Tamarro insperatus’ pertanyen a la família dels troodòntids, i molt probablement al grup d’origen asiàtic dels jinfengoterígids. Tamarro representa la primera evidència d’aquest grup a tot Europa. La presència al sud del Pirineu reforçaria la hipòtesi actual que a finals del Cretaci es van succeir diverses onades migratòries de dinosaures provinents d’Àsia capa Europa. Durant el Mesozoic, la configuració dels continents era molt diferent a l’actual i Europa era un arxipèlag envoltada pel mar de Tetis.

A partir de l’anàlisi microscòpica dels ossos de Tamarro, l’equip de recerca ha pogut extreure conclusions sobre el creixement de l’animal. Es tallen làmines molt fines de l’os fossilitzat i es miren amb el microscopi, com es fa quan es miren les anelles de creixement en un tronc tallat. Les línies d’aturada del creixement de l’interior de l’os diuen que l’animal encara no era “adult” quan va morir, assenyala Sellés. Les anàlisi han revelat que aquest animal deuria créixer de forma molt ràpida, similar a com ho fan les aus paleognates actuals, com l’estruç o l’emú. En només un parell d’anys, el Tamarro podria haver assolit la seva mida adulta, d’aproximadament un metre i mig o dos de longitud i vint quilos de pes. Es tractaria doncs, del jinfengopterígid més gran conegut fins ara, conclou Sellés.

Cohabitant amb Parahabdodon

Les restes de ‘Tamarro insperatus’ van ser localitzades l’any 2003 pels paleontòlegs Àngel Galobart i Rodrigo Gaete a escassos centímetres d’unes restes fòssils de l’hadrosaure ‘Parahandodon isonensis’. Descobrir diverses espècies de dinosaures en un mateix jaciment proporciona informació molt rellevant sobre els ecosistemes de fa seixanta-sis milions d’anys als Pirineus. Que les dos espècies compartissin els mateixos ambients permet especular sobre quina mena de relació es podia haver establert entre ells, afirma Sellés.

Sobre això, les reduïdes dimensions del Tamarro no haurien representat un perill real per Parahabdodon, que assolia mides d’entre deu i dotze metres. És molt probable que Tamarro, com molts dels troodòntids, fos un dinosaure carronyaire o com a molt un depredador de petits rèptils, mamífers o fins i tot insectes, però difícilment hauria intentat atacar un animal molt més gros que ell, asseguren els investigadors.

Un nou protagonista per la futura exposició del Museu de la Conca Dellà

D’ençà de fa uns anys, el Museu de la Conca Dellà s’ha convertit en el centre de referència de la conservació i divulgació del patrimoni paleontològic del Pirineu. En la remodelació que s’està duent a terme, ‘Tamarro insperatus’ s’afegirà als ja coneguts ‘Parahabddon isonensis’ i ‘Adynomosaurus arcanus’, juntament amb les restes de la tortuga ‘Polysternon isonae’ o el cocodril ‘Allodaposuchus hulkii’, totes elles noves espècies per a la ciència i que constaten l’extraordinari registre de fòssils del Mesozoic d’aquesta zona.

La remodelació del Museu de la Conca Dellà, que és previst que finalitzi aquest estiu, ampliarà i consolidarà el conjunt de museus i centres d’interpretació que formen part del projecte impulsat per l’ICP “Dinosaures dels Pirineus” per donar a conèixer aquest patrimoni excepcional. A més del museu, la xarxa està formada per Dinosfera a Coll de Nargó, el Centre d’Interpretació del Montsec a Vilanova de Meià, el Centre de Dinamització de Tartareu i el Centre d’Interpretació de Fumaya, a Fígols i Vallcebre.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.