Quan la nostra existència es confirma a través d’un alter ego digital, és gairebé impossible concebre qualsevol classe de servei que no es trobi dins el món de les xarxes socials. Facebook promociona perfils. Instagram promociona estils de vida. Twitter promociona idees. Si les persones fa anys que utilitzen aquestes plataformes per vendre’s, era qüestió de temps que els restaurants, entre altres, s’hi sumessin.

Mentre que fa uns anys, l’ús de les xarxes socials en aquest sector no anava més enllà d’una prova, diversió o àlbum fotogràfic sense importància, avui en dia és molt més que això. La visió millenial s’ha apoderat de la forma de vendre el producte dins d’un món que, actualment, és purament digital.

Aquest comportament no és només dels joves, està per sobre de les generacions. Si tens un mòbil abans de reservar a un restaurant que no coneixes, mires què diu la gent d’ell”. Eva Ortín, Brand Manager de Manpower Group, destaca la importància, no només de les xarxes socials, sinó també dels fòrums i portals d’internet com ‘TripAdvisor’. I és que, tot i associar millenial a la generació que ha crescut en aquest ambient completament tecnològic, el públic de tota aquesta revolució digital és molt més ampli.

Tres opinions bones no són res davant de la difusió d’una dolenta. El feedback constant que el món digital permet entre la comunitat d’internautes que el constitueixen, suposa cada cop més la formació d’una crítica d’un restaurant. I un bon restaurant, es deu sempre a una bona crítica. Fins a quin punt de marge però, té la credibilitat dels comentaris que es poden trobar a ‘TripAdvisor’ o ‘El Tenedor’, entre d’altres?

Paz Álvarez, periodista cap de la secció Fortuna i crítica gastronòmica per Cinco Días, remarca “la falta de control sobre la veracitat de les opinions a ‘TripAdvisor’”. Pel que fa a Instagram, “ningú et pot garantir que el servei rebut sigui el correcte, encara que et convenci el menjar”, afegeix. I és que, l’objectiu del crític gastronòmic és fer de filtre, suplint les carències i mancances de les xarxes socials quant a la veracitat d’opinions. Segons Álvarez, “el criteri de l’expert et pot agradar més o menys, però el que assegura és experiència i, sobretot, coneixement”.

 

Així doncs, les xarxes socials no poden substituir la figura experta de crític gastronòmic? Claudia Tarrés, fundadora del perfil gastronòmic d’Instagram @eat_bcn difereix davant d’aquesta idea: “avui en dia la figura del crític gastronòmic no existeix, ara és un grup de persones rere una pantalla”. A més a més, en tot moment remarca el funcionament de les crítiques i opinions de ‘TripAdvisor’. En la web, els usuaris poden avaluar la seva experiència al restaurant mitjançant una puntuació a través d’estrelles; a partir de totes les valoracions, es forma l’opinió de la comunitat sobre el restaurant. “Una persona no va a un restaurant perquè un crític gastronòmic hi vagi. Un restaurant al final s’enriqueix perquè hi ha un públic ampli darrere. Si ‘TripAdvisor’ et diu que el lloc és dolent, no hi aniràs”, reafirma Claudia.

És aquí on entren en joc blogs gastronòmics com el seu, @eat_bcn. Els seus posts tenen tot el necessari per a formar-te una idea mental del que pot ser una experiència en el restaurant mostrat. En cada publicació s’aporta una imatge dels plats consumits, juntament amb un comentari a manera de resum. Aquest conté els noms dels plats, el preu mitjà de l’àpat i mencions que fan referència al target, com ara si hi ha terrassa en el cas de fumadors o si l’ambient és més o menys íntim, entre altres. A més a més, sempre hi ha una puntuació personal, en la que es pot veure reflectida l’experiència gastronòmica global, valorant no només el menjar, sinó que també altres aspectes com el servei o l’entorn.

 

Tot i que aquesta puntuació, com ha remarcat Paz Álvarez, pot semblar que no disposi de la suficient veracitat i criteri per falta d’experiència en l’àmbit, la creadora d’@eat_bcn opina diferent: “Si tinc una mala experiència en un restaurant, ho dic. Un cop em vaig trobar amb un lloc que m’encantava i a més, el menjar era bo. Però el servei va ser nefast i desagradable. Això també ho ha de saber la gent.” Tot i que el criteri de Claudia no és el d’una experta, sí que té validesa per a la comunitat, ja que no només utilitza un to més proper, sinó que també és molt més accessible i sincer. Al cap i a la fi, i com diu en paraules pròpies, “no vas a un restaurant per un crític, sinó per l’opinió de la comunitat que hi ha darrere”.

Les xarxes socials però, no són l’única eina de promoció ni l’únic recurs del qual disposa la comunitat internauta a l’hora d’escollir un restaurant; les aplicacions mòbils també hi entren en joc. Un exemple és ‘TabloonApp’. Aquesta plataforma digital ofereix el menú de migdia, el preu, la ubicació i els horaris de restaurants de Sant Cugat del Vallès; informació bàsica i de gran utilitat per als consumidors. Sense dubte, representa un gran recurs que tenen a l’abast dels propietaris dels locals per omplir-los a l’hora de dinar. Francesc Martínez, responsable de Mut, un local santcugatenc que es pot trobar a ‘TabloonApp’, opina que “tant les xarxes socials com les aplicacions mòbils, al final, són la forma que tenim per fer-nos publicitat gratis i arribar a una gran part del públic”.

 

El món digital aporta un gran ventall d’eines a l’abast dels restaurants per la seva promoció i difusió. Òbviament, cada negoci actuarà en funció del seu públic objectiu, però tots necessiten aquest mètode de promoció. “En funció del target a qui s’adrecen és més o menys important com a mitjà publicitari, però està clar que en un pla de mitjans per a donar a conèixer un restaurant es fa imprescindible”, comenta la professional de màrqueting Eva Ortín.

Els Restaurants 2.0 són una realitat. La promoció per mitjans digitals ja no és un pla de futur, sinó que forma part del present immediat. I els propietaris ho saben. És per això que cada cop més negocis aposten per les xarxes socials, les aplicacions i el món d’internet en general per tal de donar-se a conèixer i, sobretot, per seguir existint.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb