La repressió és un vici: prepareu-vos

  • «Quede com quede el bloc sobiranista, l'estat espanyol no reaccionarà canviant d'actitud ni facilitarà cap mena d'avanç pactat en cap direcció»

Vicent Partal
09.04.2019 - 21:50
Actualització: 10.04.2019 - 00:26
VilaWeb

Alguns dels russos magnífics, diria que era Kropotkin però no puc assegurar-ho, va deixar escrit que la repressió és un vici. O que ‘també’ és un vici. La frase la recorde per l’impacte que em va causar i no he sabut trobar la referència concreta a temps d’escriure aquest article. Demane excuses per la manca de concreció. Però si em permeteu de fer servir la frase, crec que això que he de dir val igualment. La repressió és un vici i quan una societat entra en el túnel de la repressió costa molt de fer-la’n eixir.

Costa molt de treure els repressors del vici de reprimir, vull dir. La prova, la vam veure ben clara ahir al jutjat número 13 de Barcelona, que ha desfermat una altra onada repressiva contra trenta-una persones, entre les quals alts funcionaris de la Generalitat o d’empreses públiques, però també gent com l’editor del Vallenc, el gerent d’una impremta, un treballador de la Fundació puntCat i els directors generals d’Unipost o de T-Systems. Tot per decisió de la jutgessa que es va fer càrrec del cas després de la mort del seu predecessor. Sí, aquella jutgessa que tothom coincidia a dir que rebaixaria el to de la causa perquè l’estat no voldria més complicacions en veient que ja li’n causa tantes el judici del Suprem.

Ve-t’ho ací, doncs. Ve’t ací la rebaixa i ve’t ací el missatge: una nova gran onada repressiva. Aquestes trenta-una persones tenen un sol dia per a dipositar una fiança solidària de gairebé sis milions d’euros o, a l’hora que llegiu aquest text, ja els hauran liquidat els diners dels seus comptes. Enmig de l’estupefacció de molts, però sobretot enmig del silenci, massa suaument trencat, del país que va poder votar en el referèndum d’autodeterminació, entre més, gràcies a la seua valentia. A la de cadascuna d’aquestes trenta-una persones que han rebut de valent.

El missatge és important en diverses direccions. El pendent ferroviari va encara més desbocat que no semblava i l’agenda judicial torna a demostrar que ni sap res ni vol saber res de cap pacte polític. Els jutges tenen un pla propi i l’aplicaran de manera implacable contra tothom. Entenc que des d’algunes posicions polítiques no es vulga veure què ve a partir d’ara. Entenc, molt especialment, que els presos polítics continuen confiant en algun arranjament, via pactes i indults –encara que ningú no m’explica com podran passar per alt el plàcet judicial preceptiu. Entenc, fins i tot, un cert cansament col·lectiu, popular –si em permeteu de fer servir aquest adjectiu–, en vista de tan poca capacitat de reacció de l’independentisme polític. Però, tenint en compte tot això, em trobe obligat a dir que la situació és greu. Molt més greu que no sembla.

Hi ha possibilitats que fins ara tan solament havien planat en dibuixos teòrics. Il·legalitzar Òmnium i l’ANC, per exemple. Evidentment, il·legalitzar els partits polítics sobiranistes. Tots. Ocupar la Corporació Catalana de Mitjans. Assaltar el Departament d’Educació i segrestar les escoles. Proclamar un 155 permanent, sense eleccions que puguen guanyar uns partits que en qualsevol cas ja no hi  podrien participar. Tancar el parlament indefinidament.

Fins ara sempre que es feien aquests dibuixos, i a l’hora d’especular sobre si seria plausible o no, l’element clau era imaginar si l’estat tindria la voluntat o no d’augmentar la tensió. Partint del fet que tot això implica un cost per a ells i tampoc no els resulta sempre assumible.

Però l’actuació del 13 torna a evidenciar que l’agenda del poder judicial no entén en res que no siga el vici de reprimir. Això sí: mentre el poder polític espanyol, aprofitant-se’n, fa el desentès. No ens enganyem, que és així. Fa el desentès deixant que passen les coses. I la prova és que mentre continua el judici assistim, de manera esfereïdora, a una campanya electoral en la qual el dirigent del PSOE diu, sense embuts, que està disposat a aplicar el 155; i en la qual la solució del problema de Catalunya ni tan sols apareix en el debat públic –mentre tothom sap que és el punt clau, ací i allà.

En aquest context hi ha, a parer meu, dues coses fonamentals que l’independentisme ha d’entendre. La primera, no puc sinó insistir-hi, és la necessitat d’una unitat estratègica que marque un camí, ja gairebé diria que el camí que siga. No es pot continuar sense tenir un camí acceptat i compartit per tothom, o tothom en pagarà les conseqüències. I aquesta responsabilitat, a hores d’ara, ningú no hauria de poder defugir-la. Costa d’entendre que hom vulga esperar a veure el resultat electoral. Fins i tot essent evident que si el tomb dins el sobiranisme, a favor d’ERC, és de la dimensió extraordinària que el CIS anunciava ahir, i aquest tomb es confirma a les europees, canviaran coses molt importants: Esquerra haurà d’assumir una direcció que ara no té, i tindrà una legitimitat evident per a proposar i gairebé imposar qualsevol eixida política que considere convenient.

Però la segona té a veure precisament amb les eleccions espanyoles, municipals i europees que vénen. L’independentisme ha d’entendre que cal inundar les urnes de vots i aconseguir un resultat històric. Mai no ha arribat a obtenir vint diputats a Madrid i ara. sembla que podria acostar-se a la majoria absoluta, que és de vint-i-quatre. Això no frenarà la repressió, és clar, però farà que al moviment independentista estiga en disposició de contrarestar-la amb mesures dures que podrien condicionar completament el parlament espanyol –i novament, en aquest cas, cal advertir que el repartiment de vot dins el bloc sobiranista tindrà una enorme influència en la manera com es gestiona això i en quin nivell de conflictivitat es podrà fer servir després. Segurament ara mateix la diferència més evident entre ERC i Junts i Front Republicà és la predisposició o no a pactar amb els socialistes. I en conseqüència el missatge que enviaran les urnes als nostres polítics i als seus serà molt diferent segons el resultat final.

Siga com siga, cal aclarir també que les eleccions, tan importants com són, no decidiran totes soles la fase següent del procés d’independència. Perquè, quede com quede el bloc sobiranista, l’estat espanyol no reaccionarà canviant d’actitud ni facilitarà cap mena d’avanç pactat en cap direcció. Del PSOE a Vox només pensen a impedir la independència i a derrotar la societat catalana al preu i al cost que siga. La clau des del nostre costat està, per tant, en la persistència del projecte de separació i en el manteniment de la unilateralitat. I és precisament per això que el pendent ferroviari de la justícia espanyola castiga sense cap pietat ni modulació. Simplement perquè això, l’exemple del Primer d’Octubre, és l’única cosa que li fa por. Amb tota la raó del món, val a dir: ara ja saben com perdran.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Toni Arregui
Toni Arregui
09.04.2019  ·  22:32

Mentrestant ERC va dient que cal eixamplar res…

Rosa Gispert
Rosa Gispert
09.04.2019  ·  22:54

Gracies Partal per què l’editorial d’avui és de signe oposat a la d’ahir, que semblava un globus sonda sobre com encaixariem la proposta d’un nou referèndum.
Malauradament, crec que hi ha molta gent independentista que està començant a llençar la tovallola, per culpa de la repressió. Són els que s’avenen a les tesis d’ERC de “hem anat massa depressa, hem d’esperar a ampliar la base, etc”…i si les enquestes ho encerten aquest és el futur més immediat. Com diu l’editorial, no són conscients que això no aturarà la repressió. Es pensen que fent bondat la repressió es calmarà. No sé com ho veuen els votants de Junqueres això de que passi 18 anys a la presó. Potser es pensen que pot anar com a Sudafrica, amb en Mandela, que un dia sortirà i farà de president. Però allà el lider potser era pacifista però al carrer la policia matava ciutadans negres cada dia i el CNA s’hi tornava.
No voldria una cosa semblant pel meu país.

Josep Almar
Josep Almar
09.04.2019  ·  22:54

No em crec les enquestes. Confio plenament en la capacitat de pensament crític que tenim la majoria independentista i la trompada per els que encara busquen els pactes als despatxos serà històrica.
Paciencia, perseverança i perspectiva. Jo hi afagiria que estem sols i si no ho fa el carrrer, no ho farà ningú. Nomes la independència frenarà la repressio

Victor Serra
Victor Serra
09.04.2019  ·  22:58

Totalmet d’acord. Ells no voldran canviar, però no és el mateix intentar reprimir un moviment que tingui 24 diputats que un que en tingui 15. Ni el preu exterior que en pagaran a l’intentar-ho.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
09.04.2019  ·  23:20

No entenc com no sortim tots en bloc al carrer i no tornem a casa fins aconseguir una estratègia unitària dels partits independents! Sense la força del carrer els polítics no mouran res!!!

Francesc Bitlloch
Francesc Bitlloch
09.04.2019  ·  23:48

El silenci del país? La gent no es mou si no sap on va. Si no sap si va a alguna banda. Unitat estratègica? La direcció política ha decretat el campi-qui-pugui. Per raons personals i partidistes. Es imperdonable.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
10.04.2019  ·  00:04

Hem de marxar SÍ o SÍ.
I DE PRESSA.
No en veig d’altra.

Antoni López
Antoni López
10.04.2019  ·  00:50

El meu germà (Q.P.D) deia , mig en conya, que el problema de Catalunya no es resoldrà fins que no apareguin els tancs….de la OTAN. Resem perquè no calgui.

Sergi Rodríguez
Sergi Rodríguez
10.04.2019  ·  04:38

És com en la faula de la granota i l’escorpí: no poden evitar-ho, és la seva natura. La dedobediencia civil i la no-cooperació són l’únic camí possible!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
10.04.2019  ·  04:49

Als que estiguin en posicions puristes de no-vot perquè són les estatals: l’única possibilitat que tenim és la d’establir una clara “minoria qualificada” que aconsegueixi blocar tota activitat parlamentària al Congreso de los Imputados. I els partits catalans que s’hi presenten són els que són, però és el que tenim. O de veritat creieu que no anant a votar i deixant que els nostres escons els ocupin els espanyols arreglarem res? Els purismes no serveixen per a res. És l’hora d’actuar.

Josep Usó
Josep Usó
10.04.2019  ·  05:46

Només hi ha una possibilitat d’evitar la pèrdua de Catalunya, per a l’Estat Espanyol. L’eliminació. I aquest és el camí que han triat. No veure-ho només ens durà problemes. I grossos.

Gemma R.
Gemma R.
10.04.2019  ·  07:52

És tant òbvi que és així, que em nego a pensar que els líders d’ ERC són tontos i no ho veuen. És clar que ho veuen, però ja no están per la independència, si no per l’ hegemonía, intentant convèncer a la gent que tornar a l’ autonomía és el camí per salvar la Generalitat, TV3, Mossos i escola. I per això la majoria diem que ja no són independentistes, si no autonomistes. Saben perfectament que l’ 1 octubre ho canvià tot. Que vam demostrar que Catalunya pot fer més mal que ETA amb el seu pacifisme. I no pararan fem el que fem. Volen aniquilar la nació catalana, i es servirán del que calgui.

Ara bé, també dubto que hi hagi tantissima gent tonta que digui que els votará. Crec que el CIS está a mans d’ un establishment català que está tant espantat com l’ espanyol veient que no només no afluixem, si no que creixem. I va a per totes, mostrant unes enquestes surrealistes. ERC arrassant amb una diferència abismal, perquè la gent pensi que no votar-los és tirar el vot. Algú s’ hauria de prendre el temps d’ investigar qui porta el CIS, qui contracta per fer les enquestes, què i com pregunten. Si publiqi

joan rovira
joan rovira
10.04.2019  ·  08:28

Enfront del dret d’autodeterminació de Catalunya vigent al segle XXI s’oposa el dret de conquesta de la Monarquia Castellana del segle XVIII.

Mentre la Monarquia Castellana és el segon país mundial en deute o la taxa d’atur és el doble de la zona euro, el triple de la mitjana dels països de l’OCDE, etc. segons l’article: https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-barbeta-preocupa_373453_102.html

La societat catalana ja hem decidit que vivim, d’acord a les regles democràtiques internacionals, al segle XXI. Ara cal que ens apliquem “units i amb determinació” a implementar el camí cap a la llibertat i el benestar que amb el nostre esforç ens guanyem diariament.

Albert Miret
Albert Miret
10.04.2019  ·  09:02

Com deia el bèstia de l’Espartero, cada cinquanta anys s’ha de bombardejar Barcelona. Com que ara no poden fer-ho perquè quedarien aïllats del món civilitzat i matarien la gallina dels ous d’or que fa 300 anys que l’estan plomant, ho fa el poder judicial que no és més que una altra branca repressiva en mans del felipó de torn. Ara ho fan persona per persona, perquè així no es nota tant “el cuidado” com amb una destrucció general. Ens vam creure que actuarien com a persones democràtiques quan la “TRA ns ICIÓN” i han demostrat que no estan preparats per a fer-ho, i aquest n’és el preu a pagar. Si aquesta vegada no ens en sabem sortir, esperem que d’aquí a cinquanta anys, els nostres fills siguin més desconfiats d’uns veïns que mai ens ha servit per res més que per impedir-nos l’avenç i per a robar-nos a mans plenes.

Vicent Juli Iborra
Vicent Juli Iborra
10.04.2019  ·  09:10

Fa uns anys va vindre a casa una entrevistadora del CIS per fer-nos una enquesta. La meua parella va atendre la senyora del CIS, però jo era a l’habitació del costat sentint la conversa. Jo notava com la veu de la meua dona anava tornant-se menys pacient i fins i tot en algun moment amb un punt d’irritació. La senyora que treballava per al CIS no volia respostes, les respostes ja les donava ella mitjançant les preguntes. I en més d’una ocasió la meua dona es va queixar de que les preguntes ja portaven implícites les respostes i que ella representava una tendència política que no apareixia enlloc a les preguntes de l’enquesta …

GABRIEL BARDIA
GABRIEL BARDIA
10.04.2019  ·  09:36

Molt cert; excel·lent editorial; o van en bloc els partits independentistes; o l’unionisme ens eliminarà literalment.

Josep Salart
Josep Salart
10.04.2019  ·  09:54

Nosaltres Vicent, els catalans d’avui, sóm d’una insensibilitat absoluta, mesells de mena. Ho disimulem bastant en fer veure una moderació, un pacifisme i una desobediència exemplar, però la realitat és que no tením ni la vergonya per dir prou ni el coratge per canviar les coses. Som capaços de riuren’s d’en Xirinachs al veure’l cada dia davant d’un lloc que nosaltres evitaríem de passar, i en canvi ens omplenarem la boca amb en Ghandi.
Tením presos i exiliats i gent a la propera llista del jutjat. Això sí, farem una recolecta i les almoines les ingressarem a les arques de l’estat represor. Aquí s’acaba la cursa i ens treiem la vergonya ( i la por).
Demà seré jo i la redacció de Vilaweb. Tots a l’atur i al jutjat, i a la presó. Però continuarem mesells, covards, votan als partits autonomistes, els de seny.
Vostè Vicent no veig que el seu diari tingui una contundència prou sólida per engrescar als lectors d’una manera que escampin pel territori les ganes de dir prou, ja n’hi ha prou.
Ommniun i l’ANC estàn desapareguts, acollonits i sense rumb. I és clar que esperem les europees per veure si els exiliats mouen fitxa¡¡ què ens queda?. Les generals a espanya, com a molt, ens faran riure i autoconformar-nos pensant que sóm decissius. I les municipals no compten, és un joc d’interessos que fins i tot jo votaria un alcalde, una persona del PSC. Mira tu¡¡.
I prou, a distreure’m que sinó pensaria amb la gent privada de llibertat, jo que no faig rés i encara se m’espatllaria el dia, avui que fa sol.
Quins pebrots, els catalans¡¡

Marià Puig
Marià Puig
10.04.2019  ·  09:56

Bon dia. Per a Mi, es com una alenada d’aire pur, necessari per començar el dia, la lectura dels seus articles. Es com veure, ben escrit, el que penso i veure altres vegades, coses que no he pensat. Sempre, els comparteixo amb tots els amics i coneguts. Avui però, l’alenada d’aire pur, m’ha deixat un nus a l’estómac per que, entre el seu article i el d’en Roger Graells, es tant clar i evident la realitat de el que està passant, que tot d’una se m’ha ensorrat l’ànim. Tot i axó, aquest article no sols l’he compartit, com sempre, amb tothom que puc, sino que els hi he demanat (cosa que no faig mai, per que semblaria que vull imposar el meu criteri) que el compartissin amb tanta gent com puguin, ja que considero que es molt important que arribi a quanta mes gent, millor. D’avui en endavant, els esperaré amb un ànim diferent, mes amb la ment més desperta (si la meva edat m’ho permet). Aprofito per donar-li les gràcies una i moltes vegades, per compartir amb nosaltres els seus pensaments. També felicitar-lo per haver sabut envoltar-se de tants bons col·laboradors.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
10.04.2019  ·  10:01

Vicent Partal, opina amb clarividència, que la situació és greu, molt greu; crec que si, l’amalgama de grups d¡extrema dreta, que és l’estat, s’ha anat nodrint en el curs històric. `provinent de l’esperit imperialista, el resultat és una Espanya (‘oficial que domina) en un ogre material de fortes estructures ben armades, i buida d’ideologia de progrés de convivència de pau, aquest és el monstre que ha arribat al cim del barbarisme. Malgrat aquesta realitat creador de fantasies de grandeses pàtries, agermanades amb el menyspreu del propi poble, amb prioritat d’odi, odi, odi, ben covat durant tants de segles. Bé és hora, i ho farem amb una feixuga victòria, que no trigarà masses mesos. GUANYAREM !!!! som el paradigma de la revolta democràtica

Josep Albà
Josep Albà
10.04.2019  ·  10:22

I vinga insistir en l’absurda cantarella de que amb vots podrem vèncer l’aparell judicial, repressiu i polític de la monarquia borbònica.

Guanyar al feixisme votant, vaja. Faria riure sinó fos tan patètic.

Senyors, o sortim tots al carrer i fem aturar fins i tot l’aire que ve de ponent, o l’únic camí que queda per Catalunya, la catalanitat i la democràcia és el de l’escorxador.

Daniel Mir
Daniel Mir
10.04.2019  ·  10:24

D’acord. La repressió és un vici i, com a tal, tard o d’hora es tornarà en contra del qui el practica. Sols ens cal esperar a que ell sol depassi els seus límits.
Això em recorda un acudit d’un diari foràni on es veia un torero amb barretina i un somriure sorneguer, al fil d’un precipici, que amb el capot, citava a un brau enfurismat i en plena arrencada.
Sols ens cal esperar i, com deia el xinés, veurem passar el cadàver del enemic. Mentre estant podríem començar a bastir (i vestir) els instruments d’estat que ens manquen per a fer efectiva la nostra proclamada República, que la tenim en pilotes.
Com és que s’ha apuntat tan poca gent al Consell per la República i en canvi n’hi ha tanta que es queixa de que no es fa res?

Pep Agulló
Pep Agulló
10.04.2019  ·  10:36

PERQUÈ RESTEM MOBILITZATS, VOLEM SABER ON ANEM…

Deixem d’apel·lar al carrer. Perquè el carrer ha estat fins ara la coartada per descarregar responsabilitats polítiques de qui no sap on hem d’anar.

La repressió política a través dels tribunals no aixecarà el peu de l’accelerador. No els cal posar als imputats per les seves idees en filera davant d’una rasa, ni amollar-los el tret de gràcia, com feia abans aquest règim continuista, els tribunals en tenen prou amb la presó, la ruïna personal, la inhabilitació, etc. Així s’ho pensen…

Vénen ganes de tornar-los els cops, però sabem que no podem contraatacar tan ràpidament. L’arma és persistir en els objectius, i per això donada la gravetat de la situació, és absolutament urgent dotar-nos d’una estratègia unitària per vèncer. Perquè és del tot irresponsable deixar més de dos milions de ciutadans entre la repressió brutal i la indefensió total sense cap fita de combat.

El carrer no només és per mostrar solidaritat necessària amb els presoners i exiliats, és per acabar de fer el tom de la singladura, és només una eina molt pòderosa però que sense rumb polític és limitada.

Que les eleccions siguin un replà per agafar aire, però pensem amb després, perquè aquesta és la realitat que ens impel·lirà a l’acció. Si ells van més de pressa que nosaltres la nostra acció ha de ser més contundent. I si hem de mirar més enllà de les eleccions, haurem de votar els independentistes que busquen la unitat, haurem de castigar, ho dic així, als qui amb el seu obstinat partidisme (potser també és un vici) ens porten al desastre. Exigim responsabilitats !!

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Pep Vinyals
Pep Vinyals
10.04.2019  ·  10:37

“cautiva i desarmada la mayoría independentista, la guerra no ha terminado” Abril 2019. Han passat 80 anys i no n’hem après. Gràcies, Vicent, pel teu editorial.

David Escobedo
David Escobedo
10.04.2019  ·  10:48

Es perdre el temps imaginar escenaris post-eleccions espanyoles que us siguin favorables perquè no existeixen: cap dirigent espanyol farà per vosaltres el que vosaltres heu de fer.

I d´altre banda: on ERC diu “bloquejar el Gobierno de Madrid” s´ha de llegir “pactar amb el PSOE la investidura de Sanchez”.

El parany que teniu al davant és claríssim. Nítid. Ja vau caure el 21D. Ho podeu presentar com volgueu, podeu dir-vos a vosaltres mateixos tot allò que volgueu per sentir-vos estrategues polítics que formen part d´una revolució, però la realitat és que tots i cadascun de vosaltres vau formar part d´un ramat acrític que va acceptar voluntàriament, en massa, i sense cap resistència el marc autonòmic espanyol.
Ja us van mentir i traïr amb el show de la consulta, el show dels 18 mesos, el show del referendum i el show de la Republica.
Que van dir quan les mentides eren evidents? Que comenci el show de la Restitució!
I quan la restitució va ser impossible, que ja es sabia que era impossible. Que van dir? Que comenci el show del Consell i les tres potes!
I quan queda clar que ni tres potes, ni Consell, ni res de res, que us diuen ara?
Que comenci el show del Referendum 2.0!
Mare de Deu Senyor…

Les eleccions generals espanyoles son importants per mi. És el meu país.
Però no entenc perquè son importants per vosaltres, els indepes unilaterals. És com si jo estigués molt preocupat per les eleccions a França. M´interessen les eleccions a França, perquè tenen relevància política, però mai de la vida pensaria en participar-hi. Perquè no sóc francès.

No es pot anar contra els actes propis sense sacrificar la coherència i la credibilitat. Entendre això és essencial. Si et consideres espanyol, i fas un ús intensiu d´aquesta nacionalitat, tothom et considerarà espanyol. És com Puigdemont demonitzant el Constitucional i alhora demanant empara al Constitucional enfront les decisions del President del Parlament de Catalunya! Mani???
La coherència és important, és condició necessària per ésser respectat.
Tots els que anireu a votar estareu manifestant voluntàriament la vostra pertinença al Reino de España en exercir un dret restringit als espanyols.
Si després d´exercir voluntàriament un dret restringit als espanyols dius que no ets espanyol…ningú et creu. Ningú et fa costat perquè ets voluble, interessat i poc confiable.
Si voleu respecte, si sou coherents, si voleu un missatge clar pels vostres polítics, no anireu a votar a les eleccions d´un altre país.

Penseu que després tindrem les eleccions a Catalunya (i ben aviat, perquè la situació actual és insostenible i calen eleccions).
I atenció, perquè si abans surt un petit partit nou, sobiranista però no unilateral, que pugui treure 3, 4 o 5 escons, trencarà totalment els càlculs i molt especialment els del bloc indepe. Només que poguem arrabassar 3 o 4 escons (via descartats i traïts per Puigdemont, que son uns quants) ja es pot trencar la majoria parlamentària indepe.
Es treballa molt en aquesta direcció.
Veurem.

Ramon Sans
Ramon Sans
10.04.2019  ·  10:51

He vivido la represión en Euskadi , con violencia y sin violencia , curiosamente cuanto más violencia la represión se centraba más en ETA , pero cuando bajó el nivel de violencia, la represión se dispersó contra TODOS los movimientos sociales que no eran unionistas … desde periódicos a sindicatos…

Aquí sin violencia el “TODO ES ESTA” de Euskalherria se transforma en “TODOS son rebelión o malversación ” … supremo y lo del juzgado nº 13 … decapitando la sociedad civil que no es unionista (los que no se adieran a la represión, son sus enemigos), eso YA OCURRIÓ EN EUSKALHERRIA ….

LA REPRESIÓN ES UN VICIO PARA EL PODER para conseguir el ORDENO Y MANDO , ESTA EDITORIAL como todas las del sr. Partal son necesarias para entender lo que pasa o lo que vendrá …

Y sabiendo que viene , la reflexión de ¿QUE HAREMOS? se hace imprescindible :

¿Como responderemos de forma PACÍFICA a todo lo que vendrá , y como golpearemos a este ESTADO REPRESIVO Y SUS COMPLICES …¿QUE PRECIO les haremos pagar ? , ¿ en su imagen ? , ¿ en economia? …. ¿Hablaremos solo de represión , de la nuestra ? , ¿ de otros ?¿, , ¿de solo la represión politica ?

TENGAMOS EN CUENTA QUE LA REPRESIÓN SOCIAL ESTÁ EJERCIDA POR LOS MISMOS PODERES UNIONISTAS … LA SOLIDARIDAD SOCIAL ES LA MANERA DE AMPLIAR LA BASE A MEDIO PLAZO .. ¿ PODEMOS HACER DE LA REPRESIÓN UN BOOMERANG ??? es la manera de pararla de forma pacífica .

Si hacemos del moviemiento antirepresivo una fiesta abierta a todo moviemiento reivindicativo pacífico seguro que ganamos .

Carles Lladó
Carles Lladó
10.04.2019  ·  11:02

Molt d’acord, com sempre, i gràcies per la clarividència. I, per anar reblant el clau de l’alliberament, permeteu-me una piulada rasa i curta de complement:
–Per acabar amb totes les cabrotades d’estat –com la presó de gent honesta i el martiri de famílies exemplars; multes desorbitades; una injustícia perjura; l’extorsió i altres greuges– cal exigir un pla unitari de salvació nacional i votar els partits que millor el puguin acomplir. Visca!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
10.04.2019  ·  11:10

La repressió per Espanya és una necessitat “sine qua non” podria existir l’estat espanyol.

Éspanya existeix per la repressió ininterrompuda des de segles.

I la repressió és a moltíssims nivells: per ejemple, aquí a Vilaweb, tenim la repressió subtil i estudiada d’un personatge amb boina, amic d’Alfredo Landa que dia sí, dia també, intenta influir en el nostre esperit que ell considera “moral d’esclaus”.
Però ens fa un gran favor perquè ens recorda, cada dia, per on va la repressió dels nostres tirans, superba gent que es creuen els nostres amos.

Antoni Oller
Antoni Oller
10.04.2019  ·  11:45

Coincideixo amb Lluis Paloma: s’ha de votar. També coincideixo amb la Gemma R: les enquestes que donen ales a ERC estan pastelejades. I per això votaré al Front Nacional. Avui mateix, al Nacional del Pepe Antich, en Dedéu anima a votar a ERC per tal de donar ales a un eventual seu grup parlamentari que tingui prou gruix com per imposar un pacte indissimulat al PSOE per retornar a l’autonomisme sense ni intentar dissimular, i provocar així la ira de les seves bases, tal com va passar amb el segon tripartit. Discrepo: les bases de ERC son persones adultes amb criteri, i ja els varen prendre el pèl una vegada (el daltabaix subsegüent demostra que aquell segon tripartit no era del gust dels seus electors), per això penso que no ens hem de deixar enredar per les enquestes.
Pel que fa a l’editorial d’avui, carregar-nos de dol no ho veig adequat si no hi ha propostes de resistència viable al darrera. Si l’objectiu era recolzar la caixa de solidaritat, en el meu cas, objectiu assolit. Si era el reflex d’un estat d’ànim puntual de Partal, cap problema, tots en tenim; però no vull pensar que sigui un cant a la resignació.
I una altra cosa: hem interioritzat que ens van enganyar amb el procés; hi estic d’acord; però no només ens van enganyar a nosaltres els indepes de base, van enganyar a molta gent a Europa, sinó el dia 10, a sant de què el Donald Tusk s’hauria rebaixat a trucar a Puigdemont in-extremis, jugant-se’la a que hagués sigut més intel·ligent del que va ser deixant-se enganyar.
Allò es pot tornar a intentar en un futur a mitjà termini (amb algun suport internacional prèviament lligat, no com llavors). L’estat Ñ ja mirarà de parar-ho per tots els mitjans, amb la experiència que ara té; però l’opinió pública europea no tindrà la mateixa desinformació que tenia, i la situació de fallida econòmica de l’estat serà molt més evident per als inversors del seu deute; l’escenari pot ser en un futur lleugerament més favorable que l’octubre’17. I encara una altra cosa: he llegit en un comentari que votant no es pot parar el feixisme. Discrepo. Mirat fredament i tocant de peus a terra, no tenim cap altre eina per fer-ho.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
10.04.2019  ·  12:10

A l’estat democràtic, des de la sobirania del poble i l’elecció lliure, el legislatiu legisla, l’executiu aplica la llei i la judicatura jutja les infraccions. A l’espaÑol assistim a la concentració cada dia major de poder en el judicial que assumeix funcions executives i força i retorça la llei fins a fer-se-la a mida, fent passar la ideologia per davant dels principis i les garanties democràtiques, exercint la repressió cada volta més descarada del dissident legítim i sotmetent els drets de les minories a la majoria demoGràFica. I quina és ací la resposta dels partits en una conjuntura tan greu? Hi ha cap contradicció entre ampliar les pròpies bases i la urgent necessitat d’una opció electoral unitària que faja palès el problema? La llista única a Europa és el mínim.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
10.04.2019  ·  12:54

magistral el comentari de l’antoni oller.
Però hem de dir les coses més clares. Parlem clar i català: Hem de votar tots i NO S’HA DE VOTAR ERC.
I punt.

Carles Amela
Carles Amela
10.04.2019  ·  13:18

Sense unitat farem pas res!
Volem unitat, ERC+JxC+CUP!!!

Daniel Prats
Daniel Prats
10.04.2019  ·  14:19

Si la unitat estratègica en l’independentisme és imprescindible, i ho és a fé de Déu!, ERC (i la CUP) em deceb profundament, reiteradament des de fa anys rebutjant sempre aquesta unitat. Gracies per ser independentistes , però, com els socialistes, segueixen una doctrina que no els deixa veure més enlla del nas i ara amb la flaire de liderar el sobiranisme encara més. Trist favor al país fer política de partit i no de país, l’enemic és a fora i no a dins (que també) i que això no ho vegi o no vulgui veure-ho ERC és molt més que irresponsable, és una “bravuconada” suicida. Fem país ara que és quan toca i després que cada u es vesteixi com li plagui. A Madrid i a Europa s’en riuen i se’n fan creus.

En segon lloc no comparteixo el criteri de la unilateralitat. Ja en veiem les conseqüències i està clar que repetir els pocessos portarà les mateixes coneqüències. D’altra banda si un referèndum acordat amb l’Estat és impossible, del tot impossible, què queda? Doncs queda la via internacional. Fer un cens propi, de persones que declaren lliurement pertànyer a la nació catalana és la carta d’identitat del poble català, és com el certificat de naixement, a efectes jurídics, del poble català que permetria negociar amb la Comunitat internacional els drets que ens assisteixen d’acord amb la Carta de les Nacions Unides com son, entre altres, el dret a l’autodeterminació. Aquest Cens i els organismes que n’emanarien per votació, no estarien subjectes ni sotmesos a la constitució espanyola ni al seu règim jurídico-polític-militar i permetrien organitzar una consulta vinculant per l’autodeterminació amb els auspicis i l’empara de la Comunitat internacional que ara ho considera un “afer intern” per tal com les actuals institucions catalanes son organismes del sistema espanyol a Catalunya i han jurat la constitució.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
10.04.2019  ·  14:21

Se que hores d’ara ja semblen topics tot el que diré, però són perfectament vàlids.

El fatxenda es creix davant el feble i augmenta la seva agressió si detecta feblesa.

El dia 1-O es va fer una acció de força sense precedents, l’èxit de la qual estava en la unitat d’un poble. Mes de dos milions, i no hem d’acceptar la falsedat que escampen els naZionalistes espanyols i ara alguns altrament dits independentistes de que no érem majoria. Si ho érem de llarg, per això no volen que fem un referèndum sense repressió.

El dia 3-O va ser una altra manifestació de força de tot un poble, recollint l’impuls unitari del dia 1-O. L’estat espanyol estava contra les cordes. La seva brutal repressió del 1-O, que va haver de parar. No havia servit de res.

En aquell moment teníem a tocar la independència. No hagués sortit gratis, cap procés d’independència ha sortit gratis.

A partir d’aquí ja sigui per bonisme d’uns i/o per manca de convicció d’altres, es va començar a recular. Es va permetre a un estat imperialista i venjatiu com és l’espanyol el refer-se.
I per comptes de mantenir l’esperit de desobediència pacífica unitari, varem cedir en fets cada cop més importants.
El 155 es va aplicar perquè el fatxenda va detectar dubtes i divisió. Primer va sondejar, no el tenia clar com, però davant de la manca de determinació per culminar el 1-O i el 3-O, el van aplicar a lo bestia.

Un altre moment d’afirmació catalana, però ja ERC estava mostrant que l’importava més el seu resultat que el País, va ser el 21-D. L’independentisme tot i que dividit va tornar a demostrar que era viu.
Però, i això és lo greu, les promeses electorals fetes pel 21-D eren això, promeses electorals que ERC no pensava mantenir.
Ans al contrari, amb Roger Torrent, es va permetre que un jutge digués qui podia o no ser President o quins diputats podien o no votar, just quan calia recuperar l’esperit del 1-O i del 3-O desobeint.

Una nova reculada ja definitiva per a desfermar la repressió fel fatxenda davant la indecisió del agredit, repressió que ara veiem que augmenta contra tot.
Espanya no ha guanyat, nosaltres o alguns entre els nostres polítics, li hem deixat. I ara ens manca la força de la unitat que vàrem tenir el 1-O o el 3-O. Cal que desapareguin del mapa els pactistes d’eixamplar la base, que ja era prou ample, i entrin nous líders que tornin a arrossegar la il·lusió d’un poble.

Considero que Carles Puigdemont amb un canvi de lideratge a ERC ens pot tornar a dur l il·lusió. Per això li volen fer la pinça des d’espanya emprant la ERC de Junqueras i els convergents més porucs representats per Pascal i Campuzano.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
10.04.2019  ·  15:46

Em sembla que anem completant etapes adequadament. És com fer una casa: 1. Has de veure la necessitat de tenir-la. 2. Has de decidir que la vols fer. 3. Has de convèncer els copartíceps. 4.Has de preparar el projecte amb un/a arquitecte/a competent, discutir-lo i aprovar-lo. 5. Has de buscar els recursos per construir convencent els implicats. 6. Has fer els tràmits administratius. 7. Has de fer l’obra amb paletes qualificats i HONRATS. 8. Has de pagar el preu puntualment si el treball està ben fet. 9. Has de sentir la casa resultant com a teva. 10. Has d’oferir la casa a aquell que necessiti un aixopluc.
Estem entre les etapes 3-5.
El que és segur és que les cases no es fan soles ni pel sol fet de proclamar-ho…encara que sigui amb molt abrandament.
Per fer una casa ben feta se’n ha de saber i no és fàcil.
Ara, sempre es pot fer la casa de palla dels tres porquets ….però això ja sabem com acaba.

jordi Rovira
jordi Rovira
10.04.2019  ·  16:45

Quan l’allisat de fiscalia es veu transformat pel cop de roc del 13, vol dir que alguna cosa passa. Té raó en Partal, tot va pujant de to, tal com si en el salpebrar la menja, s’haguéssim passat. Se’ls ha anat la mà de forma evident. I en això els hem agafar en vici. Hi són propensos. Veurem què passarà. El brau està absolutament embogit!

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
10.04.2019  ·  16:45

Suena como suena pero, en mi opinión, solo la represión moverá, por una parte, conciencias aquí en Catalunya (lo que eufemísticamente algunos adictos al sillón denominan “eixamplar la base”) y, por otra, desenmascarará lo que realmente hay en el fondo trasfondo del nacionalismo español.

No nos engañemos. La pseudo-izquierda nacionalista española (PSOE-Podemos) jamás aceptará que Catalunya se separe. Eso va a misa. Harían falta otras dos generaciones de lucha independentista para que la pseudo-izquierda cambiara de chip de verdad, no de boquilla. Y, la verdad, yo no me veo asistiendo a multitudinarias manifestaciones durante dos generaciones. Estaré criando malvas. Ni tampoco consigo imaginar que esas nuevas generaciones puedan o quieran mantener el pulso. El mundo está cambiando muy rápido. Si a esto añadimos el nacionalismo de derechas español, el panorama, en cuanto a las expectativas soberanistas catalanas, está servido.

El momento es ahora o no será.

A los que opinan que un gobierno del PSOE es mejor que uno de la caverna caverna, creo que se equivocan. El PSOE es la cara amable del nacionalismo puro y duro español. Es el poli “bueno”. Son los que vestidos de ovejas perpetúan la farsa. No nos olvidemos que tras defenestrar a Rodolfo Llopis en el congreso de Suresnes, Felipe se bajó los pantalones hasta límites insospechados y, en 40 años de reloj, no ha querido volvérselos a subir porque ahora tiene hecho un traje a medida. El PSOE es la voz de su amo.

Es decir que votaré a la caverna caverna en las generales y a Carles Puigdemont en las europeas. Son los dos únicos frentes que ahora, en estos momentos, nos pueden llevar a salir de una vez por todas de esa España, desafortunadamente y por responsabilidad de los propios españoles, caciquil. No se trata de elecciones de partidos e ideologías, se trata de constatar, de una vez por todas, que España es un proyecto en el que solo cabe España (a golpe de porra de los que la dan a gusto y de quienes sin darla, apoyan a los que la dan).

Votar a los de “eixamplem la base” es votar PSOE, a los de la porra amable.

josep soler
josep soler
10.04.2019  ·  16:58

Completament d’acord, fil per randa, amb Joan F Ruiz. Afegir-hi només: que a la feblesa dels nostres líders polítics d’avui, cal sumar-hi la mentida que fa evident la consigna “cal eixamplar la base”, o que “cal fer un front d’esquerres” . Com si els de PODEMOS i la seva franquícia COMUNS fossin autènticament d’esquerres…

Al règim borbònic-franquista li ha funcionat molt bé l’extorsió a ERC i PDeCa. No és la promesa de ser tous amb les condemnes el motiu de la traïció d’ERC: els fa més por perdre els ingressos pel partit que corresponen per a cada diputat, senador, regidor i càrrecs en les institucions (Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, Parlament, Congreso, Senado, Patronats, Fundacions, etc…). Els hi va les garrofes.

No ens deixem enganyar amb la mentida del VOT ÚTIL. No hi res més inútil que el vot útil. Si hem de sumar menys, que sigui així. Però només hem de donar el vot a qui demostri fermesa amb la unitat i la desobediència. No va de dretes-esquerres: va de dignitat, va de veritat, va de REPÚBLICA.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
10.04.2019  ·  17:24

Seguint el judici, t’adones que el què no poden entendre ni acceptar és que anéssim tots a una i contra això no hi poden fer res més que reprimir i amb l’única intenció que no gosem a repetir cap cosa semblant.

Com molt bé diu en Vicent Partal,” la persistència del projecte de separació i el manteniment de la unilateralitat, és la clau.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any