Renovables: els projectes faraònics en funcionament a la Xina que deixen tothom bocabadat

  • El gegant asiàtic continua l’expansió de les renovables a una escala mai vista, amb projectes en curs que empetiteixen les plantes acabades d’inaugurar

VilaWeb
25.01.2025 - 21:40
Actualització: 25.01.2025 - 21:44

Aquesta setmana el govern xinès ha publicat les dades energètiques del 2024, en què les renovables assoleixen un nou rècord. En un sol any, l’energia solar ha guanyat 277 GW, amb un creixement sorprenent del 45,7%, que, afegit a les centrals prèvies, sumen 887 GW en total. L’energia eòlica, per una altra banda, ha crescut de 80 GW, un 18%, i arriba a 521 GW. La hidràulica ha tingut un creixement més modest, del 3,2%, amb 13,5 GW addicionals i arribant a 436 GW. En conjunt, les renovables han augmentat la capacitat de 370,5 GW, fins a 1,844 GW. Per contextualitzar-ho, a la UE les renovables han crescut de 79 GW durant el 2024. Cal dir que la Xina el 2020 es va establir un objectiu de 1.200 GW renovables per al 2030, fita que ha estat superada àmpliament sis anys abans. És un contrast amb molts països on els plans van endarrerits en relació amb els plans governamentals. D’una altra banda, alguns havien volgut veure la Xina com la gran esperança nuclear. Tanmateix, el sector nuclear es mostra incapaç d’oferir el creixement requerit per la segona economia mundial: només ha crescut de 3,9 GW, un 1% de la capacitat afegida per les renovables, amb un total de 61 GW. Quant a les fonts tèrmiques (fonamentalment combustibles fòssils), la capacitat de generació ha crescut d’un 3,8%, fins a un total d’1,444 GW. La Xina continua essent també el principal consumidor de carbó.

Tanmateix, el consum de carbó va caure al desembre, i els permisos per a noves centrals han baixat d’un 83% aquest darrer any. Cal dir que totes aquestes xifres fan referència a la capacitat per a generar electricitat, però la generació final depèn de les hores que funcionin les centrals. Les sequeres limiten la producció hidroelèctrica i nuclear, dificultats en el subministrament de carbó han causat apagades a diverses regions xineses, fins i tot la capital, Pequín, i l’eòlica i la solar són afectades pels fenòmens climàtics. Tot i això, la Xina continua essent el primer productor d’electricitat del món, amb 9,418 TWh. El consum elèctric ha pujat d’un 6,8% durant el 2024, fins a 9,852 TWh, comptant les importacions d’electricitat. Els experts creuen que el 2025 podria ser l’any del pic de consum de combustibles fòssils a la Xina. I, per fer-lo realitat, juntament amb els objectius de disminuir les apagades i reduir les importacions d’energia de l’estranger, la Xina desenvolupa un seguit de projectes autènticament faraònics que tot seguit us mostrem.

La Gran Muralla Solar

A començament de gener l’agència nord-americana NASA mostrava les imatges de l’evolució de la instal·lació de plaques solars al desert de Kubuqi, a la província xinesa de la Mongòlia Interior, al nord de la Xina. Conegut històricament com a “mar de la mort”, perquè és una mar de sorra gairebé sense vida, al desert de Kubuqi s’hi instal·len plaques solars de l’any 2017 ençà. A la zona mostrada per la NASA es veu la icònica planta solar de Junma, que fa la forma d’un cavall a vista de satèl·lit, amb una potència de 300 MW. Però tot a l’entorn s’han continuat construint més plantes solars, incloent-hi una de les més grans del món, amb 2 GW de potència i una bateria estacionària de 300 MW amb una capacitat d’emmagatzematge de 600 MWh. Anunciada a final del 2021, es va preveure que entraria en operació comercial el 2025. No tan sols s’ha acabat a temps aquesta planta solar, sinó que, a final d’agost passat, es van construir més parcs solars a tocar, amb una capacitat total de 5,4 GW.

kubuqi
Al desert de Kubuqi ja hi ha 5,4 GW d’energia solar i l’objectiu del govern xinès és d’arribar a 100 GW el 2030 (imatge: NASA)

Aquesta xifra, per si sola, no té equivalent mundial. Però encara quedarà empetitida pels projectes que s’hi desenvolupen. El desert de Kubuqi és una franja de dunes de 200 quilòmetres de llargària per uns 10 d’amplada de mitjana. La intenció del govern xinès és que fins el 2030, en tan sols cinc anys, s’hi instal·lin 100 GW d’energia solar fotovoltaica repartida en unes 225 plantes, cosa que constituirà un clúster de plantes solars que ha estat batejat com a Gran Muralla Solar. El cost d’aquest megaprojecte sense precedents és de 48.000 milions de dòlars, i es preveu que produeixi 48 TWh d’electricitat anualment. Amb la Gran Muralla Solar, el govern xinès vol proporcionar electricitat a la capital del país, Pequín, i l’àrea d’influència. Amb una distància que els separa de 600 quilòmetres, problemes esporàdics de subministrament de carbó a les centrals tèrmiques que proporcionen electricitat a una capital de 22 milions d’habitants, han causat unes quantes apagades generals aquests últims anys. Afegits als elevadíssims nivells de contaminació atmosfèrica de la megalòpoli, el règim xinès mira de limitar les protestes socials millorant el subministrament elèctric.

Temps enrere, el govern no va dubtar a tancar centrals de carbó per disminuir uns valors de contaminació atmosfèrica que eren dels més elevats del món i originaven un profund malestar entre la població. Les plantes solars del desert de Kubuqi han de fer possible que s’acabin tancant totes les centrals de carbó, es posi fi als talls de llum i s’estableixi una pau social que no amenaci el règim comunista.

Encara més gran: desert de Gobi

El desert de Kubuqi forma part del desert de Gobi, emplaçat al nord de la Xina i el sud de Mongòlia, amb una longitud de 1.500 km, una amplada de 800 km i una superfície d’1,2 milions de quilòmetres quadrats. D’ençà dels anys setanta del segle passat, el govern xinès hi desenvolupa la Gran Muralla Verda, plantant arbres i vegetació en una àrea que ja arriba a 500.000 km2, el bosc artificial més gran del món. El projecte s’ha d’haver completat el 2050. Aquesta iniciativa forma part de la “guerra a la sorra” que lliura el gegant asiàtic, amb què vol disminuir les tempestes de sorra que s’originen al desert del Gobi i arriben a l’est del país, superpoblat.

xinjiang
A Xinjiang, dins el desert del Gobi, hi ha la planta solar més gran del món, amb 3,5 GW de potència

Tot i que ja fa vora cinquanta anys que es desenvolupa aquest projecte, l’energia solar ha esdevingut un aliat inesperat d’última hora. Les plaques solars ajuden a fixar les dunes, disminueixen la sorra aixecada i protegeixen la vegetació plantada sobre la sorra. Això és un al·licient addicional per al govern xinès a l’hora d’emplenar tota la franja del desert de Kubuqi de plaques solars. Es maten dos pardals d’un tret: energia per a la capital i menys tempestes de sorra. Però si un continu de 200 km amb milions de plaques solars és difícil d’imaginar, es farà petit pel projecte que el govern xinès vol a tot el desert del Gobi. L’objectiu final és assolir 600 GW solars, a les quals també s’afegirien plantes eòliques, perquè és una zona amb vents abundants. I ja el va començar fa anys, tot i que ara es pot accelerar ràpidament atesa la dimensió de desplegament mostrada el 2024. El 2020 a la província de Qinghai es va inaugurar la que aleshores fou la planta solar més gran del món, amb 2,2 GW de potència. Va ser construïda en cinc fases i acabada tan sols en nou mesos, un temps rècord.

Però aquesta planta fou superada per la que es va inaugurar l’estiu passat a l’extrem est del desert del Gobi, a prop de la capital de la regió de Xinjiang, Ürümchi. És la planta solar Midong, amb 5,26 milions de plaques solars per a una potència total de 3,5 GW. S’hi ha invertit l’equivalent a 2.000 milions d’euros. No tan gran, al sud de la part central del Gobi, al desert de Tengger, trobem un altre parc solar amb pocs equivalents mundials: 2,2 GW de potència i uns 6 milions de plaques solars, repartit per una àrea de 25 km2. La Xina no s’aturarà pas aquí, i aviat continuarà inaugurant més plantes com aquestes, de dimensions inimaginables en bona part del món. Si bé 600 GW pot semblar una xifra desmesurada, n’hi ha prou de recordar que en tan sols un any, el 2024, ha estat capaç d’instal·lar gairebé la meitat d’aquesta xifra, els 277 GW que exposàvem al començament.

torres
La Xina ha hagut de construir milers de quilòmetres de línies d’alta tensió per transportar l’electricitat produïda a les zones remotes del nord del país als grans centres industrials i de població

Del desert a la mar

Totes aquestes plantes solars instal·lades al desert del Gobi, i les que s’hi han d’instal·lar en el futur, tenen l’avantatge que se situen en una zona remota del país amb molt poca població i que no interfereixen en la producció agrícola i ramadera. De fet, ajudaran a aquesta producció perquè les plaques solars protegiran la nova vegetació plantada, que al seu torn pot servir de pastura i disminuir les tempestes de sorra que afecten els terrenys de conreu de l’àrea. Així i tot, és una zona allunyada dels grans centres industrials i poblacionals del país, i per això la Xina ha hagut de construir milers de quilòmetres línies de molt alta tensió per dur aquesta producció elèctrica a l’est del país. Un altre projecte faraònic en si mateix. Tanmateix, la zona costanera de la Xina també té projectes solars propis, i també d’una dimensió sense precedents.

A la província de Jiangsu, amb 85 milions d’habitants –al nord de Xangai–, el govern regional ha anunciat la zona de producció solar marina més gran mai vista. L’objectiu és que en tan sols cinc anys (2025-2030) s’hi construeixin 60 projectes marins costaners amb una capacitat de 27 GW. El 2027 esperen haver acabat la construcció de 10 GW, i el 2030 haver enllestit la resta. Els projectes es repartiran per unes quantes àrees costaneres de la regió i inclouran bateries que proporcionaran un mínim del 10% de la potència de les instal·lacions. Amb capacitat per a proporcionar dues hores de subministrament continu d’electricitat emmagatzemada. A aquesta iniciativa provincial, s’hi afegeixen a la mateixa zona tres plantes solars marines que desenvolupa l’administració central. Una de 2 GW i dues de 400 MW. Es preveu que es completin durant el mateix període, i que tot plegat faci pujar la capacitat solar marina de la zona a vora 30 GW.

marendins
La Xina és també el primer país que treballa decididament per l’energia solar marina a gran escala

El govern xinès confia que les plantes de Jiangsu serveixin de model d’expansió de l’energia solar marina per a la resta del país, de manera que ajudin a produir electricitat més a prop dels centres industrials i de població. Sense cap iniciativa semblant al món, això proporcionarà avantatge competitiu a les empreses xineses per a fer instal·lacions marines en més països en un futur pròxim.

La central elèctrica virtual més gran del món

Sense abandonar la província de Jiangsu, la companyia elèctrica regional, en coordinació amb el gestor nacional de la xarxa elèctrica, ha emprès un projecte de central virtual en l’escala de gigawatts. A Jiangsu les renovables ja han superat al carbó com a principal font generadora d’electricitat. I això fa que se n’hagi de gestionar la variabilitat. Al sector renovable es parla de fa anys de les xarxes elèctriques intel·ligents, capaces de gestionar no tan sols la generació d’electricitat, sinó també la demanda. Però, ara per ara, és una qüestió teòrica més que no pas una pràctica implantada, amb molt pocs exemples al món i d’una escala petita. Tanmateix, la Xina ha decidit d’anar un pas més enllà. La intensió de la regió xinesa de Jiangsu és connectar en una central virtual milions de cases, amb aires condicionats, escalfadors d’aigua elèctrics i bombes de calor, entre més. Amb la gestió remota, el núvol i l’ús d’intel·ligència artificial, esperen poder gestionar més eficientment la demanda elèctrica, especialment durant els pics de consum a l’estiu i l’hivern.

Les dimensions de les plantes solars xineses tenen pocs equivalents mundials

La intenció és que quan es prevegi una demanda massa alta s’enviï al mòbil una invitació als residents perquè ajustin la temperatura dels electrodomèstics per abaixar el consum i guanyar descomptes a la factura elèctrica. Segons els càlculs de la companyia elèctrica, abaixar un grau en l’aire condicionat dels 43 milions d’habitatges de la província es traduiria en un descens de la potència necessària de 2,6 GW. En un futur és previsible que s’inclogui una gestió remota automatitzada dels consums de les cases, d’acord amb els propietaris, també incloent-hi les bateries residencials. Tot plegat mostra que la Xina avança ràpidament en tots els fronts renovables. Per una banda, instal·la energia solar i eòlica com ningú. És el país que més cotxes elèctrics té en circulació, ja ha començat a expandir l’energia solar a la mar en massa i fa els primers passos en la creació d’una xarxa elèctrica intel·ligent a gran escala, on es gestiona tant la generació com la demanda.

La Xina és el país més electrificat del món, amb el 30% de l’energia consumida en forma d’electricitat, mentre a Occident s’ha mantingut en un 20% durant l’última dècada. Un percentatge de penetració de l’electricitat que puja nou vegades més de pressa a la Xina que no a la resta del món. I, així i tot, el ritme s’accelera encara més, no es frena pas. Amb una administració Trump que ja ha començat a prendre mesures per a fer sabotatge a les renovables i augmentar l’extracció de combustibles fòssils als EUA, la Xina esdevé el líder indiscutible industrial, econòmic, tecnològic i, fins i tot, moral de les energies renovables. La gran incògnita ara mateix és Europa. Seguirà els passos dels EUA o els de la Xina?

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor