Al rei li diuen ‘habibi’

Els països àrabs i els seus traficants d’armes han fet milionari el rei dels espanyols Juan Carlos I. En canvi, un arruïnat Juan Carlos I netejava la cara dels règims àrabs davant Occident. Aquesta tesi, la vaig llegir documentada per primera vegada a Un rei cop per cop (2001), el llibre de Rebeca Quintáns (també coneguda com a Patrícia Sverlo). Aquesta tesi, la darrera vegada que l’he llegida ha estat aquest divendres passat a “Què ha fet caure els Husseini?”, l’article de David Sheppard al Financial Times. L’home explica l’auge i caiguda dels Husseini, mitjancers i traficants d’armes amb vincles de dècades amb Juan Carlos I. El rei, diu el FT, “oferia als monarques del Golf reconeixement internacional i accés dels seus paisans als rics règims del Llevant”. Aquest és un llibre a fer: un monogràfic dels vincles del rei espanyol amb els països àrabs.

Els orígens d’aquesta relació s’expliquen en part al llibre de Quintáns (pàgines 238 i següents): durant el franquisme, Juan Carlos I va mitjançar amb el rei Fahd per a una remesa ràpida de petroli. I va començar a cobrar comissions. Explica, per exemple, que a Alfredo Pardo, director de flota de CEPSA, li van cancel·lar un viatge a Kuwait per a signar un contracte amb els Emirats Àrabs perquè no el podia signar ell, sinó un home del rei, Manuel Prado. Per què? Perquè el comprador, en aquest contracte, es quedava dos cèntims per barril en concepte de regalia. Imagineu-vos, doncs, aquesta escena: un home omple el dipòsit a la benzinera i una part del que es gasta s’ho queda el rei dels espanyols. Més tard, Quintáns diu que el govern Suárez és qui va decidir que cada cop que l’estat espanyol comprava petroli als països àrabs el rei se’n quedés un percentatge. Pel que fa a tràfic d’armes, ja als anys setanta, Manuel Prado, testaferro del rei, era a l’empresa Alkantara Iberian Exports, que juntament amb l’Aràbia Saudita es dedicava a vendre armes.

Aquesta relació comença dècades enrere amb el rei Fahd dels anys setanta i ara té en la família Husseini un dels capítols finals. El Husseini pare, Ahmad, el rei el coneix de fa dècades. Ahmad havia construït la seva fortuna “com a magnat de la construcció, traficant d’armes i diplomàtic a lloguer” i durant cinquanta anys va ser el mitjancer del poder als Emirats Àrabs. El rei Juan Carlos l’any 2016 va ser al casament del fill, Mo, amb la britànica Zoe Onions a la ciutat de Madrid. Qui va ser el padrí d’aquest casament? Juan Carlos I. D’això en dic jo tornar el favor.

Totes dues famílies, diu el Financial Times, “mantenen una relació mútuament beneficiosa, però gens clara”. I, de fet, avui, el senyor Husseini pare, el Husseini fill, i la seva senyora mare (una mestra d’escola escocesa) van estar acusats de no tornar deutes de 20 milions al banc dels Emirats Àrabs Invest Bank. Als amics del rei, la justícia els ha perseguit durant anys, fins que aquest juliol va començar el judici, que van guanyar fa poc. Però Amhad no es va presentar al judici, la dona s’ha divorciat d’ell, i viu al Líban adduint mala salut. La seva no compareixença podria comportar presó*

El Financial Times menciona una escena bonica de veritat: l’any 2012 el rei dels espanyols va anar als Emirats buscant diners i els Husseini li havien preparat un sopar, organitzat pel pare, Ahmad, amb uns quants membres destacats de la família reial presents. “Segons correus electrònics vists pel Financial Times, una persona pròxima a Juan Carlos en aquell moment va comentar que trobava l’actitud dels Husseini una mica ensucrada. Un moment era ‘Sa Majestat’ i l’instant següent, habibi, el terme afectuós àrab que significa ‘el meu amor’. Reien amb massa facilitat dels seus acudits. Ahmad va servir caviar iranià que assegurava haver rebut per valises diplomàtiques, i fins i tot va arribar a posar-li una cullerada a la boca, a Juan Carlos. Va ser una exhibició que podria haver impressionat una mena concreta de príncep de rang mitjà, però l’espanyol ho va trobar tot una mica de mal gust”. Sí, llegiríem amb gust el llibre sobre el rei i els potentats àrabs, amb les seves festes, cullerades a la boca, i més detalls de la nit. Els Husseini donarien el to, l’ambient, el color de la nit dels Borbons.

La primavera del 2014, els Husseini van organitzar un segon sopar. “Juan Carlos va arribar desesperat, amb l’abdicació a punt. I havia demanat ajuda a la família reial d’Oman per adquirir una propietat pensant en la jubilació. El sultà d’Oman va acceptar de comprar-li un apartament de luxe a Londres.” El pis, de cinquanta milions, va ser el rècord de preu el 2014 al Regne Unit. Però, al final, “Juan Carlos va dir als omanites que preferiria rebre els diners, segons una persona pròxima a la venda. Els governants de l’estat no es veien capaços de dir que no a un membre d’una altra reialesa”.

I tant que el llegiríem, un llibre com aquest. Amb els Husseini i el rei Fahd com a personatges.

*Una primera versió no explicava que els Husseini havien guanyat el cas.