Fa molts anys que sento a parlar que la rehabilitació dels edificis és crucial per al sector de la construcció. Que és una assignatura pendent, vaja. Però la cosa certa és que fins ara s’ha fet molt poc, si ho comparem amb més enllà de les fronteres. S’estima que a l’estat espanyol l’estoc d’habitatges sotmesos a una rehabilitació major és inferior a l’1%, mentre que a l’estat francès o a Alemanya, per exemple, és per sobre de l’1,5% o el 2%. Segons les estatístiques dels Col·legis d’Aparelladors, el 2018 es van visar a Catalunya direccions d’obra per a ampliar, reformar o restaurar 5.630 habitatges, l’equivalent a solament l’1% del parc, clarament del tot insuficient per a donar resposta a les necessitats del país. Són dades d’un estudi del Consell Assessor d’Infrastructures de Catalunya de fa un parell d’anys.

Aquest estudi comentava que la societat no valora la rehabilitació perquè no és prou conscient dels efectes sobre la salut de la insalubritat i les males condicions dels habitatges, ni dels avantatges sobretot de la rehabilitació energètica; i tampoc no hi ha una cultura de manteniment i conservació preventiva dels elements comuns. A més, els incentius de tota mena –econòmics, fiscals i normatius– han orientat l’activitat econòmica sempre cap a l’obra nova i no cap a la conservació.

Avui, la qüestió urgent és centrada sobretot en l’eficiència energètica. I el mateix estudi es referia al Baròmetre de l’Habitatge, segons el qual un 32,8% dels espanyols es mostra poc (25,2%) o gens (7,6%) satisfet amb l’aïllament del fred i la calor de casa seva, cosa que indica més preocupació sobre el confort tèrmic que sobre l’estat de conservació –sobre el qual tan sols el 18,9% indica estar-ne poc o gens satisfet. Però, en canvi, hi ha coses que l’amoïnen molt més, com ara el soroll (36,3%) o la seguretat contra robatoris (34,3%). En definitiva, que preocupa, però menys que unes altres qüestions.

El cas és que ahir es va presentar un nou estudi de l’esmentat consell assessor: “La rehabilitació d’edificis: el finançament i la fiscalitat de les comunitats de propietaris”, el novè que presenta d’ençà que es va constituir, l’any 2017. Els ponents del document, Josep Gassiot i Ferran Travé, van aprofundir en dos factors que incideixen significativament en l’àmbit de la rehabilitació d’edificis: el finançament de les comunitats de propietaris i la fiscalitat aplicable a les obres de rehabilitació.

Van destacar que és urgent de millorar la dinamització del sector i la recuperació de l’activitat de construcció i rehabilitació. No oblidem la importància que té en el teixit productiu, atès que és un sector estratègic per a la creació d’ocupació. Hem de pensar que aquesta mena d’obres ocupen generalment petites empreses constructores de menys de nou treballadors.

Parlo amb un dels ponents, Josep Gassiot, que és el president del Gremi de Constructors de Barcelona, i m’aporta una perspectiva interessant sobre la qüestió a hores d’ara. Aquesta perspectiva ve de les mans dels fons europeus Next Generation i de dos decrets recents del govern espanyol que els donen forma publicats aquesta setmana al BOE. Així, el consell de ministres espanyol va aprovar dimarts passat el reial decret llei per a regular els programes de rehabilitació residencial i construcció d’habitatge social, dins el pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, per al qual es destinaran 4.420 milions d’euros amb càrrec als fons europeus. La normativa preveu també bonificacions fiscals per als propietaris que rehabilitin els seus immobles. D’aquesta xifra, un 16,1% vindrà a Catalunya. Per aquest 2021, es preveu que arribin 186 milions.

M’explica que aquestes subvencions no finançaran el 100% dels projectes, sinó entre un 40% i un 60%, segons el cas. La resta anirà a càrrec dels propietaris. “Pensem que, ara per ara, el 40% de la contaminació atmosfèrica de CO ve dels edificis i la UE vol que es redueixi aviat. Per a rebaixar fins l’objectiu del 30% o menys, caldrà substituir moltes coses. Dels aïllaments de les façanes i patis interiors, a la fusteria de les finestres… Tot això implica un canvi radical amb tot allò que hem fet fins ara, que, per cert, és molt poc.”

Em comenta que les modificacions que caldrà fer seran determinades a Madrid –i, abans, a Brussel·les, és clar–, però que la gestió serà en mans de les comunitats autònomes. És a dir, que ací, la Generalitat distribuirà els diners que s’adjudiquin. “L’avaluació no és gens fàcil de fer”, em diu. De totes maneres, afegeix: “A Catalunya, ho tenim molt avançat. Crec que en qüestió d’uns deu dies ho tindrem enllestit.” Em diu que s’ha creat una comissió a quatre bandes. Hi participen els Col·legis d’Arquitectes i Aparelladors per als aspectes tècnics de la qüestió; el Col·legi d’Administradors de Finques per a certificar que les comunitats de veïns estiguin al corrent de tots els aspectes legals i la Confederació Catalana de Constructors verificarà que les empreses que presenten les ofertes per a rehabilitar compleixin tots els requisits legals.

Cal dir que les subvencions dels fons europeus es donaran als destinataris una vegada la rehabilitació sigui feta. Això origina una necessitat de finançament previ considerable, que fins ara els bancs privats han bandejat pels problemes que acostumen a ocasionar les comunitats de veïns. Però això ha canviat. Gassiot m’assegura que ja hi ha bancs que han entrat al joc i volen jugar-hi a fons. “Alguns fins i tot han creat un departament específic per a aquesta tasca, amb línies especials directes, de manera que tota la qüestió s’hi centralitzarà. Les oficines els derivaran els clients. Sembla que va de debò.”

Tot apunta, doncs, que això es posarà en marxa molt aviat. L’objectiu a Catalunya és rehabilitar uns 25.000 habitatges l’any. Cosa que, tenint en compte que la mitjana d’habitatges per edifici és de deu, vol dir que la previsió és de rehabilitar uns 2.500 edificis l’any. És evident que l’última paraula la tenen els propietaris. Per això, segons l’informe, “cal una tasca prèvia i continuada de sensibilització dirigida al conjunt de la ciutadania que destaqui la importància de la conservació i millora dels edificis tant per a la sostenibilitat del planeta com per a la salut de les persones, i, conseqüentment, la responsabilitat dels propietaris en la conservació”.

Sembla crucial de fer una crida a tothom, perquè aquesta nova situació reitera la importància que tenen les comunitats de propietaris en la rehabilitació d’habitatges i, per tant, en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, en la millora ambiental i en la dinamització d’un sector generador de llocs de feina i beneficis socials i econòmics. Som-hi!

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.