I ara el règim ens fa pagar a tots els deutes d’El Periódico…

«No es pot canviar el país sense canviar del tot la dependència d'aquest bloc històric de poder que mana a Espanya i de les seues maneres de fer»

Vicent Partal
Vicent Partal
22.04.2019 - 10:36
Actualització: 22.04.2019 - 12:36
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La notícia publicada pels nostres col·legues d’Eldiario.es sobre la implicació institucional de la venda d’El Periódico ha causat una indignació ben lògica. Com sabeu, aquest diari ha estat venut a Prensa Ibérica pel grup de bancs encapçalat pel Santander i CaixaBank, que ja n’eren els amos, de fet. Jaume Roures volia comprar-lo però els bancs han considerat que això era perillós per al règim circular de poder del qual formen part. Així que han declinat l’oferta, beneficiosa en termes econòmics i professionals. No volen que El Periódico acabe a les mans d’una persona que consideren sobiranista. I han anat a cercar un altre comprador. Però com que aquest comprador, a diferència de Roures, hi tenia poc interès, el cost de la venda s’ha encarit. Molt.

El Periódico devia als bancs prop de cent milions d’euros. Dels quals, vint-i-cinc al Banc Santander, vint a CaixaBank, catorze al Banc Sabadell i quantitats menors a algunes altres institucions. Entre les quals els instituts català i valencià de finances, organismes públics de les Generalitats als quals en devia quinze. Ara, perquè Prensa Ibérica compràs el diari, els bancs han acordat de perdonar el 70% del deute al nou comprador. De manera que la Generalitat catalana i la valenciana perdonaran a Prensa Ibérica deu milions d’euros i mig dels contribuents, que s’esfumaran per sostenir un diari espanyolista zombi.

El podien haver tancat, com passa habitualment amb els negocis ruïnosos, o el podien haver venut al millor postor, com indiquen els manuals del capitalisme oficial. Però en una de les operacions més demostratives que jo recorde de la manera com funciona el peculiar capitalisme d’amics espanyol, el cost de l’operació ha anat a parar una altra vegada a tots vosaltres. I dic ‘una altra vegada’ perquè tots sou conscients de quina manera tan indecent alguns d’aquests bancs que ara perdonen diners a El Periódico ja van ser beneficiats per l’estat espanyol en les reestructuracions bancàries i rescats d’aquests darrers anys. Recordaré només que els van atorgar cinquanta-quatre mil milions d’euros en ajudes i que d’aquests només n’ha recuperat prop de quatre mil.

Descrita la situació, em permetran emperò que us explique que, malgrat ser indignant, l’operació amaga un conjunt de símptomes clars de com està de putrefacte el règim.

Primer símptoma: El Periódico s’ha enfonsat. No cal explicar gaires coses més; és evident. Aquest diari és una ombra pàl·lida de què va ser una vegada i és per culpa del servilisme polític que ha conreat. El poder l’ha mantingut artificialment aquests darrers anys només per tenir una plataforma d’incidència política, de manipulació de la realitat. Però no l’han pogut aguantar més perquè la seua degradació ha arribat a extrems impossibles d’entendre. Encara té dins molt bons professionals i segurament seria un diari recuperable, però l’obsessió espanyolista de la direcció ha trencat tots els ponts amb la clientela i l’ha llançat pel penya-segat. La publicació de la famosa ‘The Nota’ sobre l’atemptat de Barcelona en va arruïnar la credibilitat de manera definitiva.

Segon símptoma: Els bancs han hagut de tirar la tovallola. El conjunt dels bancs perdonaran prop de noranta milions d’euros a l’empresa editora d’El Periódico. Són molts diners, però no necessàriament a la seua escala. Tenint present que l’estat els ha regalat pel cap baix cinquanta mil milions d’euros aquesta darrera dècada, convindreu amb mi que noranta són una minúcia.

Però el problema no és la xifra sinó el context. El sistema circular ha implicat sempre que operacions d’estat es dissimulaven rere pantalles aparentment privades. Per això, per exemple, mitjans sense lectors tenen tanta publicitat de les empreses de l’Ibex mentre que no en tenim capçaleres molt més ben posicionades en el mercat. Quan Pablo Iglesias denuncia com actuen en convivència les clavegueres mediàtiques i policíaques de l’estat espanyol, ara que això l’afecta a ell, fa curt. En un estat pràcticament sense empreses de veritat i on les grans empreses depenen gairebé totes de la regulació estatal, la capacitat del sector polític per a utilitzar el sector empresarial en favor seu és clau. I així, amb aquesta mena d’intervencions, han construït aquest sistema mediàtic tan fortament controlat pel poder de l’estat i tan descarat.

Quin és el problema ara? Que no és que El Periódico en tinga, sinó que tot el sistema mediàtic del règim en té, de problemes, alguns d’irresolubles. I ni els bancs ni l’estat espanyol no ho poden salvar ja, tot això. I ho saben. Intentaran maniobres vastíssimes –la creació artificial del duopoli de la televisió privada a Espanya és un cas increïble, per exemple. Però aquells temps de l’alegria en què els diners anaven i venien de butxaca en butxaca és evident que s’ha acabat. I els bancs saben que deuen molts favors però també saben quin risc corren ara ells mateixos.

Tercer símptoma: L’única alternativa sensata arriba de fora del règim. I aquesta és una novetat interessant. Jaume Roures i Mediapro són considerats pel règim com uns estranys, gent de fora, encara que, cal aclarir-ho, la biografia del mateix Roures és la que és. Però tant hi fa. Quan algú de fora del règim apareix com la millor alternativa en termes estrictament tècnics i professionals genera pànic, i aquest pànic és ben visible en la quitança del 70% del deute. Durant dècades el règim circular espanyol (política-banca-Ibex 35-mitjans-política) ha treballat intensament per consolidar un bloc de poder on no cabien els intrusos. I ara això no s’aguanta més, entre algunes altres coses perquè la despesa descontrolada té uns límits clars. El Banc Central Europeu, en el seu recent informe sobre el 2018, recorda que Espanya és l’únic estat de la Unió subjecte a un procediment de dèficit excessiu i que, malgrat això, ‘amaga un dèficit estructural molt gran i creixent’. Ja no poden fer qualsevol cosa que vulguen…

Quart símptoma: El país, el nostre, ha entès a la perfecció que ha d’escapar d’aquest cercle demencial de poder. I al darrere del procés d’independència hi ha això, també. I per això mateix, perquè hi ha la consciència que és necessari fer-ho, són tan importants els canvis en profunditat que es produeixen més enllà del reduït espai de la política.

És molt important que CaixaBank o el Banc Sabadell hagen mogut les seus fora del Principat i cal esperar que no hi tornen mai més perquè això els fa perdre el seu escut polític –no ser un banc més, subjecte al mercat, sinó la representació dels catalans– i perquè així ja no poden amenaçar el país que els va alçar.

És important el camí que Òmnium va marcar abandonant les subvencions i vivint dels socis i és més important encara que 166.321 persones l’hagen convertit en l’organització cultural més important d’Europa.

És molt important que més de catorze mil persones s’hagen fet voluntàriament membres de VilaWeb i hagen fet així que la subscripció dels lectors siga la primera font d’ingressos del nostre diari, cosa que ha marcat un camí de creixement i competitivitat molt important. Un camí que marca la conformació d’un sistema de mitjans basat en lectors i radicalment independent.

I és molt important, en un altre terreny, que una organització com la Intersindical haja fet un salt de dimensió tan gran en tan poc temps. O que el teixit empresarial es vaja organitzant, fins i tot amb candidatures a les cambres de comerç.

Les fires de comerç alternatiu, les mil i una iniciatives locals en tots els camps o l’aparició d’alternatives econòmiques consolidades per la gent com a reacció als abusos de les empreses del règim, com podrien ser Som Energia o la Caixa d’Enginyers, són uns altres bons exemples en el sentit que el país ha entès que no és només ambla política que cal atacar el règim, sinó que som en un combat total. I no es pot canviar el país sense canviar del tot la dependència d’aquest bloc històric de poder que mana a Espanya i de les seues maneres de fer.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Gerard Palacín
Gerard Palacín
21.04.2019  ·  22:13

Efectivament Partal, crec que té tota la raó quan diu que és un escàndol colosal. Són bancs privats, però això els autoritza a fer com si fossin l’amo de la finca? Ells son mers administradors d’un banc, no els seus amos, i han de retre comptes. Ho explicaran a la junta general que han regalat 90 milions per fer que un diari que els seus directius van transformar en nun pamflet, sen surtin “de rositas”?
Veurem que passa en la propera junta d’aquest bancs creditors que regalen diners en detriment dels seus accionistes, ja prou castigats pel deteriorament de la cotitzación de les accions corresponents.

Jordi Serramià
Jordi Serramià
21.04.2019  ·  22:52

Em preocupa ben poc el paper dels mitjans d’informació unionistes, hem arribat fins aquí amb ells en contra, no ho oblidem! El que cal és deixar de ser clients de les seves elèctriques, gasistes, bancs, etc. Què paguin car el que han fet. Jo ja estic a Som Energía, Factor Energía, Triodos Bank, Parlem. Si tothom fes el mateix ja estarien prop de la destinació final.

GUILLEM BOSCH
GUILLEM BOSCH
21.04.2019  ·  22:59

Totalment d’acord. Només un petit apunt: en un altre ordre de coses, qui diu bancs diu partits. Compte que el que de fons vol ser i representar Vilaweb en el món periodístic (català) actual no ho vulguin ser i representar les candidatures de Primàries Catalunya en el món polític (català). Ni que sigui per això, per la rellevància de fons que poden tenir de cara al futur, Vilaweb faria bé de no caure en el desinterès i la desinformació sobre aquestes candidatures que concorreran a les urnes el proper 26-M, crec que quaranta-i-pico candidatures en total. I faria bé de no xiular cap a una altra banda de la mateixa manera que, com és bastant òbvi, es fa des de la immensa majoria del panorama mediàtic català, perquè és una evidència que hi ha un silenciament mediàtic de la Barcelona és capital de Graupera i companyia, silenciament mediàtic amb el qual a vegades em fa la impressió que Vilaweb flirteja. I afegiré que em fa certa “basarda” que la mala relació (ni que sigui justificada) d’aquest diari amb la Diana Corominas, integrant de Barcelona és capital, no influeixi en tot plegat. Desitjo que no hi afecti gens en absolut, però com a lector i subscriptor de Vilaweb crec que tinc el dret d’expressar els meus dubtes i temors al respecte. Abans no sigui massa tard.

Jordi Tudó
Jordi Tudó
21.04.2019  ·  23:13

És ben penós com juguen amb la gent, i el que és pitjor amb la seva pròpia clientela. Ja ho comentava aquí https://www.vilaweb.cat/comunitat/2019/04/18/prensa-iberica-compra-el-periodico-i-esdeve-el-principal-grup-mediatic-als-paisos-catalans/
No ens enganyem, no hi ha alternativa a La Caixa, ho saben, se senten forts, i se n’aprofiten. S’ha de denúnciar, sí. S’ha de comunicar-los-hi per escrit, sí. Podem fer més, sí. En faran cas?, no. No, fins no surti una alternativa real on pugui fer-los-hi mal. Ells han creat un monstre i nosaltres l’hem ajudat a créixer. S’han fet grans amb els petits estalvis de la gent assalariada, teixit empresarial, treballadors, autònoms…els hi és igual. Saben hi guanyen més amb les mogudes BOE, contactes, IBEX i tota la pesca.

Josep Salart
Josep Salart
21.04.2019  ·  23:19

Gràcies senyor Partal.
La gent ha de ser més valenta i predicar amb l’exemple. Treure els diners d’aquests bancs. Miri que en sòc de carregós parlant-ne dia si, dia també.

I vostè, el seu diari, amb quin banc treballa?

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
21.04.2019  ·  23:26

Avui l’amic Vicent está espés. No m’extranya després de lo de Coripe

Josep Usó
Josep Usó
21.04.2019  ·  23:42

Si mantenen negocis ruïnosos o fan operacions on perden bous i esquelles és perquè no ho poden evitar. Acabaran tancant. I parle dels bancs. Del Periódico, ara tenen el Mediterráneo de Castelló, també. Un altre zombi.

Josep-Anton Monfort
Josep-Anton Monfort
22.04.2019  ·  00:24

Totalment d’acord en abandonar les empreses de l’Ibex 35. És una de les tasques que realment estan a les nostres mans i que funciona i és a l’abast de tothom sense requerir heroicitats. Pel que fa a trencar amb la banca, ja és més difícil simplement per falta d’alternativa. Repeteixo el que vaig dir fa un parell de dies en una notícia relacionala amb l’escàndol d’El Periódico:

“Trobo que una de les coses més urgents que hauria de fer la Generalitat és la constitució d’un banc públic català de la mateixa qualitat tècnica que té “la Caixa”. Estic segur que el dia que això passi (si arriba a passar), una riuada de catalans deixarien la Caixa per fer-se clients de la banca pública catalana. Si aquests pirates de les torres negres mantenen la quota de mercat al Principat essent manifestament hostils a Catalunya és, senzillament, perquè no hi ha cap alternativa financera que se li pugui comparar. Totes les cooperatives de crèdit i similars, estan molt bé però són a anys llum de poder competir tècnicament amb els de la Diagonal.”

Francesc Gispert
Francesc Gispert
22.04.2019  ·  00:27

No comprenc la relació entre la decisió dels bancs de perdonar la part del deute que els pertoca amb el fet que els instituts de finances de les Generalitats Catalana i Valenciana també perdonin la seva part del deute. Qui hi mana, en aquests instituts de finances? Els bancs? Que no dieu que són òrgans de la Generalitat de Catalunya i de la Generalitat del País Valencià? Haurem de deduir-ne, doncs, que en aquestes institucions hi manen col·laboracionistes que faciliten l’espoli al nostre país? Em preocupa prou més que els d’aquí ens robin per donar els diners al terrorisme espanyolista mentre públicament fan teatre dient com en són, de dolents, aquests mateixos espanyols.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
22.04.2019  ·  00:31

Jo me’n ric que “the nota” s’ hagi fet ric de riure tant. Aquest pobre home no aixecarà mai el cap. Sap greu, MOLT, pels qui van deixar la vida aquell 17 d’agost que no oblidarem MAI.

Valentí Vilarasau
Valentí Vilarasau
22.04.2019  ·  00:48

Estic completament d’acort amb Guillem Bosch, perqué parleu tant poc de Primaries Catalunya sent com és una opció revolucionària dins del panorama polític de Catalunya?

EDMON BLASCO
EDMON BLASCO
22.04.2019  ·  00:49

“ la Generalitat catalana i la valenciana perdonaran a Prensa Ibérica deu milions d’euros i mig dels contribuents” No ho perdonaran, són obligats a fer la quitança, per l,acord?? del 85% dels creditors. Descartant una oferta més favorable pels nostres interesos com a ciutadans. Prevaricació?
Ens supervisen les factures del paper de fotocopiar i ens encolomen la socialització de les pèrdues d’una empresa privada. Ho paguem cadascú de nosaltres, com si n’haguèssim sigut de subscriptors. Açò no es pot denunciar? D’altra banda, d’acord amb el Guillem Bosch, sobre el bandejament que feu en VilaWeb al fenòmen de Primàries. Jo mateix em presento a la llista de @CastelldefelsperlaRepública, i som 41 ciutats de Catalunya.

Vicent Partal
Vicent Partal
22.04.2019  ·  02:02

Resposta:

Estem en plena campanya de les eleccions espanyoles i valencianes, no de les municipals. Ací pot trobar alguns dels molts articles sobre les primàries que ha publicat VilaWeb: https://www.vilaweb.cat/etiqueta/primaries-catalunya/ mentre no havia començat cap campanya encara.

Albert Miret
Albert Miret
22.04.2019  ·  08:33

Que La Caixa, el Santander i el Sabadell han jugat des del principi a ser la crossa financera de la conservació del franquisme ja fa anys que és evident. L’únic que és sorprenent és que a hores d’ara encara hi hagi una gran quantitat d’independentistes que hi tinguin comptes oberts, i sobretot, que La Caixa continuï sent el banc de la Generalitat de Catalunya. En Josep Salart fa molt de temps que demana a crits que tots els catalans retirin tots els diners d’aquests bancs i els posin en d’altres, com per exemple La Caixa d’Enginyers, que és catalana i respecte als catalans, cosa estranya en un banc. Ara, segurament molts dels que no li van fer cas i van pensar que només era un extremista, els doldrà veure com aquests Bancs amb qui han estat tan fidels, els traeixen de mala manera utilitzant els seus diners per a enfortir el feixisme espanyol, és a dir que armant a l’enemic. Que cada un faci el que li sembli, però és que al final semblarem una mica justets.

joan rovira
joan rovira
22.04.2019  ·  08:56

Alguns economistes com a molt prediuen quan vindrà el que anomenen “crisis econòmiques” i ens diuen que es corresponen a “cicles” de l’economia; mentre és tot un misteri qui les origina, planifica, controla, perquè serveixen, qui se n’aprofita, com canvia de mans el poder polític, el financer, el productiu, etc.; sobre les regions econòmiques, ascendents, descendents, latents; perquè hi han àrees en permanent conflicte bèl•lic arreu del planeta, etc. Poca informació i molt simplificada pels especialistes, encara gràcies, arriba a la societat.

Per exemple, sabem que s’ha produït una cisi econòmica mundial i especialment a la Regió d’Espanya coneguda vulgarment com a bombolla financera immobiliària; de la que ens donen algunes dades; per exemple, sobre quan diners ha rebut la banca dels contribuents, que les caixes catalanes hi han desaparegut, que els seus responsables han estat jutjats per la fotesa d’uns sous i absolts; però res sobre el “muntatge” planificat i orquestrat des del poder oficial amb el canvi de la llei del sòl que ho va permetre i com va involucrar amb la complicitat de les administracions locals, col•legis professionals, bancs, premsa, etc. Poca anàlisi de les causes i com ha canviat de mans el poder polític i financer a la Regió d’Espanya i com perjudica i allunya a Catalunya de la seva independencia efectiva.

Sr. Partal coneixem algunes coses, molt poques i superficials de com vivim i pràcticament res del passat; perquè gairebè tot ha estat manipulat, tergiversat o ocultat. I, poca cosa més! Per tant, em sembla que és a partir d’aquest gran desconeixement que hauríem d’esforçar-nos a tots els nivells de la societat, doncs no pot ser que visquem amb, molt poques excepcions -en la que poso a VilaWeb-, tanta indigència, desconeixement, superficialitat, abandó professional, acadèmic, polític, mediàtic, etc. Ja ho deia bé En Montaigne: Mai veiem el tot de res!, però el que passa aquí a esquena dels ciutadans és llastimós, però malgrat tot ens diem que vivim. Increïble.

David Badia
David Badia
22.04.2019  ·  09:19

No més paraules i més fets, comprar el Punt -Avui, Vilaweeb, Caixa d’Enginyers, Omnium Cultural, Supermercats Bon-Preu ,Plataforma per la Llengua, etc. si 100.000 catalans, no demano massa, tiguessin les ideas clares, seriem imparables.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.04.2019  ·  09:25

EL VIL DINER CATALÀ

Aquella frase tan espanyola de “muera la inteligencia”, no és un estirabot, és una declaració de principis. Té un sentit i una vigència increïbles, després ho varen suavitzar amb el “is diferent”.

El Mercat va penetrar en l’àrid erm castellà, no podia ser diferent en el segle XIX-XX a Occident. El que és diferent és l’adaptació que l’oligarquia i el seu règim neofranquista va trobar en el capitalisme a través de fer de la corrupció i el nepotisme el modus vivendi, amb control polític (control ideològic de la unitat de la pàtria), a través dels bancs i de les empreses de l’Ibex i amb l’ajuda dels creadors d’enemics històrics (els mitjans), espoliant sense límits a la ciutadania i al seu entramat industrial català. D’això se’n parla poc, massa poc.

El liberalisme no saben ni el que és. La rendibilitat en termes econòmics és, per ells –els dels “dret de conquesta”– l’espoli i la ruïna de Catalunya. Fins i tot Trump es posà les mans al cap. D’això n’hem de fugir com d’un mal vent.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Mariana Muchnik
Mariana Muchnik
22.04.2019  ·  09:43

D’acord amb el seu Editorial, però li ha faltat anomenar la importància del control de les Cambres de Comerç. Actualment dirigides per les empreses de l’ibex 35 i que participen en espais estratègics com les fires, els ports o consells. Durant tots aquests anys ells s’han preocupat de que ningú s’asebenti de les votacions per la seva direcció i així mantenir el seu control. Ara tenim la oportunitat de desbancar-los votant la candidatura Cambres de Comerç Eines de País.Tots els empresaris i Autònoms tenen dret a vot i ho podran fer telemàticament del 2 al 7 de Maig i presencialment el 8 de Maig. Hem de treballar per treure les urpes de les clavegueres de l’Estat de tot l’entramat polític, social i econòmic del nostre País, també fent -los fora de la direcció de les nostres Cambres i convertint-les en una eina al servei de les nostres Pimes, lliure, independent i democràtica.
http://www.tuvotestucomptes.cat

Francesc Picas
Francesc Picas
22.04.2019  ·  10:19

I res de demanar explicacions ni a la Generalitat ni al govern, no fos cas. Això si, molt preocupats tots, polítics, premsa i poble en general pel que passa a un poble de 1.000 habitants que ni els mateixos andalusos saben que existeix.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
22.04.2019  ·  10:27

Bona Pasqua Vicent, i bon editorial.
Aleshores només cal que els accionistes d’aquests bancs, actuin, i demanin responsabilitats als gestors d’ambdues entitats. Crec que podria qualificar-se d’administració deslleial, perquè al capdavall els calers dels bancs són dels accionistes.
Per altra banda cal actuar, i començar a bastir un banc públic català.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
22.04.2019  ·  10:38

La constitució borbònica permet aquests abusos i altres de pitjors.
Per això ens cal una constitució catalana que controli tota aquesta manera de fer corrupta i arbitrària.

D’aquí la necessitat d’un procés constituent profundament democràtic (sense padres de la constitución). Tots hem d’aportar les nostres idees per tal que la constitució catalana no sigui redactada per un amic del rei com Roca Junyent.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
22.04.2019  ·  10:42

Gràcies Vicent.
Visca Catalunya gràcies als catalans!

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Joan BOADA
Joan BOADA
22.04.2019  ·  10:48

Crec que la bona gent que varen comprar accions de La Caixa, quan es va convertir en banc, s´haurien d´alçar contra els gestors actuals que han malbaratat la seva inversió. El fet de “regalar” la seva inversió a El Periodico, sense ni consultar-ho als accionistes es per fer-los fora inmediatament.
La gent que, com jo mateix, no som accionistes només podem fer dues coses per mostar el nostre enuig, deixar d´operar amb La Caixa i seguir sense comprar El Peridico. Jo ja ho faig, i tú…¿¿¿

Ramon Simon
Ramon Simon
22.04.2019  ·  10:53

FOTEM EL CAMP, AQUESTE ESPANYA JA NO LA CURA NI DEU, si es ser que existeix. Sabeu que existeigen a espanya tans POLITICS ( que cobran de per vida), com mestres, bombers, metxes policia, infermeres. MARXEM.

Ramon Baiges
Ramon Baiges
22.04.2019  ·  11:52

La corrupció fomenta el servilisme, i viceversa. Robant i comprant opinions només aconsegueixen fer créixer l’independentisme però algú ha d’anar sumant tot això, per passar comptes quan Catalunya se separe d’Espanya.

Oriol Calvo
Oriol Calvo
22.04.2019  ·  12:05

Per saber-ne més sobre la imbricació entre poder polític, econòmic i mitjans a l’EStat espanyol, no us perdeu l’entrevista d’Ester Vera al diari Ara d’ahir diumenge a David Jiménez, un dels directors cessats del diari el Mundo, ja que ho explica des de dins d’un dels diaris importants de la capital del reino. Aquí teniu l’enllaç:
https://www.ara.cat/media/David-Jimenez-clavegueres-funcionen-periodistes_0_2219778064.html

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
22.04.2019  ·  12:44

Si, tipic de la oligarquia econòmica mesetaria: socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis.

Per això després polítics aprofitats, com la majoria del PP i moltíssims del PSOE (Felipe Gonzàlez gran farsant nacionalista espanyol n’és un exemple) , disposen de les portes giratories. Mentre el ciutadà va pagant amb els seus impostos per a mantenir-los.

Lo del Periòdico, diari que fa anys vaig deixar de comprar, quan es va fer la deriva pilotada pel nacionalista a sou E. Hernàndez, és una altra de la presa de pèl i la deslleialtat de Caixabank i Sabadell vers qui els va fer grans.
Feiner, de Caixabank, Opus de tota la vida només entén de l’amiguisme amb la oligarquia espanyolista i la submissió al Borbó.

Molts diuen de treure els comptes de Caixabank, però per altra banda es plantegen que no hi ha alternatives de proximitat operativa fins que la Generalitat crei una nova Caixa o Banc genuïnament catalans.

Al respecte, en un article de fa dos dies, ja vsig dir que existeix una alternativa que permet castigar Caixabank (i també al Sabadell) i no nosaltres.
Es tracta de treure, aquells que en tinguin, només els estalvis, no els diners del dia a dia, i dur-los per exemple a la caixa del Col·legi d’Enginyers. També dur les targetes de comprar als comerços.
A Caixabank, o Sabadell, mantenim la nòmina o pensió, els rebuts domiciliats i la targeta d’operar als caixers, amb els diners del dia a dia.

D’aquesta manera treiem poder de capital a aquestes dues entitats otrora catalanes, però mantenim, de moment, la nostra comoditat operativa i l’ús de ls seva xarxa d’oficines i caixers.
Això és fàcil de fer i ràpid, només obrir compte a la caixa del Col·legi d’Enginyers i fer una transferència dels estalvis.

Segur que notaran el preu a pagar per la seva deslleialtat amb Catalunya.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
22.04.2019  ·  13:10

És lo de sempre, també ens fan pagar el rescat de les autopiistes de Madrid, el túnel de la Junquera, el Castor i tota la resta, com els AVES deficitaris, la llista és interminable, és el que ens dona la raó de voler la independència del nosre país juntament amb l’atac a la llengua i la cultura catalana i la llbertat d’expresió i…..

josep soler
josep soler
22.04.2019  ·  13:45

Els tres pilars del Règim & BEX35:
El poder polític, el judicial i el mediàtic. Ben comunicats via portes giratòries i clavegueres. La mateixa òpera del segle XVI al XX, però ara, amb nous actors i noves tecnologies pel segle XXI.
Abans vivia del colonialisme feudal i ara viu del subsidi. És com una inmensa paparra que s’ha construït mentida a mentida aixecant La Catedral de la Mentida.
Si som capaços de trobar la Clau de Volta que aguanta La Catedral, totes les mentides cauran com fitxes de dominó… La mentida “Clau de Volta” és la consigna “Estado de Derecho”

Rosa Gispert
Rosa Gispert
22.04.2019  ·  20:35

Dons el sr Aragonès d’ERC, Vicepresident del govern i responsable de les finances de la Generalitat què hi diu en això?.
Són els bancs els que manen en les finances dels Governs català i valencià?.
Potser que donin explicacions, no?

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
22.04.2019  ·  22:52

Fa poc, vaig comprovar que el compte corrent on s’ingressava la meva quota de soci d’Omnium era de Caixabank. Al fer notar la meva sorpresa i disconformitat em van contestar que “hi estem treballant”. De moment no n’he tingut més notícies. Tot costa molt. I, en un país educat, encara més.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies