L’Ajuntament de Barcelona preveu de començar l’any vinent les obres per convertir la Rambla en un passeig més verd i cultural, amb més espai per al vianant i amb una millor ordenació dels usos. L’aprovació definitiva per unanimitat del projecte executiu i la inclusió de la reforma en el pressupost per al 2022 farà possible engegar l’any que ve la reurbanització, que començarà pel tram Colom-Santa Madrona. D’aquesta manera, es donarà resposta a una reclamació veïnal i un deute pendent històrics. Avui la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat ha donat l’últim vistiplau al projecte amb els vots a favor del govern municipal.

El pressupost total serà de 44,56 milions d’euros i els treballs es faran per trams. La tinenta batllessa d’Urbanisme, Janet Sanz, ha celebrat l’aprovació definitiva de la remodelació de la Rambla un cop han arribat uns informes favorables del ministeri de Defensa espanyol que faltaven per completar la documentació. Sanz ha dit que serà una reforma integral amb els objectius de “millorar el dia a dia dels veïns”, l’accessibilitat a l’espai públic i de “recuperar” la Rambla per als seus habitants, lluny de l’enfocament turístic que ha tingut en els darrers anys. Per això ha explicat que també hi haurà mesures per a incentivar l’habitatge i evitar l’expulsió de veïns. Ben al contrari, el que es vol és que n’hi hagi més que hi vagin a viure. També hi haurà mesures per donar suport al comerç local.

De la seva banda, Jordi Rabassa, regidor de Ciutat Vella, ha assegurat que hi continuarà havent floristes a la Rambla, que en són “l’essència” –ha dit. També es quedaran els quioscos de premsa, alguns moguts de lloc per facilitar el pas dels vianants. El que sí que ha confirmat Rabassa és la desaparició dels quioscos dels ocellaires. “L’any 2022 serà l’any en què ja no hi haurà ocellaires i també el de l’inici de les obres”, ha afirmat.

Un passeig més cívic

Els criteris d’actuació parteixen de l’avantprojecte elaborat per km-ZERO, liderat per l’arquitecta i ex-regidora Itziar González. L’equip guanyador del concurs de transformació del passeig i també autor del projecte aprovat ara. La nova ordenació de la Rambla millorarà l’accessibilitat i la connectivitat entre els barris del Raval i el Gòtic i la transversalitat d’aquest eix cívic, que actualment té un caràcter principalment lineal. La intervenció, a més, se sumarà a la reforma de la Via Laietana prevista per a principis de l’any vinent i contribuirà a la reactivació del comerç local i del centre de la ciutat.

La futura Rambla redueix l’espai destinat al vehicle i en dona més al vianant. La nova secció rodada és contínua i regular al llarg de tot el passeig, amb un sol carril de circulació per banda de 3,5 metres d’amplada. La disminució de l’amplada de circulació permet de repartir l’espai sobrer a les voreres laterals, que tindran una amplada d’un mínim de 3 metres, per facilitar el passeig davant les botigues i establiments de la Rambla. El tram central també creixerà lleugerament per tots dos costats per millorar l’espai dels vianants i les condicions de vida dels arbres, ampliant els seus escocells.

Al costat de les voreres se situarà la franja de circulació i hi haurà trams amb un cordó de servei de 2,80 metres que serà reversible en la major part. El pas de vehicles quedarà restringit al trànsit veïnal i els dos carrils de circulació admetran bicicletes i autobusos, la distribució urbana de mercaderies, vehicles de serveis i l’accés als aparcaments de l’àmbit, tal com ja passa avui dia en sentit ascendent. També s’incorporaran elements de seguretat com pilones als extrems i en els guals de vianants de tot el passeig.

Tres espais destacats

La singularitat de la nova Rambla es manifesta especialment en tres espais majors situats estratègicament al llarg de l’eix, en tres de les cruïlles més singulars: l’Espai Moja-Betlem, el Pla de la Boqueria i el Pla del Teatre. Són tres grans espais-plaça que es configuren de manera diferent, amb plataforma única, per donar resposta a la mateixa morfologia de l’espai, als fluxos transversals i longitudinals, a la relació especial amb els equipaments culturals del passeig i a la capacitat d’articulació que l’espai té i ha tingut al llarg del temps.

A l’àmbit Colom-Drassanes es modificarà el traçat de l’avinguda Drassanes per millorar la connexió amb el litoral. Es generarà un nou espai urbà d’arribada al davant del mar format per un conjunt d’arbrat amb paviments verds i dragants que conclouran i renovaran la trobada entre el passeig, les Drassanes i Colom. També es crearan noves zones d’estada sota els arbres al llarg del traçat i en els nous àmbits per garantir una ocupació de l’espai públic amable i equilibrada amb espais de repòs i d’estar. Hi haurà bancs i cadires en els laterals del passeig central i sota l’ombra de l’arbrat.

El paviment és un dels elements principals de la transformació. Cobreix tot l’espai de l’eix, de manera que fa d’element unificador de l’espai de façana a façana, serà de peces de diferents formats de pedra natural, granit i pòrfir. Pel que fa a l’arbrat, s’ampliaran els escocells i es millorarà el subsol. L’enllumenat s’unifica amb un únic disseny més simple i funcional.

A més, s’ha tingut en compte tota la resta d’elements que se situen a la Rambla i que cal ordenar per garantir-ne una distribució coherent i ben relacionada amb els usos del passeig. Es proposa de reubicar els quioscos de premsa de manera que no quedin enfrontats entre ells ni amb altres quioscs. També es reordenen els quioscos de flors de manera que no quedin l’un davant de l’altre, i es posaran entre arbres a l’àmbit de la Rambla de les Flors-Sant Josep, on han estat històricament. Així mateix disposaran d’elements de recollida orgànica.

Continuïtat a les estratègies de dinamització de la Rambla

La reurbanització de la Rambla va acompanyada de més mesures en diversos àmbits per reactivar-la i recuperar-la com a eix central de la ciutat. En el mandat anterior, des del districte de Ciutat Vella, es va dur a terme un ampli procés participatiu del qual en van sorgir desenes d’accions emmarcades en quatre estratègies (cultural, urbanística, turística i d’urbanització) que s’han anat desenvolupant en els darrers anys. D’aquestes cal destacar l’àmplia acceptació ciutadana de la proposta cultural duta a terme durant tot el 2021. Més de 10.000 persones han estat participants directes en alguna de les diferents Àgores de cultura creades al carrer.

D’una banda, l’Àgora Musical de la plaça Reial ha aconseguit atraure més de 7.500 persones en els més de 50 concerts d’entre juny i octubre d’aquest any, una activitat que ha sigut possible gràcies a la col·laboració amb entitats del territori com l’Associació de la Plaça Reial, festivals com el Mas i Mas o el Maria Canals i equipaments com el Liceu o les escoles de música del districte.

L’Àgora Infantil ha involucrat més de 1.000 persones entre infants i famílies a través dels deu espectacles familiars al Pla del Teatre. L’Àgora Radiofònica, que es va situar a un quiosc de floristes en desús reconvertit com a estudi radiofònic, ha aconseguit que hi passessin més de 16 entitats dels barris i 20 iniciatives culturals de la ciutat: Ràdio Rambles ha generat més de 90 programes en format podcast i ha involucrat 500 persones.

Fi de la concessió dels ocellaires

A més, durant l’any vinent s’impulsaran més mesures urbanístiques vinculades a l’adaptació del Pla d’Usos de Ciutat Vella i a la posada en marxa d’un pla per protegir l’ús d’habitatge habitual del passeig. En aquest sentit, davant la fi de la concessió de les parades dels antics ocellaires de la Rambla, el districte ja té prevista la supressió dels onze quioscos que ara es dediquen a vendre productes diversos al passeig. L’objectiu del districte de Ciutat Vella és que s’aconsegueixi més espai per als vianants, zones d’estada i eliminar oferta turística.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.