La nit del dissabte 27 d’octubre al diumenge 28 s’endarrereix una hora el rellotge. S’adopta així l’horari d’hivern, amb el qual es conviu fins al març, quan es passa al d’estiu. Enmig del debat sobre la reforma horària, quin paper juga la televisió? Podria imposar uns nous hàbits amb la graella o acompanyaria la societat si aquesta canviés? Amb nous horaris, la programació, els continguts, l’audiència i el prime time serien els mateixos? La televisió fa la seva funció social en aquest cas, vetllant per la salut pública en relació als horaris?

D’entrada, cal assenyalar que el consum televisiu espanyol varia segons si el país està en l’horari d’estiu, quan les tardes de llum són llargues, o d’hivern, que es fa fosc aviat. Per exemple, de setembre a febrer hi ha una diferència de mitja hora. Per tant, establir un horari o un altre per tot l’any és una mesura susceptible de modificar el consum televisiu.

Abans les persones, després la televisió

Ara bé, el consens general entre els experts és que la televisió, per si sola, no té prou força per moure els costums de la societat i així forçar la implantació d’un nou horari. Segons els experts, una reforma horària hauria d’estar encapçalada primer políticament i després implementada en la societat. En aquest últim punt entraria en joc la televisió.

Aquesta mateixa idea la comparteixen en una televisió pública: “Els horaris laborals i de les escoles han de liderar el canvi horari i la televisió s’afegirà després, ajustant la seva graella al consum de televisió de la població”. En aquesta mateixa línia s’expressa el doctor en Comunicació i sociòleg Reinald Besalú🔊 “No està en mans dels mitjans, és una decisió política”. A més, afegeix: 🔊 “Els hàbits de la gent condicionen absolutament les televisions”. Aquesta idea també és subratllada pel cap de Comunicació del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Xavier Puig🔊 “Serà el consumidor qui acabarà fent modificar els horaris de la televisió”.

Des de la vessant política, el Consell Assessor per a la Reforma Horària lluita per racionalitzar els horaris i fer-los “més humans i més cívics”, a través de compactar la jornada laboral, establir horaris flexibles i avançar els àpats. El president de la plataforma, Fabián Mohedano, considera que els hàbits televisius espanyols són “perjudicials per la salut pública”, ja que els programes acaben tard i fan perdre hores de son. Ell s’emmiralla en els horaris d’altres països europeus, en què les persones es desperten d’hora i van a dormir abans. Per exemple, compara com els partits de la la Lliga de Campions, que comencen a les set de la tarda, amb els de la Lliga, que ho fan a les deu de la nit.

Mohedano desconfia de les cadenes de televisió perquè, segons ell, només busquen beneficis. En aquest sentit, no aposta per aquest mitjà com a eina indispensable pel canvi horari. Tot i això, creu que l’horari d’hivern seria el millor per motius de rendibilitat laboral i educativa i de salut. Besalú també veu en aquesta opció un benefici per les televisions: 🔊 “Buscant la rendibilitat, seria millor el d’hivern”.

Tot i això, des de la televisió pública es recorda que “per molt que avancem el prime time a les 19 h o les 20 h, si la gent encara és a la feina, atrapada en un embús de trànsit, ocupada amb extraescolars, etc., si no arriben abans a casa i disposen de temps lliure, no podran veure la televisió”.

D’altra banda, Besalú, igual que s’apunta des de la televisió pública, coincideix a diferenciar entre televisions públiques i privades: 🔊 “Les privades volen fer diners i s’adapten a l’audiència, les públiques fan una funció social i, si creuen que els hàbits no són prou saludables, poden condicionar”.

En aquest sentit, des de la televisió s’assenyala que, per fer un canvi en els horaris de les cadenes, “caldria que el fessin totes alhora. Mentre les privades mantinguin llargs formats d’entreteniment, programes d’èxit que allarguen les audiències fins a la matinada, no tindria cap sentit que nosaltres avancéssim els informatius i els programes de prime time perquè no podria competir a la franja del late i això perjudicaria molt la quota de pantalla de la cadena”.

Una mirada al passat

Com hem vist al principi, el consum televisiu espanyol varia segons l’estació i, sobretot, si s’avança o s’endarrereix una hora el rellotge. Però no sempre ha estat així. Al llarg del segle XX, a la península s’han adoptat fusos horaris diferents i en alguns períodes no ha canviat l’hora. Per situar-nos, ara ens trobem al fus GMT+2 amb l’horari d’estiu i al GMT+1 amb l’horari d’hivern –per això en cinc dies endarrerirem el rellotge–.

El futur, en mans d’internet?

Però tot el debat sobre com respondria la televisió si s’apliqués un nou horari no pot obviar, en l’actualitat, el canvi de paradigma que suposa el consum de televisió a través d’internet, i que genera moltes discussions entre el sector.

La televisió és un element central en totes les societat i, de fet, els nostres horaris són inseparables dels seus. N’és una prova la dada que ofereix l’Informe de l’Audiovisual del segon quadrimestre del 2018 del CAC, segons el qual els catalans miren diàriament una mitjana de 3 hores i 23 minuts la televisió. Tot i així, les crítiques al prime time a Catalunya i a l’Estat espanyol i les altres problemàtiques socials que veuen els experts, per ara, no han estat suficients per impulsar un canvi en el fus horari o l’adopció d’una hora única per tot l’any. De totes maneres, durant el 2019 el govern de Pedro Sánchez haurà de posicionar-se al respecte.

Tot i que alguns experts sostenen que, avui dia, l’horari d’hivern la beneficia econòmicament, el que és segur és que la televisió, que vigila obsessivament els nostres hàbits, seria la primera a adaptar-se a una eventual reforma horària. Tot i això, amb les plataformes digitals, cada vegada és més important el consum de televisió via internet, sobretot entre els joves i les noves generacions. Això obre encara més interrogants sobre la viabilitat a llarg termini d’aquest mitjà en la seva forma tradicional, i per conseqüència les seves graelles, audiències i les hores punta.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb