Reforma de la sedició? Picaresca espanyola!

Per als socialistes, i per a l'estat espanyol, aquesta reforma del delicte de sedició no és res més que una nova oportunitat de "desbarrar con ingenio"

Vicent Partal
11.11.2022 - 19:50
Actualització: 11.11.2022 - 21:17
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Don Miguel de Unamuno, de qui Joan Fuster deia amb aquella gràcia que només tenia ell que era una espècie de “Conchita Bautista de la cultura”, va polemitzar una vegada sobre l’obra de Jaume Balmes. És quan va dir: “Prefiero desbarrar con ingenio a actuar com ramplonería”. Ho pose directament en l’original espanyol perquè la traducció, que sempre és una traïció, crec que no aconseguiria de reproduir correctament la buidor ampul·losa de la frase, aquesta artificialitat tan arrelada en la cultura espanyola de fer-se l’interessant a còpia de retorçar la llengua amb vocables inflats. Siga com siga, i això és el que m’interessa, don Miguel proclama que ell, i Fuster vol dir que ell i els seus, prefereix fer una cosa que està mal feta (“desbarrar con ingenio”) si és enginyosa que no pas actuar de manera vulgar, és a dir, com ho faria qualsevol veí raonable.

Unamuno no és un qualsevol en el marc de la cultura espanyola. Ni, encara menys, de la conformació de l’univers mental espanyol. Per això Fuster el posà tan radicalment en el punt de mira d’aquell llibre extraordinari que va publicar en castellà, Contra Unamuno y los demás, i que ara podem trobar també en versió catalana.

No hi ha cap analista català que haja penetrat tan a fons en l’auscultació de la cultura i la personalitat nacional dels espanyols com Fuster. I encara menys que ho haja fet d’una manera tan incisiva, documentada i –si m’ho permeteu– intencionadament anticolonial. Els despulla amb una meticulositat que no té preu, els retrata amb una agudesa incomparable i els posa en el seu lloc. Espanya és el país de la picaresca, del fer veure, de l’anar a treure profit del minut i deixar el futur penjant sempre d’un fil, de l’aprofitar-se’n. I com diu l’escriptor de Sueca, en això tant se val que parlem de les dretes com de les esquerres. Tots són uns.

En tenim una nova prova fefaent amb això de la reforma de la sedició. Com tots sabeu, ahir el PSOE i Unides Podem van presentar la seua proposta de reforma del delicte de sedició, una proposta pactada amb Esquerra Republicana en el marc de la taula de diàleg. Sempre que hi ha un pacte com aquest, és lògic que els diferents actors tinguen interessos propis, fins i tot contradictoris entre ells, perquè les finalitats que els porten al pacte poden ser contràries. En el cas que ens ocupa, jo no tinc cap dubte del compromís d’Unides Podem, i molt concretament de Jaume Asens, contra la repressió, i concretament contra la repressió del Primer d’Octubre; crec que en això és el més net de tots, el menys interessat. Però una cosa ben diferent és quina és la intenció del PSOE. I la d’Esquerra. Els republicans necessiten dir que la taula serveix per a alguna cosa i refermar l’aliança amb el PSOE a veure si els voten el pressupost català i si, més enllà, conformen una majoria alternativa. D’això es tracta. Però ja tindrem temps de parlar-ne. Avui em centraré en el PSOE, perquè és allà on hi ha el rovell de l’ou.

Entenguem-nos: per als socialistes, i per a l’estat espanyol, aquesta reforma del delicte de sedició no és res més que una nova oportunitat de “desbarrar con ingenio”. Per primera vegada, el govern espanyol ha constatat i ha reconegut en públic la derrota inapel·lable d’Espanya en l’escenari judicial europeu. Els ha costat molt dir-ho públicament, però al final ho han fet: mantenint el delicte de sedició són conscients que perden, i continuaran perdent, davant l’independentisme català. I què fan aleshores? Adonar-se de l’excepcionalitat espanyola i que el problema són ells i la seua estranya manera d’entendre la democràcia? No! El que fan és provar de continuar igual, recorrent a la picaresca. Eliminen un delicte que ja no els era útil ni els servia per a res, però incorporen les conseqüències d’aquell delicte a un nou tipus penal, a veure si així aconsegueixen de continuar fent servir la violència i no la política contra l’independentisme català, però sense que Europa se n’adone. I fins i tot esperen –ho va dir amb totes les lletres Patxi López ahir– que ara sí que els jutges europeus els enviaran en safata el cap del president Puigdemont.

El PDECat i ERC, cada dia més coincidents, s’han manifestat a favor de l’acord afirmant que és un pas en la desjudicialització. Però la resta de l’independentisme no s’ho ha empassat. Junts i la CUP, l’Assemblea Nacional Catalana, el Consell de la República i Òmnium Cultural han estat ben contundents a l’hora d’explicar que això que s’ha pactat és un disbarat i que la reforma del delicte de desordres públics que ens han colat amb la reforma de la sedició és, en paraules de Xavier Antich “un pas endavant en la persecució del dret de protesta i la criminalització de la dissidència política” per part d’un “estat que no tolera ni la discrepància política ni s’atreveix a enfrontar democràticament el conflicte”.

Això que han fet és greu. Molt greu. Especialment per als més de quatre mil represaliats que ara podran ser acusats de desordre públic agreujat, amb penes més altes de les que podien rebre fins avui. No estic ni tan sols segur que hagen resolt gaire cosa per als represaliats VIP, però ben segur que ens han complicat la vida a tots els altres. Ara bé, dit això, deixeu-me aclarir dues qüestions clau que em semblen essencials.

La primera és que els espanyols no comprenen el problema perquè no el poden comprendre. Perquè no comprenen el concepte europeu de democràcia. I aquesta és la clau de tot. Per això es queden en les coses accessòries, confiant que el maquillatge canviarà alguna cosa. Però no: aquesta reforma del delicte de sedició els ve ordenada des del Consell d’Europa arran d’una anàlisi més complexa i completa que es pot resumir en una frase: el dret de fer la independència no pot ser perseguit amb el codi penal, és a, dir aplicant la violència. Ep! Encara que es vesteixi de seda, la mona… Temps al temps. Les institucions europees van delimitant al detall el marc de la repressió a Espanya, no per defensar-nos als catalans sinó perquè la legalitat i la justícia espanyola són una aberració en un marc jurídic i legal cada dia més unit. I això ho continuaran fent, perquè no és una qüestió de noms sinó de concepció de la societat, en diguen ara sedició o desordres públics agreujats. Els espanyols guanyaran un temps, segurament, i potser tindran alguna victòria parcial, però al final, per més que s’entesten a fer entrar el clau per la cabota, no els servirà de res. Perquè el que pretenen fer, que era i és combatre contra una idea política amb altres armes que el vot o el diàleg, no és tolerable en la Unió Europea.

I la segona qüestió. Per a aconseguir de fer efectiva la independència, aquesta reforma afecta ben poc. Si l’octubre del 2017 es van prendre les decisions que es van prendre tot i saber que farien servir els tipus penals de rebel·lió i sedició i les desorbitades penes de presó que comportaven, ara aquestes mateixes decisions es poden prendre sabent que les penes tindran un nom diferent però la mateixa conseqüència. No ha canviat res, doncs. I això no és el més important. El més important és la constatació que sabem com ho hem de fer i, sobretot, que sabem que ho hem de fer sense fer marxa enrere el darrer segon. Que no es pot deixar perdre la segona oportunitat com es va deixar perdre la primera. I que hem après molt de tot el que va passar el 2017 i el 2019. Fins i tot coses a les quals no donem importància malgrat que en tenen. Per exemple, no és important que no s’hagen atrevit a jutjar els xicots de la Jonquera perquè no són capaços d’organitzar un judici així de multitudinari? És una pista. I no és important que no s’hagen atrevit tots aquests anys a jutjar per sedició i posar a la presó totes les persones el nom de les quals van apuntar els Mossos el Primer d’Octubre –tot i que eren ells els sediciosos que el Tribunal Suprem assenyalava com a actors indispensables dels plans del govern i el parlament?

Vull dir que, sobre la reforma de la sedició, al final som on érem i no cal fer grans escarafalls. Amb Espanya molt afeblida i amb nosaltres en una posició delicada, però només delicada, perquè anem assumint també que hi ha un moviment de gran abast en marxa i és la manera en què Esquerra es va desenganxant del procés. I cal parlar de com se supera això. Que se superarà.

No puc acabar sense dir que, sobre aquesta darrera qüestió, ahir el PSOE va ser molt explícit quan, per justificar la reforma, va dir que Catalunya avui està més bé que el 2017 perquè “hem aconseguit [ells i planificadament] dividir l’independentisme” i perquè el govern català ha signat que en cap cas eixirà del marc constitucional espanyol. Per cert, quan a VilaWeb vam explicar que aquest era el significat exacte del darrer comunicat de la taula de diàleg, la Generalitat ho va negar emfàticament, cosa que propicià el corresponent atac en massa contra aquest diari de les hienes digitals (gràcies pel concepte, Germà Bel).

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
PERE HOMS
PERE HOMS
11.11.2022  ·  20:25

Com sempre, una anàlisi brillant. El pacte PSOE-ERC és ignominiós. I deixa despullats als represaliats no VIP (en paraules del mateix director). Afegir que, més enllà del redactat de les lleis, aquestes són interpretades i aplicades per la fiscalia i la judicatura espanyola, i ja sabem com les gasten.

Josep Almar
Josep Almar
11.11.2022  ·  20:29

Queda clar el que signifiquen un estat en contra i els col·laboradors necessaris . Tot plegat es molt cansat.
Anar-hi, anar-hi, anar-hi.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
11.11.2022  ·  20:36

dins el seu article: “Però ja tindrem temps de parlar-ne. Avui em centraré en el PSOE, perquè és allà on hi ha el rovell de l’ou.”

Espero sigui aviat que parli ER, perquè si el PSOE és el rovell, ER és la clara de l’ou podrit.

Ramon Perera
Ramon Perera
11.11.2022  ·  20:40

“desbarrar con ingenio”
I tant! Les lleis no poden tenir efectes retroactius. Com pensen aplicar un canvi legislatiu [que ni tan sols ha estat aprovat] a uns fets que són anteriors. Fins i tot anys anteriors.

Joan López
Joan López
11.11.2022  ·  20:45

Qui no veu el que fà Erc, o es erqui,o çec.
Son uns traidors que a mès s’ovlida fins i tot dels seus represaliats no VIPS
Mala gent,miserables

Joan Mollà
Joan Mollà
11.11.2022  ·  20:46

No tinc clar que a Europa no acabin caient en l’engany, entre altres coses perquè no saben del tot com són de maquiavèlics els dirigents espanyols, i aquests han anat infiltrant-se en els organismes i tribunals europeus. Ja han deixat entreveure les seves intencions: “no hi haurà més santuaris”.
D’altra banda, les claudicacions pactades d’algunes exiliades, que s’aniran completant, pretenen respondre a la idea que les mancances de la justícia espanyola no són sistemàtiques i generalitzades… i, per tant, el cas del President Puigdemont no seria més que l’excepció que confirma la regla.
Personalment, no estic gens tranquil. De la UE no me’n fio gens. I dels tribunals europeus, ja veurem….

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
11.11.2022  ·  20:47

Gràcies per aquest editorial Sr. Partal. El que és claríssim és que ERC només aspira a l’autonomisme i traeix a l’independentisme.

Noemí Serra
Noemí Serra
11.11.2022  ·  20:53

Aquesta nova definició de “sedició” li anirà molt bé a ER perquè podrà fotre a la presó a tots els seus dissidents.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
11.11.2022  ·  21:05

“Nosaltres estem convençuts que negociar amb l’estat espanyol no té cap sentit, perquè l’estat espanyol sempre incompleix tots els acords a què arriba, no és de fiar.
Nosaltres estem convençuts que parlar amb l’estat espanyol no té sentit i estem convençuts que l’estat espanyol no voldrà parlar i que, si vol parlar, ens enganyarà, perquè ho ha fet sempre”. Oriol Junqueras, 2012.
És a dir, no és que ERC no se n’adoni de l’enredada, doncs sempre se n’ha adonat. Llavors, per què es deixa enredar? O, per què vol fer veure que l’enreden? I per què ens vol enredar els catalans dient que no l’enreden però fent veure que sí l’enreden?.
Desempalleguem-nos d’aquesta colla i continuem fent camí!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
11.11.2022  ·  21:07

La jugada de Pedro Sánchez és un clàssic de l’estat espanyol, canviar per deixar-ho tot igual o pitjor. Ha passat molts cops i el paradigma és la transició. Ho va descriure molt bé Giuseppe Tomasi di Lampedusa en la famosa novel·la El Gatopardo. Però no ens enganyem, no queda tot igual. Aquesta nova llei de desordres públics agreujats és una estocada mortal als drets humans, al dret de manifestació. És una llei contra la dissidència política. Què guanya el PSOE amb aquesta llei?: tenir una eina més efectiva contra l’independentisme, deixant més corda als independentistes VIP, com diu en Partal, revertir la imatge d’un estat no homologable als països de la UE, deixar sense arguments l’exili i mirar que les extradicions siguin una realitat –s’han acabat els santuaris deia Patxi López-, l’aprovació dels pressupostos de l’estat com a moneda de canvi. No vull parlar més del PSOE que en definitiva no m’ha decebut. El que és dramàtic és la maniobra d’ERC que ha fet un negoci rodó en termes d’empresa, de la seva empresa, no en termes de país, societat o ciutadans. Aquesta llei els salva el cul a ells principalment, enfocant la repressió molt més contra els ciutadans, l’1 d’octubre pagaríem els que fèiem cua per votar o defensàvem les urnes davant la guàrdia civil que no pas els polítics que ho van organitzar amb aquesta nova llei. Què més es pot dir?, els espanyols han estat murris –la picaresca-, els catalans –ERC- han estat traïdors. Els espanyols no m’han decebut. Les conseqüències del mal que han fet els traïdors costarà molt de superar.

Carles Serra
Carles Serra
11.11.2022  ·  21:11

Gràcies Sra. Silvia Fortuny 20:36 pel seu comentar-hi encertat; sí, esperem el comentari del Sr. Vicent sobre ER.
De totes maneres alçades d’ara dir que aquest Asens va de bona intenció, quant ja porta temps dintre d’aquest sistema franquista i corrupte espaÑol i compartint govern amb aquest PSO€ del GAL i del 155, de veritat Sr. Vicent, aquest Asens li deu faltar un bull, també podria ser que fos una Heidy.
Molts subcriptor abans de les eleccions ja varen dir lo que pensaven d’aquesta ER i d’en Junqueres, varen tenir que aguantar els seus admiradors, ja que dir Vicent d’aquells que varen preferir nadar i guardar la roba i ara ens trobem amb la realitat.
En fi, molt bona nit

Joan Garrigó
Joan Garrigó
11.11.2022  ·  21:14

De fet, aquesta reforma es un Estado de Excepción encobert, qualsevol tipus de protesta,manifestació,aldarull etc. pot ser manipulat per la judicatura, el govern de torn,l a policia patriótica o la benemérita GC com ja ens tenen acostumats.
Així ha passat i passa, aixó no canvia res, més aviat ho empitjora.
Sols queda donar les gràcies a ER per blanquejar i donar benzina a un Estat i Monarquia feixistes devant de Europa.
Ni pagant ho podien fer millor.
Ho sento pels seus votants de bona fe, aquest desgavell el pagarem tots.

Enric Mauri
Enric Mauri
11.11.2022  ·  21:24

Unamuno va dir “a los catalanes os pierde la estética”, Ho va dir ell, Oi? … En això crec que tenia i té tota la raó, Ho va clavar! … malauradament, dic jo.

Ramon Caralt
Ramon Caralt
11.11.2022  ·  21:27

Llençarem al canyet aquestes carronyes!

Rafael Anglès
Rafael Anglès
11.11.2022  ·  21:47

Sr. Partal, la segona questió que vosté proposa fent la pregunta “¿no es importat que no s’hagin atrevit a jutjar els xicots de la Jonquera”…? I tant que es important, es el que jo personalment i ben segur que molts altres catalans entreveiem com a solida oportunitat en un futur no gaire llunyà. Vosté ho deixa caure sense massa detall, pero em sembla que tots el que llegim aquest diari, ho entenem amb tota claretat.
Els que es deien Junts pel si, ara ja no ho estan tant de junts, pero els catalans que creiem i volem la independecia, siguin votants de Junts, d’ERC, o CUP tenim un objectiu final transversal molt concret. Som un pais de tossuts (?), no m’agrada aquesta paraula, som constants tenaços i perseverants. El millor exemple son els Castellers, tots a una, entre tots ho farem tot.
Els catalans de les pedres fan pans.
Salut

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
11.11.2022  ·  21:50

No.
No és picaresca.
És la manera espanyola de fer des de segles.

El veritable problema és que ERC s’ha estupiditzat voluntàriament.

És ERC el VERITABLE PROBLEMA ACTUAL DE LA CATALUNYA que vol ser lliure per sempre més.

ERC no vol que siguem lliures. En vol subjectes a la constitució espanyola colonial.

Espanya fa alló que en consciència ha de fer mentre ERC sembla que prefereix una Espanya republicana on voldrà el poder amb Podemos.

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
11.11.2022  ·  22:00

Magnífic editorial de Vicent Partal, com de costum.

La frase “No hi ha cap analista català que haja penetrat tan a fons (…) com Fuster”, al marge del fons de l’article, dóna normalitat a considerar català sense adjectius a un dels més brillants intel·lectuals del segle XX al sud del que és la nostra nació completa.

Josep Soler
Josep Soler
11.11.2022  ·  22:05

Molt oportuna la teva editorial d’avui Vicent. També crec que aquesta reforma és molt i molt perillosa.
Ho és, pel que els permet de fer. També ho és per la possibilitat de colar-la dins Europa com a ajustada a dret. I tambè perquè no aguantarem al partit que cerca desesperadament demostrar i demostrar-se a si mateix, que la seva venda del país a canvi d’indutar el seu cap, té el seu sentit.
Recullo expressament el text de Noemí Serra (20:53)
perquè em sembla molt encertat:
“Aquesta nova definició de “sedició” anirà molt bé a ER perquè podrà fotre a la presó tots els seus dissidents”.

Miquel Mutiñó
Miquel Mutiñó
11.11.2022  ·  22:12

Mentre l’Estat colonial espanyol guanya temps en aquells terrenys polítics on havia perdut clarament la partida amb els catalans (és a dir, allà on els catalans els hem derrotat amb democràcia i empoderament popular), és a dir, mentre Espanya bloqueja la “democràcia dels catalans” quan no pot guanyar netament, els espanyols no han parat de reforçar l’ocupació (intensificant tots els instruments de violència i dominació que tenen al seu abast), alhora que han anat completant sigilosament el procés de colonització fins aconseguir que els catalans i la llengua catalana siguem minoria al Principat, com ja ho érem a la resta dels Països Catalans.

I aquest és el veritable problema que els catalans no hem estat capaços d’assumir encara: el d’una ocupació colonial (espanyola al sud i francesa al nord) que fa més de tres segles que dura i que té un únic objectiu: l’aniquilació de la Nació Cultural Catalana. I un cop assimilats i desapareguts els catalans, l’explotació sense entrebancs dels recursos de la nostra terra i de la seva gent.

A què esperem per posar en marxa un procés anticolonial d’alliberament nacional del Poble Català?

BARTOMEU FIOL
BARTOMEU FIOL
11.11.2022  ·  22:13

Sense voler defensar ni una coma d’aquesta reforma, en res. Però crec que cal un aclariment: la reforma no es pot aplicar mai retroactivament als encausats actuals, si tal retroacció les fos desfavorable.
O hauria de ser així, perquè tampoc ja me’n refii de res de Ñorkidistan. Però aleshores l’aberració jurídica ja seria còsmica.

Marià Puig
Marià Puig
11.11.2022  ·  22:21

Les paraules de Xavier Antich, ho deixen molt clar. I ja es veu que, si esperem el diàleg, encara ho tenim més clar. I estem al qui dia passa, any empeny. Quan explotarà tot plegat?

alan torrens
alan torrens
11.11.2022  ·  22:30

Sols per la última frase ja estic content d’haver-me fet subscriptor.
Molt bona descripció de lo que tenim

Joan Rius
Joan Rius
11.11.2022  ·  22:57

Entre altres coses, crec que ERC té molta por a perdre la trista hegemonia de que disposa, i per això, se’ns està venent a l’enemic d’una forma irracional. Algú els hauria d’obrir els ulls perquè tornéssin a recompondre la unitat de la majoria independentista juntament amb les institucions i el poble. No cal que justifiquin els “guayns de la no se qué de mesa de anàlogo” sinó que tractin d’acceptar que amb España no es pot dialogar com ho fem els demòcrates. La classe dominant en general, gasta molta arrogància i pocavergonya.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
11.11.2022  ·  22:58

Si encara queda cap catala disposat a votar ER,Junts o CUP,es que’s un ximple irrecuperable.

Xavier Vila
Xavier Vila
11.11.2022  ·  22:58

Primer, l’acatament de la constitució espanyola l’ha firmat un partit polític traïdor, i de quina manera, als seus votants i no l’independentisme en termes generals, ni tant sols es pot dir que hagi sigut la Generalitat per molt que aquest partit s’entesti en voler fer-ho veure així.
Segon, de l’estat espanyol no em sorprèn res, ni tant sols aquesta reforma, la major part dels votants espanyols pensen així, ells s’hi troben còmodes en aquesta mena d’estat i no poden entendre que hi hagi persones que en vulguin sortir.
I tercer, el què més dol es que aquest partit traïdor, o sigui ERC, faci seves les paraules de Patxi López ,encara que no ho diguin és el què volen.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
11.11.2022  ·  22:59

Brillant l’editorial d’avui. Només vull afegir una pregunta: La versió catalana del llibre de Joan Fuster “Contra Unamuno i els altres” en quina editorial es pot trobar. El títol en català quin és? M’han vingut moltes ganes de llegir-lo.
I per últim. Repassant una mica els pactes amb els espanyols, sempre tenen gat amagat. La Transició va ser una enganyifa. La llei de protecció del català va resultar un engany, … És de suposar que això continuarà sent igual. Espanyols són espanyols, no són de fiar. Signen pactes que no compleixen, forma part de la seva idiosincràcia.

Montse Milian
Montse Milian
11.11.2022  ·  23:08

Tant de bo quan dieu “combatre contra una idea política amb altres armes que el vot o el diàleg, no és tolerable en la Unió Europea” això sigui cert.
D’altra banda, el nom no fa la cosa i ara resultarà que, el fet de moure un sol contenidor de lloc, serà legalment un fet que podrà comportar penes de presó.
No defallirem, però.

Lluí Mor
Lluí Mor
11.11.2022  ·  23:08

Senyor Partal, fa molt temps que esperem que parli de ERC.
Diria que la involució, reculada i el pacte amb el PSOE, enemic numero 1 de Catalunya, necessita no sols un artícle, sino una pissarreta ben llarga. Hem sembla que voste ho sap i no sap com fer-ho.

Josep Usó
Josep Usó
11.11.2022  ·  23:12

La barroeria de tot plegat no tindrà recorregut a Europa, que ja no mira Espanya amb bons ulls. El problema a Catalunya el té Esquerra, que sembla que només mira pel bé d’uns capitostos amortitzats i mediocres. El sainet dels endollats és una tragicomèdia. I veurem com s’ho fan per jutjar als 4000 imputats. En qualsevol cas, quina vergonya, tot plegat.

Jaume Riu
Jaume Riu
11.11.2022  ·  23:14

ESTAT D’EXCEPCIÓ
Ho diu Joan Garrigó en un comentari anterior i jo, avui mateix he tingut l’experiència d’un dejà vu, com d’haver viscut aquesta mateixa rensació fa molts anys, allà pel gener de 1969.
En efecte, en aquell temps, el règim va ser conscient que perdia el control per culpa de la rebel·lió a les fàbriques, i perdia el control per culpa de la revolució a la universitat, mentre que la policia no podia impedir tants aldarulls, perquè s’havia arribat gairebé als límits de la violència amb morts i tot.
Aleshores Franco, que ja li veia les orelles al llop, va enviar un missatge als ciutadans, molt semblant al que ens envia ara Pedro Sánchez, i pel mateix motiu. Ens va dir no hi hauria necessitat de tenir més enfrontaments amb violència, que allò ja s’havia acabat, i patapam!, el dictador declarava un nou “Estado de Excepción”.
Així s’acabarien enfrontaments amb la policia perquè ja ningú no es podria reunir amb ningú, i de dia els ciutadans de tot el país no sortiríem al carrer si no és per estricta necessitat, sempre vigilats i sense formar grups. De nit ni pensar-ho. Sabíem que hi havia control de les comunicacions, sobretot de les trucades per telèfon, de la premsa no calia perquè ja hi era.
Fa més de cinquanta-tres anys, el missatge malèvol era el mateix d’ara:
– A la població no us passarà res mentre no feu greus desordres públics.
Pedro Sánchez amb Unidas Podemos i ERC, només volen canviar la sedició pel desordre públic agreujat, com qui rebaixa la repressió. Aquells franquistes feien veure que es rebaixava la repressió “gràcies” a l’Estat d’Excepció.

Pep Agulló
Pep Agulló
11.11.2022  ·  23:19

DE COM DISFRESAR LA REPRESSIÓ

Deixant la picaresca, que Espanya no la deixa ni quan tortura, el maquillatge de la llei té una “utilitat” política gens despreciable.

Tensionarà a Europa els polítics amb els jutges. Posarà a prova la independència judicial. Veurem que passarà amb els exiliats. A Boyer se li gira feina…

Altrament ells s’han adonat que la força de l’independentisme és la pròpia base, no pas els líders. La nova llei castiga, doncs, sobretot a aquests 4000 imputats, I els que vinguin. El preu de l’indult de quatre de la cúpula…

Tanmateix, això pot ser una delimitació política positiva, aprofundeix més la divisió de l’independentisme, i compromet més la davallada del “independentisme constitucional” d’ERC…

Sort que el “desbarrar con ingenio” ens agafa amb la guàrdia alta i no vacil.larem…

Algun encara parla d’autonomia?

teresa labourdette
teresa labourdette
11.11.2022  ·  23:26

Silvia Fortuny, totalment d’acord. Que el PSOE faci totes les martingales per mantenir-se dins la unitat del regne i collar més l’independentisme, no és cap sorpresa. Ara bé., el paper d’ERC és de traïció total i no es pot admetre de cap de les maneres. Jo exigeixo la seva dimissió.

Jordi Torres
Jordi Torres
11.11.2022  ·  23:30

El PSOE cometrà totes les maniobres legals i il·legals al seu abast per acabar amb l’independentisme. Això ja no és notícia. La feina dels partits sistèmics espanyols és mantenir viu el sistema. I a Espanya, a més, ho fan sense escrúpols ni límits ètics.

Però jo no correria tant, Vicent, a espolsar les responsabilitats de Podem i d’Esquerra en la maniobra de la sedició. A Esquerra li ve molt bé aquesta reforma, com ja ha tuitat Lluís Llach, per escapçar l’independentisme per dalt (exili) i per baix (activisme de carrer). Que convenient, oi?

Pel que fa a Unides Podem, crec recordar que el seu antic líder ens va acusar els independentistes de “despertar el feixisme”, en un to paternalista que deixava entreveure que si després patíem les conseqüències és per què ens ho hauríem buscat. I si no vaig errat, na Jèssica Albiach, que lidera En Comú Podem juntament amb en Jaume Asens, va ser qui va ensenyar a càmera la seva papereta amb el “No”, ben clar, delatant els companys diputats que haguessin votat a favor de la DUI, i així facilitant la repressió contra ells.

No és el PSOE qui ens fa més mal. El PSOE llueix la “E” d’Espanya al nom, i Espanya, fins i tot enganyant, ja no enganya.

Ramon Vilella
Ramon Vilella
11.11.2022  ·  23:50

Indefectiblement Vicent moltes de les seves anàlisi de l’actualitat independentista passen o generen en molts dels seus seguidors/comentaristes una crítica cap a ERC, CUP o en comú podem. Vull deixar clar que jo sóc un votant independentista (de fet he votat tant a Junts com a ERC com a la CUP) i tinc en consideració al grup de en Comú Podem (malgrat que no els he votat mai) per ser els únics que no van recolzar el 155. Dic tot això perquè tinc la sensació de que sinó aprenem a respectar les actuacions/opinions de qualsevol dels partits abans citats, difícilment mai tindrem la possibilitat d’aconseguir la independència.

Joan Cabot
Joan Cabot
12.11.2022  ·  00:12

Article magistral! Una anàlisi acurada de la trampa.

JORDI PAGES
JORDI PAGES
12.11.2022  ·  00:16

ja cansa tanta critica a ERC,son l’únic partit que pot guanyar els socialistes al cinturó metropolita i a barcelona, i es molt lleig dubtar d’oriol Junqueras…., en Marketing s’han de tindre varias “marcas”, el grup VAG, et ven el mateix cotxe (amb el mateix motor!!!) i a un li diu vw polo, a l’altre seat ibiza…doncs això es lo mateix, ERC fa el paper de poli bo(poc indepe) i Junts el de poli dolent (indepe plus)….. Pedro Sanchez es el rei del trileros (i enganya a tothom, començant per la seva pròpia gent, la carmen calvo.Abalos, Pablo iglesias, etc)…si estic d’acord am V.Partal que eliminar el delicte de sedicio es una mostra de debilitat , o que ja donen per descomptada la derrota europea….jo penso que ERC esta “donant corda” al govern espanyol…però quan arribi el moment. ERC, Junts i tot nosaltres ja estirarem de la corda….però encara queda temps per poder estirar….el final de la guerra de ukraina i el referendum d’escocia seran una oportunitat per sapiguer si triomfa els drets europeus (la europa federal)…

Pepi Oller
Pepi Oller
12.11.2022  ·  00:27

A mi em costa de dir: ‘ERC traïdors’.
D’una banda, hi ha una mena de condicionant en la meva educació que m’ho fa difícil de la mateixa manera que de petita em costava dir certes paraules tabú.
D’altra banda, sovint no m’ho he permès perquè em fa por acceptar la idea que sense ERC no siguem prou. (cosa que ells utilitzen com a xantatge de la mateixa manera que abans ho feien els Comuns: si em vols, m’hauràs de seduir…)

Però avui faig el cor fort i dic: ‘ERC traïdors!’ perquè entenc que hem d’acceptar que no hi podem comptar, i és bo que qualsevol estratègia parteixi d’aquest supòsit.

Gerber van
Gerber van
12.11.2022  ·  00:28

Em sembla una bona analisi. Agraeixo aquest editorial extra després un dia de noticies de tant confos.

Josep Jallé
Josep Jallé
12.11.2022  ·  00:45

… desbarrar amb ingeni?, per favor: on és l’ingeni?. En tot cas tenir de costat, políticament, als traïdors i venuts per unes molles de pa dins la Constitució, ep! axó si.
ERc quina venuda amb el PsoE i Comuns!. De nou un Tristpartit. Sense miraments, sense maquillatges i … com sempre, en línia dels seus liders històrics màxims: DINS – ara- del Paquet Autonòmic de Espanya.
Queda ben compactat: ERcPAE.
Salut i memòria!.

Antoni Soy
Antoni Soy
12.11.2022  ·  01:05

Podría subscriure bona part de l’article, però no la part, molt important, que España es va diferenciant del que entén la UE per democràcia.
Crec que és exactament al revés, els països europeus i la UE cada dia s’assemblen més a España en el deteriorament de la democràcia: més autoritarisme, més limitació dels drets fonamentals,…

Pere Grau
Pere Grau
12.11.2022  ·  01:30

Miguel de Unamuno va néixer vint-i-sis anys després que morís Jaume Balmes, qui mai no va ser bisbe de Vic.

Josep Gualló
Josep Gualló
12.11.2022  ·  02:40

NO ÉS POSSIBLE QUE ESQUERRA REPUBLICANA ES CREGUI QUE AQUESTA DESBARRADA ÉS UN EXIT DE LA TAULA DE DIALEG

Els lladres es pensen que tots el altres tambe son lladres i els tontos es pensen que tots altres també son tontos.

En algun cas si que ho son. Els espanyols estàn contents perquè creuen que han aconseguit dividir l’independentisme quan el que diuen haver dividit mai havia estat unit.

El que aparentment s’ha dividit amb trons i llamps ès l’independentisme autentic de la paradoxa del independentisme reformista, que realment i gracies al director del diari te un nom d’enganyifa i no el que hauria de tenir que és “Secta religiosa unionista de mossen Oriol”.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
12.11.2022  ·  05:23

Esperar un gest sincer de l´estat espanyol és no entendre la història dels darrers segles. Esperar que aquest govern català ens porti a l´estat català és no veure-hi de cap ull. I aquí tenim el problema, a què esperem per a netejar tanta brossa?

Jaume Escales
Jaume Escales
12.11.2022  ·  06:04

Me sembla una anàlisi lúcida i realista Vicent. Només hi he trobat un detall sobre el què va passar i com vam viure els fets de l’Octubre 2017 tots plegats que, desde la meva percepció (tots tenim les nostres vivències que configuren el relat o la imatge que ens feim sobre què va passar realment) difereix:

Dius que “[…] l’octubre del 2017 es van prendre les decisions que es van prendre tot i saber que farien servir els tipus penals de rebel·lió i sedició i les desorbitades penes de presó que comportaven […]”

La meva percepció no va ser aquesta. Recordo converses amb companys, fins i tot fils de Whatsapp on discutíem quina podria ser la reacció de l’Estat contra el referèndum, i puc assegurar amb prou seguretat, i parlo del meu entorn, però crec que era la percepció general que ningú mai no va parlar, o va donar importància significativa, als instruments judicials, causes penals, lawfare, ús de tipus penals com sedició, possible rebel·lió, concentracions tumultuàries, colpisme, etc.
L’abast i la potència dels instruments jurídics, no és van calibrar, o no es varen trobar significatius com per arribar a poder ser efectius. Ho resumesc en una frase: “En el marc europeu Espanya no gosarà enviar o fer ús l’exèrcit com va fer el 36”, ens dèiem.
I de fet va ser així, i en part no ens vàrem equivocar: la repressió fou (i es) fonamentalment judicial i policial, no militar, però si més no, o bé no comptàvem amb la seva potència, o no la vàrem trobar significativa aquesta (a futur), per comparació amb una intervenció militar.
És un detall de percepció Vicent. Això no canvia el fet evidentment que la lliçó està apresa en bona part, i com dius tu, ara sabem molt més dels instruments de repressió de l’Estat i de la seva eficiència.

Però per jo la lliçó apresa més important no consisteix només en això, sinó en saber entendre que, arribat el moment, sempre sorgiran imponderables no previstos que caldrà assumir, i als quals caldrà fer-hi front, amb els quals no hi comptàvem de bon començament. Però que alhora no descobrirem si no feim una passa endavant.

Al cap i a la fi tot és més senzill i breu. Com deia el Machado, crec que era ell, i cito de memòria: “Se hace camino al andar, y al volver la vostra atrás se ve el camino que ya nunca se ha de pisar”.

Maria Rosa Biadiu
Maria Rosa Biadiu
12.11.2022  ·  06:04

Vicent, et demanen que facis un anàlisi d’ERC. Es com fer-te posar el dit a la boca del llop. Jo no ho crec necessari , tot-hom pot veure clarament les seves traïdores accions; tots som prou grans per treure’n conclusions.Gràcies valent guerrer!

Mariantònia Casajuana
Mariantònia Casajuana
12.11.2022  ·  06:30

Sí, la picaresca espanyola i el barroc lingüístic buit de veritat i raó -boníssim Fuster, increïble, et dono les gràcies Vicent per citar-lo- que s’ha manifestat de nou en aquesta parida de la reforma de la llei de sedició: un país que no té cap vergonya si menteixen, si s’equivoquen, si falla l’estratègia -tan de bo-, “no actuan con ramplonería” ans al contrari.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
12.11.2022  ·  06:52

Veure al col.laboracionista Aragones caure de 4 potes, indica el nivell d’erc.españa.155. El pacte secret del INDULTO JUNQUERAS, es Alta traicio a Catalunya, i el Sanchez fa i farà el que vulgui al seu ESCLAVO JUNQUERAS, un home venut i comprat absolutament. ERC esun PARTIT ESPAÑOL

Carles Blas
Carles Blas
12.11.2022  ·  06:55

Em quedo amb el comentari de Antoni Soy. Europa marxa cada cop més descaradament cap al feixisme. I no veig gaire gent inquieta per això. Tots massa pendents dels piulets, tíktoks, i bajanades per l’estil.

Josep Vilà
Josep Vilà
12.11.2022  ·  07:31

Un maleït pacte de les esquerres españoles, les basques i les catalanes apuntala el nou règim dels diners d’Europa. Cap idea, cap futur, únicament repartir els diners dels altres entre els qui es portin bé.
Les esquerres, amb ànim més social que emprenedor compren un discurs fàcil que els treu de la garjola i com a premi que els esperona els donen les claus de la garjola de la Generalitat.
Són el pitjor enemic que podem tenir: aquell que ens desanima des de dins, que ens divideix, que ens convida a passar-nos al costat fàcil, a ser com ells. A deixar la lluita i unir-nos a la ignomínia de concentrar-nos en el treball diari i no aixecar el cap.
La Xina de Tiananmen és un règim amb uns principis semblants: treballa pel país, no aixequis el cap i pensis en coses fora del teu abast i et donarem un bol d’arròs. España, Bildu i ERC volen un règim semblant. Per això Junqueres i Xi Jinping s’assemblen tant.

Albert Miret
Albert Miret
12.11.2022  ·  08:02

Cal que els independentistes siguem més valents. Ja és hora d’abandonar el “bonhomisme” i “l’entre tots ho farem tot”. Els traïdors ja fa massa temps que se’n beneficien d’aquesta companyia de misericòrdia absurda. És necessàri entendre que la mort és el final de les coses i de les idees. Cal que d’una vegada apartem els traïdors del camí per poder continuar endavant en la ruta que ens vam marcar. Així com vam saber isolar un govern per impedir que confonguessin l’ajut amb la rendició, ara necessitem isolar aquesta colla de traïdors que en la realitat no representen a ningú més que l’enemic i no pas als seus antics militants catalans, que ja cansats de barbaritats i incompliments, han marxat d’un partit-secta que també els ha traït a ells mateixos.
És imprescindible que entenguem que l’ERC que coneixíem s’ha suïcidat, s’ha mort deixant-se comprar per l’enemic històric, i que nosaltres continuem el camí defensant-nos d’aquests nous enemics disfressats d’independentistes els dies de festa i fent tant mal com poden a Catalunya els dies feiners. Una vegada fets tots els rituals fúnebres i el dol corresponent, cal que continuem amb més força que mai.

Ana Xirau
Ana Xirau
12.11.2022  ·  08:58

Aquesta nova ensarronada del Gobierno servirà per fer tornar Marta Rovira. ERC sacrifica el moviment d’alliberament nacional del poble per recuperar els seus acòlits.
Espero i desitjo que els seus votants se’n adonin del mal que ens fan.

Jordi VALLS
Jordi VALLS
12.11.2022  ·  09:33

Potser seria hora de deixar de situar ERC, però sobretot Pdcat, en el bloc de partits independentistes

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
12.11.2022  ·  09:40

Molt tou per part teva Vicenç el dir-li “picaresca espanyola”.
Ho és, i també és trilerisme del Pedro Sánchez, mala llet franquista, Botiflerisme en majúscules d’ER, la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, anticatalanisme visceral del PSOE-ER, etc., etc.

El maquillatge del delicte de sedició, canviant-li el nom i suposadament reduint les penes, avalat per la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras i pel triler espanyolista Pedro Sánchez, no deixa de ser una maniobra política PSOE-ER, Sánchez-Junqueras, per a treure del mig de males maneres a un rival polític, el MHP Carles Puigdemont, i blanquejar espanya davant el món.

Fastigós el que està fent ER contra Catalunya i les seves opcions d’independència.

Fastigós sentir el que diuen els mitjans de comunicació botiflers (TV3, CatRadio, diari ARA,… ) controlats pel Goebbels Sergi Sol de la ER de Junqueras, que no paren de donar veu a aquesta bruta maniobra, tot dient que és una millora en la desjudilizació del conflicte polític, dir que és un “gran resultat de la taula de la vergonya”.
Discurs acceptat pels fanàtics botiflers d’ER, o pels clients de la menjadora d’ER, i adreçat als babaus que no han desenvolupat esperit crític per a veure al llarg dels darrers 5 anys la magnitud de la traïció del junquerisme.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
12.11.2022  ·  10:34

Han fet, amb ERC i Comuns, una Sedició 2.0
L’esquerra s’esguerra pels principis democràtics i de drets humans que ignora i blanqueja.
La dreta es renova amb una Lawfare digna de la Inquisició, que és el que permet una repressió mental i ideològica amb tota la violència física-social que es pot tolerar pels propis acòlits.

Victor Serra
Victor Serra
12.11.2022  ·  11:23

Aquesta reforma sembla per anar a pitjor i protegir l’Estat espanyol davant les resolucions europees. La taula de Diàleg ha donat un fruit, però un fruit dolent. De totes maneres, caldrà veure què preten realment Sánchez. La reforma li posa en peu de guerra tota l’ultradreta ( a Espanya la dreta és el PSOE), els seus barons més retrògrads i evidentment tot l’independentisme . Alguna cosa amagada hi deu haver perque ho hagi fet ara.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
12.11.2022  ·  13:02

Reforma sobre la sedició? Gràcies, no cal. Com tampoc cal ninguna llei contra cap sedició incruenta, pacífica. O contra cap separació “matrimonial” perpetrada a la força, com nosaltres, PPCC, respecte a Espanya. Quines situacions més peregrines: Per un costat, els obligats a casar-se, sense amor, amb qui t’obliga, i per altra banda, el qui t’obliga, a conviure amb qui no t’estima.

Rubèn F.Pola
Rubèn F.Pola
12.11.2022  ·  13:17

Es tractava de treure l’Estat de polleguera. Amb l’1-O, gràcies al treball conjunt de partits i associacions cíviques, ho vam aconseguir. Línia! Continuem per a bingo. Llavors es tractava d’obligar l’Estat a complir les seves amenaces: presons, confiscacions de béns, inhabilitacions, cent-cinquanta-cincs, mobbing a les seus d’empreses i, si seguíem ferms, “un Ulster que os vais a cagar” (©Jordi Cañas). A veure qui aguantava més temps la respiració: nosaltres dins d’un estat d’excepció o Espanya fora d’una “concepció [europea] de la societat”, fora de la “civilitat europea”, que deia Enric Juliana, quan encara podia dir ‘presos polítics’ sense que li piquessin el crostó (“Desdramatizar Catalunya”, LV, 10/09/2017; Google: vmvH0BfXJuc). I aquí és quan se n’anà tot en orris. El factor humà, de Graham Green: els presos legitimen un judici farsa; les secretaries generals, les direccions generals, les direccions de servei i els comissionats segueixen fent rutllar la Generalitat (“com una seda”, es congratulava en Juliana); Roger Torrent es nega a investir Carles Puigdemont i executa la inhabilitació i retirada d’acta de diputat de Jordi Torra; Laura Borràs fa el propi amb el diputat Pau Juvillà; Jaume Giró dona carta de naturalesa a les multes arbitràries del Tribunal de Comptes; el nostre govern segueix donant suport a un govern que calla davant les declaracions d’un dels seus criminals d’estat; i ara això. L’independentisme està greument dividit, desmobilitzat i desanimat, amb Junts disjunts, Esquerra que “es va desenganxant del procés”, i la CUP al seu aire, fora del pla de l’el·líptica, com Plutó. Però, ep, aquí encara no ha cantat ningú bingo. La nostra situació és reversible. L’independentisme pot reactivar-se. El nostre mal és guarible. El mal que s’ha fet Espanya, a la seva imatge internacional i a les seves credencials democràtiques, amb la seva resposta vuitcentista a l’1-O, no ho és de guarible. I s’ha ficat en una dinàmica repressiva que no és reversible. Ni sap, ni vol, ni, sobre tot, pot revertir-la. Això de ‘guanyar les ments i els cors’ està fora del seu ADN. Està obligada, per imperatiu genètic, a seguir “desbarrando con ingenio” davant del nostre irrenunciable anar-hi, anar-hi i anar-hi. I això no és sostenible en el temps. Un dia o altre, aquell preu que Espanya pagaria “por quitar de en medio a Puigdemont” (©A. Rubalcaba, 26/01/2018) esdevindrà impagable.

Eduard Solà
Eduard Solà
12.11.2022  ·  13:20

Barra lliure per a jutges i fiscals. Lo d’Esquerra es insuperable, són los mes xulos. ‘Açò heu pague jo!’

Ricard Collado
Ricard Collado
12.11.2022  ·  13:26

Aquesta nova legislació, no va únicament contra l’independentisme, va contra els sindicats combatius, la gent que s’oposa a desnonaments…
Més important encara, qui interpretarà aquesta Llei seran el Marchena, Llarena i d’altres. I de la Llei mordassa què?
Ve un hivern molt dur, i no volen contestació als carrers.
Peró vaja ja fem tard, fa anys que hi havia síntomes de la malaltia, em sembla que ja hem fet tard… per culpa nostra

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
12.11.2022  ·  13:38

Exacte Partal. El problema és i serà sempre el tarannà antidemocràtic de España i la gran majoria dels seus ciutadans. Aleshores actuen imitant al “Lazarillo de Tormes”, fent jocs de mans i estirant carteres a ciutadans desprevinguts i badocs: o sigui mentint i robant! I qui dies passa anys empeny. I lògicament sense solucionar mai res de res. I són fertils en inventiva de trucs, disfresses i reslats adequats, com fan els grans estafadors.

Esquerra ha arribat al cim de la inèpcia, la ruqueria, i la murrieria barata dels lladres de pega. Em resulta increible. I ja som molts en aquest club de astorats davant l’espectacle que ens estan oferint, i cada dia som més.

Maria Teresa Casals
Maria Teresa Casals
12.11.2022  ·  13:44

Gràcies per l’article.Una alenada d’aire fresc . L’article i , en general, els comentaris. Voldria insistir en dos aspectes de la qüestió. Rebatre aquesta frase “Tots són iguals”. Doncs, no és veritat. “Tots” deuen haver fallat en moltes ocasions, però “només un” ha venut el país i encara ens vol fer creure que fa un sol esplendorós. “Només un ” s’ha assegut en una taula de diàleg i ens fa creure que, gràcies a les seves dots negociadores a Catalunya ha sortit el sol. L’altra qüestió que volia comentar. és l’obediència promesa a la “sagrada constitución ” que no cal que recordi quan i en quines condicions es va pactar. En relació amb la “constitución” vull recordar uns fets en els quals vaig participar. Els dirigents d’Esquerra proposaven dir Sí a la”constitucion” que se’ns proposava , però van preguntar a les bases. Parlo de la consulta que es va fer a les sectorials del Barcelonès. Els portantveus de cada una de les sectorials es van aixecar, van argumentar i van dir NO. On són els militants del NO? Segons el CEO riuades d’independentistes faran cua per votar-los altra vegada. Si passa això Catalunya ho té molt malament i , de retruc, la nostra llengua té un fosc futur.

Joan Gratacós
Joan Gratacós
12.11.2022  ·  14:48

No et creguis el CEO.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
12.11.2022  ·  15:28

I què hi fa ERC fent de comparsa d’aquesta picaresca?

Ricard Giro
Ricard Giro
12.11.2022  ·  15:53

ERC está sola, governant amb 33. PSOE i Comuns marcant-li el pas, i JuntsXCat re-re-reorganitzsnt-se i esbrinant qué vol ser de gran. Desitjant arribin noves opcions “eixamplant” la base desbancant alhora aquesta colla de “botiflers”

Carme Andrade
Carme Andrade
12.11.2022  ·  16:55

Mirat a distància aquest debat sobre una llei espanyola ens fa perdre l’energia que necessitem per fer una bona estratègia de victòria. Una nova trampa.

Carles Benito
Carles Benito
12.11.2022  ·  16:57

D’ACORD ESSENCIALMENT AMB L’ARTICLE…

PENS QUE SERIA UN BON MOMENT PER REVIFAR ELS ÀNIMS I DENUNCIAR L’ENGANYIFA, JA PRÈVIAMENT, DAVANT D’EUROPA AMB UNA GRAN MANIFESTACIÓ (EL 6/12 COM PROPOSA L’ANC) A BRUSSEL·LES O A ESTRASBURG.

NO SÉ SI SERIA SUFICIENT PER DESACTIVAR EL PROJECTE imperial PERÒ:

– MOVILITZARIA DE MANERA GENERICA
– PODRIA GENERAR SINERGIES AMB ÒMNIUM QUE SEMBLA NO HAVER ENCAIXAT BÉ AQUEST PACTE AMB L’imperi
– POSARIA EN CONTRADICCIÓ ELS VOTANTS D’er JA PROU DUBTOSOS
– SERIA UN TOC D’ATENCIÓ MÉS A er (EL DARRER?)
– ALERTARIA EUROPA QUE EL PROBLEMA CATALÀ ÉS VIU
– ALERTARIA EUROPA QUE LI RECLAMAM I RECLAMAREM QUE NO ENS FACI “ORELLA DE CÒNSOL” ENFRONT DEL TRILERISME LEGAL DE L’imperi

NO VULL BANALITZAR, ÉS IRONIA, PERÒ UNA BONA DATA PER VEURE L’AMBIENT NADALENC DE BRUSSEL·LES O D’ESTRASBURG

Pere Planella
Pere Planella
12.11.2022  ·  17:00

Ens l’estant foten per tots cantons i la llista d’ingressos al CxR no creix, seria convenient una editorial del per que no creix, els hi hem de parar els peus ho nosaltres en serem còmplices d’aquesta barbàrie si el poble no reacciona estem morts i sepultats, si ens manifestem pels carrers per qualsevols tonteria et poden complicar la vida, inscriure’s en una llista no hi podran fer res de res, per això tenen tanta pressa per reformar la sedició per que veuen un perill el CxR.

Cristina Besó
Cristina Besó
12.11.2022  ·  17:26

“Hienes digitals”… chapeau, Sr. Partal. No hi ha dubte de la “mala baba” que gasten els comissaris del mossén…

Francesc Casajuana
Francesc Casajuana
12.11.2022  ·  17:28

Si vols tallar un arbre podem discutir si ho farem millor amb una destral o una motoserra, però si discutim si aquesta nit hi haurà lluna plena… és un debat que no té res a veure.

Els eufemismes en política sempre s’han utilitzat, canviar sedició per la cua del gos de la veïna de l’àtic, les paraules canvien però l’objectiu és el mateix. És com parlar d’acomiadament lliure i de flexibilitat laboral, la segona fins i tot sona bé segons com s’interpreti, però les dues expressions volen dir el mateix.

El Triangle de les Bermudes (Junts-ERC-CUP) fa força temps que s’han desmarcat de l’objectiu que -vull pensar que- perseguien. ERC sembla aplicar el criteri de “si no puedes con el enemigo, únete a él”. Quan ho fa ERC no està bé, però si ho fa Junts a la Dipu “és una cosa diferent”. I si parlem de les amistats de Laura Borràs segons les darreres notícies que llegim “també és una cosa diferent”. Si tots fan amics a l’altre cantó de la barricada, potser és que no se’n volen anar, més aviat s’hi volen avenir, i per tant no són còmplices de l’objectiu que -vull pensar que- perseguien.

En conclusió, si volem marxar, ens l’hauria de portar ben fluixa les lleis que els espanyols volen tenir, com si volen recuperar els principis més ortodoxos del Movimiento. Però si el debat és sobre la llei espanyola i no sobre la separació de béns, és obvi que ells se’n van cap a un altre camí. El Triangle de les Bermudes han deixat clar que volen seguir a Castella. Aquests i els seus votants, encara que ho facin “de bona fe”. El debat és aquest.

xavier selma
xavier selma
12.11.2022  ·  18:15

Lucid com sempre en Partal. Ara esperem entendre que en treu ERC d’això i entendre perquè ho defèn quan es indefensable i els perjudica a futur com a organització als dirigents i a les seves bases. No ho entenc!

Lluis Molist
Lluis Molist
12.11.2022  ·  20:46

La llibertat del mossen Junqueras (—- ) i els altres costara l’empresonament de milers de patriotes.

Mori el mal govern !!!

[NdR. Aquest comentari contenia un insult personal que ha estat retirat seguint les normes del diari]

Guiomar Amell
Guiomar Amell
12.11.2022  ·  22:11

Ens segueixen entabanant! I …sin que se note el cuidado… Com fa segles ! Amb poques paraules , donen barra lliure als ” seus jutges” per interpretar a conveniència seva qualsevol manifestació O protesta.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
12.11.2022  ·  22:55

Vicent, en Joan Fusté és un intel·lectual d’una capacitat d’anàlisi molt aclaridora. Mentre l’Unamuno no és altra cosa que un bocamoll que va de geni per la vida, sense que cap de les seves proclames siguin admeses per ningú amb dos dits de front. Comparar-los, cosa que no fas, seria un error, però citar-los en un mateix article crec que, si més no, no correspon gens a la realitat, ni de l’un ni de l’altre. Ara, a Catalunya necessitaríem un altre Fusté que ens fes veure la crua realitat del poble espanyol i la fòbia malaltissa que aquest poble té contra Catalunya.
En quant a la qüestió referent a la sedició, el fet que el govern de Madrid vulgui alinear-se amb Europa, per allò de disminuir les penes de presó, han transformat en Pedro Sànchez i la seva judicatura en una aberració que de cap manera pot ser acceptada per cap democràcia. Però, i em torno a fer pesat amb aquesta anàlisi, la culpa no la té solament l’estat espanyol, la Unió Europea adquireix encara més un estat de culpabilitat superior. És Europa qui hauria de rectificar Espanya, simplement per una qüestió de democràcia pura que, a Espanya no en són partidaris per una qüestió de naturalesa. Les virtuts, a Espanya són substituïdes per defectes, uns defectes interessats i que, a més de creure’ls volen fer-los creure a tothom.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
13.11.2022  ·  20:41

Home, la llei penal no pot ser aplicada retroactivament.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes