‘Casas no està exhaurit, en tenim per estona’ diu Ignasi Domènech, comissari de la mostra ‘Ramon Casas, la modernitat anhelada’. Aquesta és la idea principal de l’exposició central de l’Any Casas, que enlloc de concebre-la com una simple antologia s’ha preferit aportar noves mirades sobre el llegat del pintor. Per això la mostra, que s’inaugura demà al Cau Ferrat de Sitges, es planteja com un joc de miralls on les obres de Casas s’exhibeixen al costat de les de Singer Sargent, Picasso, Rusiñol, Toulouse – Lautrec o Sorolla. L’objectiu és visualitzar les influències, analogies i interessos comuns que van existir entre Casas i altres autors contemporanis.

Influït i influent

Quan tenia 15 anys, Ramon Casas va marxar a París a estudiar pintura. Això va fer que el seu estil s’impregnés directament de la tradició pictòrica francesa a través del seu mestre, Carolus –Duran. Però la seva permeabilitat artística no es va acabar aquí i va intercanviar idees  i influències amb molts dels artistes  de l’escena parisenca de finals del segle XIX: Toulouse – Lautrec, John Singer Sargent i sobretot el seu amic Santiago Rusiñol. Però el joc de miralls en l’obra de Casas no acaba aquí perquè el pintor va ser un important espill on es va reflectir la següent generació artística catalana. Tal com ha recordat el comissari de la mostra Francesc Quílez, Casas va tenir una influència molt clara sobre el jove Picasso, tant pel llenguatge i a la poètica com per l’admiració. Però Picasso no va ser l’únic: també hi ha Torres – Garcia i Romero de Torres, entre més.

Modernitat anhelada

Tot això és el que la mostra explica al llarg de cinc àmbits, que arrenquen amb l’etapa formativa de l’artista. Pel que fa al segon àmbit, denominat ‘La poètica de la multitud’, la mostra recull quadres i fotografies de crònica social, que retraten grans grups de ciutadans anònims, sense entrar en individualismes. El recorregut deriva cap al tercer sector, dedicat a la ‘Paradoxa de l’artista modern’, on s’hi poden veure obres de temàtica popular, amb constants escenes taurines i de la cultura del circ. La quarta secció se centra en el caire més bohemi de l’autor mostrant quadres desconeguts i centrats en finals de la dècada de 1890, quan s’inaugura la cerveseria ‘Els Quatre Gats’. Finalment, la mostra acaba amb un homenatge a la dona, combinant retrats que Casas va fer a l’alta burgesia amb quadres que mostren la dona emancipada i moderna, alhora que també s’exposen un conjunt de nus de l’època més lliure de l’artista.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb