Una certa cortesia partidista diu que després d’una reunió important entre dos partits la conferència de premsa del segon espera que s’acabi la del primer. No va passar. Mentre Méndez de Vigo parlava a la Moncloa, Margarita Robles, en nom del PSOE, va començar a parlar a les corts. El PP pretenia presentar la reunió de Rajoy i Sánchez com un suport incondicional del líder socialista a les tesis de Rajoy. Robles va fer una prèvia previsible: va dir que sempre farien costat a la legalitat i va començar a disparar. Primer va dir que la reunió no era només per a parlar de Catalunya i després va advertir: el PSOE creu que cal negociar amb la Generalitat i si Rajoy no ho fa el PSOE prendrà mesures al parlament en aquesta direcció.

Evidentment, els socialistes no volien trobar-se atrapats en la teranyina de Rajoy. Saben que Rajoy fa servir el cas català per fer-los anar a remolc i convertir-los en mera comparsa. Però el PSOE sembla que té algun pla propi. Fins i tot de les paraules de Robles es podria desprendre que vol aprofitar la situació per acorralar el PP. Si no, no s’explica la intensa descripció que va fer de l’immobilisme de Rajoy. Va explicar amb tots els ets i uts les posicions dels uns i els altres fa tres anys i va remarcar que no s’havien mogut de lloc i que això, simplement, no podia ser. Quatre vegades va insistir a dir que Catalunya és ‘un problema polític’, obvietat que el PP pretén tapar amb una intensa campanya de desqualificacions i legalisme.

Al matí Rajoy ja n’havia tingut un tast, en les paraules de la presidenta balear, Francina Armengol. En un acte a Madrid de bon matí, Armengol va dir, sense embuts, que era contrària a aplicar el famós article 155 a Catalunya. La presidenta de les Illes va anar més enllà: va afirmar que si s’arriba a aquesta situació tan extrema, l’executiva federal del PSOE haurà de decidir si fa pinya amb el govern espanyol. I va avisar públicament que ella ‘hi estaria en contra’.

Els dubtes sobre el 155 són molt notables dins el PSOE. Aquesta setmana uns quants mitjans madrilenys havien publicat notícies, sense cap font contrastable, segons les quals Pedro Sánchez no veu possible d’aplicar les mesures previstes en el 155 o que, en tot cas, no veu Rajoy capaç d’aplicar-les. L’opinió de molts juristes és que és un article inaplicable perquè no té desenvolupament legislatiu i no se sap concretament com es podria establir. A més, dins el PSOE, la possibilitat de seguir cegament el PP en l’aplicació d’un article que limitaria les llibertats públiques causa terror.

I encara més dins el PSC. Si Sánchez va ser molt contundent el primer dia, dient que els batlles socialistes impedirien el referèndum, ara ja ha vist que això no passaria. No únicament per les nombroses declaracions de batlles que se n’han desmarcat, sinó també per les votacions. El PP intentà arrossegar el PSC a Badalona i a l’Hospitalet, amb mocions contra el referèndum, i es va trobar amb dues abstencions que van possibilitar la derrota dels contraris a la votació. Ahir mateix Núria Parlon, una de les batllesses que més poc n’havia parlat, va dir públicament que els batlles del PSC no serien els qui impedirien el referèndum. Amb el PP i Ciutadans sense batlles gairebé, la posició del PSC és cabdal. I l’alegria amb què Sánchez va arribar a afirmar que els batlles que no fessin sabotatge al referèndum serien expulsats ja s’ha esvaït del tot. Fins i tot el dòcil Miquel Iceta va haver de recordar al secretari general del PSOE que no era qui podia parlar de sancions als batlles del PSC. I ahir es va arrenglerar ràpidament amb el to de Sánchez, amb unes declaracions en què deia: ‘Els socialistes defensem la llei, però demanem al PP propostes de solució.’

A la nit, per rematar la jornada, Sánchez és entrevista a Tele5 i deixa un rastre de titulars, a cadascun més indigest per Rajoy: ‘jo crec que Espanya i Catalunya no poden seguir més temps sense que hi hagi una situació política i en això Espanya té alguna cosa a dir’, ‘li he demanat a Rajoy que es reuneixi amb Puigdemont’, ‘no comparteixo que es faci ús de l’article 155’ o ‘hi ha una majoria de catalans que volen que es reconegui la singularitat de Catalunya’.

El front madrileny del referèndum, doncs, s’anima. Al parlament espanyol un centenar de diputats ja han votat a favor del referèndum, cosa que desbarata l’intent de presentar la votació com un enfrontament entre parlaments. El PP, que ahir Armengol va qualificar d’antiespanyol, prova d’acorralar el PSOE i subordinar-lo a la seva idea. Però el PSOE, si més no així es va veure ahir, en vol fugir. Mal panorama per a un Partit Popular que comença a comprovar que té l’opinió internacional en contra i que si perd el suport unànime i incondicional del PSOE es trobarà amb un problema monumental a les mans i sense saber com gestionar-lo.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.