Un dels pocs caps que no va tallar Rajoy amb el del 155 és el de Rafael Ribó. El Síndic de Greuges ha continuat al seu lloc i, d’ençà de l’octubre, ha denunciat la violència policíaca contra els votants l’1-O, les conseqüències negatives i els greuges del 155, la prohibició de la Junta Electoral espanyola de les concentracions dels avis i àvies de Reus, ha reclamat respecte pels resultats electorals del 21-D i ha defensat el model d’immersió lingüística, entre més actuacions.

Ribó ha denunciat la repressió i la vulneració de drets, però es mossega la llengua i evita de pronunciar-se personalment. Diu que ell representa una institució que està per sobre dels partits i les ideologies. No obstant això, aquest posicionament no l’ha influït a l’hora de criticar durament la politització del sistema judicial espanyol, tot i que ell prefereix de titllar-ho de ‘partidització’. També es mostra indignat amb què ningú no hagi donat explicacions públiques sobre la relació entre l’imam de Ripoll i els serveis secrets espanyols arran dels atemptats a Barcelona i Cambrils.

Heu denunciat diverses vulneracions de drets fonamentals arran de l’aplicació del 155, de les mesures del TC contra la investidura… Heu rebut també més queixes que mai?
—Hem rebut una allau de més de 25.000 queixes quan va sortir la proposta de demanar mesures cautelars al Tribunal d’Estrasburg sobre la decisió del Tribunal Constitucional espanyol sobre la investidura de Carles Puigdemont. Hi ha hagut una mala interpretació dels límits del Constitucional. Al TEDH s’hi pot adreçar qualsevol persona que consideri que els seus drets s’han vist afectats. Nosaltres hem elevat les queixes al Consell d’Europa i a les seves institucions perquè ho tinguin en compte dins la munió d’anàlisis que es fan a Europa sobre la vulneració de drets fonamentals a Catalunya i hem denunciat, des de fa temps, que hi ha una deriva de regressió de drets al Regne d’Espanya. Ho hem dit des del 2014 en els informes anuals. Un dels primers casos va ser la llei mordassa, una situació que no s’havia vist des del franquisme. Hi ha també tot el tema de les llibertats afectades per la llei de seguretat nacional i la partidització de la justícia amb sentències contràries a la llibertat d’expressió i la mala utilització de tipus penals, com ha passat arran dels últims esdeveniments a Catalunya.

També heu estat crític amb com va actuar l’independentisme el 6 i 7 de setembre.
—El Síndic també ha denunciat la vulneració de drets de l’1-O i els fets del parlament del 6 i 7 de setembre. Va haver-hi decisions del parlament i del govern que no s’adequaven al marc establert, van ser declarades il·legals. Però només poden ser perseguides per desobediència, que pot arribar a comportar la inhabilitació d’un càrrec, mai ni rebel·lió ni sedició, tot aquest relat que ja venia prefabricat.

D’ençà del dia del referèndum, la repressió va desfermar-se. Violència, presos polítics, 155, prohibicions de la Junta Electoral espanyola…
—L’1-O vam fer una nova anàlisi de la situació amb el comissari europeu dels Drets Humans, que va demanar explicacions al govern espanyol. El ministre Zoido se’l va torejar, va fugir d’estudi. La seva carta al comissari és inadmissible. El secretari general del Consell d’Europa va exigir aleshores una explicació i el govern espanyol s’hi va comprometre, però a hores d’ara encara no ho ha fet. És un altre forat que tenim en l’actual validesa democràtica de la situació. Ara també estem analitzant la situació dels presos polítics, com hi ha hagut una coacció institucional que no té base en el procés d’investidura, etc. Recordeu que a vegades hi ha fets menors, com ara el moviment d’avis i àvies de Reus. És un cas paradigmàtic. Van mobilitzar-se per a defensar la democràcia i les llibertats i la Junta Electoral els ho va prohibir. Nosaltres vam recórrer-ho a instància dels centenars de queixes que vam rebre i vam obtenir la victòria perquè era inadmissible, que va arribar després de la campanya.

Però el mal ja l’havien fet.
—Sí, el mal ja l’havien fet fet, però és una manera d’estimular que això es vagi estenent. A Reus això s’ha consolidat i també s’ha consolidat a més ciutats de Catalunya.

Quan denuncieu aquestes vulneracions al comissari europeu, al Consell d’Europa… quines reaccions o respostes rebeu?
—Aquestes institucions no tenen un ritme de treball instantani. Les instàncies de vigilància internacionals com pot ser el comissari europeu fan informes anuals on poden recollir part de les nostres anàlisis, o bé informes monogràfics, com el que s’exigeix sobre l’1-O. Al Consell Europeu, hem col·laborat en pràcticament tots els informes que s’han fet sobre les vulneracions de drets i llibertats a Catalunya. I hem elevat també a Nacions Unides peces d’informes. El relator sobre memòria històrica va ser aquí i va denunciar que l’estat espanyol no havia complert amb la memòria històrica perquè no n’ha rescabalat les víctimes.

Quina utilitat poden tenir aquests informes? Es poden utilitzar en un futur judici al Tribunal d’Estrasburg?
—Tots els informes del Síndic són públics i es poden fer servir. Alguns ja els han utilitzat les defenses dels presos. Anem a cop d’atestat de la Guàrdia Civil i de mesures cautelars, tot això ho estem analitzant. És evident que són útils per quan una instància europea es pronunciï en el futur. Molta gent no sap que els tractats internacionals, també els que fan referència als drets humans, són d’obligat compliment. Estan per sobre de la constitució espanyola.

L’estat espanyol s’ha saltat l’estat de dret?
—Hi ha una degradació i una erosió de l’estat de dret. Quan es va decidir de donar al Tribunal Constitucional espanyol la capacitat de sancionar càrrecs electes, vam dir que això anava en contra de les previsions de l’estat de dret i del que es preveu a Europa. Vaig estar a la sessió de la Comissió de Venècia que va analitzar aquesta llei del Constitucional. Que arribés a la Comissió de Venècia ja era indicatiu que era de dubtosa qualitat democràtica. Perquè us en feu una idea, a l’ordre del dia hi havia Afganistan, Azerbaidjan, Polònia, Hongria… una sèrie de sistemes que han tingut problemes de qualitat democràtica. I, enmig, també hi havia Espanya. A mi em va provocar vergonya democràtica que Espanya hi fos. És un tema en què va haver-hi moltes pressions, jo en vaig ser testimoni. Malgrat tot, el dictamen de la Comissió de Venècia va afirmar categòricament que els poders que es van donar al Constitucional l’anul·laven, el deterioraven i l’empobrien com a àrbitre, i que per tant afectava la separació de poders.

Els informes del grup Greco, del Consell d’Europa, han assenyalat precisament la degradació de la separació de poders a l’estat espanyol.
—Quan el Greco diu en dos informes consecutius que Espanya no compleix amb les condicions bàsiques d’independència judicial, que la justícia està partiditzada, que té una qualitat molt baixa… és la penúltima en credibilitat dels estats europeus! És evident que això afecta la qualitat de l’estat de dret. Una cosa molt perillosa és quan va inaugurar-se el curs judicial a Espanya el setembre del 2017, amb la presència del cap d’estat, del ministre, del president del Consell General del Poder Judicial, del fiscal general de l’estat… i el discurs es basa en la idea que l’estat de dret es basa en la unitat de la pàtria, això és una autèntica aberració. En un estat de dret s’ha de poder discutir sobre tot, també de la unitat de la pàtria. Si ha d’estar unida, si ha de ser una confederació, si vols nacionalitzar la banca… tot el que sigui i discorri per cabals democràtics i dins d’una institució parlamentària cap dins l’estat de dret. En el moment que diuen que l’estat de dret està supeditat a la unitat de la pàtria, supediten l’estat de dret.

Aquest tipus de declaracions, la partidització de la justícia… creieu que això genera una sensació d’indefensió?
—De moment ha generat indefensió als empresonats. Les presons cautelars són d’absoluta indefensió, així com la citació a declarar sense conèixer els atestats policíacs. La indefensió també ha afectat als ciutadans que l’1 d’octubre van anar a votar i van rebre les agressions violentes de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. I ara a més se’ls acusa de provocar la violència policíaca. Cal recordar que el Tribunal Superior de Justícia va ordenar que s’impedís el referèndum sense alterar la convivència ciutadana. Per tant, hi havia aquesta prioritat. A més, els referèndums estan despenalitzats per llei espanyola. Un referèndum, si és il·legal, pot ser combatut amb la desobediència. Però no pot ser mai un delicte penal que està destipificat.

En aquest context de repressió, creieu que és important que la gent presenti queixes al Síndic?
—En general la gent té poca cultura de la queixa. Tenim cultura d’exabruptes, però quan hi ha una qüestió de drets socials, culturals, del territori, mediambientals… abans de presentar una queixa, hi ha por a la represàlia. També hi ha la cultura de no veure la transcendència que pot tenir una recomanació del Síndic, que pot solucionar diversos casos de lesions de drets. Ara cal sumar-li el temor. Hi ha hagut una forta dosi d’una acció repressiva. Hi ha moviments al nostre país molt sòlids i de molta lloança que plantegen la protecció de drets col·lectius. L’exemple més recent és la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia contra l’aberració de la plataforma Castor com a negoci absolutament il·legal, afectació al territori, provocadora de terratrèmols… tot això s’ha pogut bellugar i és a Europa gràcies a la mobilització de la gent.

Us ha sorprès la repressió de l’estat espanyol?
—Crec que hi ha poca consciència que tenim un gran problema polític que cal abordar des de la política. Hi ha hagut una acceleració d’incompliments basant-se en uns actes del Parlament de Catalunya i del govern de la Generalitat que van ser declarats il·legals, però es van utilitzar mesures penals desproporcionadament.

Però us ha sorprès o no aquest nivell de repressió?
—Jo no puc basar les meves declaracions com a Síndic sobre si m’ha sorprès o no. Puc subratllar quan hi ha hagut desproporció.

I a nivell personal com vau viure l’1-O?
—Aquesta institució va obrir les portes per si es volien denunciar vulneracions de drets en qualsevol sentit. Vam rebre queixes de gent que era al cens i no volia ser-hi, gent de l’estranger que volia votar… en fi, de qualsevol angle de l’arc social i de posicions partidistes diferents. L’1 d’octubre va venir gent lesionada i ferida per les càrregues policíaques.

Us va impactar?
—Es va ampliar l’impacte per les imatges que arribaven. Com a Síndic vaig comparèixer al centre de premsa a apel·lar a tothom que s’aturés aquella actuació violenta. També vaig anunciar que havia intentat contactar amb la presidenta del congrés espanyol perquè intervingués. Val a dir que a la nit, quan vaig anar a fer el balanç de les queixes que havíem rebut, vaig declarar que des de l’any 1976, quan ens vam manifestar milers de ciutadans demanant amnistia i seient a terra pacíficament, i van arribar els grisos disparant bales de goma i pegant amb les porres a tothom que trobaven per davant… No havia viscut una escena així des del 1976, i la vaig viure l’1 d’octubre del 2017 quan pensava que no la veuria mai més a la meva vida.

Feu un seguiment de les víctimes que van rebre la violència dels cossos policíacs l’1-O?
—Fem el seguiment de les respostes que  l’administració en dóna al respecte. També hem exigit explicacions parlamentàries sobre el que va passar. Qui va donar les ordres? Qui se’n fa responsable? Com es compleix amb els tractats europeus i el Consell d’Europa? Seguim també totes les queixes que hem rebut i som coneixedors que hi ha alguns jutjats que ho estan investigant.

Fins ara s’han negat a donar explicacions. El PP, el PSOE i Ciutadans ho han impedit.
—Creiem que en aquest període hi ha hagut temes molt greus que no han estat objecte de presència parlamentària. Els atemptats del 17 d’agost no han estat abordats, en absolut, pel govern espanyol ni pel govern català. Tampoc les víctimes. Governs d’arreu d’Europa, quan hi ha hagut atemptats, han actuat de cara ales víctimes. No s’han donat explicacions a fons de com s’ha arribat a aquesta situació, ni el dispositiu policíac amb l’única intervenció dels Mossos d’Esquadra i un resultat de lloar, i una gran pregunta. Quina relació tenia l’imam de Ripoll amb els serveis secrets del CNI espanyol? Que no hagi comparegut el govern espanyol a explicar públicament què va passar, ni tan sols a la comissió del congrés, és inaudit. El mateix passa sobre l’1-O. Hi ha hagut una compareixença de Zoido al senat espanyol molt parcial i forçada, però no ha donat explicacions. Hem demanat en els dos casos que hi hagi comissions d’investigació.

En una entrevista al diari Público al setembre, comentàveu que si Espanya continuava en una deriva autoritària, Europa intervindria. Us ha decebut l’actitud europea?
—Hi ha dues grans organitzacions europees. Una és la Unió Europea, amb una gran empremta del mercat comú i una dinàmica de protecció de l’economia, de la moneda… aquesta és una Europa que té menys celeritat en actuar en situacions de vulneracions de drets i llibertats, excepte quan sigui una situació tan flagrant com la de Polònia.

A Polònia l’han amenaçat de aplicar l’article 7, que suspèn els drets d’un estat membre de la UE a les seves institucions.
—Se l’ha amenaçat, però no se li ha aplicat. He estat a Polònia, els defensors del poble europeus hem estat allà i hem denunciat qualsevol atemptat contra el defensor polonès i a favor de la democràcia, per a frenar aquestes derives tan autoritàries. L’altra Europa és la del Consell d’Europa, que agrupa tots els estats, que és garant del compliment dels drets humans. I hi confio molt més pel que fa a la protecció dels drets humans i és més ràpida en actuar.

Amb Espanya sembla que no hi ha la intenció d’actuar.
—Mai he volgut comparar Espanya amb Polònia. No he vist a Espanya les coses que he vist a Polònia, no vull fer una comparativa, però és més complex. Sóc crític amb la Unió Europea, només han fet una advertència a Polònia i saben que no pot prosperar. Sí que han estat al mateix ordre del dia de la Comissió de Venècia, però per qüestions diferents.

Pel que fa a la vulneració de drets fonamentals, us ha sorprès que un partit com el PSC teòricament d’esquerres i defensor dels drets, hagi donat suport al 155? I el posicionament equidistant dels comuns?
—No entrem mai a analitzar posicions dels partits. Aquesta institució està per sobre dels partits. Són necessaris en democràcia, tant de bo siguin forts, participatius i democràtics. A mi em toca emetre dictàmens i informes sobre vulneració de drets, però no em pertoca valorar com actuen els partits.

Com a ciutadà no li preocupa que partits d’esquerres no defensin aquests drets?
—No puc opinar com a ciutadà. Si voleu, després anem a fer un cafè i en parlem! Com a Síndic he de demostrar que no tinc cap incompatibilitat i t’han d’haver elegit amb una amplíssima majoria parlamentària. Puc dir amb orgull que tots els grups parlamentaris van proposar el meu nom.

L’atac contra l’escola catalana vulnera els drets lingüístics?
—És una llàstima que l’educació sigui tractada com una arma electoral. No d’ara, si no de fa molt de temps. Canviar la llei d’educació cada ics anys és un absurd. El model lingüístic de Catalunya té un nombre baixíssim de queixes a les escoles. El mateix en l’àmbit del Defensor del Poble a l’estat espanyol. Cada any es matriculen 1,5 milions a les escoles catalanes i no arriben als 150 els casos que plantegen dificultats sobre aquest tema. Els organismes europeus han afirmat que el model d’immersió lingüística és exemplar. A què ve ara de treure aquest tema de manera precipitada i confosa? Perquè ni ells saben la proposta que volen fer. Em sembla un debat legítim i saludable, però que un govern entri en aquest tema amb confusió és d’una gravíssima irresponsabilitat. La immersió lingüística a Catalunya és un tresor. I si alguna llengua té una situació d’inferioritat, és el català. Jo aquest vespre no us puc convidar a veure un film en català al cinema. Potser un o dos, vaja. I si tenim algun problema judicial, no arriben al 5% les sentències emeses en català. En molts organismes de l’estat espanyol no hi ha presència del català. A les webs d’institucions no trobes la teva llengua. A més, els poders públics espanyols no han fomentat el català, l’èuscar ni el gallec, malgrat que és un mandat constitucional! Em sembla d’una gran irresponsabilitat.

Vivim en un estat d’excepció encobert?
—No sóc partidari d’entrar en qualificatius que no parteixin d’una anàlisi rigorosa. Sí que us puc remetre als informes que hem fet sobre aquesta situació, que han estat contundents i basats en l’anàlisi.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb