Radiografia de cinc dies de crisi: Mazón, com el rei del conte, va nu

Quatre dies després del començament de la crisi, el president Carlos Mazón va fer anit, amb quatre hores de retard, una compareixença institucional. La va fer sense la companyia dels altres membres del CECOPI i vestit de manera informal, però sense l’armilla roja dels serveis d’emergències. Abans de traure-se-la, havia fet una visita a un dels municipis afectats i ho va penjar, amb musiqueta, com una història d’Instagram. Mazón imitava així la compareixença que havia fet al matí el president espanyol Pedro Sánchez amb un to d’una gravetat impostada que, a mesura que anaven passant els minuts, desapareixia i tornava a ser el de sempre. No tan sols perquè s’ha tret l’armilla, el president Mazón, com el rei del conte, va nu.

Aquest partit de frontó ha estat un punt d’inflexió en la gestió d’aquesta crisi humanitària que va començar dimarts i que encara és molt lluny de poder-se tancar. A mesura que passen els dies i ja es pot accedir a les poblacions, el desastre es dibuixa més i més greu. I així com es coneixen més detalls, queden palesos els enormes defectes de la gestió que se n’està fent, de tot plegat. A partir del pecat original de la falta de previsió, en comptes de resoldre els problemes extraordinaris que pateixen els afectats, o en comptes d’aprofitar la generositat de la gent, el Consell camina per damunt el fang d’errada en errada. I aquestes errades empitjoren la situació no tan sols d’aquells que pateixen directament la inundació, sinó de tota la ciutadania que veu, impotent, el desastre cap al qual caminem.

Gens d’empatia en l’acompanyament de les víctimes

En les primeres hores de la crisi es va decidir que les víctimes mortals es durien a l’Institut de Medicina Legal de la Ciutat de la Justícia de València. Allà s’havien de practicar les autòpsies i s’haurien de fer les identificacions. Havien passat molt poques hores quan es va veure que aquell espai era massa reduït per a la gran quantitat de víctimes mortals que hi havia. Les autoritats van optar per traslladar-ho a la Fira de Mostres de Paterna. Es va demanar a la Unitat Militar d’Emergències que instal·lara cambres frigorífiques i muntara tot el necessari per a fer-hi les autòpsies. De manera lògica, els familiars de les víctimes mortals van anar fins a la fira amb la intenció d’obtenir informació i d’estar a prop dels seus éssers estimats. El Consell no havia previst d’adequar un espai de la fira per a fer-los aquells moments més passables. Ni tan sols hi havia un equip de psicòlegs que els rebés. En compte d’això, hi havia membres de la seguretat de l’estat que els impedien el pas. Per a reblar-ho, la consellera d’Indústria i Turisme, Nuria Montes, va fer unes declaracions que demostraven una falta total d’empatia amb les famílies i els va dir que el lloc on havien d’esperar que els cridaren era sa casa. Probablement, la casa d’aquestes persones que han perdut un ésser estimat està envaïda pel fang o, fins i tot, pot ser que no en tinguen, ara de casa. Arran de l’allau de crítiques de tota mena, Montes va demanar disculpes per la falta d’empatia, però no va corregir la decisió de no habilitar un espai per a l’espera d’aquestes persones.

El caos en l’organització dels voluntaris

Un dels problemes més greus que han manifestat totes les persones que viuen en les poblacions negades tant pel desbordament del riu Magre a la Ribera com per la rambla del Poio a l’Horta Sud és la falta de tot. Les primeres hores les van viure en la més absoluta soledat. Sense llum ni aigua. Racionant la bateria del mòbil. Molts, també, pràcticament sense queviures ni aigua potable. Quan els accessos ja van ser practicables, un exèrcit de voluntaris armats amb pales i graneres i motxilles plenes de menjar va intentar d’arribar-hi. La majoria eren molt joves i hi anaven a peu. Davant la manca de direcció institucional, els voluntaris es van organitzar. La imatge de la passarel·la sobre el riu Túria per anar a la Torre ja és una de les icones d’aquesta crisi. Això no va agradar al govern valencià, que va decidir de prohibir la circulació per determinades vies i també els accessos a peu. L’explicació que donaven era que impedien l’arribada dels vehicles i els equips de salvament. I van dir que seria la Generalitat qui organitzaria els voluntaris. Els van citar de bon matí a la Ciutat de les Ciències i les previsions es van desbordar. Milers de persones es van quedar amb les ganes d’anar a ajudar. Aquells que ho van aconseguir van parlar de desorganització i alguns, fins i tot, de pèrdua de temps. La Generalitat ha tingut, té, a l’abast un munt de gent disposada a oferir el seu temps lliure en benefici d’aquells que ho passen malament i no ho ha sabut aprofitar.

Una hora després de lliurar aquest text, es va saber que la Generalitat prohibirà avui la presència de voluntaris als carrers de les poblacions afectades. És fàcil de fer la relació entre la visita del rei i del president dels espanyols, programada per a avui, per deduir que no volen cap sorpresa en forma de crit o de paraula fora de lloc. El que probablement no serà tan fàcil serà aturar l’onada solidària de tanta i tanta gent que no concep passar un cap de setmana ociós sabent que hi ha gent que els necessita.

L’enuig dels afectats

Una volta passades les primeres hores, i encara sense eixir del xoc, van començar a sentir-se les primeres paraules d’indignació. L’única pregunta que es feien les persones que veien com el fang els havia arruïnat era “per què?”. “Per què ningú no ens va avisar?” “Per què l’alerta va arribar quan jo ja estava enfilada a un arbre?” I encara se la fan, perquè el Consell ha mentit tot intentant desprestigiar els tècnics de l’agència espanyola de meteorologia que dies abans ja advertien sobre la possibilitat de pluges d’una intensitat torrencial concentrades sobre punts concrets del país. Aquest intent d’espolsar-se les responsabilitats va ser tan descarat que fins i tot els tècnics li van respondre. Però enmig d’aquesta picabaralla, els damnificats continuen preguntant-se per què no es va poder evitar la pèrdua de vides.

El rebuig inicial de les ajudes

En aquestes darreres hores, Carlos Mazón s’ha llançat a demanar l’arribada de milers i milers de soldats i de policies per a ajudar a netejar i per a evitar problemes de seguretat ciutadana. En les primeres hores no va actuar així. El Consell va rebre tota mena d’oferiments de governs, com ara el de Catalunya, d’enviar bombers i més recursos que pogueren faltar ací. També s’hi van oferir Andorra i l’estat francès. La resposta va ser no. Dos helicòpters que han arribat d’Andalusia se n’hi han tornat sense haver actuat perquè mai no els van assignar cap funció. Hi ha molts més exemples de professionals de les emergències, acostumats a viatjar en casos de catàstrofes, que es van quedar en casa perquè la primera resposta va ser no. Probablement, per evitar que la negligència de Mazón el deixara en evidència. La realitat el va atropellar de tal manera que va passar del no a l’exigència imperativa de recursos humans i materials per a reobrir els accessos i refer els camins assolats.

La xifra de morts, una nosa per a Carlos Mazón

La primera volta que Carlos Mazón va admetre que hi hauria víctimes mortals va ser dimarts, passada la mitjanit, però no va gosar a dir-ne la xifra. Realment, era molt prompte per a saber-ho. En aquells moments, les aigües ni tan sols s’havien retirat encara. A partir de l’endemà, quan, una volta el dia s’ha anat actualitzant la xifra de víctimes, no és Mazón qui la diu, sinó que ho fa el centre d’emergències. En les seues compareixences, el president no els esmenta i, si ho fa, és molt de passada o quan un periodista l’interroga per confirmar-la. L’exemple més clar que el president no vol que el relacionen amb una xifra tan dolorosa és d’ahir mateix. El centre d’emergències i el president mateix van aprofitar que en la compareixença del matí el president espanyol havia dit que hi havia 211 morts, per a no parlar-ne més. Ni una nota, ni una xifra en la compareixença institucional.

La petició de dimissió

Dijous mateix, quan no hi havia cap dubte que la tragèdia seria de dimensions inimaginables, unes quantes entitats es van organitzar per convocar una marxa entre l’ajuntament i el Palau de la Generalitat dissabte vinent. El lema és ‘Mazón dimissió’. Els partits polítics de l’oposició encara no han entrat de ple en el debat sobre com no es va saber prevenir la desgràcia per evitar que causara víctimes mortals, ni com es fa la gestió d’aquests dies.

Qui comença a expressar crítiques prou dures és Compromís, que ahir mateix va emetre una nota titulada: “És incomprensible que el negligent Mazón continue al capdavant de la gestió de la tragèdia de la DANA”. En el comunicat afirmen que el president ha demostrat una incapacitat manifesta per a gestionar la crisi i que la seua continuïtat al capdavant de la direcció de la resposta pot agreujar més la situació. Com a exemple d’això posen la gestió caòtica dels voluntaris i el fet que fins ahir no es donara la primera instrucció de salut pública per a analitzar les aigües estancades en les zones afectades.

Quant al PSPV, la secretària general, Diana Morant, que és ministra del govern d’Espanya, ha evitat de fer declaracions fins ara. Alguns membres del partit sí que han començat a criticar durament l’acció de Mazón. Un és el regidor de l’Ajuntament de València, Borja Sanjuan, que anit es mostrava escandalitzat pel discurs que va fer. Oficialment, el partit diu que ara és l’hora d’estar amb les víctimes i que la petició de responsabilitats vindrà més endavant.