Quim Monzó fent-se una fotografia amb una lectora.

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

—Mare, mira qui hi ha aquí!
—Aina, filla!

Una nena, adolescent o més petita, arrossega la seva mare i tota la família cap a la part de darrere de la parada d’Òmnium Cultural, a la rambla de Catalunya tocant el carrer de la Diputació. Quim Monzó, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, hi ha signat llibres, d’onze del matí a dotze del migdia. Hi hem arribat que l’escriptor ja havia acabat. Ho havia allargat més de quinze minuts. Parlava amb en Marcel Mauri, vice-president d’Òmnium, quan la nena li ha demanat una selfie i tota la família s’hi ha afegit. Després, una lectora també s’hi ha fet una foto. I una altra. És popular, en Monzó.

Monzó conversant amb Marcel Mauri.

L’acompanyem rambla de Catalunya avall mentre li demanem com ha anat la trobada amb els lectors i quins llibres li han fet signar. I ens explica que n’ha signats de totes les èpoques, fins i tot un Self-service que va escriure amb en Biel Mesquida. ‘La gent es porta els llibres de casa. És lícit en un dia com avui’, diu. I continua: ‘El fet més rellevant és que avui ja no és Sant Jordi, el dia del llibre i la rosa, sinó que és Sant Jordi, el dia de la “selfie” i la rosa.’

I mentre anem caminant, a pas lleuger, per un costat de la rambla de Catalunya, un jovenet agosarat (no deu pas tenir més de quinze anys) interpel·la en Monzó tot demanant-li si es poden fer una selfie. ‘Ho veus?’, ens diu en Monzó. I demanem al jovenet quin és el llibre que més li ha agradat de Quim Monzó. Sorpresa! Ens diu que no se n’ha llegit pas cap, que li demana la foto perquè l’ha vist a la televisió. Diu que prefereix en Sergi Pàmies. I diu que l’últim llibre que s’ha llegit és La catedral del mar, que es va llegir en dos estius consecutius. En Monzó demana al jove si sap que en Falcones té problemes amb Hisenda.

Arribem a la Gran Via i Monzó aconsegueix trobar un taxi. Pugem amb ell i continuem conversant. Li demanem si demà escriurà sobre Sant Jordi. ‘Què dius ara! Hi haurà cinquanta articles sobre Sant Jordi demà al diari!’ I ens explica que ja té enllestit l’article de demà, que tracta d’una normativa que es vol aplicar a Uganda: ‘El president d’aquest país vol prohibir el sexe oral. És una notícia, no m’ho invento. Diu que la boca és per a menjar, menjar aliments, que el sexe és una altra cosa i que si practiques sexe oral et poden sortir cucs als budells.’

Amb Monzó dins el taxi.

Monzó estrena camisa, una camisa cridanera. S’ha endut dues roses grogues de la parada d’Òmnium. El taxi s’atura al carrer de Sepúlveda, cantonada Rocafort. Se’n va a l’estudi. El seu Sant Jordi s’ha acabat. Quim Monzó se’n va a escriure l’article de dimecres. No sabem de què tractarà.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.